"Els partits són la baula feble del procés"

Albert Noguera Coordinador ANC de Sant Feliu de Llobregat

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) viu un moment intens alhora que delicat. Amb Jordi Sánchez, president de l'ANC els últims tres anys, a la presó des de l'octubre passat, acaba d'escollir nova presidenta, Elisenda Paluzie. Tot plegat en un moment en què l'independentisme té el repte de decidir el rumb que ha de prendre el moviment. En parlem amb Albert Noguera, coordinador des de fa dos anys de l'assemblea territorial de Sant Feliu de l'ANC. Noguera no té pèls a la llengua a l'hora de valorar el moment polític actual, de la repressió de l'Estat després de l'1 d'octubre, del paper de les assemblees territorials i del vot independentista a Sant Feliu. La trobada té lloc dilluns a la tarda, l'endemà que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont hagi estat detingut a Alemanya.

Com esteu vivint des de l'ANC els esdeveniments de l'última setmana: des del debat d'investidura de dijous passat, els empresonaments de divendres passat i la detenció del president Carles Puigdemont?

Amb certa tristesa, i personalment amb una mica de ràbia. Però també hem de veure què n'acaba sortint de tot plegat. El que està passant ha de fer remoure les consciències de molta gent que fins ara ha votat partits unionistes o indefinits respecte al que és la democràcia a l'Estat espanyol. Espanya no té una democràcia homologada, perquè no hi ha separació de poders. A més, es tergiversa tot el que es fa: per exemple, dient que hi va haver violència el 20 de setembre o que l'1 d'octubre érem nosaltres els que pegàvem. També es tergiversa quan diuen, socialistes inclosos, que el refèrendum era il·legal i, en canvi, haurien pogut col·laborar en que s'hagués pogut fer. La Constitució espanyola no nega que hi pugui haver un referèndum pactat, o com a mínim una consulta pactada. Per tant, tot això és tergiversar i dir mentides, i quan dius mentides, no actues d'una forma democràtica.

"Em sorprèn que a algú li pugui sorprendre la repressió de l'Estat"

Us ha sorprès la repressió dels últims mesos, tant pel que fa a l'aplicació de l'article 155 com amb els empresonaments de manera preventiva?

A mi el que em sorprèn és que a algú li pugui sorprendre aquesta repressió. Fa més d'un any que intento explicar a la gent que això havia de passar. Fins i tot, vaig portar a algun conferenciant, no diré qui, a Sant Feliu perquè ho comentés, encara que finalment no ho va dir. Jo volia que la gent entengúes que hi hauria violència, però que no només aniria de porres.

Però la violència que hi va haver l'1 d'octubre va ser de cops de porra.

Si el dia 10 d'octubre s'hagués tirat endavant la república, hi hauria hagut violència als carrers. Crec que aquest és el punt clau pel qual es va aturar tot. N'hi ha que no van ser capaços d'assumir la responsabilitat d'atrevir-se, malgrat la violència. I ho puc entendre, perquè si ets una bona persona no vols que pugui haver-hi víctimes. Però quan tu ets un governant, aquestes decisions les has de saber prendre. Es va prendre la decisió que van prendre, però per arribar a Roma hi ha molts camins. I encara som al camí i hi podem arribar.

Quin seria el camí que caldria emprendre ara? El Parlament hauria d'investir Carles Puigdemont?

És imprescindible investir-lo. La desobediència s'ha de fer en la mesura justa. Davant la detenció de Puigdemont, hem de donar una resposta ajustada, sobretot si s'acaba extradint. I una de les respostes és investir-lo. Si no ho fem, estarem perdent pistonada. A cada atac, hem de tenir la resposta ajustada. Si ens passem en la resposta, ells tindran justificació, i si ens quedem curts, ells hauran guanyat terreny. Investir Puigdemont ara seria una resposta ajustada.

Què més caldria tenir en compte per sortir de la situació actual?

Tots els pobles conformen la seva personalitat en base a factors geogràfics, climàtics, demogràfics i històrics relacionats amb ells mateixos i els pobles del seu entorn. I tots els pobles tenen característiques que els poden impulsar i d'altres que els poden frenar. En cas de Catalunya hi ha dos factors que sempre ens han frenat. El primer és la incapacitat de llegir adequadament els moments històrics i saber donar respostes que ens beneficiïn. L’altre factor és la incapacitat per posar-nos d’acord en qüestions fonamentals. Sempre dic que si poguéssim, cadascú de nosaltres tindríem un partit polític propi i a l’hora de votar, no ens votaríem ni a nosaltres mateixos! Això ha passat des del Compromís de Casp, no hem sabut parlar amb una sola veu en moments de gravetat com els actuals. Només essent-ne conscients serem capaços de vèncer les dificultats actuals. Cal fer un esforç i trobar un camí comú.

La nova presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie deia aquest diumenge que des de l'assemblea calia pressionar més els polítics i fer menys manifestacions de rècord Guiness. Hi estàs d'acord?

Hi ha molta gent que diu que la baula feble del procés són els partits i en això hi estic d'acord. És com un castell: a la pinya hi ha el poble, l'ANC i Òmnium fem tancar la pinya i els partits polítics són els que pugen el castell. És normal que siguin la baula feble perquè són els que es fan més mal quan cauen, però els de baix, quan cau el castell també reben. Per tant, aquí hi som tots i, a més, estem fent un castell no s'ha fet mai. Aquest és el problema que els polítics estiguin espantants.

Paluzie ha estat escollida com a presidenta de l'entitat, després de força polèmica per la prohibició de candidatures com la d'Antonio Baños, perquè es considerava que havia fet campanya als mitjans. La mesura ha rebut força rebuig mediàticament i també per part d'alguns membres de l'ANC. Com has viscut aquesta polèmica?

El fet de ser mediàtic és un problema, perquè dona una visibilitat a algú molt més gran que als altres. Jo mateix vaig ser candidat a les eleccions del secretariat, i no vaig tenir l'oportunitat de fer-me veure com tenia Baños. I pot haver-hi gent no mediàtica molt més preparada. D'altra banda, va incomplir una normativa de les eleccions que altra gent no va incomplir, que era l'impediment de fer campanya pel propi compte.

Però Baños als mitjans no va dir pràcticament res en relació a la candidatura a l'ANC.

És que no es tracta del que digués, sinò que en principi no podia anar a cap mitjà de comunicació ni a cap tertúlia. Hi va haver gent que va renunicar a anar a tertúlies precisament per aquest mateix motiu. A alguns els pot semblar una normativa injusta, però personalment penso que s'ha actuat de forma justa.

Com valores Elisenda Paluzie, la nova presidenta de l'ANC, escollida finalment aquest cap de setmana?

Serà una bona presidenta i és la que toca que sigui perquè és la més votada. A més, trenca amb la divisió que hi pugui haver dins perquè ha fet un grup reduït de direcció transversal i ha escollit un candidat de consens de vicepresident, Pep Cruanyes. Un aspecte molt important és que va dir que pretén tirar endavant una direcció molt més col·legiada, és a dir, que tingui veu més gent i no només la presidenta o vicepresident. I això va a favor de l'assamblea en el moment actual, perquè som un moviment assembleari i la presidenta és una portaveu. Si els que tenen protagonisme són molts més tindrem una assemblea més protegida i molt menys atacable quan sigui objectiu de l'Estat.

"Els CDR han estat capaços de fer una cosa que l'assemblea no ha sabut fer: mobilitzar els joves"

Arran del referèndum de l'1 d'octubre, van aparèixer els CDR. Com us han condicionat a l'ANC?

L'aparició dels CDR la veig de forma positiva, perquè atreuen gent jove, que és un punt que l'assemblea no ha estat capaç de fer. Fins ara des de l'ANC ens hem dedicat molt a la difusió del missatge i crec que els joves el missatge ja el tenen assumit. Per això és difícil que vinguin a una xerrada. Amb l'ANC sempre ens preguntàvem on era la gent jove i els CDR l'han mobilitzat. Ara, també és veritat que com més som, més difícil és coordinar-se i anar junts. Cal coordinar-nos i fer una acció conjunta, deixant de banda ideologies. Hem d'anar a la una. Potser els més radicals trobaran que uns són tous i al revés, però s'ha de mirar que tothom renunciï una mica en profit del bé comú.

Teniu relació directa amb CDR de Sant Feliu?

Sí, i trobo que en el cas d'aquí Sant Feliu són gent molt sensata.

Quin paper juguen les assemblees territorials de l'ANC?

Mirem de mantenir viva la mobilització i la consciència de la gent. I intentem fer xerrades interessants, tot i que no saps mai quanta gent vindrà Per exemple, el dia que va venir la Bea Talegón pensava que vindrien quatre gats perquè era un dissabte a les cinc de la tarda, i en canvi es va omplir del tot, va ser un èxit! Ara bé, m'agradaria ampiar el tipus de públic i que vingués gent que no està d'acord amb la independència a escoltar-nos. De vegades no som capaços de trencar la barrera entre persones que són demòcrates però no estan d'acord amb la independència. Potser si escoltessin les nostres raons, canviarien una mica la seva opinió sobre nosaltres. Crec que és important fer aquest pas, no perquè es facin independentistes sinó perque entenguin que el que volem és democràtic. La democràcia també és que si alguna cosa es posa a votació acceptis que l'altre tiri endavant el seu projecte encara que no t'agradi el 100%. I en això consisteix el que volem fer. Ara estem en un Estat que no ens agrada i l'hem d'acceptar ens agradi o no.

Potser l'independentisme ha obviat durant molt de temps a certa part de la població?

No l'ha obviat perquè hem intentat entrar-hi de totes les maneres possibles. Però no tenim el canal. El problema és que les persones més unionistes tenen tots els canals possibles per fer el seu discurs, molts cops ple de mentides i ocultant informació. I aquest canal és tan potent que impedeix que els arribi qualsevol altra cosa que nosaltres poguem dir.

Però no tothom que no és independentista juga amb mentides.

Però parlo del canal per fer arribar un discurs. Reben informació de canals molt potents i amb un discurs molt únic i monolític, no hi ha ningú que se surti del carril. És molt difícil lluitar contra això. Ja podem explicar el que vulguem que sinó tenim un canal perquè aquesta gent ens escolti és molt difícil arribar-hi.

"Crec que fer república i ampliar la base social de l'independentisme no és contradictori"

Últimament diverses veus reclamen que cal augmentar la base social de l'independentisme. Què en penses?

Sí, estaria bé ampliar la base social. Ara, molta gent diu que hem de parar per ampliar la base social. Jo no ho veig així, sinó que crec que fer república i ampliar la base social no és contradictori, al revés. Per mi un dels objectius principals és aconseguir implementar la república en alguns aspectes perquè la gent que no hi està entengui què vol dir això. Per exemple, implementar república des dels municipis.

De quina manera?

Aconseguint alcaldies, en municipis del Baix Llobregat, el Vallès, el Tarragonès...

A què et refereixes amb "implementar república"?

Fer alguna cosa des dels municipis en aspectes com pobresa energètica, ajuts als més desfavorits, habitatge, potenciar qüestions culturals... És a dir, actuar en totes aquelles mesures que el Tribunal Constitucional ha tombat al Parlament i en què es pugui fer alguna cosa a nivell municipal. I des dels mateixos governs municipals es pot fer arribar el missatge que volem fer arriba per la via dels fets. D'aquesta manera, segur que hi ha gent comença a perdre una mica l'animadversió cap al moviment independentista, sense que això vulgui dir que hagin d'estar d'acord amb la independència.

A Sant Feliu en les eleccions del 21 de desembre, Ciutadans va guanyar per primer cop a la ciutat amb 9.025 vots, un 31% del total, seguit d'ERC, amb un 18% dels vots. Tot i això, els vots als tres partits independentistes va créixer en un miler comparat amb les eleccions del 2015, arribant als 9.799. Creieu que el vot independentista pot seguir creixent d'aquí al maig de l'any que ve?

No sé si pot créixer més, però unes eleccions són diferents en clau municipal que en clau de país. Des del meu punt de vista, de cara a les municipals de l'any que ve s'ha d'aconseguir motivar les prop de 10.000 persones que van votar partits independentistes el 21 de desembre. Si els partits són capaços de fer-ho i la resta de partits no són capaços de motivar els seus votants amb la mateixa intensitat, fins i tot els partits indepentistes podrien guanyar les eleccions. Sigui com sigui, s'ha de motivar la gent a votar en clau de república i no de municipi. Però nosaltres som una associació i no un partit polític, seran els partits els que hauran de decidir com aconseguir motivar aquests prop de 10.000 vots.

Des de divendres passat (23 de març), arran dels nous empresonaments, al balcó de l'Ajuntament torna a haver-hi una pancarta que diu "Llibertat i diàleg. No als empresonaments", que ja s'havia posat el novembre passat. Esperàveu un altre tipus de pancarta?

A mi aquesta pancarta no m'agrada, crec que és una burla i hi ha gent que se sent molt insultada. Ara bé, des del meu punt de vista, els lemes d'una pancarta són simbòlics però al final l'important és el que es fa. Si pengessin una pancarta dient "llibertat preso polítics" però després fessin coses en contra d'això, tampoc tindria sentit. 

Des del 16 d'octubre, heu matingut les concentracions cada dilluns a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics.

Sí, s'hi fa un recordatori dels presos polítics, que més que presos són ostatges polítics. És un acte on cadascú pot expressar el que sent, amb unes paraules, un poema, un manifest... Tothom està convidat a participar-hi i és un petit gra de sorra. Solem anar-hi entre 50 i 150 persones cada dilluns i ho seguirem fent cada setmana, ara encara amb més intensitat.

 

NOTA: L'autor de les fotos és Marc Rius.

Comentaris

josep australia
1.

vuldria culebora econimica men ( por fovor dume la conta vancaria )

GRASIAS
JOSEP

  • 0
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat