Calaix de Sastre: 10 anys promovent la cultura popular a Sant Feliu

Joan Lorenzo Secretari de Calaix de Sastre

Aquest agost l’Associació Cultural Calaix de Sastre celebra el seu desè aniversari. Van néixer el 28 d’agost del 2008 per fomentar i promoure les tradicions i les festes populars catalanes a Sant Feliu i per donar a conèixer nous valors en aquest àmbit. Parlem amb el Joan Lorenzo, secretari de l’entitat i una de les cares més visibles i conegudes de Calaix de Sastre, perquè faci una valoració del recorregut que han tingut fins ara i per saber com es plantegen el futur.

Calaix de Sastre és una entitat que fins ara ha anat fent una mica de tot en l'àmbit cultural. El nom ve d'aquí?

Neix d'aquesta expressió catalana, però Calaix de Sastre també ve de l’obra del Baró de Maldà. Es tracta d’un dietari on descrivia les festes, tradicions i costums populars i religioses que va anar recollint mentre viatjava de poble en poble per Catalunya. Nosaltres som una associació on hi caben tota mena d’activitats, tot i que les que acostumem a fer són un seguiment de les festes tradicionals i populars que hi ha a la ciutat i al país. Per tant, el nom ha complert l’objectiu inicial d’agafar un conjunt d’activitats que fossin diferents entre si seguin el calendari festiu.

Com va sorgir la idea de crear aquesta entitat a Sant Feliu?

Podríem dir que hem rebut l’herència de diferents afluents que ens han anat alimentant. Les principals entitats de les que s’ha nodrit Calaix de Sastre han sigut la Parròquia de Sant Llorenç, el Centre Parroquial, el Voluntariat per Sant Feliu, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), i els Amics de les Tradicions. Aquests últims van desaparèixer, i el nucli de la CAL a Sant Feliu va deixar de reunir-se i de treballar com a tal, però des de fa anys Calaix de Sastre s’ha convertit en un nucli col·laborador.

Què heu heredat d'aquestes entitats?

Principalment els Amics de les Tradicions i la CAL Sant Feliu són els que ens van traspassar les seves activitats, sinó s’haguessin deixat de fer a Sant Feliu. Dels Amics de les Tradicions ens va venir tota la part més popular religiosa, però que no deixa de ser la part popular que va sortir de l’església. En el fons aquestes festes han de ser el més populars i obertes al públic possibles perquè es mantinguin. Pel que fa a la CAL, hem rebut activitats com la rebuda de la Flama del Canigó i el Correllengua, que aquest any està dedicat a la Nova Cançó.

De fet, des de Calaix de Sastre organitzeu moltes activitats relacionades amb tradicions religioses populars. Creieu que s’estan perdent o cada cop tenen més tirada?

No tenim un públic fidel, però sí que tenim un públic sorprès i que ho va descobrint. Per exemple, hi ha molta gràcia a qui fa molta gràcia l’activitat creativa de la catifa de flors. Gràcies a l’Aplec de la Salut, una activitat que abans feien els Amics de les Tradicions i que ens van passar quan van desaparèixer, vam començar una relació més estreta amb la Parròquia fent activitats de Setmana Santa, Corpus, l’ou com balla, la catifa de flors… És a dir, fem les festes religioses que surten al carrer i que necessiten infraestructura. 

"Ara tornem a tenir un rector que té la ment oberta i que està disposat a tornar a fer entrar la cultura popular a les festes de l’Església"

Per exemple Corpus.

La festa del Corpus es tracta d’una festa dedicada a l’Eucaristia, i de fet s’ha de dir que és la festa d’on surt tota la cultura popular: el gegants i capgrossos, els castellers, a través de la muixeranga, els cercolets, i això és el que es vol intentar recuperar. És cert que de vegades al relació de les colles amb el rector que hi ha hagut a la parròquia no ha sigut gaire amable, i fins i tot tensa. Ara tornem a tenir un rector que té la ment oberta i que està disposat a tornar a fer entrar la cultura popular a les festes de l’Església. Deixant de banda les creences, s’ha de tenir clar l’origen de tot.

Per Nadal, organitzeu el campament del patge Shelin i, a més a més, munteu un pessebre vivent. No pareu per aquelles dates!

Aquest any es farà la 12a edició del pessebre que munta Calaix de Sastre. És cert que anteriorment es va fer un pessebre al Parc Nadal amb la gent de l’Esplai, després la gent del CAU. Però nosaltres vam començar a fer-ho a la Plaça de la Vila al 2007, i cada cop que el volíem fer ens plovia. Al final vam passar-ho a la sala Ibèria i com a característica dèiem que era un pessebre d’interior. Un any allà van fer obres i vam acabar a les sales nobles del Palau Falguera. El primer any no ens ho volien deixar fer al Palau, i l'any següent es vn veure que era una bona idea concentrar totes les activitats de Nadal allà. Ara fem el Pessebre Vivent a l’interior i a la terrassa exterior del primer pis, i diem que som l’únic pessebre vivent de Catalunya que es fa en un primer pis.

I el Patge Shelín?

El Patge Shelín el vam començar a fer al 2010, i poc a poc l’Ajuntament s’ha anat incorporant i ens ajuda amb algunes despeses com la haima. El primer any només va ser una tarda, el tercer any vam fer la carpa mòbil i anàvem a barris diferents de la ciutat. Això vam deixar-ho de fer perquè ens portava molta feina i no rebíem res a canvi. Però estem contents que la llavor ha anat creixent cada any. Ara tothom es pensa que ho organitza l’Ajuntament, i ens sembla fantàstic.

"Ens feia gràcia portar al carrer de forma didàctica i divertida la història de la ciutat"

 

A banda de les festes religioses també feu altres actes que heu engegat de zero, com el Sancti Felicis. Voleu que es converteixin en tradició a la ciutat?

Hem agafat la vessant d’organitzar i celebrar festes popular de país dins de la ciutat com Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan o la Castanyada. D'altres, com el Cercavila del Mil·lenari, el vam extreure del musical de la història de Sant Feliu que va durar 6 anys. Ens feia gràcia portar al carrer de forma didàctica i divertida la història de la ciutat. Està inspirat en el Cercavila del Imaginari de les Neus de Vilanova i la Geltrú on expliquen les llegendes que tenen a la ciutat, i vaig pensar que ho podríem fer a Sant Feliu. A partir del cercavila, que vam deixar de fer, vam crear una activitat que aquest any farà 7 anys, el Sancti Felicis.

Què commemora el Sancti Felicis?

És la festa medieval que commemora l’aniversari del nom de la ciutat. Així celebrem la primera referència històrica escrita del nom de Sant Feliu, que està en un document del 28 d’agost del 1002. El primer any que vam fer la festa va ser el 2012 i vam col·laborar amb l’entitat Arrels Locals fent una ruta històrica teatralitzada on t’anaves trobant personatges del musical Mil anys en 10 dits. Però, poc a poc, la festa ha anat canviant i ha anat creixent. N'estem molt orgullosos!

"Hi hauria d’haver la voluntat de promocionar les activitats i les festes que té Sant Feliu com a capital de comarca"

Aquest any algunes de les activitats tradicionals de Sant Feliu formen part de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

És una iniciativa del Parlament Europeu fixa l’any 2018 perquè a tot Europa es valori el patrimoni. El patrimoni lingüístic, museístic, monumental, històric, immaterial, i el turisme cultural; i des de Calaix de Sastre vam decidir adherir-nos. Vam presentar les activitats que trobàvem més tradicionals, i van ser acceptades apareixent a l’agenda de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Vam presentar l’Aplec de la Salut, la rebuda de la Flama del Canigó, el Sancti Felicis, i per tant quedaran a la memòria.

Des de Calaix de Sastre vau produïr el documental Festardor que va tenir molt bona acollida a la ciutat.

Crec que una capital de comarca hauria de tenir un departament de turisme potent. Ara comença a tenir una petita oficina, amb una regidora de turisme i un tècnic. Però em refereixo a que hi hauria d’haver la voluntat de promocionar les activitats i les festes que té aquesta capital de comarca. Per això, amb l’Albert Bonet, que sempre ha col·laborat amb nosaltres, vam produir el documental Festardor. És un documental on vam intentar que sortís tot, amb imatges molt professionals. Va ser de les primeres vegades que s’han gravat correfocs i banys d’escuma des de dins amb una càmera normal. És un material que crec que s’hauria de promocionar.

"Crec que podríem ampliar la Festa Major de Sant Llorenç perquè cada cop hi ha més gent"

Com veus la Festa Major a dia d'avui?

La Festa Major és el 10 d’agost, és pel patró. De fet, el mateix Ajuntament no li ha dit mai Festa Major a la d’octubre. Quan jo era petit, no es deia Festa de Tardor, era la Festa Major Petita. Li deien la petita perquè la festa està dedicada al copatró, que és Sant Rarimi; i la Festa Major gran és la de Sant Llorenç que és la del patró. Nosaltres la Festa Major l’hem recuperada, ara té salut, i veig que la podríem ampliar perquè cada cop hi ha més gent i es poden fer més activitats, però de moment només fem tres dies.

La Festa Major de Sant Llorenç s'havia deixat de celebrar?

De fet, no s’ha arribat a perdre mai del tot, durant uns anys el dia 10 d’agost l’església feia la missa gran i un vermut, i per la tarda l’Ajuntament posava les sardanes i les havaneres. Antigament es muntava l’envelat, es feien les tómboles, també es llogaven uns gegants, perquè aquí no n'hi havia de propis. Ara deu fer uns dotze anys, quan encara estàvem a l’àrea de cultura del Centre Parroquial, vam voler fer la revetlla de Sant Llorenç el dia 9. Hem sigut el motor per anar ampliant la festa amb les bitlles, l’animació, el bany d’escuma, el duet de cantants, amb l’ajuda de l’Associació de Balls d’Envelat de Sant Feliu, també vam parlar amb l’Agrupació Cultural Folklòrica perquè tornés a portar els gegants el dia de Sant Llorenç.

Quina valoració fas d'aquests 10 anys de Calaix de Sastre?

Estem contentíssims. Hem anat aprenent, hem anat creixent. Una cosa de la que estem molt orgullosos és d’haver portat el nom de Sant Feliu fora de la ciutat. Això ens ha fet exportar el pessebre vivent la Poble Espanyol, també ens va fer portar la Festa dels Lectors de la revista Cavall Fort a Sant Feliu, encarregant-nos de l’organització. Tot això és part de la història de Calaix de Sastre. Estem molt orgullosos de les activitats que fem. Però també hem hagut d’aprendre, fent critica interna, i mirant si les activitats funcionen o no.

Teniu nous projectes en un futur?

Hem estat una entitat que fins ara ens hem dedicat a buscar col·laboradors, però hem de fer massa social per tenir un ingrés extra. Per això, des de fa 2 anys tenim una empresa de comunicació que ens porta la web i les xarxes socials. Ara tenim el repte de tenir una massa real d’associats que paguin una quota, encara que sigui petita, per créixer i consolidar totes les activitats que fem durant l’any.

 

NOTA: Les fotos són del Marc Rius

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat