"Cada cop més il·lustradors busquen camins que no siguin el del llibre"

Núria Feijoo Il·lustradora

És un matí de juliol de sol i calor. Ens trobem amb la santfeliuenca Núria Feijoo a la terrassa del Parlament, per parlar de la seva faceta d'il·lustradora, que des de fa deu anys combina amb la d'arquitecta. En aquesta dècada, Feijoo ha il·lustrat prop d'una trentena de llibres i recentment també podeu veure els seus dibuixos als plafons informatius de diversos parcs de Sant Feliu sobre la flora i fauna d'aquests espais de la ciutat. Núria Feijoo parla amb entusiasme i naturalitat de la seva feina: d'il·lustrar, de combinar-ho amb la faceta d'arquitecta, de la vessant creativa i del món de la il·lustració infantil. Des del primer moment, avisa: "a més de l'entrevista, també dibuixarem". Una llibreta i uns retoladors sobre la taula serveixen de recordatori. Al final de l'entrevista en teniu la prova.

Des de fa pocs mesos a quatre parcs de Sant Feliu (Europa, Nadal, jardins del Palau Falguera i de la Torre del Roser) s'hi poden veure plafons amb informació sobre la flora i la fauna que hi viu. Com va anar aquest projecte?

L'hem fet conjuntament amb Sergi Sales, ornitòleg, és un gran coneixedor dels ocells i és qui s'ha encarregat del contingut i de l'assessorament. Jo vaig dibuixar i em vaig encarregar que tot plegat tingués un fil conductor. El disseny i la maquetació és d'OPAC. La idea inicial era que fossin uns panells pensats per la canalla, però ha acabat sent de divulgació més general. La premissa de partida era que hi hagués un fil conductor de tots els panells i vam triar la garsa, que és un animal representatiu de Sant Feliu i que està present a tots els parcs. I apareix a cada panell, a més de les altres espècies.

"A Sant Feliu hi ha moltes espècies que s'han mantingut des del 1800"

Hi ha molta varietat a Sant Feliu?

He descobert moltes coses, que no sabia que existien! A Sant Feliu hi ha moltes espècies del 1800, que s'han mantingut i encara estan vives. T'adones que hi ha una simbiosi, un lligam entre el que fan els ocells i els arbres. Que molts ocells no hi serien si no hi haguessin els arbres. Per exemple, amb el canvi climàtic, els plataners s'estan morint. Les altes temperatures fan que agafin un paràsit i es morin. I als plataners centenaris, com que són els arbres més alts de Sant Feliu, moltes aus aprofiten per fer niu perquè no hi arriben els depredadors. I hi dormen, per exemple hi ha una colònia d'abellarols que al maig i juny ve a dormir aquí, que m'imagino que si els plataners no hi fossin, no vindrien.

Els panells es van instal·lar al maig. Ja heu rebut reaccions de la gent?

Sí, sobretot d'amics que tenen canalla, els crida molt l'atenció, s'hi fixen i miren bé els noms ocells. De fet, la idea incial era adreçar-se més als nens, però després es va perdre i es va mantenir la part més divulgativa. Però tota la informació referent als ocells, que s'adreça més als infants, està més a la part baixa.

Aquest és el teu projecte santfeliuenc més recent, però també et vas encarregar, fa un any i mig, d'il·lustrar Petits poemes per a nois i noies de Joana Raspall. Il·lustrar poemes va ser un repte difícil?

Il·lustrar aquest llibre és un projecte que em va fer molta il·lusió. I alhora va ser molt difícil per mi, perquè vaig tenir molt poc temps: tres mesos per il·lustrar-ho tot i que estiguessin lligat entre ells. Pel temps que tenia, vaig quedar contenta. L'editorial em va demanar que els poemes estiguessin lligats entre si, i això em va ajudar a saltar de l'un a l'altre. És com crear unes regles de joc i a partir d'aquí és més fàcil anar treient coses. Si parteixes del no-res, encara que hi hagi els poemes, és més difícil.

Et basaves en els temes concrets de cada poema?

A mi m'agrada no il·lustrar exactament el que diu el text, sinó que el text et suggereix altres coses, i d'aquí treus el teu propi material. Però en aquest projecte havia d'anar tan ràpid... que vaig haver de demanar ajut i tot, amb algun poema. Llavors el que faig és llençar el boomerang a amics o coneguts. No perquè em diguin exactament què dibuixarien sinó perquè et donen alguna idea que a mi em serveix.

És complicat treballar coses diferents, com ara els panells informatius d'ocells o els poemes de Joana Raspall, entre altres coses? O forma part del que t'agrada?

Forma part del que m'agrada. Tenint la formació d'arquitecta, vas tastant moltes coses diferents. I de sempre m'han interessat moltes coses. Com que em canso de seguida, m'agrada renovar i tastar coses noves. Tot i que de vegades també em genera molta dispersió, has de ser molt ordenat. Ara, per exemple, també estic fent reformes d'escales del casc antic. Però és bonic, treballar en coses diferents.

Tu ets arquitecta de professió però fa deu anys que et dediques també a il·lustrar.

Va ser quan va arribar la crisi. Com a arquitecta, fèiem habitatge i es va frenar tot en sec. Jo ja havia començat a estudiar il·lustració i feia cosetes, però no havia pensat mai en dedicar-m'hi. I va anar tot lligat. S'acaba una cosa i en comença una altra. I van venir molts llibres alhora. Després altra vegada la crisi de la il·lustració, i de tenir molta feina a no tenir-ne. I ara estic altra vegada equilibrada.

La il·lustració i l'arquitectura impliquen creativitat, però són oficis molt diferents. Combinar les dues facetes, t'ajuda a complementar-te?

Sí, em va molt bé. Per exemple, ara que estic més en període de sequera creativa i em costa més dibuixar, em va bé fer més feina mecànica. M'encarrego de redactar memòries, anar a veure un informe sobre una finca... És a dir, fer feina més racional i menys creativa. Tot i això, com que sé que l'etapa en què estic no pot durar, m'he apuntat a un curs amb una il·lustradora per revifar.

En l'última dècada, has il·lustrat prop d'una trentena de llibres. És un bon moment pel món de la il·lustració?

Els companys que també es dediquen al món de l'edició, ho combinen amb publicitat i videjocs. I últimament tenim la sensació que el món de l'edició està baixant. A mi fa poc m'ha arribat una feina on em paguen 500 euros menys que fa cinc anys i he dit que no ho feia.

És una situació generalitzada?

Penso més en les grans editorials, o això és el que estic veient. Passa una mica com amb les grans cadenes de roba, que volen renovar cada any. Per aquest llibre que m'havien proposat em van dir que no em podien pagar més perquè fa cinc anys ho havia fet un altre il·lustrador. Però no entenc perquè ho volen canviar: el llibre és bonic i l'il·lustrador és fantàstic. Segurament ara faran una tirada més curta i per això els avançaments dels drets d'autors es redueix.

"Els llibres els fas perquè et ve molt de gust fer-los però saps que d'allò no menges"

Quin percentatge cobreu de drets d'autir com a il·lustradors?

El percentatge de drets d'autor és un 10% de venda de llibre, si és un únic autor. Si és un àlbum il·lustrat, és un 5 per autor i 5 per il·lustrador, i també pot variar en funció de si és en color o blanc i negre. La resta es correspon a un 30 per l'editorial, 30 pel distribuïdor i 30 pel llibreter. Cada cop més il·lustradors busquen camins que no siguin el del llibre. Els llibres els fas perquè et ve molt de gust fer-los però saps que d'allò no menges. És una situació que crec que també es dona en altres camps artístics, com els músics.

Hi ha una oferta molt àmplia i de qualitat pel que fa a llibres il·lustrats. I a Sant Feliu hi ha una llibreria especialitzada, L'Auca.

Tenim molta sort de tenir aquesta llibreria! Feia falta una botiga així a Sant Feliu. El sector infantil és dels que té més tirada. És cert que hi ha més oferta, perquè el sector s'ha disparat, i també es veritat que als nens els agraden molt els contes. La meva filla, per exemple, cada dia en vol llegir un de diferent. Abans no teníem tants llibres infantils, quan jo era petita en tenia quatre comptats i els recordo tots. Ara tenim molta sort.

Estàs treballant en algun projecte ara mateix?

En un llibre per Nicaragua, que precisament és d'ocells! L'editora no sabia que havia treballat en els panells informatius sobre flora i fauna. I just quan vaig acabar-los, em va arribar la proposta de fer aquest llibre, en què els protagonistes són tot ocells de Nicaragua. El projecte em va entusiasmar i ja estic en l'última fase, de posar-hi color.

A l'hora de treballar l'imaginari de cada llibre i els personatges que hi apareixen, quin procés segueixes? Fas esbossos en paper primer?

Sí, primer faig un esbós. Faig un plantejament del llibre amb el text, és a dir, la combinació del text amb la imatge que l'acompanyarà. Després, envies una premaqueta a l'editor perquè ho aprovi, alguns cops et fa correccions i d'altres ja directament hi poses el color. De vegades també faig traç a llapis i després hi poses color amb l'ordinador. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Per exemple, el llibre de la Joana com que hi havia poc temps, va ser directament amb retoladors. No tenia temps de més.

Com et sents més còmoda?

Ho combino. Em forço a provar altres coses, per no fer sempre el mateix. Per exemple, pel llibre de la Joana vaig trobar uns retoladors que feia 20 anys que tenia per casa i se'm va acudir provar-ho. Ara ho faig tot amb retoladors, i ho combino amb ceres o altres tècniques.

"Jo volia fer Belles Arts i quan vaig acabar la carrera d'arquitectura, em quedava el punt de no haver fet el que a mi m'agradava, que era dibuixar"

De petita havies dibuixat?

Sí, però ho vaig deixar aturat. És cert que com que estudiava arquitectura, sempre continues dibuixant perspectives. De fet, jo volia fer Belles Arts, però a casa meva em van insistir en què estudiés una altra cosa. I quan vaig acabar la carrera i vaig començar a treballlar d'arquitecta, em quedava el punt de no haver fet el que a mi m'agradava, que era dibuixar. Per això em vaig apuntar a l'escola d'il·lustració de la Francesca Bonnemaison. Just quan vaig acabar l'escola, va esclatar la crisi i va venir el primer encàrrec d'un llibre, així vaig començar a il·lustrar.

Has canviat molt la manera de fer-ho ara i fa deu anys?

Moltíssim! Al principi il·lustrava amb acrílics, jo venia de l'escola del Rafa Plaza, de Sant Feliu, havia fet oli. I agafava els pinzells, hi dedicava molta estona, passava nits sense dormir... Ara ha canviat molt (riu)!

Dibuixes en el teu dia a dia, portes una llibreteta a sobre?

Això ho estic fent des que he començat un curs amb la il·lustradora Africa Fanlo, que diu que és important destinar una part del dia a tu i dibuixar el que vols, perquè d'aquí és on surten coses, sense la pressió de l'editor, de les correccions... No ho havia fet mai i crec que és important per estar oxigenat.

Avui has portat paper, llapis i retoladors. Vols dibuixar alguna cosa?

Sí, però amb tu! Jo ara faig una taca, no miris, i llavors tu segueixes. Pots fer també una taca, o què et suggereix. Has de continuar amb el que t'inspiri, amb un altre color. Si veus una forma, ja pots dibuixar. No cal que sigui tocant, potser a fora. Al final ha de sortir alguna cosa!

I el resultat va ser aquest:

 

NOTA: Les fotografies són del Marc Rius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat