"M’agradaria ser un exemple per tots els nens i nenes que comencen a fer natació i tenen un somni"

Núria Marquès Nedadora del CN Sant Feliu

Amb 19 anys, la nedadora Núria Marquès ja ha aconseguit dues medalles olímpiques als Jocs Paralímpics de Rio: un or en 400 metres lliure i una plata en 100 metres esquena. A més, aquest estiu va sumar vuit medalles més al seu palmarès al campionat europeu de natació paralímpica. És de Castellví de Rosanes i forma part del Club Natació Sant Feliu des de fa tres temporades, després de formar-se durant molts anys al CN Martorell. A principis d'aquest 2018 va començar a entrenar-se al Centre d'Alt Rendiment (CAR) a Sant Cugat, on entrena cada dia, però continua formant del Club Natació Sant Feliu, on diu que se sent molt estimada. Combina la seva carrera esportiva amb els estudis de Fisioteràpia a la UAB i ja pensa en els Jocs de Tòquio 2020. Parlem amb Núria Marquès dels seus èxits esportius, la seva trajectòria, i els reptes de futur.

Aquest estiu vas aconseguir vuit medalles al campionat europeu de natació paralímpica, a Dublín. De fet, vas sumar medalles a les vuit finals que vas disputar. Què representa per tu aquest nou èxit?

Jo sempre he nedat moltes proves a tots els campionats que he anat i l’única prova que se'm resistia era la dels 100 Braça. Però aquest any l’hem treballat molt i he aconseguit un bon nivell, que encara pot millorar molt més. Nedar tot el programa i aconseguir pujar el podi en totes les proves era un repte d'aquest any, i em fa molt feliç haver-lo aconseguit.

Amb aquests resultats, vas aconseguir superar també el teu rècord personal de medalles en competició internacional. Vas aconseguir més medalles de les que t'havies plantejat?

Vaig aconseguir les medalles que m’havia plantejat, tot i que algunes van ser molt difícils, perquè aquest any ens hem centrat molt en millorar els 100 braça i indirectament els 200 estils, i hem deixat de banda altres proves que per mi eren importants. Però, en fi, l’important és que sé el perquè d’aquest resultats i d’aquestes marques; no es gens fàcil preparar set proves de diferents estils i distàncies.

"La meva prova natural és la de 100 esquena, però curiosament el meu millor resultat va ser l’or de Rio en el 400 lliures" 

Tens medalles en disciplines diferents, però tens alguna especialitat? N'hi ha alguna que prefereixis?

M’encanta ser una nedadora complerta capaç de competir en diferents proves. La meva prova natural és la de 100 esquena, però curiosament el meu millor resultat va ser l’or de Rio en el 400 lliures. Són coses que té l’esport.

És molt dur el camí per aconseguir les medalles?

Ho és tant com el d’aquell professional que vol aconseguir l’excel·lència, sempre és molt dur lluitar per ser el primer.

Quin és el secret per aconseguir-ho?

Si tens les qualitats físiques i psicològiques necessàries, i a més tens el suport de la família, confies amb el teu entrenador i ets molt constant i treballadora ja tens molt guanyat.

Tens dinou anys. En quin moment vas saber que podies preparar-te per la competició d'alt nivell?

De petita, quan vaig competir per primera vegada en natació adaptada i vaig veure que tenia un molt bon nivell, no massa lluny dels meves companyes paralímpiques que nedaven amb mi, vaig pensar que jo també hi volia arribar. I vaig treballar molt per aconseguir-ho.

Hi ha hagut algun moment en què t'hagis plantejat plegar?

No… però sé que hi haurà un final.

"Tenir una discapacitat física a la cama ha condicionat del tot la meva vida esportiva. Sense aquesta discapacitat és possible que no hagués fet natació"

Quan vas començar a nedar?

Els meus pares em van portar a la piscina amb nou mesos a cursets de nadons. Però en vaig aprendre als tres o quatre anys en els cursets, com molts dels meus amics.

Vas néixer amb una discapacitat física a la cama esquerra. Com t'ha condicionat aquest fet?

Penso que ha condicionat del tot la meva vida esportiva. Sense aquesta discapacitat és possible que no hagués fet natació, i és molt probable que no hagués viscut uns Jocs Olímpics. De fet, la meva vida hagués estat una altra. Però això ens passa a tots, amb o sense discapacitat. Tots creixem amb les nostres circumstàncies i la suma de tot fa que siguem qui som… És així.

Com és el teu dia a dia? Quantes hores has d'entrenar al dia? Nedes cada dia?

Ara estic entrenant al CAR de sant Cugat i cada dia vaig a entrenar una hora i mitja al matí, de 8 a 9.30h. Després vaig a la Universitat fins a les 13h. Torno al car per fer una hora de gimnàs, dinem i a la tarda, cap a les 17h, tornem a entrenar una hora i mitja o dues al CAR i anem cap a casa entre les 19h i les 20h. Això tots els dies de la setmana i dissabte al matí. Fem festa el diumenge. Aquest any canviarà una mica perquè farem dues o tres concentracions en alçada a Sierra Nevada, i veurem com va.

Què estàs estudiant a la Universitat?

Estic estudiant Fisioteràpia a la UAB i penso que he encertat. En el futur m’agradaria seguir vinculada al mon de l’esport.

"Ara entreno al CAR de Sant Cugat però segueixo formant part del Santfe i hi tinc molt bons amics i amigues, m'hi sento molt estimada"

Ets de Castellví de Rosanes i formes part del Club Natació Sant Feliu des de fa un parell de temporades. Per què vas decidir formar part del club santfeliuenc?

Va ser un any complicat a Martorell, el club on vaig començar. De fet, van fer fora el que era el meu entrenador, Juan Carlos Quevedo, i jo volia continuar entrenant amb ell. El Santfe em va donar la possibilitat de fer-ho i de complir amb el somni d'anar a uns Jocs amb el meu entrenador, i sempre estaré molt agraïda al Club.

Com et sents al club?

Hi he passat uns anys fantàstics. Ara estic al CAR de Sant Cugat i no vinc gaire a nedar a Sant Feliu, només a les competicions del club. Però segueixo formant part del Santfe i hi tinc molt bons amics i amigues , m'hi sento molt estimada.

"Hi ha molts esports que només tenen cobertura cada quatre anys, amb els Jocs"

Creus que es fa prou cobertura dels campionats parlímpics? El públic general els coneix prou?

Prou no... Però es veritat que poc a poc va millorant. De fet, hi ha molts esports que només tenen cobertura cada quatre anys amb els Jocs. Crec que esportistes, Comitè Paralímpic Espanyol i Federacions, estem treballant units per tal de tenir mes ressò, i penso que tot i que no es suficient sí que fem petites passes.

Fins ara, quin és el millor moment que has viscut com a esportista?

Sens dubte, la medalla d’or dels 400 lliures en el Jocs de Rio 2016 va ser brutal.

Quins són els teus propers reptes esoprtius a curt termini?

A curt termini, el Mundial de l’any que be a Kuching (Malàsia) i a més llarg termini els Jocs de Tòquio 2020, que ja queden menys de dos anys.

I a nivell més general, què t'agradaria aconseguir en la teva carrera?

M’agradaria ser un exemple d’esportista per tots els nens i nenes que comencen a fer natació i tenen un somni.

 

NOTA: Fotos cedides per Núria Marquès.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat