“Hi havia la necessitat de fer el conte del seguici”

Mar Coronado Il·lustradora de l'àlbum il·lustrat "El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat"

  • Mar Coronado ha il·lustrat "El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat" / Foto: Marc Rius
    Mar Coronado ha il·lustrat "El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat" / Foto: Marc Rius
  • Una de les il·lustracions d'"El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat" / Imatge cedida per la FETS
    Una de les il·lustracions d'"El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat" / Imatge cedida per la FETS
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius

La Festa de Tardor arriba amb nou material de les colles de Sant Feliu per ampliar la col·lecció dedicada a l'imaginari tradicional. La principal novetat és un àlbum il·lustrat on s’explica el seguici i el ball d’entremesos, de la il·lustradora santfeliuenca Mar Coronado, vinculada a la colla dels Ceballuts, els bastoners de Sant Feliu. Parlem amb ella del seguici i la Festa de Tardor, de la seva faceta com a il·lustradora i del procés de treball del llibre, que en el moment en que fem l’entrevista encara està a impremta i no ha pogut veure com ha quedat. "El nostre seguici i el ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat" es podrà aconseguir durant la Festa de Tardor a les parades de les colles. Durant aquests dies també es podrà visitar una exposició complementària al conte, que s'estrena avui al Palau Falguera.

"El seguici és la Patum que hi ha al Baix Llobregat"

Com va sorgir la idea de fer aquest conte?

Arran d’un seguici. La meva filla Ivet era petita i tota l’estona anava preguntant ‘I aquest qui és? I per què balla així?’, etc. Vaig arribar a casa amb el cap com un bombo. A partir d’aquí vaig pensar en fer un llibre del Seguici. Es ven material de tot, però del Seguici no, i és una part molt important de la Festa de Tardor. Jo sempre he dit que és la Patum que hi ha al Baix Llobregat. Va ser a partir d’aquí que vaig començar a desenvolupar la idea, a pensar en com encarar el llibre i a buscar molta informació de tot. Finalment ha sortit aquest llibre.

Com ha estat el procés de treball fins que arribes a publicar-lo?

El llibre el vaig il·lustrar i maquetar tot jo a casa. I el vaig presentar a l’Ajuntament sense saber si em dirien que sí o que no. Llavors em vaig reunir amb el regidor de cultura, el Manel Martínez, i li va encantar. El vam presentar al Departament de Cultural i a la FETS (Federació d’Entitats Tradicionals de Sant Feliu de Llobregat) i també els va agradar. I al cap d'un temps, em van dir que tirava endavant, tot afegint-hi una exposició itinerant.

T’esperaves aquesta predisposició tan bona?

Em va fer molta gràcia que un dia parlant amb el Quico, tècnic de cultura, em va dir: ‘Com sabies que volíem fer una cosa així?’ I jo no en sabia res de res! Durant tot aquest temps hi ha hagut com un cable, on en una punta hi havia Cultura i a l’altra la meva idea, i cap de les dues puntes sabia res del que planejava l'altra fins que ens vam trobar per parlar. Però és com si hi hagués la necessitat que es fes aquest conte, era una cosa que es demanava a crits.

Quant de temps vas estar pel teu compte treballant en el llibre abans d’entregar-lo a l’Ajuntament?

Un any. L’anava fent quan podia, a les meves estones lliures. I el vaig presentar a l’Ajuntament abans de l'octubre de l’any passat.

Et van donar algunes consignes per fer el conte o has tingut total llibertar?

La comissió que va sortir de la FETS, amb al Carla Martínez i la Mireia Amigó, em va ajudar moltíssim, sobretot en casos en què hi havia alguna il·lustració que s’havia de canviar o s’havia polir. Amb el text jo tenia molta por i els demanava molta ajuda; sóc il·lustradora i no escriptora. Volia que el llibre quedés molt ben fet, perquè és el seguici de la Festa de Tardor de Sant Feliu, no podia sortir de qualsevol manera.

Per fer el dibuixos vas anar mirant fotos o ho vas fer tot de memòria?

Tinc la memòria de l’ordinador i el mòbil plena de fotos, he vist totes les galeries de Fetasantfeliu i he recollit molta informació. També m’he fixat en les característiques físiques i en la manera de ballar, per exemple, un gegant no balla igual que el Drac, la Garsa, la Mula, o els Diables… Tot això s’ha de mirar també per fer una il·lustració.

“L’objectiu del conte és que la Festa de Tardor arribi a casa”

Com esperes que sigui la rebuda de la gent?

Penso que a la gent li agradarà. Comparat amb els contes de ja fa anys, el del Drac i la Garsa, aquest és diferent perquè no és un conte, això passa de veritat, és un conte real. D'altra banda, tot el que facis enfocat a nens saps que en gran part arribarà a casa. I és l’objectiu, que la Festa de Tardor arribi a casa; això és important. A més, també es complementa amb una exposició que es podrà veure durant aquests dies i l'any vinent serà itinerant per les escoles. Hi ha moltes coses per fer sobre la Festa de Tardor. Ara s’ha obert només una porta però n'hi ha moltes, pots fer de tot.

Què ha suposat per tu professionalment fer aquest conte?

Com a il·lustradora es pot dir que és un fill molt estimat. I és el meu fill, però el cosí de tots. A nivell emocional, el dia que el vegi a les paradetes al·lucinaré, no m’ho acabaré de creure.

Has format part del món de les colles, perquè fa molts anys que estàs vinculada a Els Ceballuts. A més, vas ser l’encarregada de fer el seu logotip.

Sí! Ceballuts va néixer farà més de 20 anys i jo vaig fer el logo principal. Al principi van estar uns anys sense i em van demanar de fer-lo. En vaig fer dos o tres i vam escollir aquest. Després, pel 20è aniversari van decidir fer samarretes amb un dibuix nou amb els bastons creuats fent el 20 en números romans.

Creus que des d'aleshores fins ara ha canviat el món de les colles i la Festa de Tardor o es manté mes o menys igual?

Ara t’hauria de parlar de “Ceballuts Grans i Menuts”. Hi ha una gran diferència, la mentalitat de quan ets pare és molt diferent de quan no tens fills, perquè vigiles molt més que tot surti bé amb els nens. Però a nivell emocional és el mateix o encara més intens perquè els nens t'ho encomanen. En general es viu de manera molt emotiva, això no s’ha perdut, i el dia que es perdi ja no hi haurà festes. Si vas a unes festes i no hi ha aquesta emoció i ganes, llavors està perdut. Dubto molt que a Sant Feliu s’arribi a aquest punt perquè cada vegada hi ha més gent, fins i tot ve gent de fora.

En quins altres projectes d'il·lustració estàs treballant?

Ara estic treballant amb la síndrome de Dravet. Són un grup de persones que corren per donar a conèixer aquesta malaltia minoritària; i costa que tingui visibilitat. El Dravet és un tipus d’epilèpsia molt aguda. No és una epilèpsia comú a la que podem estar més acostumats. Jo els ajudo amb el que puc, els vaig fer el logo, sempre els faig algun dibuix si fan alguna cursa; o per a publicacions al Facebook. Jugo molt amb els logos.

A les teves xarxes socials vas compartint alguns dibuixos que tracten l’actualitat.

En qualsevol causa que m’afecti, allà hi haurà el meu dibuix. Quan comences en això, les xarxes socials són una finestra oberta perquè la gent et conegui i l'has d’utilitzar al 100%. Jo l’utilitzo un 70% perquè no tinc més temps. Però en el meu cas, sempre que puc, encara que siguin deu minuts i no sigui el dibuix que m’hagués agradat, el publico i vull que la gent el comparteixi. Ningú es beneficiarà d’això, tot al contrari, serveix per donar a entendre alguna cosa.

"No puc deixar de dibuixar, allà on vagi sempre m’emporto un paper, llapis i quatre colors"

Tens un traç i un dibuix molt característic i únic, sobretot amb els nassos. Et va sortir sol o va arribar un punt en què vas decidir buscar el teu propi estil?

Un cop una nena em va dir que feia nassos de clips. Això va sortir quan estudiava, si ets il·lustrador has de tenir una línia, i la meva és aquesta, no ho puc evitar. Potser el següent llibre que faré serà sobre tipus de nassos.

Quan vas decidir que volies ser il·lustradora?

Jo no ho vaig decidir, ja vaig néixer amb això. Em recordo a mi mateixa de petita dibuixant, i quan em regalaven una capsa de colors era el regal estrella. Sempre he estat dibuixant, el dia que jo no pugui dibuixar em moriré, em relaxa, i m'ho treu tot. És necessari, és la meva droga. No puc deixar de dibuixar, allà on vagi sempre m’emporto un paper, llapis i quatre colors.

NOTA: Les il·lustracions formen part de l'àlbum il·lustrat El nostre seguici i ball d'entremesos de Sant Feliu de Llobregat. Cedides per la FETS. Les fotografies són del Marc Rius.

Comentaris

Toni Onieva Sant Feliu de Llobregat
1.

Moltes felicitats, molt bona feina.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat