"El que fa la poesia no és el vers, és el so i la musicalitat"

Oriol Sauleda Guanyador del Premi Martí Dot 2017

Oriol Sauleda (Sant Pol de Mar, 1993) fa poesia des de la improvisació i diu que entén més la poesia "dita en veu alta" que posada per escrit. Parla amb calma i alhora amb entusiasme i defensa la possibilitat "de veure poesia allà on no n'hi ha, a tot arreu on miris pots veure-hi poesia". La primera vegada que s'ha decidit a escriure poesia, més enllà de recitar-la, ha donat forma a El Paller (Viena Edicions), el poemari guanyador del Premi Martí Dot 2017, que ahir dimarts es va presentar a Sant Feliu. Forma part de diferents col·lectius poètics i a propòsit d'El Paller ja ha preparat una acció poètica que aquest dijous interpretarà a la llibreria Calders de Barcelona. Aprofitem per parlar amb ell una estona abans de la presentació del seu poemari a Sant Feliu.

Et presentes com un poeta que escriu poesia des de la improvisació. En aquest cas concret també ho has fet així i després li has donat forma? O parties d'alguna idea més general a partir de la qual et poses a escriure?

Amb El Paller s'ha anat fent una mica d'embut de diferents històries, que s'han acumulat. D'aquí la imatge de "paller" com un lloc on hi ha abundància, moltes coses. De vegades la sobreacumulació no sempre és bona, però és també el temps on vivim, on hi ha molts estímuls. El Paller també és un joc en aquest sentit, de jugar constantment a estar estimulant.

És un poemari que té una forma contínua, més que de col·lecció de poemes. És com si fos un tot continu en què sembla que no puguis parar de llegir i alhora hi ha alguns fragments o paràgrafs que podrien ser poemes pers si sols. Tenies clara la idea de fer aquesta estructura de tot un poema continuat?

En alguna versió tenia algunes de les estrofes col·locades en vers. I les repetia, algunes amb vers i algunes amb llarg. Una idea que servia per mostrar que en realitat no hi ha cap diferència entre una cosa i altra, perquè crec que la poesia és tot el que vulguem en realitat. El que fa la poesia no és el vers, el que fa la poesia és el so, la musicalitat.

"Trobo molt més l'espai de la poesia des del parlar"

Per tant, fas poesia per ser dita en veu alta?

Sí, la poesia l'entenc molt més des del moment en què es diu. Per això dic també que vinc de la improvisació. M'és molt fàcil posar-me a improvisar poesia quan algú es posa a tocar música. Trobo molt més l'espai de la poesia des del parlar, des del dir.

I tot i això, a El Paller hi trobem molts textos.

L'ideal seria que es digués en veu alta, perquè llegir-ho tot de cop és com col·locar-se. M'agrada la imatge de quan vas per una carretera i vas passant per tot de fanals, que són punts de llum. Crec que d'alguna manera El Paller vol ser una mica això: un camí que pots anar avançant en l'ordre que tu vulguis i van passant coses que t'il·luminen. Tu trobaràs punts de llum en un lloc i una altra persona en un punt diferent.

Hi ha un moment en què fas una referència directa també al paller: “posa palla a allò que et falti”.

Això crec que ho vaig fer per una qüestio cinematogràfica, com quan mires una pel·lícula i trobes el moment en què es fa referència al títol. Ho vaig fer més per això que no perquè vulgui dir que el paller és una mancança. Potser això seria una visió més orientalista, Orient diu que ens falta alguna cosa i Occident diu que hi ha presència, que hi ha alguna cosa. Seria una defensa més del buit, que ens falta alguna cosa, poesia, vida, no ho sé.

"És molt bonic veure poesia allà on no n'hi ha"

El poemari va acompanyat d'il·lustracions teves.

Les vaig fer quan ja tenia el text acabat, em vaig posar a fer uns quants dibuixos i en vaig seleccionar alguns. Amb els poemes estàs exigint al cervell la paraula tota l'estona i un dibuix relaxa.

Llegeixes poesia? Ets lector habitual, tens algun poeta que t'agradi?

El que és molt bonic és veure poesia allà on no n'hi ha. Per exemple, ara veig el cartell “vigileu les vostres pertinences” o “sala tancada”, i penso que allà on miris en realitat pots veure poesia. Tota cosa que em commogui és bonica. La poesia m'agrada molt dir-la en veu alta i de vegades em passa que llegeixo alguna cosa i no hi acabo de connectar fins que la dic en veu alta, que és com si agafés una altra dimensió. La poesia dels altres l'entenc molt més quan la dic en veu alta, se'm fa corpòria, la palpo, l'entenc.

Quins referents poètics tens?

Sóc fill de l'època que sóc i tinc els referents de l'època. Ja cito en Brossa al poemari, que és algú que ha deixat un llegat molt important a tot el panorama català. I de poetes vius, l'Enric Casasses és un poeta molt potent.

"A partir d'"El Paller" hem creat una acció poètica a quatre veus i amb un músic"

El pròleg el fa Guim Valls, que va guanyar el premi l'any passat. 

Li vaig demanar al Guim que fes el pròleg perquè jo li havia fet l'epíleg del poemari que va guanyar l'any passat. I va ser arran d'això que vaig coneìxer que hi havia el Premi Martí Dot. Feia temps que el Guim i la Núria (Martínez-Vernis) m'empenyien a escriure i fer alguna cosa i per això em vaig presentar. I com que vaig conèixer el premi arran del Guim, he volgut que fes el pròleg perquè llavors és com si fes de mirall de l'un i l'altre.

Tens previstes més presentacions d'El Paller?

Al gener a Sant Pol farem una instal·lació sonora vinculada amb El Paller, d'aquí ha sortit una acció poètica, performance, que és com un recital polifònic: es titula "Santa Cucurulla feu-me trobar l'agulla", un càntic de les cosidores. És una acció poètica per quatre veus i un músic, en què a cada cantonada de la sala hi ha un poeta llegint El Paller, hi ha una persona que fa de narrador que va guiant les quatre veus i el músic que hi ha al mig. I tu com a espectador tens una sensació de veus del bosc, vas sentint per totes bandes i no saps com però veus que hi ha una mena d'estructura oculta que es va guiant. Això ho farem aquest dijous a la Calders a Barcelona i al gener a Sant Pol.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat