"En un any he passat de picar portes a signar per una multinacional. Fa vertigen!"

Nil Moliner Músic

La carrera musical de Nil Moliner ha fet un salt espectacular en menys d'un any. El músic santfeliuenc presenta avui nou single El Despertar, el primer dels que publicarà aquest 2019, i que dona nom a la gira que arrencarà el 8 de març a la sala Barts de Barcelona. Nil Moliner fa molts anys que es dedica a la música, però en un any ha passat de compaginar la seva passió mentre treballava en un menjador escolar a viure de la música i fitxar per una gran discogràfica com Warner. L'any passat va compondre el tema "Que nos sigan las luces" per Alfred, concursant d'OT, i el seu pas durant una setmana pel popular concurs televisiu l'ha catapultat a la primera línia de l'escena musical.

A Sant Feliu el vam conèixer amb la banda Cybee, però fa anys que va començar a explorar la seva faceta en solitari i l'estiu del 2017 es va llançar a l'aposta del pop latino tropical. Ens trobem amb ell a l'Ateneu, i parlem de com ha estat aquest any i com serà el que vindrà. Parla amb entusiasme, passió i nervis per com anirà el llançament d'"El despertar", assegura que no s'acaba de creure el que està passant i que toca de peus a terra perquè fa molts anys que es mou en el món de la música i sap que no és un món fàcil.

Avui divendres publiques El Despertar, el primer single que treus aquest 2019 i el 8 de març comences gira amb el mateix nom. Què representa El Despertar?

És un concepte en general. Un despertar en un sentit metafòric. L'EP i la gira d'Hijos de la Tierra ha anat molt bé però ara anem a despertar de veritat i fer una cosa amb cara i ulls. És com si el que ha passat fins ara fos un somni i ara ens posem a treballar de veritat. És la idea de despertar, la vida és ara i tot és possible, un rotllo més optimista. A partir d'aquest concepte, aniran sortint coses. Aniré publicant cançons i, per tant, als concerts en cantaré que ja hagin sortit, però també en faré que fins ara no havia fet mai.

A nivell musical, hi haurà canvis respecte a Hijos de la Tierra, o hi ha continuïtat?

És continuïtat total, perquè són cançons que jo ja tenia fetes des de fa temps. I tant les de l'EP d'Hijos de la Tierra com aquestes noves totes són del mateix estil. El Despertar en concret la van produir el Manu Guix i el Roger Rodés, de Medusa Estudio, però per aquest tema també ha entrat en producció El Garabato, un productor d'electrònica que vaig conèixer a Madrid, i això fa que al single hi hagi punts d'electrònica que fan que soni més potent. És un tema forma part d'un disc que trauré més endavant i aquest single el vaig gravar fa un any.

"Sortir a OT marca un canvi important a la meva carrera i a la meva vida en general."

Fa un any també va ser el moment en què vas sortir al programa OT amb un tema perquè cantés l'Alfred i que optava a anar a Eurovisió. Va ser paral·lel a la gravació del disc?

Sí, va ser una bogeria. Vaig publicar Hijos de la Tierra el 2017, i el plantejament era començar a entrar a l'estudi i gravar un disc per treure'l el 2018. Però llavors va venir tot el fenomen OT i vam frenar-ho. Vam aprofitar per fer una gira de Hijos de la Tierra, que no l'havíem fet. I era un punt estrany perquè l'EP només tenia quatre cançons, però vam incloure cançons noves i algunes versions, etc. I va funcionar. Vam aturar el tema del disc, i un cop vam acabar la gira, vam tornar a recuperar el disc, regravant i remesclant coses, que això ha estat la feina d'aquests últims mesos.

Que nos sigan las luces va ser el teu tema que optava a anar a Eurovisió perquè cantés l'Alfred. Tot i que la cançó finalment no va ser escollida, sortir al programa OT és un punt d'inflexió en la teva carrera?

Sortir a OT marca un canvi important a la meva carrera i a la meva vida en general. Els meus 'managers' m'havien avisat, però jo no m'esperava que l'impacte fos tan bèstia. I va ser així. El primer cop que vaig anar al programa va ser pel 24 hores que la gent veia per Youtube, no a la tele. Vaig estar-hi menys d'una hora i quan vaig sortir, vaig agafar el mòbil que tenia al camerino i cremava literalment. Estava molt calent i no podia ni obrir Twitter perquè no es podien carregar totes les notificacions. I fins al cap d'un dia i mig no vaig arribar a veure-les totes. Va ser un impacte molt fort, només havia posat un dit a OT, però de cop vaig entrar a la dimensió mediàtica. Em va fer una mica de vertigen.

I després sí que vas participar també a la gala.

Durant una setmana vaig anar-hi tres dies i a la gala. A més, hi va haver certa polèmica perquè l'Alfred havia canviat part de la lletra i vaig notar la pressió a l'hora d'escriure a les xarxes socials. Feia algun comentari i em trucaven mitjans buscant la polèmica... Va ser estrany. Després hi va haver la gala i està clar que OT m'ha posat en un aparador molt gran. Aquell dia et veu molta gent, surts envoltat de compositors que tothom coneix i la gent té curiositat per saber qui ets. Està clar que va anar molt bé perquè de cop i volta vaig començar a créixer moltíssim en seguidors a les xarxes socials, a rebre ofertes de concerts, per compondre... I ho vaig notar molt, tot i que alhora també fa una mica de ràbia, perquè portava temps intentant-ho i t'adones que de cop i volta, per haver sortit a la tele, funciona. I dius, "osti, ara sí, no?"

"Abans de sortir a OT, hi havia discogràfiques que em deien que els agradava el que feia però que no tenia seguidors"

El fet de portar molt de temps treballant en el sector de la música t'ha ajudat a tocar de peus a terra?

I tant, perquè prèviament a aquest moment vaig estar professionalment molt perdut. Quan vaig treure el videoclip de Se nos Escapa, va anar molt bé, però no trobava el camí. Vaig contactar amb discogràfiques, management... En un lloc em van dir: "ens agrades molt, però no tens seguidors". I em vaig plantejar moltes coses, m'he fer instagramer? Li he de dir a un fotògraf que em faci fotos? I vaig dir, no, no, tu fas música. Però clar, et planteges si això és tan important i t'adones que sí, que en aquell moment ho era. Arran d'OT, de sobte és com si passessis a ser algú pel simple fet d'haver sortit a un programa. I a partir d'aquí vaig rebre respostes de mails de llocs on no m'havien ni contestat interessant-se pel que feia. De cop i volta, hi havia interès. Va ser molt fort.

I gestionar tot això és complicat?

És molt estrany. Per exemple, amb l'Alfred tinc molt bona relació i ell ho ha viscut tot de manera encara més exponencial. Surt de l'Acadèmia d'OT i es troba amb tot el fenomen, el xoc emocional és molt fort. El fet d'haver-hi sortit et dona certa popularitat i és com si estiguessis al punt de mira. Si fins i tot vaig sortir a la Cuore quan vaig anar amb l'Alfred al Camp Nou, quan ho vaig veure em vaig morir!

I alhora també et permet que més gent escolti el que tu ja feia temps que havies fet.

Sí, vam començar a fer esgotar entrades als concerts. I vas a tocar a Madrid, Sevilla, Bilbao... I omples. En realitat, això és el que em costa més de gestionar. Vas a tocar a Sevilla, la gent compra una entrada, flipa, i després vas a la furgoneta, o a fer una birra amb els amics de sempre a l'Ateneu i dius, què ha passat? Acabo d'anar a Sevilla hi havia un munt de gent que ha vingut al concert. Això costa d'assimilar.

Però tu ja havies fet un disc, estaves preparat.

Però tenia la por que no es quedés només amb la imatge de OT i la cançó que va sortir allà, Que nos sigan las luces. Que també la toco i li tinc molt d'apreci perquè és una cançó que marca un abans i un després. I la gent ve als concerts i ho canta tot. He arribat aquí per OT, però si s'han quedat és perquè volien.

"En un any he passat de picar portes, sortir a la tele, fer una gira i signar per un multinacional. I això fa vertigen".

Fa menys de dos anys que vas treure Hijos de la Tierra, després d'haver fet també una gira de covers. El salt ha estat ràpid.

L'altre dia ho parlàvem amb l'Ignasi i el Ferran, el teclista i percussionista, amb qui ja tocàvem quan fèiem els concerts de covers. Passar de tocar a un bar de mala mort animant a la gent que estava sopant a estar amb el mateix format a València davant de 250 persones és una sort. I m'omple molt poder-ho fer amb ells. La part humana és un al·licient important. Compto amb un equip que porta treballant amb mi des del principi i això fa que els concerts també funcionin. És fantàstic que siguem els mateixos quan als concerts venien quatre gats que quan fem sold out.

Què és el més dur de les gires?

Crec que no hi ha res dur. Ara mateix, per mi és increïble agafar la furgoneta i anar-me'n amb els músics de gira. Ho gaudeixo tot i no hi trobo res negatiu. Segurament quan porti molts anys ho veuré diferent, però ara mateix fer deu hores de furgoneta m'encanta. Potser el pitjor és que no pots veure la ciutat on estàs, hi vas, però depèn del dia potser només tens temps d'arribar a la sala i marxar.

2018 ha estat un any molt bèstia però el 2019 també ho pot ser. Com te'l planteges?

És tot molt boig! He fitxat per la discogràfica Warner i Get In és la meva promotora de concerts. De cop, em trobo treballant amb multinacionals molt potents, arribes a conèixer artistes dels que ets fan, m'han proposat anar a viure a Madrid, tinc tres setmanes seguides de promoció... I tot plegat amb l'expectativa de veure com és la resposta a El despertar. Em sorprèn pensar que a l'abril estàvem tocant a la Barts Club per 120 persones i al març ho farem a la sala gran davant de 1.200 i no ha passat ni un any. Això em costa assumir-ho, ho aniria a celebrar cada dia! En un any he viscut el que un artista normal viuria en tres anys: passar de picar portes, sortir a la tele, fer una gira i signar per un multinacional. I això fa vertigen.

"Em fa una mica de por perdre la il·lusió per petites coses."

Què t'agradaria que passés aquest any?

Espero que la gent que ha vingut als concerts repeteixi i aportar alguna cosa a la vida de la gent que m'escolti. M'agrada quan algú que em diu que està passant per mals moments i la música l'ajuda. I també espero continuar amb tot el meu equip humà, que és increïble i també crec que és clau perquè funcionin les coses i per l'estabilitat mental i emocional. Professionalment són bons i alhora faran que sempre toquis de peus a terra.

Fa molts anys que et dediques a la música i en fa un parell que vas començar amb el teu projecte en solitari. És un tòpic, però diries que has aconseguit el somni que perseguies? O ara en tens d'altres?

D'aquí també ve la moguda emocional. Ara mateix estic vivint de la música, que això per mi és brutal, i no fa ni un any estava treballant en un menjador escolar. El que em fa una mica de por és perdre la il·lusió per petites coses. Per exemple, abans el fet de sortir a la llista de "pop con Ñ" de Spotify ja era un èxit i ara ja dono per fet que hi sortiré. Per tant, estic en un somni brutal però de mica en mica vols més, et planteges més i més reptes. Crec que és normal, però em fa cert respecte no ser-ne conscient de tot. I sempre en vols més. Això professionalment està molt bé, però personalment també has de gestionar i pensar que no és normal omplir 1.200 persones i que és difícil tornar-ho a aconseguir d'aquí a un any.

"De Cybee m'emporto la manera de treballar, de cuidar-nos i fer equip. Això m'agrada exportar-ho a la banda que tinc ara".

El fet d'haver treballat en diferents àmbits de la música, com en publicitat o tants anys amb Cybee t'ha ajudat?

Sí. Per exemple, feia cançons per una empresa que es dedicava a fer cançons per regalar. I cada setmana t'arribava una comanda demanant "has de fer una cançó estil ACDC" i això t'obliga també a fer recerca. Amb Cybee érem quatre i això feia que el pes important fóssim un equip de quatre persones, per les coses bones i dolentes. I ara tinc un equip, però alhora també treballo molt sol. I trobes a faltar una mica la gent. Si els meus managers em donen una mala notícia, l'he de gestionar jo. Amb la banda, un s'enfadava, però l'altre relativitzava i ja està. Ara, en canvi, doncs te'n vas tu a casa a plorar. I de Cybee m'emporto també la manera de treballar, de cuidar-nos, de fer equip. Això m'agrada exportar-ho a la banda que tinc ara i a tota la gent que m'envolta.

Quan vas començar a fer cançons?

De molt petit. Sempre agafava contes i feia cançons amb els quatre acords que em va ensenyar el meu pare. I la meva mare sempre em recorda una cançó que vaig fer pel Floquet de Neu quan va morir, i sempre la canta, jo no me'n recordo. I tothom de la meva classe tenia també una cançó. El tema de fer cançons sempre ha estat molt present.

De fet, l'any passat vas fer també la cançó per l'escola Salvador Espriu, on vas estudiar. Va ser especial?

Molt! Era la meva escola i tornar a veure els professors i professores, va ser emocionant. I fer cançons és una cosa que necessito fer cada dia d'alguna manera o altra.

Escoltes molta música?

Sempre m'agrada escoltar molta música diferent, però fa una temporada que no n'escolto tanta perquè com que treballo amb música és més complicat. Sí que ho faig quan vaig de camí a casa, quan surto a comprar el pa... Escolto de tot i d'estils molt diferents. Intento escoltar novetats, temes que em passen, encara que en principi no hi hagués arribat. És important enriquir-se amb diferents estils, perquè potser et sorprens amb coses que no esperaves i t'aporta noves sensacions. I m'agrada molt anar de concerts, et nodreix. Tot i que també és perillós perquè sempre estàs pensant en com podries fer alguna cosa que veus als concerts i ho gaudeixes relativament.

"A Sant Feliu faltaria una bona estructura de punt de trobada de grups de música"

Sant Feliu està ple de músics. Joan Dausà, Ramon Mirabet, The Penguins, La Estrella de David, OBK, Sidonie... Què en penses d'aquesta mena d'escena santfeliuenca?

Quan surts de Catalunya, Sant Feliu també està molt present, portem el nom de Sant Feliu a molts llocs! Hi ha molts grups i connexions per tot arreu. Crec que s'hauria de fer alguna cosa. Si veus que es genera tanta música i surten tants grups que funcionen i d'estils tan diferents... Potser com a Ajuntament et pots plantejar alguna cosa. Ara hi ha el Casal de Joves, però hi ha ciutats que tenen espais com bucs d'assaig que són naus industrials senceres, locals propis, circuits... Jo ara no tinc local, assagem en un local del Poblenou però anem canviant.

Què faria falta?

Una mica més de base, una bona estructura no només de locals, sinó un punt de trobada de grups de música. Que hi hagués un circuit de música on et poguessis recomanar coses, fer conferències, tallers... Que gent a qui li està anant bé pugui venir i explicar com ho han fet. Tenim espais per fer coses interessants, s'hauria de fer algun punt de trobada per intercanviar experiències i aconsellar grups que comencen. L'interès hi és, crec que s'hauria de fer alguna cosa.

Què representa fer música per tu?

Per exemple, jo penso en els campaments que feia amb el Cau i els recordo per cançons. Si escolto una cançó, em venen al cap uns campaments concrets. L'estiu passat vaig rebre missatges de campaments demanant-me acords perquè cantaven cançons meves, i això, jo que he viscut l'educació en el lleure és genial. I que la música pugui transformar l'estat d'una persona, ser la banda sonora d'un grup d'amics, d'amigues, de les vacances d'una família... T'adones que la música és molt poderosa.

FOTOS: Marc Rius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat