"Impacta que els crims passin al costat de casa"

Toni Muñoz Periodista, acaba de publicar el llibre "Solo tú me tendrás"

Un cos calcinat que apareix al maleter d'un cotxe al costat del pantà de Foix. El mort era un agent de la Guàrdia Urbana. Dies després, detenen dos agents del mateix cos com a sospitosos del crim, una de les quals és Rosa Peral, parella sentimental de la víctima. Tot plegat va passar el maig del 2017, una història rocambolesca coneguda com el crim de la Guàrdia Urbana que ara el santfeliuenc Toni Muñoz, periodista de successos i tribunals de 'La Vanguardia', recrea a fons al llibre Solo tu me tendrás. S'endinsa en un crim que va impactar la opinió pública per reconstruir el trencaclosques d'una història que té Rosa Peral com a eix central.

"Si hagués volgut fer una novel·la, el lector no se l'hagués cregut", explica Toni Muñoz, que no s'ha inventat res i se cenyeix als fets. Escrit en format true crime, un gènere que li permet explicar a fons el crim a través del relat periodístic i alhora presentar una trama que atrapa els lectors amb ingredients propis d'un relat policíac. Parlem amb ell del llibre, de què el va atrapar d'aquesta història i de com el periodisme de successos permet endinsar-se en la cara més fosca de la societat.

Et dediques des de fa anys al periodisme de successos i has pogut veure de prop casos molt diferents. El crim de la Guàrdia Urbana t'impacta des del principi?

És una història que em va perseguint. La meva feina diària és cobrir sobretot els successos que passen a Barcelona. De fet, el primer contacte que hi tinc és molt abans del crim. El primer estiu que treballava a La Vanguardia, fa tres anys, em vaig assabentar que l'Ajuntament de Barcelona havia suspès de sou i feina dos agents de la Guàrdia Urbana per propinar una suposada pallissa a un motorista a la carretera de la Rabassada. Vaig agafar la moto fins allà i vaig preguntar a la benzinera que hi havia si les càmeres ho havien gravat. Vaig aconseguir les imatges, vaig publicar-ho i aquest és el primer contacte que tinc amb aquesta història. Perquè l'home suspès de sou i feina era Pedro Rodríguez, l'home que coneixeré més tard, i que serà el mort del crim principal.

I abans del crim també vas entrevistar Rosa Peral, que després seria una de les acusades per la mort de l'agent.

A través d'unes fonts, se'm va presentar l'oportunitat de fer un tema que vam titular com el cas de pornovenjança de la Guàrdia Urbana. Era la filtració d'una fotografia sexual, per part d'un superior, mantenint relacions sexuals amb Rosa Peral. La vaig convidar al diari i va venir acompanyada de la seva parella, Pedro Rodríguez.

Sabies que era el mateix de La Rabassada?

En aquell moment, no. Sí que és veritat que l'advocat era el mateix, i va ser així com vaig connectar els dos temes. Però no sabia que ell era la seva parella. Van venir al diari per fer l'entrevista i el que més em va impactar és que ell jugava un paper complementari, perquè la víctima era ella. I divuit dies després va aparèixer el seu cos calcinat al pantà de Foix.

"Un cop vaig saber que el mort era Pedro Rodríguez, em vaig començar a obsessionar per saber què havia passat"

Per tant, l'entrevista era molt recent.

Per entendre el crim s'ha de fer una línia de temps, una cronologia. L'entrevista a Rosa Peral sobre el cas de pornovenjança la faig el 14 d'abril i al cap de dues setmanes apareix el cadàver. Però és que tres dies abans se celebrava el judici de la pornovenjança, que queda a mitges. Per tant, ella havia sigut notícia tres dies abans que aparegués el cos calcinat. I un cop vaig saber que el mort era Pedro Rodríguez, em vaig quedar encara més impactat: aquí ja em vaig començar a obsessionar per saber què havia passat.

El fet que haguessis conegut el mort és el que et desperta l'interès per descobrir més?

Em va impactar molt el fet d'haver passat una estona amb la parella, en l'entrevista. I després volia saber què havia passat. Però és que vuit dies després de l'aparició del cadàver, van detenir Rosa Peral i el seu amant. Aquí em vaig adonar que ella havia passat de ser víctima a vídua i després a presumta assassina. D'altra banda, tres dies abans que la detinguessin vaig començar a sospitar, parlant amb l'advocat amb qui havia parlat pels casos de la Rabassada i la pornovenjança. Ell em va dir que volia representar la família de Pedro Rodríguez i que això era incompatible amb defensar Rosa Peral. Això era un dijous i dissabte la van detenir.

Has dit que ella té una personalitat molt potent. La vas anar descobrint a mesura que trobaves detalls o te'n vas adonar a la primera entrevista?

El primer cop que la vaig entrevistar, em vaig trobar amb una dona que era víctima del cas de pornovenjança, però que parlava amb una excessiva fredor d'uns fets molt greus. Només parlava de com l'afectava a nivell laboral. A mi m'interessava saber com l'havia afectat com a dona un cas així, en un cos tan masculinitzat com la policia, i em va costar molt que m'ho expliqués. És una dona que té moltes cares i això m'ho he anat trobant, també em van advertir diferents fonts. Té un perfil interessant, perquè vol i dol. D'una banda, vol donar una aparença de família tradicional i alhora vol volar lliure, i aquesta doble contradicció de vegades esclata. A més, sempre fa de la mentida el seu modus vivendi. És la seva vida, no ho jutjo, però el problema és com això trascendeix en les relacions que destaco al llibre, és a dir, com és capaç de manipular o relacionar-se amb diverses persones. I això sera important perquè tot aquest patró es repetirà els dies abans del crim i acabarà derivant en el crim.

"La Guàrdia Urbana s'ha sabut aïllar. Em sorprèn que el crim no els hagi passat factura"

A més de la primera entrevista, tornes a entrevistar Rosa Peral un cop ella ja és a la presó.

Va ser a finals del novembre passat, quan estava a punt d'acabar el llibre. M'havia endinsat moltíssim en la personalitat d'ella, ja tenia el retrat psicològic construït i vaig aconseguir que em concedís una entrevista. Al llibre exposo els fets des del punt de vista periodístic i intento no jutjar. Ara, també presento les versions de cadascú i com que ella és el nexe de totes les trames, al final li dono l'oportunitat d'explicar la seva versió. L'entrevista la vaig publicar a La Vanguardia i l'he posat com annex. Un cop llegit el llibre, pots entendre l'entrevista d'una manera diferent.

El crim implica directament tres agents de la Guàrdia Urbana, del qual formaven part tant els dos acusats com el mort. Com ha afectat al cos?

La Guàrdia Urbana s'ha sabut aïllar. I em sorprèn perquè és un crim suposadament perpetrat per dos agents del cos en què la víctima també n'és agent. I en tot aquest temps, la Guàrdia Urbana no s'ha pronunciat. Està clar que ha tacat moltíssim la seva imatge, perquè ningú s'explica que poguessin tenir la condició d'agents de l'autoritat. Però crec que no li ha passat la factura que li hauria d'haver passat. És una taca a la seva imatge però, potser perquè s'han sabut aïllar, ningú els ha demanat explicacions pel que ha passat.

"Tots els periodistes de successos tenim una història que et marca."

Què et va fer decidir explicar aquest crim més enllà de les cròniques al diari i fer-ne un llibre?

Tots els periodistes de successos tenim una història que et marca. Pel que sigui, hi tens algun vincle i et va perseguint. I aquesta era la meva història. Hi havia el cas de la Rabassada, la pornovenjança i el crim en si. Com que justament ja tenia totes les fonts fetes vaig poder explicar tots els detalls del crim i, a més, cada vegada anaven sortint més episodis i detalls rocambolescos. Per exemple, es va descobrir que els agents havien estat imputats per la mort d'un manter a Montjuïc, o un cop a la presó a Rosa Peral la van canviar de centre i la van acusar de voler preparar la mort del seu marit... I per tot això vaig pensar que calia fer un llibre, per explicar-ho bé, perquè hi ha moltes subtrames. Podia explicar com els havia conegut, però alhora aportar altres aspectes, perquè coneixia els diferents condicionants. Era un dels crims més mediàtics i que havia commocionat més Barcelona i vaig pensar que valia pena fer un llibre.

El llibre no és una novel·la sinó que és un relat dels fets, en format true crime, i és d'aquestes històries que si fossin ficció semblarien exagerades.

Sí, sempre dic que si hagués volgut fer una novel·la, el lector no se l'hagués cregut, semblaria massa inversemblant. El llibre és una crònica periodista, un true crime. He aprofitat tots els fets reals i he endreçat la trama com si fos una novel·la negra. La meva idea és atrapar el lector amb la trama del llibre i anar revelant petites incògnites a mesura que vagin llegint. Però el relat dels fets i la trama tots són reals. S'ha escrit molt sobre aquest crim però ningú en coneix les interioritats i això és el que he volgut explicar. A més de la investigació policial, també poso en context tots els fets que passen i per què passen en un moment determinat. Aquí és important el moment personal que viuen sobretot la Rosa Peral, l'Albert López, que és l'altre agent acusat, i Pedro Rodríguez, el mort.

T'endinses més en la part humana que a través de les cròniques als diaris era més difícil d'explicar?

Al llibre pots anar més al detall. I també hi ha un punt de retrat psicològic d'ella, que crec que és molt important, perquè al final hi ha cinc subtrames amb diferents incidents i el denominador comú sempre és ella, que crec que és la clau de tot aquest cas.

I aquest retrat ajuda a interpretar el crim principal?

Completament. Al final la conclusió és que els tres personatges implicats estan en un moment complicat de la seva vida, angoixats. I la manera que té Rosa Peral de gestionar aquestes emocions acaba explosionant amb el crim.

"Reivindico el periodisme de successos ben fet, que t'ensenya una cara de la societat que també existeix però que de vegades volem obviar perquè ens fa mal".

T'has sentit còmode en el format true crime?

Sí, perquè jo no sóc escriptor de novel·les, no tinc imaginació. Sóc periodista i m'he cenyit als fets, no m'invento res. Quan no tenia alguna cosa clara, feia les trucades que calien per esbrinar-ho. Per exemple, al segon capítol explico que el cadàver el cremen el dia 2 però fins el dia 4 els Mossos no el descobreixen. Durant aquells dies, hi ha ciclistes que hi passen per davant i veuen el cotxe cremat. Els Mossos han de trobar quin és el primer ciclista que ho veu per acotar el crim en el temps. Com que el tema surt als mitjans, l'home es presenta als Mossos a explicar quin va ser el primer dia que va veure el cotxe cremat. Aquest home és forner, entra a treballar molt d'hora i després se'n va amb bici per la zona del pantà de Foix. Ell és qui aporta un detall molt important com quina és la nit en què es crema el cadàver. Això no m'ho podia inventar i per tant vaig haver de localitzar aquest home per situar aquest tema. Hi ha un treball de formigueta d'anar trobant detalls i explicar el que va passar en realitat.

Després d'haver convertit aquesta història en aquest format narratiu periodístic, t'agradaria tornar-hi?

Sí, per què no? El true crime és un gènere que no s'ha explorat prou a Catalunya. Potser no hi ha tants crims com en altres llocs, però també passen coses. De vegades no coneixem la part fosca en què vivim i per això reivindico el periodisme de successos ben fet, que t'ensenya una cara de la societat que també existeix però que de vegades volem obviar perquè ens fa mal.

Tu vas començar com a periodista polític i fa més de set anys que fas periodisme de tribunals i successos. Què t'ha acabat enganxant d'aquest món?

El que m'atrapa de totes aquestes històries és veure com enxampen els dolents i tot el procés que hi ha per fer-ho. Això és molt important. De vegades, als mitjans ens costa aprofundir i explicar com s'hi ha arribat i alguns cops és digne de pel·lícules o del CSI. I és feina que s'està fent des de la comissaria de Sant Feliu, perquè la part d'investigació que no deixa de ser reconstruir un crim i trobar els dolents. Això és el que havíem vist sempre a les pel·lícules o en novel·la negra.

"L'únic que salvarà els diaris en paper és explicar històries humanes"

Què implica veure tan de prop aquesta part més fosca de la societat?

Per una banda t'immunitzes i de vegades penses que no empatitzes prou amb el dolor del que veus perquè és el teu dia a dia. O de vegades passa tot el contrari, que connectes molt amb el dolor de les víctimes. Passen les dues coses. En el cas del Pedro Rodríguez, el mort d'aquest crim, vaig conèixer el seu entorn, la família, els amics... I els dedico un capítol. Darrere de la fascinació que tenim per la investigació no hem d'obviar que hi ha una víctima. I en aquest cas van acabar amb la vida d'un noi de trenta-vuit anys que ha deixat un nen de dos anys orfe, amics desmuntats... Mai hem d'obviar-ho. L'equilibri ideal seria explicar la fascinació que tenim per la investigació i al mateix temps intentar respectar al màxim les víctimes.

Ara fa tres anys que estàs a La Vanguardia després d'haver estat molts anys a la ràdio, a RAC1 i a la SER. El diari et permet explicar-te millor?

Trobo que el diari és el mitjà perfecte per explicar aquest tipus d'històries. Al final l'únic que salvarà els diaris en paper és explicar històries humanes. I en l'àmbit de successos n'hi ha moltíssimes. A Catalunya es mata per gelos, sexe i diners. Es tracta d'entrar a les històries i per poder-les explicar necessites espai. Els lectors volen que els expliquin què ha passat i si és al costat de casa, és un valor afegit. A Baltimore potser hi passen crims horripilants, però ens queden lluny. El crim de la Guàrdia Urbana va passar a Cubelles: va aparèixer un cadàver en unes circumstàncies molt poc habituals, dins del maleter d'un cotxe calcinat. Impacta que els crims passin al costat de casa.

FOTOS: Marc Rius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat