"L'extrema dreta busca el cos a cos i de vegades l'esquerra ha caigut en aquesta trampa"

Jordi Vaquer Politòleg i director a Europa de l'Open Society Foundations

A més de les municipals, el 26 de maig també hi ha eleccions europees, que arriben en un context complex, amb l'auge dels partits d'ultradreta i la incògnita de com l'increment de la seva representació farà canviar les institucions europees i les polítiques que impulsen. A què respon aquesta tendència? És una amenaça greu pels drets i llibertats? Com hi estan responent les forces d'esquerres? De tot plegat en parlem amb el santfeliuenc Jordi Vaquer, politòleg i director per Europa de l'Open Society Foundations, impulsada per George Soros, que dona suport a grups activitstes en temes de drets i llibertats. També va ser director del CIDOB entre el anys 2008 i 2012 i és professor de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). Va viure a Sant Feliu fins als 25 anys i ara viu a Barcelona.

Ets el director per Europa de l'Open Society Foundation. Quina és la tasca d'aquesta fundació?

És una fundació filantròpica bàsicament finançada per George Soros, un inversor famós que ha fet fortuna en els mercats financers internacionals. Donem suport a grups activistes en temes de drets i llibertats: des de drets humans bàsics, en particular  per als col·lectius marginalitzats, fins a temes de transparència i corrupció. A Europa ens dediquem sobretot a qüestions que tenen a veure amb la discriminació per motius ètnics i racials, per exemple contra poblacions gitanes a Europa de l'Est o poblacions musulmanes a Europa de l'Oest. També treballem en qüestions de transparència i corrupció contra l'Estat, defensant alertadors o periodistes que lluiten contra pràctiques abusives. Un altre àmbit és el de la innovació democràtica: com donar més veu a la ciutadania en un moment de molta confusió, descontentament i auge populista, i de creixement de partits i idees polítiques que van cap a restringir drets i llibertats i reduïr la igualtat, que seria el contrari del que nosaltres estem promovent.

A què atribuïu l'auge, en els últims anys, tant dels partits d'ultradreta com de la restricció de llibertats arreu d'Europa?

Passen tres coses en paral·lel. La primera és que els Estats governats per partits de tota la vida estan excedint-se en el seu àmbit d'actuació i entrant en uns àmbits de restricció de llibertats i drets individuals, com amb la privacitat de les comunicacions. Sabem que s'ha accedit a comunicacions per telèfon o correu electrònic, de vegades amb excuses com el control del terrorisme i de vegades ni això. Les clavegueres de l'Estat a Espanya o el llarguíssim estat d'excepció a França són exemples d’expansions abusives de poders de l'Estat a països on en principi no ha canviat el panorama polític.

"La majoria de països europeus s'estan tornant cada cop menys tolerants a la diversitat."

Un segon àmbit són aquestes noves ideologies polítiques de la dreta populista radical. Alguns dels seus líders ja ni tan sols diuen que aspirin a una democràcia liberal que defensa els drets socials de tothom, sinó que demanen que es facin diferències amb els drets dels immigrants, per exemple restringint la llibertat de culte als musulmans . Aquesta nova família política, que en alguns països –com Hongria i Polònia– és l'hegemònica i en d'altres una part molt important de l'espectre polític, impulsa noves restriccions de drets i llibertats i afavoreix uns grups socials sobre els altres en nom del principi majoritari.

I el tercer factor?

Si mirem les enquestes sobre valors i preferències de la gent, la majoria de països europeus s'estan tornant cada cop menys tolerants a la diversitat. És molt visible amb els immigrants i les persones racialitzades i de grups ètnics minoritaris, com els gitanos. També hi ha una reacció contra el que ells diuen ideologia de gènere, que serien els avenços en igualtat de gènere i LGTBI. Tots tres àmbits –excessos del poder estatal, dreta populista radical, i societats que esdevenen intolerants– no estan aïllats, sinó que estan interrelacionats i s’alimenten entre ells.

"El populisme de dretes està molt ben finançat, ben organitzat i connectat internacionalment"

Aquests moviments s'han incrementat els últims tres o quatre anys o ve de més lluny i hem despertat tard?

Hi ha una narrativa que diu que això comença amb la crisi del 2007-2008 però les dades mostren un creixement bastant continu des de 1998 fins al 2018 d'aquest espai de vot populista. Està creixent molt més l'espai de vot populista de dretes que el d'esquerres, com seria Syriza a Grècia o Podemos a Espanya, o que el que no és de dretes ni esquerres, com Cinque Stelle a Itàlia. Té èxit per la crisi econòmica i perquè els partits de tota la vida no estan responent, però també perquè el populisme de dretes està molt ben finançat, ben organitzat i connectat internacionalment. I es mou molt bé en els nous espais comunicatius de les xarxes socials, la desinformació i les bombolles d’opinió. Així han començat a tenir victòries molt importants, per exemple Trump a Estats Units, el referèndum del Brexit, o els governs de Polònia, Hongria i Itàlia.

Què han implicat les victòries electorals en aquests països?

És quan hi ha hagut una consciència molt més clara que l'amenaça és real. En els últims anys s'han convertit en una família política molt important i influent a Europa. I és una família que no desapareixerà encara que l'atur baixi del 10%. De fet, en països on treuen més vots són els països amb menys atur d'Europa, com Àustria.

"Amb el 15M, el sorgiment de Podemos i les PAH s'explica, en part, que els primers anys de la crisi a Espanya no hi hagués extrema dreta."

Les polítiques d'esquerres no han sabut gestionar els anys de la crisi i per això no s'ha pogut frenar l'avanç de la ultradreta?

Hi ha tres raons principals sobre l'augment de vot en aquests partits. Una és econòmica: obrers industrials que ja no veuen futur pel tipus de feina que feien. Un segon motiu és per aspectes culturals, com la por de la diferència i de la immigració. I després també un tema d'actituds: gent que és més favorable a solucions populistes o autoritàries, que creu que la política està massa mediada, que s'ha de poder parlar més directament i manar el més fort. El que ha de fer l'esquerra, el centre i la dreta no populista és fer propostes que adrecin les inquietuds econòmiques, seguritàries i les actituds i valors d'aquests persones. A Espanya, inicialment l'esquerra ho va fer bastant bé. Amb el 15M, el sorgiment de Podemos i les PAH s'explica, en part, que els primers anys de la crisi aquí no hi hagués extrema dreta. Perquè hi havia algú que agafava els temes que preocupaven i donaven respostes, que després la gent s'ha cregut o no, i podem mirar si han funcionat o no, però com a mínim se'n parlava.

"Ni l'esquerra, ni el centre,ni la dreta conservadora no han sabut donar resposta a preguntes bàsiques de convivència."

En clau cultural, a Europa no s'han sabut donar respostes a la convivència de diferències culturals?

No, queda molta feina per fer. Si mirem Suècia o Alemanya, dues societats que durant anys van rebutjar el missatge populista de dretes, l'arribada de refugiats del 2015 va generar inquietud. I no n'hi ha prou amb parlar de drets humans i dir que hem d'acollir. Ni l'esquerra, ni el centre, ni la dreta conservadora no han sabut donar resposta a preguntes bàsiques de convivència. Les respostes que s'han donat des del centre i la dreta han acabat legitimant el discurs de la dreta radical populista. I des de l'esquerra de vegades no se n'ha parlat, o s'ha fet veure que no hi havia cap problema. No s'ha sabut donar resposta a inquietuds que hi havia, que no vol dir que siguin legítimes, però en tot cas eren reals.

També parlaves d'un tema d'actituds.

De vegades tant des del centre, com l'esquerra o la dreta s'han reforçat maneres de parlar de política molt populistes i simplistes: blanc i negre, bons i dolents... O en el cas espanyol parlar de cop d'estat, dictadura o feixisme per parlar dels partits de sempre. Aquest context de polarització funciona molt bé pels partits de la dreta populista. No perquè convencin els altres, sinó perquè mobilitzen els seus. I els altres partits de l'espectre polític contribueixen a aquesta polarització parlant constantment del que diuen partits d'ultradreta. Això els ha donat una notorietat i visibilitat enormes, ha amplificat el seu discurs de manera que tothom que fos sensible de sentir aquest missatge l'ha sentit.

"L'extrema dreta busca el cos a cos i de vegades l'esquerra ha caigut en aquesta trampa."

Què més s'ha fet malament?

L'esquerra de vegades es fa massa preguntes i la dreta se'n fa massa poques. L'esquerra ha d'explicar en general la seva visió per la societat, però la feina de combatre l'extrema dreta no és només de l'esquerra, també és del centre i la dreta no populista. L'extrema dreta busca aquest cos a cos i de vegades l'esquerra ha caigut en aquesta trampa. Em sembla més intel·ligent fer propostes per la part de societat que té certa empatia pels temes de l'esquerra, de manera que es mobilitzin, se sentin representats i vagin a votar, que no deixar espais buits com ha passat en altres països per exemple amb la classe obrera postindustrrial. Es tracta de no deixar aquesta gent orfe perquè, si no, sí que pot ser que en algun moment se'n vagin cap a l'extrema dreta. Això, a Espanya, de moment no ha passat.

Per tant, ets partidari de fugir del concepte de combatre l'extrema dreta?

Més que de combatre frontalment, es tractaria que les escletxes de la societat per on es cola l'extrema dreta estiguin tancades. Això ho van fer molt bé les PAH. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ocupar l'espai de l'habitatge. Una part molt important de les persones que estaven en situació de risc eren d'origen immigrant, però mai no es va parlar de qui era o no immigrant. Avui la Maria i el Joan defensaran el pis de la Fatima i el Hassan, perquè demà ells defensaran el seu pis. Era igual qui era qui, i no es tractava de culpabilitzar-se entre víctimes.

Això és important perquè la política d'habitage és un dels grans cavalls de batalla de la dreta populista holandesa o britànica, que diuen que els estrangers tenen accés privilegiat a pisos de lloguer protegit,  i els autòctons es queden sense. Les PAH, a Espanya, van poder ocupar aquest espai amb el relat que el problema no és que hagin vingut més immigrants, sinó que hi ha un desequilibri de forces entre deutors i creditors. Aquest relat és el que s'ha de guanyar, ocupar aquest espai, més que acusar algú de racista i prou. Molta gent d'esquerra posa etiquetes molt de pressa i això de vegades no és una invitació al diàleg sinó una porta tancada. I a la persona que pot tenir una actitud racista i homofòba, però no elaborada, amb l’etiqueta li crees una identitat política que potser no hauria desenvolupat.

Fa cinc anys de les últimes eleccions europees i el panorama a Europa ha canviat molt en aquest període de temps. Què està en joc en aquestes eleccions?

A les europees no tothom vota pels mateixos temes, però és l'únic moment en què tots els països voten en sincronia. Tenim bastants països amb governs totalment o parcialment euroescèptics i a la propera Comissió Europea aquests països hi enviaran comissaris euroescèptics. Per tant, la Comissió, que sempre havia estat la institució més proeuropea, tindrà a dins gent contrària al projecte europeu, que creurà més en l'Europa de les Nacions que la de les persones i els seus drets. També es previsible que hi hagi un nombre elevat de parlamentaris euroescèptics al Parlament Europeu. Els resultats de les eleccions no canvien Europa d’un dia per l’altre, però sí que apuntalaran una tendència: dins del propi sistema hi haurà gent interessada en què el sistema no funcioni, ni avanci ni resolgui problemes. I un tema més: en un moment on tenim països en clara deriva autoritària, cada cop hi ha més governs que no estan d'acord que la UE sigui garant de la democràcia dels estats membres. Per tant, és probable que l'endemà de les eleccions la situació no sigui dramàtica, però a llarg termini estem en una trajectòria preocupant.

Les polítiques migratòries influïran en aquestes eleccions?

Crec que el tema migratori serà important, però menys del que ho va arribar a ser. Els partits del centre europeu han anat virant cap a polítiques antiimmigratòries. I d'altra banda, no s'arriba a votar en una situació tan de crisi com fa uns anys, la immigració està baixant a poc a poc en l'ordre de les preocupacions. Preocupen també l'atur, l'educació o el medi ambient, fins i tot l’emigració i el despoblament. Per tant, crec que s'arriba a les eleccions europees en un moment en què la qüestió migratòria serà important, però potser ja no serà tan central com ho era fa tres anys.

"La realitat dels últims anys és que la crisi (de refuigats) no és d’arribades o d’integració, sinó una crisi política i de discurs migratori."

Als mitjans ja no es parla tant de refugiats, però és una realitat que segueix exisint i encara n'hi ha d'atrapats en camps.

Ben cert, però arriben a la UE en nombres molt modestos. Als països on hi havia hagut moltes arribades, com Alemanya en particualr, la integració al mercat laboral està anant bastant bé. Una part molt important de les persones que van arribar ja tenen feina i estan integrats al mercat laboral. I en països on hi va haver moments molt complicats, com Grècia, la situació és dramàtica pels que s'han quedat atrapats als camps de les illes, perquè hi ha una ordre europea per evitar que passin per evitar que es torni a reactivar la ruta, però a la resta del país hi ha una paulatina absorció entre els que envien a altres països i els que es van integrant a la societat grega. Integrar 60.000 persones per 11 milions de grecs, malgrat la crisi, no és tan complex com es temia.

La idea de la invasió era un artifici polític que van impulsar, per exemple, Salvini i la dreta italiana, per satisfer els seus objectius polítics. Però la realitat dels últims anys és que la crisi no és d’arribades o d’integració, sinó una crisi política i de discurs migratori. Evidentment hi haurà partits que voldran explotar-ho, perquè és la seva identitat i la seva estratègia. També és veritat que a les eleccions europees, com que hi ha poca participació, es mobilitza la gent més radical de totes les bandes i llavors s'acaba creant una foto distorsionada del que és el país.

"Amb el canvi climàtic és obvi que sense l'escala europea no anem enlloc."

Cada cop hi ha més gent que deixa de creure en el que representa el projecte europeu i costa més entendre què és Europa en realitat.

Jo sóc dels que penso que la UE, en particular les institucions de la UE, està una mica obsessionada a parlar massa de sí mateixa. Europa és més efectiva quan parla de temes i els resol o els redreça, que quan s’obsessiona en explicar-se una i altra vegada. Per exemple, amb el canvi climàtic és obvi que sense l'escala europea no anem enlloc.

Per què?

La competència ferotge entre països faria que si tu poses traves a la contaminació que generen més costos perdries competitivitat. Això a Europa ho compenses amb un mercat interior molt gran en el qual s'obliga a complir aquestes normatives. I com que és un mercat tan gran pots forçar a complir uns estàndards fins i tot a països tercers que aspiren a vendre’t. Pots tenir un control regulatori perquè és el mercat més gran del món. I a part, també hi ha la capacitat negociadora en acords internacionals. Si això ha de fer-ho, per exemple, només Dinamarca, la indústria danesa no tindrà capacitat de competir perquè el mercat és molt petit. Europa té una possibilitat real de fer un canvi, però si en comptes de parlar del que es pot aconseguir es parla constantment del projecte europeu i de creure en Europa, no s'anirà enlloc. Jo no demano a ningú que cregui en l'Ajuntament o la Generalitat, demano que resolguin un problema d'educació o d'urbanisme. El mateix hem de fer amb la Unió Europea.

Una frase habitual que sentim aquests dies és que s'ha d'anar a votar perquè Europa és molt important.

I no és això. S'ha d'anar a votar pels temes que t'interessen: si t'interessa el canvi climàtic, vota un partit, si t'interessa l'atur juvenil o la immigració, vota qui t’ofereix garanties de resoldre’ls com tu voldries. Hi ha molts temes per als quals l’escala europea és crucial. De vegades, amb la millor de les intencions, s'ha pecat massa d'aquesta idea de parlar de la importància d'Europa per si mateixa. En un país com el nostre, a la gent ja li està bé Europa, però el que no li està bé és un atur del 15% o que s'estiguin despoblant les comarques. Europa és part de la solució, o  és part del problema? Es tracta de mirar què hi diu cada partit i en funció d'això, votar. Aquesta convicció religiosa que Europa és molt important no em sembla tan important com la convicció que hi ha coses que és millor que les fem junts, com amb temes com la protecció de la biodiverstitat, la fiscalitat justa o els drets laborals.

Abans has parlat d'euroescepticisme i com això pot fer canviar el Parlament Europeu. Pot ser que això també impliqui una regressió de llibertats de cara als propers anys?

El marc global és molt desfavorable en temes de drets i llibertats. Els governs autoritaris estan molt forts i els governs de països que havien emprès la via democràtica s'han començat a tancar: Rússia, Turquia, Filipines, Brasil, i molts altres estan en una tendència global bastant restrictiva. I Europa no està aïllada al món. Tot i que hi ha alguns països on passen coses interessants i positives, per exemple Etiòpia, Macedònia del Nord, Malàisia o Algèria, el context global no és favorable. A les discussions europees hi haurà governs que intentaran sabotejar qualsevol intent que les institucions proeuropees facin una feina proactiva en defensa de drets, llibertats i transparència. Penso en Hongria i Polònia, però també en Itàlia.

"Moltes vegades els intents de restringir drets per part de governs i de grans empreses topen amb una forta resistència social i activista"

Quines llibertats es poden restringir?

Algunes de les més bàsiques: el dret a la protesta, la llibertat d’associació, la llibertat d’expressió, el secret de les comunicacions, la llibertat de càtedra i l’autonomia universitària, i moltes més.  La llibertat d’expressió està amenaçada des de molts llocs. A llocs molt diversos d’Europa hem vist exemples i intents de prohibir obres de teatre, exposicions, partits polítics, restringir edició de diaris, no poder fer caricatures... Una part de la pressió ve des d'una ortodoxia religiosa intolerant (neoconservadorisme religiós cristià, musulmà, jueu, hindú o el que sigui).  També des d'unes posicions de poder polític i econòmic que no volen ser qüestionats. La pròpia polarització ideològica està derivant en una mena d’estat d’excepció comunicatiu on una part vol silenciar les veus discordants de l’altra part al preu que sigui. Cal recordar que moltes vegades els intents de restringir drets per part de governs i de grans empreses topen amb una forta resistència social i activista. A Europa, per sort, encara hi ha molta gent disposada a alçar-se per defensar els drets fonamentals de totes les persones.

Ha de créixer aquest moviment de contraresposta?

En alguns països està agafant força el moviment contra el canvi climàtic, en d'altres, com Polònia, Argentina o Espanya, està sent el moviment feminista. En alguns països hi ha hagut una reactivació forta de les experiències des de baix: ciutats que s'impliquen en temes globals, governs municipals que intenten donar més participació i més veu, menys discriminació... També hi ha governs que intenen revertir l'austeritat, com el de Portugal. I tenim bons exemples d’extensió de drets, per exemple al col·lectiu LGBT, a molts països d’Europa. Hi ha reaccions, i fins i tot hi ha avenços. El que passa és que la magnitud de la contrareacció davant del que ens trobem no està proporcionada, i veiem passes enrere molt preocupants.

Costarà de revertir aquestes regressions?

Però és difícil pensar que aquestes regressions siguin per sempre més. Crec que el cas hongarès no deixa de ser excepcional, fins i tot en context de l'europa de l'est. Quan governs de Romania, Ucraïna, Eslovàquia o Macedònia del Nord han intentat anar per una via semblant no se n'han sortit: han perdut la majoria o hi ha hagut canvis de govern. De vegades, no mirem els seus fracassos, només els seus èxits, i llavors sembla que la ultradreta sigui imparable. S'han de posar les dues coses a la balança.

Hi ha algun país d'Europa que haguem de tenir en compte de cara als propers mesos?

Un país molt important en aquest any és Polònia, que està enmig d'un cicle electoral molt intens. A la tardor va començar amb eleccions local esperançadores per l'oposició. Ara, amb les europees sembla que apareixerà una coalició d'esquerra renovadora, Wiosna, que pot portar vot jove i diferent a la coalició en contra del govern actual, que és nacionalpopulista, autoritari i ultraconservador. I a la tardor hi ha eleccions nacionals. Per tant, Polònia s'ha de seguir amb molta atenció, perquè pot ser un lloc crucial per revertir aquesta pujada del nacionalpopulisme autoritari.

FOTOS: Marc Rius.

Comentaris

Jordi Casanovas Sant Feliu Ll
2.

Una molt bona entrevista!

  • 0
  • 0
Joaquim Fernàndez Sant Feliu
1.

Ueeee. Jordi Vaquer! Vam fer un viatge plegats amb el CIDOB a Ucraïna per participar a una conferència internacional. Un crack, un pou de saber.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat