"La vida dona moltes voltes però l'essència de l'escola no canvia"

Carme Duran Directora de l'Escola Mestral

L'Escola Mestral ha celebrat durant tot aquest curs un aniversari molt especial: 50 anys de la seva fundació. Cinc dècades després que un grup de pares i mestres decidís crear una escola que es desmarqués de les que hi havia durant l'època franquista, la Mestral arriba als cinquanta anys en plena forma. Una escola concertada que continua organitzant-se en format cooperativa, amb la implicació de les famílies, i on hi ha una sola línia de P3 fins a Batxillerat, una característica que consideren clau de l'essència del centre. La celebració ha durat tot el curs, però al juny es concentren alguns dels actes més destacats: avui divendres se celebra un espectacle on participa tot l'alumnat actual, a finals de mes es farà el sopar d'exalumnes i aviat es publicarà també un llibre representatiu dels diferents treballs que es fan al centre.

Carme Duran, directora de l'Escola Mestral durant els últims quinze anys, parla amb entusiasme de l'escola. "La gent s'estima l'escola i se la fa seva", afirma. Destaca la singularitat que sigui una escola d'una sola línia, que fa que sigui una escola "petita, familiar i molt propera" i comenta el pes que es dona a les arts o la ciència, amb diferents projectes en marxa a l'escola. En parlem amb ella en aquesta entrevista sobre l'aniversari, l'evolució del centre en aquests últims anys i les singularitats de l'escola. 

"L'escola manté una pedagogia que s'ha anat adaptant i modelant als canvis"

L'Escola Mestral es va fundar l'any 1968 i aquest curs celebra el cinquantè aniversari. Què conserva de l'essència dels inicis?

L'escola la van fundar un grup de pares i mestres l'any 1968, a les acaballes del franquisme, que volien una educació diferent per als seus fills. En aquell moment, hi havia l'escola nacional i l'escola religiosa. La intenció era crear una escola que fos laica, mixta, que hi hagués coeducació, escola activa i que s'apliquessin mètodes diferents. Van començar el projecte en unes petites torres a la Rambla i mica en mica l'escola va anar creixent. Primer eren pocs cursos i cada any se n'anava incorporant un més. Després es van trobar aquests terrenys, es van poder comprar a un preu assequible i es va construir l'escola nova. El món dona moltes voltes i l'escola manté una pedagogia que s'ha anat adaptant i modelant als canvis. Però l'escola manté l'essència i els valors dels inicis, tot això està molt arrelat.

Quines singularitats caracteritzen l'escola Mestral?

És una escola que segueix sent innovadora, és una escola catalana, que sembla que encara ho haguem de reivindicar, perquè hi ha escoles en què la llengua vehicular no és el català. Som una escola en què els nens també juguen en català, i a més plurilingüe, els alumnes fan català, castellà, anglès i francès. També fem una revista i donem molta importància a l'art i la música, i tenim un grup de grallers i timbalers. D'altra banda, pel que fa a la ciència, tenim el pati de les tortugues, on viu la tortuga mediterrània, que està en perill d'extinció i cada any es fa la cria. En treballs de recerca sempre s'hi observen coses diferents. Les tortuges comencen a néixer i després les alliberem, i estem en contacte amb el CRAE.

Observant la tortuga al Pati de les Tortugues. 

Què implica que sigui una escola d'una sola línia?

És una característica destacada. Hi ha una sola línia amb nens dels 3 als 18 anys, infantil, primària, Eso i Batxillerat, i això és molt poc habitual. N'hi ha que són d'una línia però només fins a 4t d'ESO i d'altres que a Batxillerat tenen doble línia. El fet que sigui una escola petita, familiar i molt propera propicia un tipus de pedagogia que pensem que, si hi hagués més d'una línia, no es propiciaria la interacció entre nens petits i més grans, perquè si tens dues o tres línies a parvulari, tens tendència a agrupar-los més per edats. En canvi, aquí en festes com Sant Jordi conviuen els que tenen tres anys amb els que en tenen divuit.

"Perdre l'essència de ser una escola petita sempre ens ha fet por"

Algun moment us heu plantejat obrir segona línia?

Sí, perquè solem tenir més demanda que oferta. Ara sobretot molts exalumnes volen portar els seus fills a l'escola, aquest any han quedat fora exalmunes de P3 i això sap molt greu. Però si féssim una doble línia, d'una banda, hauríem de fer un nou edifici. I de l'altra, perdre l'essència d'escola petita sempre ens ha fet por. Si la fem més gran, tindrem una satisfacció perquè podrem acollir tothom que vulgui venir però no sé si deixarem de ser l'escola que volíem ser.

L'escola Mestral s'organitza com una cooperativa. Què implica això a efectes pràctics?

És una cooperativa de pares i mares. D'escoles així, no n'hi ha gaires a Catalunya. És una forma de titularitat que en llocs com el País Basc funciona molt, les ikastoles. Aquí hi ha cooperatives de mestres, de treball, però cooperatives de consum, com la nostra, no és habitual. A la mestral cada mare i pare esdevé soci de la cooperativa i prenen decisions. D'alguna manera és com una gran AMPA. Deleguen la part pedagògica en l'equip directiu i la part de gerència a l'administració. Però hi ha un consell rector, tot s'aprova per assemblea... El tipus de funcionament és una cooperativa. I això és molt especial perquè fa que t'estimis l'escola i la sentis teva.

Quina relació amb la resta de comunitat educativa de Sant Feliu?

Bona. Participem en la majoria d'actes que organitza l'Ajuntament, com els Jocs Florals, els fòrums de recerca, l'AMPA en el carnestoltes... En totes les activitats que es fan hi som.

La Mestral és una escola concertada.

Però no som com una escola privada. Ens agradaria que el Departament d'Ensanyament fes un estudi de costos i ens donessin el cost de la plaça escolar, és a dir, el que costa un nen a l'escola. Som una escola concertada i si la Generalitat concerta una escola i no li dona el que costa, l'escola haurà de cobrar el que no li dones. Si la plaça escolar costa 3.000 euros i et paguen 1.650, què passa amb la resta?

Però llavors les administracions públiques no afavoririen l'escola pública.

No té res a veure amb afavorir o no. Si fas una llei i concertes una escola, aquesta escola hauria de costar zero. Però llavors has de donar els mateixos diners que el costa una plaça en una altra escola. Som una escola, un servei públic, i no tenim cap intenció ni d'evangelitzar ningú, ni de fer-nos ric. Però en canvi no rebem aquests diners de l'administració. És fàcil d'entendre si fem el símil amb els hospitals. Hi ha hospitals que són de l'ICS i d'altres que estan concertats. És com si anessis a un hospital concertat i et diguessin que has de pagar un tant perquè no et donen el mateix per llit que en un hospital públic. Jo no dic que s'afavoreixi a l'escola concertada, però dic que si concertes una escola has de concertar pel valor real de l'alumne.

"La nostra escola ha servit de model pel tipus d'ensenyament que s'ofereix en llengua, cultura, ciències, art..."

En els quinze anys que fa que ets directora, com ha evolucionat la manera de treballar de l'escola?

Ha estat una etapa molt positiva i molt dolça. Hi ha hagut canvis, però no gaire grans. Crec que la nostra escola ha servit de model a moltes escoles pel tipus d'ensenyament que s'ofereix, tant pel que fa referència a la llengua, com la cultura, les ciències, l'art... I això s'ha anat mantenint. Potser ara un dels temes més importatns és l'atenció a la diversitat i poder tenir més desdoblaments, perquè cada cop hi ha més alumnes que tenen necessitats especials i necessiten més persones que els atenguin.

I com treballeu les llengües estrangeres?

L'escola també s'ha internacionalitzat, treballem molt amb una escola danesa, amb un projecte que comença a 5è de Primària i s'acaba amb un intercanvi a 1r d'ESO. A 3r també fan un viatge a França perquè estudien francès i a 4t amb una escola sueca. El món s'eixampla i els vols low cost faciliten els intercanvis amb els alumnes. Prioritzem l'aprenentatge de les llengües.

Aquest mes arribeu a la recta final de la celebració del 50è aniversari, però s'han fet actes durant tot el curs?

Volíem que tot aquest curs fos especial i per això hi ha hagut coses tot l'any. Vam fer una xocolatada amb els nens inaugurant l'any del 50è. A l'octubre vam fer un acte d'homenatge als socis fundadors, mestres, pares i mares, en un acte a l'Auditori del Palau Falguera. Va ser un acte molt entranyable. També hem fet actes esportius, com una Family Run, una exposició fotogràfica a l'Ateneu, al maig les famílies van organitzar tot un dia festiu a l'escola...

Els actes més destacats es fan aquest mes de juny.

Aquest divendres fem un dels actes més importants: Retalls d'Escola, un espectacle de música, dansa i teatre on surten tots els alumnes des de 3 anys i fins els 12 i tots els de Secundària que fan extraescolars de música i dansa. Com que ni a l'escola ni a Sant Feliu no tenim un escenari i un espai prou gran, farem l'acte a Sant Cugat. A finals d'aquest mes també es farà el sopar d'exalumnes i editarem un llibre fet pels alumnes que és una mostra de com treballem.

Després d'aquests 50 anys, com encareu la propera etapa? Teniu algun repte pendent, o algun desig per als propers anys?

Podria parlar de reformes a l'edifici, i fer millores en l'acústica, o potser fer un auditori. Però m'agradaria destacar que fa quinze dies, en les portes obertes, cada nen va fer un targetó on feia un dibuix de la part de l'escola que més li agradava, explicant què és el que més li agradava i també hi afegien algun desig. Alguns d'aquests desitjos sortiran a l'obra Retalls d'Escola d'aquest divendres. N'hi havia un que deia "a mi m'agradaria que en aquesta escola hi poguessin venir tots els nens del món perquè puguessin ser tant feliços com sóc jo". O alguns que el que volien era que l'escola sigui "igual". De fet, quan venen els exalumnes, el primer que miren és si la font que hi ha hagut tota la vida encara existeix. Per tant, la vida dona moltes voltes, però l'essència de l'escola no canvia.

FOTOS: Marc Rius

Comentaris

Angel Sant Feliu de Llobregat
1.
Què bonica entrevista. Casi em poso a plorar.

Perdoneu, però aquesta escola deuria ser privada 100%, o fer dos o tres línies. Així no tindria que cobrar uns preus que l'únic que busquen es fer-la exclusiva i excloent.

Atenció a la diversitat diu. Aquesta si que és bona... Però bé, si algunes escoles segreguen per sexe i tenen concert, perquè no segregar per situació socioeconòmica.

Potser caldria replantejar-se fer un tercer institut públic a Sant Feliu i treure el concert a escoles com Mestral o Bon Salvador que no acompleixen cap estandar de lo que hauria de ser escola pública.
  • 4
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat