“Som una banda que lluita a cada cop i amb el cor”

Carlota i Noemí Manzanares Desembre

La Noemí i la Carlota Manzanares són dues germanes nascudes a Sant Feliu i juntes formen el grup de música Desembre, que es van donar conèixer amb la cançó El millor moment, fa un parell d’anys. Fa uns mesos van presentar Lluitarem amb cada cop, amb un videoclip on apareixen molts llocs de Sant Feliu. Desembre és un projecte relativament nou, però la Noelia i la Carlota porten temps en el món de la música, en concret amb Permiso de la Dama, amb qui van treure un disc homònim el 2013. Fa un parell d'anys van decidir fer un gir a la seva carrera musical, canviar de llengua i crear un nou projecte: ara són Desembre i canten en català. A finals d’estiu entraran a l’estudi per gravar un EP i parlem amb elles de tot plegat, de la nova etapa, dels projectes de futur i fem també un cop d’ull als seus inicis. 

El fet de ser germanes i d'haver cantat sempre juntes ha estat clau en la vostra vida musical, però en quin moment us planegeu anar més enllà i formar un grup?

Carlota: Vam començar a l’institut. Primer érem tres, vam començar a fer cançons nostres amb bases que aconseguíem i hi cantàvem a sobre. Era un hobbie però anava una mica més enllà. Quan molta gent jugava en altres coses, nosaltres dedicàvem molt de temps a cantar i composar. 

Noemí: També teníem el suport de la família i els amics que deien que ho fèiem molt bé, que empastàvem molt bé les veus. Els caps de setmana quedàvem per assajar, fer cançons i anant construir a poc a poc el projecte.

C: Amb 17 anys vam treure la primera maqueta i vam ser de les que van anar a Madrid, quan hi havia moltes discogràfiques; que ara estan totes fusionades. Recordo agafar un cotxe amb un familiar cap a Madrid i picar porta per porta entregant maquetes en mà. El que ara ja no es fa, ara s'envia un e-mail. Un dels dies vam poder parlar amb Joaquin Luqui, va ser increïble tenir-ho al davant i escoltar els seus consells.

Heu tingut algun referent musical dins de la família?

C: Quan érem petites, recordo de cantar al cotxe a tope posant les cintes al cotxe del pare, sempre fent les segones veus. Va ser una cosa innata. Escoltàvem els Beatles, que sempre ens han agradat molt. Va ser sempre una afició comuna, va sorgir amb molta naturalitat. 

N: No vam dir: "vinga, Carlota hem de fer un grup". Jugàvem a moltes coses i també a cantar moltes cançons.

C: La nostra mare cantava molt bé, tenia una veu…! Tenia una gran sensibilitat i un punt dolç.

“Permiso de la Dama existeix i continuarà i potser en un altre moment treurem un disc.”

Fa uns anys signàveu els vostres temes sota el nom Permiso de la Dama, a què es deu aquest canvi de nom?

C: No és un canvi de nom, Permiso de la Dama existeix i continuarà i potser en un altre moment treurem un disc. Però quan amb Permiso de la Dama vam incloure un tema en català que es diu "Res a dir", vam pensar que el projecte hauria de tenir una mica més de coherència. Permiso de la Dama cantant en català era una mica estrany, així que vam dir: les dues som del 15 de desembre, fem cançons en català, doncs ens diem Desembre i d'aquí va sorgir la nostra proposta. Mantenim els dos projectes, però ara estem treballant molt en Desembre.

Què us emporteu de l’etapa de Permiso de la Dama?

C: Moltíssimes coses, la ingenuïtat que teníem, les ganes, somiar i veure que tot és possible. O el temps que passàvem juntes. Era una època en què la música ho era tot.

N: Va ser una etapa preciosa, on el més important era allò, i compartir-ho amb la meva germana era súper.

C: Pensaves que tot era possible. Nosaltres continuem sent somiadores i continuem lluitant, però en aquella època tot era espectacular.

N: Ens queda la manera de composar, continuem treballant igual. Il·lusió i ganes sempre, com si ara tinguéssim 15 anys.

Quan madures, veus el món real i que has de viure d'alguna cosa?

N: Arriba un moment en la teva vida, que et fas gran i has d'escollir i treballar. No pots dedicar-te 100% a la música, però saps que la música sempre formarà part de la teva vida.

C: Si ets músic, ho seràs sempre, encara que no t’hi puguis dedicar. Moltes vegades estic a casa, no sé què fer i escolto música, agafo la guitarra o em poso a composar. Surt natural.

N: Ser músic és una manera d'expressar-te, és el teu llenguatge. És vomitar de tant en tant el que tens dintre, ja sigui amb la veu, la guitarra, percussió, el que sigui.

“Amb Permiso de la Dama vam viure una època espectacular”

Compaginar la vostra vida laboral amb la música no ha de ser gens fàcil.

C: Amb el primer disc de Permiso de la Dama va arribar un moment on va ser espectacular, teníem molts concerts, sonàvem a la ràdio, anàvem a moltes entrevistes per fer promoció i a la feina això a vegades era un problema. Jo m'adaptava molt als horaris de la Noe, perquè ella té torns rotatius, però era complicat. Jo tenia flexibilitat a la meva feina, si teníem entrevista al matí, demanava festa i el recuperava a la tarda.

N: Jo ho tenia més complicat, una setmana treballo al matí i una setmana treballo de tarda. El cap de setmana sempre s'ha de treballar, al comerç aquest dia és sagrat i ho vaig viure amb molta il·lusió però també amb moments de molt patiment, nervis de no arribar a tot i estar molt cansada. Va ser una època espectacular però arriba un punt que has de dir: fins aquí.

Amb aquest nou projecte heu canviat la manera d'encarar la vostra carrera musical?

C: Des de fa un any i mig ho vivim d'una manera molt diferent, hi ha un abans i un després. Ens ho prenem d'una forma diferent. La mort de la nostra mare va ser un impàs.

N: Abans anàvem a tope sense parar, sense pensar. Fins que un dia t'atures i penses, què passa? Has de gaudir del que estàs fent. I arribava un moment que no podíem més. Hi havia molta tensió, teníem discussions de germanes i de dir que havíem de parar. El que va passar amb la mare ens va fer parar de cop. No hi havia energia, la situació va ser molt caòtica, ens vam haver de fer costat amb la nostra altra germana i el nostre pare. No estàvem preparats, mai ens havia passat res així i de cop penses, hòstia, la vida va d’això. A més va ser una mena d'ironia, perquè l’agost del 2017 acabàvem de treure el tema en català que es deia "El millor moment". I justament al mes següent, es mor la mare, i vam fer un comunicat anunciant que era el pitjor moment de Desembre. Vam haver de parar. L'energia es va quedar estancada.

“"Lluitarem a cada cop" és una cançó que parla de la pèrdua a molts nivells”

I vau trobar l’energia per seguir endavant?

C: Després de la pausa, ens vam tornar a reunir, treballant en nous temes i d'aquí hem presentat, aquest any, el nou tema "Lluitarem a cada cop". És una cançó que parla de la pèrdua a molts nivells, en el nostre cas és evident, però qui l'escolti es pot sentir identificat perquè pot ser qualsevol pèrdua, de qualsevol mena. Vam aprendre que la vida és una lluita constant amb obstacles que has d'anar esquivant. D'aquí va sorgir el "Lluitarem a cada cop" i ara fem coses però amb una perspectiva més relaxada.

N: Amb menys angoixa. Les coses s'han de viure a poc a poc i gaudir el moment. Aquesta cançó havia de sortir, havia de néixer per transmetre aquest missatge que s'ha de lluitar perquè sempre passen coses a la vida. Però estem de pas i has de continuar cap endavant. Aquest tema ha sorgit per donar aquest missatge a tothom. El que vingui ara, que vingui, però sense cap mena de pressió. Volem gaudir del moment. Estem obertes a fer col·laboracions, coses maques. Fa unes setmanes vam estar en un concert del càncer a Barcelona i va ser preciós. Aquestes coses valen la pena.

D’on treu l’inspiració Desembre per escriure els temes?

N: Les vivències personals, el que ens passa. I la gent després es fa seva la cançó. Si tu expliques una història que t'ha passat, a la gent li arriba, tant per les coses bones com les dolentes.

C: Algunes cançons han sorgit estant juntes fent una canya o un te. Ens hi hem posat i ha sortit una cançó. D'altres són a partir d’un tros d'una cançó que ha començat a fer ella i a partir d'aquí hem construït el tema.

N: Estic a casa, em ve la inspiració agafo la guitarra, escric un parell de línies i li envio un missatge "mira, això t'agrada?". I em diu: “ostres sí, treballem-hi”.

C: El que sempre he fet és tenir les notes de veu sempre a mà. Moltes vegades em ve una cosa i molts cops la gent em mira estranyada pel carrer, deuen pensar "què fa aquesta penjada". De petita ho feia amb la gravadora i ara amb el mòbil.

El fet de canviar d'idioma us va suposar una dificultat a l'hora de composar els temes?

C: No, l'important és fer música i és igual l'idioma. Això és secundari.

N: Composant nous temes no he tingut cap problema. Però amb alguns que havíem fet per Permiso de la Dama i que s'havien quedat sense estrenar i ens agradaven, quan hem intentat fer la traducció no hi ha hagut manera, perquè aquella cançó havia de ser així. 

Al maig vau compartir escenari a les Festes Majors de Lleida amb Chenoa, com va anar l’experiència?

C: El concert va sorgir de Cadena Dial, amb altres bandes que també estan sonant el single a la ràdio i van decidir muntar un festival, amb Chenoa de cap de cartell. Vam tocar 5 o 6 temes, dos o tres eren propis i ens ho vam passar molt bé. Vam conèixer a altres bandes que també estan començant i són gent molt bona.

N: I la Chenoa també molt maca, molt propera i divertida! També vam poder veure el que es cou al darrera d'un festival tan gran com aquest. Pujar a qualsevol escenari és molt emocionant i sempre tens els nervis. I aquest era molt gran, amb molta gent.

C: I que a sobre la gent se sàpiga la cançó que sona per la ràdio… Això ja és brutal. L'altre dia tornava d'un sopar, vaig agafar un taxi i de cop i volta li vaig dir al taxista, pots pujar la ràdio? És que sóc jo! El paio va riure, eren les 2 de la matinada i estava sonant la cançó. Això encara a mi m’emociona.

“S'hauria de potenciar fer coses a Sant Feliu amb grups i músics d’aquí”.

Actualment el panorama musical català està ple d’artistes de Sant Feliu…

C: Sant Feliu ara és super potent musicalment, és increïble. Sant Feliu està últimament que ho peta, però falten dones. Nosaltres estem aquí i som del poble. S'hauria de potenciar fer coses a Sant Feliu amb grups i músics d’aquí.

Quins records musicals teniu de Sant Feliu?

C: Hem tocat a Pagesos, que va ser molt guai, i recordo tocar a l'antic Casal de Joves quan érem petites. També vam col·laborar al concert per acomiadar el Casal.

N: Hem fet més coses fora de Sant Feliu, per això ara toca fer-ne aquí. Al videoclip de “Lluitarem amb cada cop” vam voler agafar llocs de Sant Feliu per ensenyar que som d'aquí i que tot i agafar altres localitzacions volíem que sortís Sant Feliu.

Amb quins artistes de “casa” us agradaria treballar?

C: Em faria molta gràcia treballar amb Ramon Mirabet, Joan Dausà o Sidonie.

N: Potser també amb grups més petits com Plane que estan aquí lluitant amb els que ens portem molt bé. Qualsevol proposta serà benvinguda.

Teniu algun projecte preparat per aquest any?

C: Volem treure un EP amb uns 6 temes. Provarem en directe les cançons que estem fent per veure la gent com reacciona, perquè ens ajudi a triar quines cançons volem en aquest EP. Durant aquests mesos, volem composar, triar temes amb els quals estem còmodes i que vaguin en la línia de tant "El millor moment" com "Lluitarem a cada cop" i també aprenent de gent amb la qual estem tocant, que ens ha inspirat.

N: Realment és el que hem estat fent fins ara: composar un bon tema, veure el feedback de la gent, fer una mica de ràdios i difusió, un bon videoclip i ara un altre cop fica-nos en estudi a curt termini.

C: La idea és ficar-nos a l'estudi a finals d’agost o principis de setembre. Al setembre poder presentar nou tema i a finals d'any poder tenir l'EP amb 4 o 5 cançons.

Per acabar, amb quina frase definiu Desembre?

C: A mi el primer que em ve al cap és el títol del nostre últim senzill "Lluitarem amb cada cop". Per mi Desembre és una banda que lluita a cada cop i amb el cor.

N: Una banda forta, valenta i lluitadora.

FOTOS: Arantxa Sánchez.

Comentaris

EFT Sant Feliu de Llobregat
1.

Molt bé per aquestes santfeliuenques. Espero que tinguin molta sort!!!!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat