"Els bisbes hem renunciat a la paga de Nadal i la donarem a Càrites"

Agustí Cortés Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

El bisbat de Sant Feliu de Llobregat es va crear fa només vuit anys. Des d'aleshores la parròquia de Sant Llorenç va elevar la seva categoria a la de catedral. També Sant Feliu acull la seu del bisbat, inaugurada fa pocs anys, al carrer Armenteres. Un edifici que des del bisbat anomenen Casa de l'Església. És el lloc on ens rep el bisbe Agustí Cortés, en un despatx amb parets plenes de prestatges, a mig omplir de llibres. Parlem de Nadal, de crisi social, del paper de l'Església i d'educació.

per CARME VERDOY

Som a tocar de Nadal. Quin sentit té per l’Església, pels cristans, aquesta festa?
És la verificació que el nostre Déu no és un Déu sense rostre humà, sinó un rostre quotidià implicat en la història dels homes i dones. El nostre Déu és el déu fet nen, fet jove, fet adult, fet fidel a la voluntat de Déu, estimant els altres i donant la vida. Això vol dir que no tenim una idea abstracta de Déu sinó una idea molt concreta.

I aquest sentit, a l’hora de plantejar-se'l actualment, de quina manera es pot interpretar?
Primer, gaudint d’una presència immediata, de Jesucrist, a través dels sagraments, de la Paraula, de l’amor humà, etcètera. Però aquest Déu entre nosaltres també és una manera de viure que es trasllada a tots els àmbits de l’experiència humana; en l’àmbit familiar, d’amistat, de diners, de l’ambient social... És a dir, Déu s’ha omplert d’humanitat i fa que aquesta humanitat visqui d’una determinada manera per tots els qui creuen en ell.

Vivim justament enmig d'una crisi econòmica i social que està fent canviar moltes coses. Per exemple, cada cop hi ha més gent que s’acull als bancs dels aliments i que sobreviu amb les ajudes de Càrites. Quin paper juga l’Església davant d’aquesta realitat social?
L’Església juga en diferents nivells. Un, de canvi de mentalitat profunda: enlloc de viure per un mateix, has de viure per als altres i per a Déu. D’altra banda, has de viure mirant de traduir el missatge evangèlic a maneres culturals de viure: projectant el missatge de Jesucrist. I després, de manera concreta, el cas de la immediatesa a tots els que pateixen. Aquest últim cas, seria sobretot la feina del servei de Càrites.

Quin tipus de relació hi ha entre el Bisbat i entitats com Càrites?
Càrites forma part del Bisbat, és un organisme d’Església, on oficialment l’Església exerceix la seva acció caritativa. Aquesta organització depèn directament del Bisbe i de la Diòcesi, i hi ha altres institucions que també ho fan. És una tasca que des de l'Església fem, amb o sense crisi econòmica, és un deure que neix de l’essència de la nostra fe. Sempre hi ha algú que pateix i per això l’amor de l’evangeli s’ha de traduir en gestos molt concrets.

Fa uns anys vostè va fer una pastoral per Nadal on afirmava que la crisi derivava la voluntat que la gent volia tenir més i més. Des de l’Església s’han augmentat les donacions a entitats com Càrites?
S’ha intensificat, han augmentat les donacions. Hi va haver una època en què les donacions eren de més quantitat, ara això ha minvat, però en canvi, hi ha més gent que dóna. Crec que encara no s’ha fet un balanç de la materialitat de les ajudes però crec que més o menys estem al voltant de fa 2 anys pel que fa a quantitat global.

I a banda de les donacions de feligresos, l’Església com a institució...?
Bé, l’Església dóna a través dels feligresos i després hi ha gestos. Per exemple, la Conferència Episcopal Espanyola vam decidir que tots els bisbes renunciaríem a la paga de Nadal. Vam decidir que el fons comú interdiocesà que són fons que provenen de les aportacions dels fidels, en comptes de destinar-lo a altres finalitats, seria directament per Càrites. I cada diòcesi té les seves pròpies iniciatives, en alguns llocs tots els capellans s’han posat d’acord i donaran els seus diners. Aquí al bisbat de Sant Feliu hem convidat a fer-ho als que ho vulguin. Que doni els seus diners personals que rep a Càrites.

I han rebut resposta?
Sí, hem tingut molt bona resposta pel que fa als capellans.

I en el seu cas?
També. Però de totes maneres, el gruix de l’aportació són les comunitats: parròquia, col·legis, institucions..

El bisbe de Lleida fa poc va fer referència a la disponibilitat social de dependències del bisbat. S’ha plantejat una iniciativa semblant des del bisbat de Sant Feliu?
En el nostre cas, en ser una diòcesi que té només 8 anys d’existència no tenim béns immobles disponibles, en tenim alguns de resultat de la divisió de la diòcesi de Barcelona fa 8 anys. Però no es poden ocupar, perquè caldria una restauració profunda.  Per tant, no tenim pisos ni cases que puguin servir d’habitatge social.

I aquí al Bisbat s’ha pensat facilitar algun espai? Potser com a menjador social, per exemple?
La diòcesi disposa de la seu central de Càrites en aquest mateix edifici, i també d’un local, a la parròquia de Viladecans i un altre a Sant Andreu de la Barca. Aquests tres espais es fan servir per obra social.

El Bisbat de Sant Feliu es va estrenar fa 8 anys. De quines tasques s’encarrega?
El Bisbat es pot entendre com a conjunt de serveis: tipus material, burocràtic, d’informació, distribució, etcètera. Però nosaltres des del primer moment hem volgut que aquest centre sigui casa d’església, un lloc de trobada. Quan una comunitat, una parròquia o un grup de cristians necessiten fer una xerrada o una reunió... Poden tenir aquest espai si està disponible. Aquest edifici fa aquesta funció i tenim tantes sol·licituds d’ús, que no podem atendre-les totes.

Quanta gent treballa a l’edifici del Bisbat?
Al Bisbat hi ha persones fixes, voluntàries i sobretot col·laboradors de delegacions. Però contractades són una trentena. Són mossèns i també persones laiques. La majoria són gent per mitjans de comunicació, pastoral juvenil, educativa, religiosos, missions... Hi ha gent que està vinculada al bisbat pel fet de col·laborar voluntàriament.

La crisi pot escurçar la distància entre Església i societat? Creu que més gent s’apropa a l’Església o més aviat al contrari?
Nosaltres continuem sent els mateixos que sempre, els de fa 2.000 anys. Amb els nostres defectes i mancances pel que fa a la comunicació i el fet de sentir-nos molt a prop de la gent.

Potser caldria modernitzar o actualitzar alguns aspectes de l’Església?
Nosaltres voldríem ser tan moderns i actualitzats com l’Evangeli. Nosaltres escoltem la gent, però la nostra fidelitat està per damunt d’una moda o altra. De vegades el missatge de Jesucrist no agrada, i no vivim esperant veure la reacció de la gent. Però sí que tenim molt present què pensen, quina és la seva problemàtica i el seu llenguatge. Però això no ens ha de portar a traïr l’evangeli de Jesucrist. Voldríem estar molt a prop de la gent, però sempre reproduint a Jesucrist.

L’Església és lluny de la societat és perquè potser no es posiciona en segons quins assumptes o s’ha de mantenir al marge?
Uns ens diuen que hauríem d’intervenir més, uns altres que no tant... De vegades ens deixem portar per la opinió pública, però hem de fer un esforç i dir-nos 'si davant Jesucrist et veus amb ànim i conveniència de pronunciar-te, doncs fes-ho, amb prudència i respectant altres opinions;  però si veus que és una competència de terreny polític i de l’autonomia de la societat democràtica, potser no s’ha d’intervenir, perquè no som un partit polític, ni un grup de poder, només busquem el reconeixement de Jesucrist.

Quina valoració fa de l’avantprojecte de la llei que ha presentat el ministre Wert, que pretén reduir les assignatures impartides en català i carregar-se part de la immersió lingüística?
Aquí hi ha un doble dret. Dins del marc legal on vivim, hi ha el dret que les persones a Catalunya rebin l’educació en català, a més de l’estudi i la pràctica de la llengua, i en el cas que aquest marc no canviï hi ha un dret de persones que volen que el castellà sigui llengua vehicular. Si la proporció que hi ha avui és suficient per respectar aquesta duplicitat és una solució tècnica que no està a l’abast de la nostra competència. Alguns pensen que està bé com està, d’altres demanen que hi hagi més presència del castellà, també ho respectem. L’Església no té una opinió sobre el cas concret però defensem que els drets i el dret de la família i els pares està per damunt de qualsevol tipus de determinació política o fins i tot legal. Són els primers responsables de l’educació, la societat, el govern i la Constitució s’hi ha d’ajustar.

Fins ara la immersió lingüística ha funcionat en aquest sentit...
Aquí a la Diòcesi hi ha molts barris, molts, que vas pel carrer i sents que es parla castellà i en canvi la gent entén el català. Parlem amb joves, i amb nens i parlem en català i l’entenen perfectament, la qual cosa és una satisfacció.

Fa poc la congregació dels Legionarios de Cristo va estrenar a Esplugues la seu de la seva escola, beneïda per vostè mateix. Una inauguració que ha generat certa polèmica. Com ho explica?
Independentment de la situació de la congregació, nosaltres hem rebut un projecte que ens sembla bé. Sembla que dins la congregació hi ha un esforç de renovació. Nosaltres ens hem fixat en l’objectivitat del projecte i tal com està presentat és correcte. Si són capaços de dur-lo a terme ens sembla bé.

Per tant, ho seguiran de prop?
Bé, la comunitat pertany a Barcelona, no a la nostra diòcesi. En aquesta escola, també hi va gent de Barcelona o Terrassa. I el que nosaltres hem de fixar-nos és en com van fent aquest programa, vetllarem per això. A partir d’aquí nosaltres no tenim responsabilitat ni jurisdicció, la vida d’aquesta comunitat és una altra cosa.

Comentaris

Buenaventura Durruti St Feliu
12.

“La única iglesia que ilumina es la que arde”.

  • 3
  • 0
Dinamo Fant Seliu lle Dobregat
11.

"No som un grup de poder" diu l'especímen. WTF!

  • 3
  • 0
un Sant ????? Feliu del Llobregat
10.

#9 Si han sido los socios los que han hecho esas preguntas prefiero no formar parte de dicha sociedad, pero gracias por la invitación. Por curiosidad, ¿el sr. Agustí Cortés también es socio?

  • 2
  • 5
Redacció redaccio@fetasantfeliu.cat
9.
#8 Benvolgut lector, moltes de les preguntes de les entrevistes provenen dels socis de Fetasantfeliu, que ens les fan arribar dies abans per correu electrònic. T'animem a fer-te soci (si no ho ets ja) i fer les teves aportacions. Gràcies per llegir-nos. Fetasantfeliu.
  • 2
  • 0
un Sant ????? Feliu del Llobregat
8.
Esta entrevista es el mejor regalo de Navidad que se le podía hacer a la iglesia!!

Y para colmo al hablar de la reforma educativa se os olvida comentar el cambio que ha sufrido la asignatura de religión:

"Mientras con cada borrador el Ministro Wert ponía y quitaba materias sin un análisis profundo; mientras hacía oídos sordos a docentes y familias, negociaba en secreto con la Iglesia para regresar a los años 80 y para que la religión volviera a contar con una alternativa evaluable, lejos de la actual MAE y así conseguir atraer más alumnado. La religión se queda y otras materias como filosofía, dibujo, música, pierden peso dentro del sistema educativo. Es sin duda una decisión puramente ideológica sin ningún criterio pedagógico. Mientras las artes son, una y otra vez, despreciadas por la derecha, la religión gana peso en un país aconfesional y presumiblemente democrático."

Más info en:

http://www.diagonalperiodico.net/saberes/consignas-la-lomce-no-pensar-no-criticar-no-inventar.html

Supongo que a Carmen le era más cómodo hablar de la inmersión lingüística con el sr obispo que de la asignatura de religión.... un poco raro, ¿no?
  • 4
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat