"Barcelona és un bon lloc per fer recerca en tecnologia"

Àlex Ramírez Coordinador del projecte de supercomputació Mont-Blanc

L’Àlex Ramírez és el coordinador del projecte Mont-Blanc, un projecte de recerca liderat pel BSC (el Centre Nacional de Supercomputació, situat a Barcelona). L’objectiu és fer un supercomputador a partir de la tecnologia dels telèfons mòbils, una iniciativa pionera a tot el món. L’Àlex és un santfeliuenc de 39 anys i ens rep al seu despatx de la UPC. Ha tingut un matí mogut i acaba de dinar un entrepà; té molta feina. Però n’és un apassionat, una passió que transmet a l’hora d’explicar-nos aquest projecte.

per CARME VERDOY

El projecte Mont-Blanc pretén construir un primer supercomputador del món basat en els processadors i la tecnologia dels telèfons mòbils. Com funcionarà?
La gran majoria de supercomputadors, tecnològicament, no són gaire diferents d'un PC. És la mateixa tecnologia, el processador, la memòria... Però en comptes d’un PC sol, n’hi ha 10.000. I la diferència entre posar 10.000 PC’s en una habitació i posar un supercomputador és la manera com estan connectats aquests PC's entre si. Ara volem fer el mateix, però anant un pas més enllà.

Amb la tecnologia mòbil.
Sí, perquè els supercomputadors es fan amb tecnologia de PC’s perquè és una tecnologia que no només es ven per fer supercomputadors, sinó que es venen 10 milions de PC’s. Però és que de telèfons mòbils, se'n venen 1.000 milions! Per tant, és una tecnologia encara més barata i gasta menys energia. Volem aplicar el mateix principi: agafar la mateixa tecnologia que un telèfon mòbil, el processador, la memòria... I fer el mateix que es fa amb qualsevol supercomputador, posar-ne 100.000 en una habitació i fer una interconnexió per connectar-los de manera molt més ràpida que una xarxa normal de telefonia mòbil.

I és igual de potent que si es fa amb tecnologia de PC’s?
Cada processador de telèfon mòbil és 10 vegades més lent que un PC. Per tant, per tenir la mateixa potència necessitarem posar-ne 10 vegades més. Però el processador també és més petit. És a dir que, en un mateix espai podem posar 10 vegades més processadors de telèfons mòbils que processadors de PC’s. Com que n’hi ha més, al final la potència final és la mateixa, surt més barata i gasta menys energia.

Els objectius, per tant, són l'eficiència energètica i el cost econòmic?
Sí, a banda del repte tecnològic, els objectius són aquests. Avui dia es gasta gairebé el mateix amb el consum energètic del computador que amb el que ha costat el computador. Per tant, és un límit. Els supercomputadors serveixen per fer avançar la ciència, i si volem continuar avançant, en calen de més grans. Això vol dir que són més cars i gasten massa energia. Per tant, cal una tecnologia més barata i que gasti menys.

En quins àmbits es podrà aplicar?
En els mateixos àmbits on avui dia ja funciona la supercomputació: genòmica, biotecnologia, predicció del canvi climàtic... O, per exemple, la setmana passada es va anunciar el finançament d'un superprojecte per simular el funcionament d'un cervell humà per part de la Comissió Europea. El projecte Mont-Blanc és un dels que hi participa. I és molt important, perquè ara el màxim que es pot simular és una part petita del cervell d’un ratolí!

Quanta gent treballa pel projecte Mont-Blanc?
Incloent-hi tots els participants, que són també empreses i centres de recerca d'altres punts d'Europa, són unes 25 persones.

I quins països hi participen?
Espanya, França, Anglaterra Itàlia i Alemanya.

I el lidera el BSC, que també és qui l’engega. D'on sorgeix la idea?
Feia anys que hi pensàvem. Europa, en termes de tecnologia de supercomputació, és sobretot consumidora. Nosaltres comprem els ordinadors als americans, als japonesos... però no tenim tecnologia pròpia de supercomputació. En canvi, la major part de la tecnologia que es fa servir per fer telèfons mòbils sí que és europea. Fa temps que pensàvem en fer-la servir per fer supercomputació. I gràcies a l'aparició dels smpartphones, el nivell de rendiment de potència de càlcul que han tingut els telèfons ha anat creixent d'una manera molt ràpida fins que hem decidit posar-nos-hi seriosament.

Quan vau començar a tirar-ho endavant?
Potser ja fa 6 o 8 anys que hi donem voltes. Ha costat tot aquest temps de convèncer a la gent que havia d'invertir els diners i els esforços que això es podia fer. Però el projecte en si, com a projecte Mont-Blanc, comença el 2011. I en principi s'acaba el 2014.

Està sent complicat dur-ho a terme?
Ara estem trobant bastants imprevistos, però per això en diem recerca, sinó haguéssim fet una empresa. Tot i això, tot plegat està anant més o menys com estava previst. I la crisi econòmica també ens ha afectat, perquè hi havia productes que estava previst que estiguessin disponibles i arribaran més tard. Això vol dir que no podrem construir el supercomputador que haguéssim volgut, sinó el que podrem.

I ara en quina fase esteu?
Ja hem acabat la fase de definició i estem entrant en la d'implementació. Tenim tots els dissenys del supercomputador que s'ha de construir i, durant aquest segon any de projecte, s'han de fabricar els components dissenyats. La tercera part serà d'avaluació: ja l'haurem construït i haurem d'avaluar fins on és més barat, fins on gasta menys i fins on funciona bé.

I un cop acabat, ja podrà entrar al mercat?
Si això arribarà a mercat o no, ja ho dirà el mercat. Una de les coses que tenim clares des del principi és que tal i com nosaltres acabem el projecte això no està preparat pel consum. Serà un projecte de recerca. Un cop demostrat que es pot fer, s'han de desenvolupar un conjunt de tecnologies perquè estigui llest per mercat. Però aquesta fase de desenvolupament ja depèn de moltes coses, com ara la voluntat política de finançar aquesta investigació.

Quin suport rep de les institucions el projecte Mont-Blanc?
Està finançat per la CE, pel 7è programa Marc, i és la major part del finançament que rebem, finança el 50% del projecte, l'altre 50% el financen directament els membres del projecte.

I ha despertat l’interès per part dels mitjans de comunicació.
Sí, la moguda de mitjans, nacionals i internacionals, no ens l'esperàvem gens quan vam fer el projecte. Quan vam anunciar el projecte i vam posar en marxa les primeres proves de concepte ens van trucar del Wall Street Journal. Vam al·lucinar.

El projecte el lidera el BSC, el Centre Nacional de Supercomputació, situat a Barcelona. De què s’encarrega?
És un centre públic de recerca, participat pel govern espanyol, per la Generalitat i per la UPC. I té una doble missió: d’una banda compta amb el supercomputador Mare Nostrum. La primera missió és proporcionar el servei d'aquest supercomputador a tots els científics espanyols i europeus, és d’accés públic. D’altra banda, és un centre de recerca: fem recerca en tecnologia de supercomputació, en aplicacions en àmbits com la medicina personalitzada, ciències de la vida... I els departaments d'informàtica intentem decidir com serà el següent ordinador que instal·lem.

L'eficiència energètica s'entén com una necessitat a l’hora de fer recerca?
És una necessitat vital. Quan vam instal·lar el primer Mare Nostrum l'any 2004, es va fer una reforma de la capella de la Torre Girona, per poder-hi posar el supercomputador dins. Això implica condicionar la capella perquè aguanti el pes del computador i perquè pugui refrigerar de la calor que genera i l'alimentació elèctrica, tant del computador com de la refrigeracióAixò vol dir que segons als paràmetres que es van decidir l'any 2004, qualsevol ordinador que s’hi instal·li d’aquí a 5 anys, ha de tenir el mateix límit de consum energètic i el mateix límit de refrigeració. No es pot posar un ordinador que gasti més, per tant, és una limitació estricta.

Què trobeu a faltar des de Catalunya a l'hora de desenvolupar aquesta mena de projectes?
Personalment, em sap molt greu estar fent un projecte tecnològicament punter i veure que no hi ha cap empresa a Catalunya que se n'hagi de beneficiar.

Per què no?
Perquè a Catalunya no hi ha cap empresa que es dediqui a fabricar grans computadors. Per tant, l'empresa o persona que es fixi en aquesta tecnologia i decideixi desenvolupar-lo i portar-lo al mercat és una empresa que ara mateix no existeix a Catalunya. Per això l'empresa que està desenvolupant el hardware d'aquest computador és francesa i la que fa la interconnexió és anglesa. Ni a Catalunya ni a Espanya, no hi ha cap empresa que pugui fabricar i explotar aquesta tecnologia.

I això és una conseqüència de dinàmiques històriques?
No ho sé. Recordo quan era molt jove, hi havia una empresa espanyola que es deia Dragon, que va intentar fer ordinadors, que va durar quatre dies perquè és un mercat bastant competitiu i difícil d'entrar. Està molt dominat per les grans empreses: IBM, HP, DELL... Si no tens una tecnologia revolucionària com aquesta que et permeti competir és molt arriscat i difícil. Hi ha solucions molt més fàcils, com el sol i la platja.

Tenint en compte tot aquest context, a algú que es vulgui dedicar a aquest món li recomanes marxar a l’estranger?
Per fer recerca en temes de tecnologia i supercomputació, la situació és la contrària. La majoria del meu equip de recerca a Barcelona no està format per espanyols ni catalans, hi ha gent de fora que ve aquí a fer recerca en supercomputació amb nosaltres. No ens falta finançament ni idees; per tant, en el nostre camp concret, l'important és que t'agradi el tema i que estiguis altament motivat Ara, si vols treballar per una empresa en supercomputació, aquest no és el lloc adequat. En recerca sí!
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat