"L'esport escolar no és una despesa, és una inversió"

Andrey Xepkin Exjugador d'handbol del Barça i actual entrenador

Andrey Xepkin és un exjugador d'handbol que va tocar el cel als anys 90 amb el dream team del Barça d'handbol, una època que encara enyora. Fa més de 10 anys que viu a Sant Feliu, on ha estat entrenador del Sant Llorenç; ara entrena al Barça, però encara col·labora amb l'handbol santfeliuenc per promocionar-lo a les escoles. Creu que l’esport escolar és clau en l'educació dels nens i nenes, i en parla amb seguretat i il·lusió. Fa tres anys es va inaugurar a Sant Feliu el pavelló que porta el seu nom.

per CARME VERDOY


Fent un cop d'ull al seu palmarès com a jugador i a tota la seva trajectòria en el món de l’handbol, quina valoració fa de tots aquests anys?

Crec que he estat afortunat, de com m'ha tractat la vida els anys en què he estat esportista. També he tingut sort amb els entrenadors que he tingut, que sempre m'han donat oportunitats i he jugat en clubs importants, tant a la URSS, on vaig començar a practicar l'handbol, com aquí. No canviaria res de la meva trajectòria com a esportista.


Troba a faltar alguna cosa de l’etapa de jugador? Ho enyora?

I tant. Sobretot el vestidor. Crec que és el més bonic que hi ha; la convivència amb els companys és el que més he trobat a faltar. També la competició, perquè sempre he estat en equips que lluitaven per objectius importants. De fet, vaig tenir sort, perquè dos anys després de retirar-me, amb 40 anys, vaig tornar a jugar en un equip important a Alemanya, vam guanyar títols importants, i als 43 vaig tornar al Barça. Després també vaig tenir ofertes, però ja no les vaig acceptar, perquè ja sabia que em tocava dedicar-me a altres coses.


Per tant, ara ja no tornaria a jugar? Ja ha matat definitivament el cuc de la pista?

Bé, per mi sí. Si tingués menys anys... És que el més bonic que hi ha és ser jugador. Ara sóc entrenador, també gaudeixo d'una manera diferent, però ser jugador no té res a veure amb tota la resta.


Va formar part del dream team del Barça d’handbol. Què és el que més recorda d'aquella època?

El grup que vam ser, els jugadors. Jugadors que, encara ara, si podem, sempre quedem i mantenim l'amistat, com Masip, Svensson, Ortega, O' Callaghan... Amb ells ens veiem sovint; l'amistat segueix sent la mateixa, ens truquem, recordem velles batalles... I també parlem de l'actualitat i el que vivim cada dia. Són bons amics; ho van ser i ho són.


I com viu el que li està passant a Enric Masip ara, que ha hagut de deixar de ser entrenador esportiu del Barça?

És un amic personal, i la sortida ha estat molt dura. Si fos per ell, evidentment que seguiria, estava desenvolupant una tasca molt important. Cal animar-lo a seguir, perquè la vida no s'acaba allà. Sempre ha estat un jugador amb molta ambició i com a director esportiu s’ha entregat de la mateixa manera.


Amb Iñaki Urdangarin manté alguna relació encara?

No, cap ni una.


I com valora la situació actual d'Urdangarín?

Que viu en un món a part i la relació com a tal no existeix.


Fa molts anys que viu l’handbol des de ben a prop, primer com a jugador i ara com a entrenador. Hi ha nivell en l’handbol al nostre país?

El nivell de la Lliga Asobal ha baixat moltíssim. Per motius econòmics, molts jugadors importants han hagut de marxar a buscar-se la vida a la lliga alemanya o francesa i alguns, fins i tot, a països com Romania. La crisi econòmica repercuteix en l'esport en general, però sobretot en l'handbol. És trist però és real. De tota manera, la crisi també té coses positives, com que ara hi ha molts jugadors joves que tenen l'oportunitat de competir en la màxima categoria. Ara molts clubs no són capaços d'afrontar fitxatges de jugadors importants i es nodreixen del planter. Tot i això, espero que a partir de la recuperació del país, l'handbol pugui recuperar el nivell. Mentrestant hem de seguir treballant la base, per tenir jugadors importants en un futur, per nodrir la competició nacional i perquè l'handbol no mori.


Falta més suport de les institucions públiques a l'handbol?

I tant que en falta, però som conscients que avui dia és impossible comptar-hi, perquè hi ha moltes necessitats que van abans d'ajudar a l'esport. Però tan de bo les institucions siguin més generoses en la mesura de les seves possibilitats i tinguin en compte que l'esport no és una despesa. Per mi, invertir en l'esport, si parlem d'esport escolar, no és una despesa, és una inversió.


Pels valors que transmet?

Sí, pels valors i també per la formació d'una persona, en què és importantíssima la pràctica de l'esport. Crec que els ajuntaments, per moltes dificultats que passin, també haurien de destinar una part de les despeses per invertir en esport escolar per fomentar-lo i perquè segueixi creixent. No només per formació, sinó també perquè els nens no es quedin desemparats, que puguin anar als pavellons, als camps i practicar l'esport.


Què és el més important que s'ha d'ensenyar a la base?

A practicar esport. És important per la formació d’una persona i, si és esport d'equip, millor, perquè és on el nen comparteix amb els companys les inquietuds, el dia a dia, els entrenaments, i es va evolucionant com a esportistes i com a persones. Amb tots els respectes, per mi, l'esport d'equip aporta més que els esports individuals.


Ha estat jugador professional molts anys i ara en fa uns quants que exerceix d'entrenador. Es pateix més a la pista o com a entrenador a la banda?

Pateixo molt més com a entrenador. Molt més. Com a jugador mai em posava nerviós. I com es diu sempre, quan guanya, guanya l'equip i quan es perd, perd l'entrenador.


Veu molts canvis en l'handbol respecte quan va començar vostè, de la manera com comencen ara els nens?

I tant! Abans, el nivell dels entrenadors i monitors de la base no era el mateix, no hi havia cursos formatius i molts cops s'entrenava per intuïció. En canvi, ara hi ha planificació, preparació dels entrenaments, psicologia de com estar amb els nens. El nivell de preparació dels entrenadors és més gran.


Fa poques setmanes s'ha celebrat el Mundial d'Espanya d'handbol, que ha estat un èxit. Quina valoració en fa?

Ha sortit millor del que s'esperava, perquè teníem por que els pavellons quedessin buits. Però ha passat el contrari i, sobretot en les finals, hi ha hagut assistència important. Hem de tenir en compte que no podem presumir d’assistència en partits d'handbol, no som Alemanya, ni França, ni Dinamarca, on els pavellons sempre estan plens. Els partits d'handbol a Espanya molts cops s'omplen per invitacions, per familiars... Aquí la gent es fixa en futbol, després ve el bàsquet i nosaltres ens quedem a l'ombra. Crec que és un esport que mereix més atenció de la que té en aquests moments.


Creu que és un esport que pot créixer en popularitat?

Ha de créixer, però l'handbol desgraciadament es manté a base dels entusiastes. Molts cops la gent que es dedica a fer créixer l’esport ho fa a nivell escolar, i molts ho fan gratis. Jo crec que creixerà, perquè estem tan avall que caure més és impossible, tenim molt marge per millorar. A Sant Feliu, per exemple, es fa una feina magnífica per captar els nens, per créixer com a club. Recordo que fa 11 anys quan vaig arribar a Sant Feliu, el club estava en un estat que deixava bastant que desitjar, i ara només cal veure el nombre de federats, que cada any creix tot i la crisi! Avui dia anar creixent té mèrit.


Diu que s'està fent una feina molt important, però calen més esforços al Club d’Handbol Sant Llorenç?

Sempre es pot millorar, però crec que el club està treballant d'una manera exemplar. S’ha de seguir en aquesta bona línia sense acomodar-se. Cal agrair la feina de tota la directiva, el Gabi Hernández com a president i al Jaume Vidal, que està fent una feina excel·lent. A més del suport del regidor d’esports Manel Carrión, que està fent una tasca important. Una tasca que s’ha d’agrair, no només pel que fa a l'handbol, sinó l'esport en general a Sant Feliu, espero que continuïn en aquesta línia, perquè ho necessitem.


Quina és la clau per gestionar un club com el Sant Llorenç?

Les ganes que té la gent que hi és, la instal·lació que tenim, que és magnífica... El pavelló es va inaugurar fa dos anys i l'explotem molt, està ple... Hi ha entusiasme. Cada any quan s'acaba el curs anem a les escoles de Sant Feliu, el Jaume Vidal i jo, anem a fer classes d'iniciació perquè els nens s’animin. És molt important acostar-lo als nens i a les famílies. Perquè alguns creuen que l'esport perjudica els estudis, però al contrari, tot és qüestió d'organitzar-se, sempre hi ha temps per a tot, pels deures, per quedar amb amics i també per a l'esport. Els nens que no fan esport ni cap altra activitat, perden temps i no creixen com a individus.


Quina relació té actualment amb el Sant Llorenç?

No formo part de la directiva, sóc un aficionat més, però m'implico en la promoció. Quan fem la promoció de l'handbol a les escoles hi vaig i faig classes d’iniciació d'handbol.


L'any 2010 es va inaugurar el pavelló Andrey Xepkin. Li va fer il·lusió que portés el seu nom?

Sí, i tant! Quan m'ho van proposar per part del club, i quan l’Ajuntament ho va aprovar, em va fer molta il·lusió que fos un pavelló amb el meu nom a la meva ciutat. Tan bonic que és, i amb el meu nom!


Se sent a gust a Sant Feliu?

Sí, és una ciutat còmoda i està al costat de Barcelona. Hi estic molt a gust.


Vostè va viure el procés d'independència d'Ucraïna respecte la URSS...

Va ser un procés natural, que va sorgir quan es va desintegrar la URSS. Crec que hi ha moltes coses que han estat incorrectes, hi ha molta corrupció, una desestructuració total de la indústria... No s'ha recuperat i hi ha moltes coses poc explicables.


Hi va a Ucraïna?

Poc. Poc, però hi vaig.


I en aquest sentit, quina opinió té de la independència de Catalunya?

Tothom opina de la independència de Catalunya, i jo diria que només poden opinar els que saben realment d'economia, de la situació real de Catalunya. Crec que també hi ha molt de fanatisme per totes les parts. Jo no puc opinar, perquè no ho sé tot. Pot ser que per Catalunya sigui millor? Pot ser. Realment Catalunya pot guanyar amb això? No ho sé. Per opinar, cal saber-ne. 

Comentaris

Spartan Angel
5.

Muy de acuerdo con los comentarios... el deporte santfeliuenc no pasa por buenos momentos ya que es muy complicado tirar adelante todo esto economicamente hablando...
tampoco pido que den dinero... pero si dieran algo de apoyo seguramente iria a mejor...
El Basket no pudo ascender por temas economicos... el ayuntamiento no creo que le preocupe mucho...
Y el estadio del segundo clasificado de Primera Catalana.. el Santfeliuenc fc, es lamentable.

Un simple aficionado.

  • 1
  • 0
MaRIA
4.
nada que decir sobre lo buenos jugadores. En todo caso xpekin si que hizo algo, nada extraordinario pero algo si como entrenador. En cambio Navarro es uno mas de la ciudad que nunca ha echo nada por el deporte local ni escolar.

no se merecen ese reconocimiento mas que otras persona como dice Pedro. Los politicos y el alcalde San jose se dejan llevar por lo popular. es un aprovechado que lo da todo por quedar bien

Nada que decir de los deportitstas pero si que otros se lo merecen mas o de la misma forma sin llegar a ser famossos si que dieron su tiempo y esfuerxo por el deporte mas que estos dos
  • 3
  • 0
jesus m. SF de Ll.
3.

Creo que ambos deportistas son incomparables, Navarro fue, es y seguramente sera de SF y se siente orgulloso de ello. Como aficionado del deporte local todo un orgullo!!

  • 2
  • 1
Pedro
2.
A la ciutad hay persones que hicieron mucho por este deporte, y se las ha olvidado. No entiendo que por ser famoso se le dedique un pavellon y parezca que este deporte le deba algo a el. Respeto su carrera y su resepto a la ciudad pero las cosas no se hacen por intereses o por quedar bien. Los politicos no dudaron en tener dos pavellones con nombres de famosos cuando la verdadera gente que hace grande a las ciudades es la que trabaja y a estas no se las reconoce nunca. Sos un ayuntamiento de fachada.
  • 3
  • 5
jesus m. SF de Ll.
1.

De las pocas personas que habla bien del Sr. Carrion.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat