"Una societat que ha descobert la democràcia no pot relacionar-se amb una institució absolutista"

Joan Oñate President d'Església Plural

Església Plural és una associació formada per cristians que volen una “església més laïcal”. Una entitat, doncs, que posa de manifest la diversitat d’idees vigents dins del cristianisme i respon a la visió de la fe que dóna la institució eclesiàstica. Església Plural té grups territorials a Barcelona, Girona i Sant Feliu de Llobregat, i és un dels organismes que representen l’església catalana a la Xarxa Europea de l’Església en Moviment. Parlem amb el santfeliuenc Joan Oñate, el president d’Església Plural, sobre diverses temàtiques relacionades amb l’actualitat de l’església i de la societat.

per ARNAU PICÓN

Quin és el buit social que fa que neixi una associació com Església Plural?
Hi ha dos fets fonamentals. Per començar, dins de l’església no hi havia pluralitat de veus. La jerarquia de l’església no es manifesta per deixar espais a l’opinió o a la controvèrsia sinó que hi ha una veu monolítica. Per tant, calia, dins de l’església, una veu que digués allò que pensen moltíssimes persones, una veu que és dissident i que, pels canals habituals, s’intenta amagar. D’altra banda, la societat sent que els creients hi podem aportar quelcom, per això també volem ser-hi una veu. Volem que la societat sigui capaç d’entendre el fet religiós amb una òptica diferent de la que es veu des de l’estructura de l’església.
 
Quins objectius us marqueu respecte a aquesta pretensió?
Tenim dues línies. En primer lloc, creem consciència de que és possible una església diferent, més laïcal, més participativa, menys jeràrquica, igualitària i també amb una presència igualitària d’homes i dones.  L’altre objectiu és donar veu. Fem visible aquesta altra realitat dins de l’església i a la societat. Actuem, doncs, com un canal de comunicació. La societat no entén el fet religiós perquè no entén el missatge distant de la institució eclesiàstica. Nosaltres intentem ser un nexe.
 
I què és el que feu?
Fem actes de consciència, butlletins periòdics, fòrums, fem uns premis on reconeixem trajectòries exemplars i projectes d’acció social i d’economia justa i redistributiva. També pertanyem a una xarxa europea, la Xarxa Europea d’Església i Llibertat, on transmetem la realitat catalana i també captem el que passa a altres països.
 
Teniu algun vincle amb l’església catalana?
Bé, tots som església.
 
Em refereixo a l’església catalana com a institució...
No tenim cap vincle. Parlem les vegades que cal. Amb alguns bisbats tenim la porta oberta però no hi ha flux de comunicació, però hi ha institucions com Montserrat que són més obertes al diàleg.
 
Com és la vostra relació, llavors?
La institució no està oberta a la crítica i a acceptar que dins de l’església no tots pensem igual. Una església que no visualitza això, difícilment en podrà parlar.
 
A nivell local, quina és la relació amb el bisbat de Sant Feliu?
Nul·la. Ens coneixem, però no hi ha cap vincle de comunicació.
 
Com és vist un cristià que defensa una església més laïcal?
La societat no ho entén. Nosaltres entenem que la figura de Jesús transmet uns valors que són actuals i que la societat necessita. Però els valors que emanen de Jesús no són, necessàriament, els valors que projecta la institució. Parlem de respecte, ajuda als més necessitats, treballar per la justícia, denunciar els abusos... La societat ha de veure que la fe també és, en aquest sentit, una manera de treballar per a la transformació. Per exemple, Església Plural fa molts anys que treballa al costat dels moviments socials en contra dels desnonaments, o contra les hipoteques abusives...
 
De totes maneres, la societat civil segueix sense entendre-ho. Això és perquè l’església té mancances a l’hora de relacionar-se amb la societat?
Una societat que ha descobert la llibertat, la democràcia i la igualtat no pot relacionar-se amb una institució jeràrquica, absolutista en la qual no existeixen ni el debat, ni la votació ni la participació. És impossible.
 
Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, va declarar a Fetasantfeliu que l’església no es pot modernitzar si això és “trair l’evangeli de Jesucrist”. Què en penses?
L’evangeli no parla de jerarquia, no parla de confrontació d’opinions, no parla de que el 50% de la població (les dones) no tinguin accés a càrrecs de responsabilitat i representativitat dins de l’església o de poders terrenals a la societat. Allò que l’evangeli emana, que és llibertat, sensibilitat i defensa dels necessitats no es troba a la institució.

És a dir, que l’Evangeli no parla d’institucions...
Jo no sóc capaç de trobar cap referència en la què s’hi pugui reconèixer la institució actual de l’Església amb l’Evangeli. Cap ni una.

L’església està polititzada?
Totes les institucions defensen uns interessos. La nostra església ha estat molt poderosa i ha lluitat per defensar uns privilegis que la societat actual (multireligiosa, multicultural i plural) els hi deixarà de donar.
 
Podríem titllar-la d’endogàmica?
Des de fa molts anys, l’església ha mirat la societat amb desconfiança. Cada avenç social ha estat contestat durant segles per l’església, fins que ha estat inevitable acceptar-lo. Avenços morals, mèdics, religiosos culturals...
 
En aquest sentit, com hauria d’actuar l’església davant temes com la sexualitat?
L’evangeli no condemna ningú per la seva sexualitat. Les paraules més dures de Jesús a l’evangeli s’adrecen contra la jerarquia eclesiàstica del seu temps. S’han de donar eines per viure la sexualitat integrada a la dimensió humana des de la pròpia consciència.
 
I pel que fa a l’avortament?
Hem d’avançar pel que fa a la defensa de la vida, que és un dret fonamental que hem de defensar, però entenent que el concepte de vida ha de ser compatible amb els drets del nadó, de la mare i de la justícia d’un món que hem de regular.

S’hauria d’eliminar l’educació amb base religiosa?
No. Educar en la fe és educar en la dimensió transcendent de la persona. Això sí, hauria d’estar subvencionat per l’estat, i la societat hauria d’afavorir que totes les creences tinguin un espai per transmetre els seus valors i criteris. Però sense que la societat ho hagi de pagar.

La societat hauria de finançar alguna activitat de l’església?
Hem de crear un espai de llibertat per poder exercir les opcions personals de cadascú. La societat ha de permetre expressar i viure la fe. No obstant, la societat no ha de pagar el culte religiós de ningú.

Llavors l’església s’hauria d’autogestionar...
Evidentment, l’església l’haurien de pagar els fidels com a la majoria de països del món. Espanya és una excepció. Per exemple, a Alemanya hi ha un impost en el què cada batejat paga a la seva església. Si això passés, la institució tindria molta cura d’escoltar i dialogar amb aquells que la sostenen.
 
I Càritas?
Càritas pertany a l’església i es finança, principalment, amb subvencions de l’Estat i amb donacions privades. Moltes persones hi treballen animades per la sensibilitat social i per la fe religiosa, però no és una entitat subvencionada per l’església institucionalitzada. La contribució de la Conferència Episcopal a Càritas és d’un 2%.
 
El bisbe va declarar, també a fetasantfeliu, que Càritas formava part de l’església i que, per tant, era una part més del que és el bisbat de Sant Feliu.
Que formi part en l’estructura de l’església és cert. Però el que fa la institució és aprofitar el bon crèdit i la bona tasca que a Càritas enlloc de prendre accions de sensibilitat davant de la crisi, com renunciar a privilegis d’exempció d’impostos.
 
L’església hauria de pagar l’IBI?
Absolutament. És un lloc on s’hi fa culte. Els impostos són igualitaris i totes les institucions hi ha de contribuir.
 
El bisbat de Sant Feliu ha aprovat i beneït la instal·lació d’un centre de “Los Legionarios de Cristo” a Esplugues del Llobregat. Són aquest tipus d’institucions el que allunyen a una societat de l’església?
Si defensem la llibertat per a nosaltres, la defensem per a tothom. Viure la fe amb una òptica progressista és vàlid, però també ho és viure-la amb una òptica conservadora. Per tant, han de tenir dret a tenir les seves escoles sempre que s’ajustin a la legalitat – cosa que amb els Legionarios de Cristo no està clara, ja que estan perseguits per casos de pederàstia amb una nul·la col·laboració de les institucions -. De totes maneres, aquesta manera de viure la fe no és la única, i no té perquè ser la millor, i el que s’ha de denunciar és que la institució eclesiàstica se senti tant còmode al costat d’aquestes institucions.
 
Què n’opines sobre la renúncia del Papa?
 La renúncia del papa és una mostra evident de les lluites i conflictes que es viuen al sí del Vaticà. Però té un fet positiu: ajudarà a trencar la sacralitat amb què s'ha volgut envoltar la figura del papa. Sigui la que sigui la causa veritable de la dimissió, ja no es podrà continuar dient que és una figura intocable i quasi santa.
 
Hi ha algun possible successor a Benet XVI que t’agradi més com a Papa?
No tinc gaire expectatives amb els candidats. El Papa Benet XVI i Joan Pau II s'han envoltat de persones amb un mateix patró conservador, obedient i continuista. No hi ha lloc per les sorpreses. Per suposat que els matisos són importants i caldrà analitzar el perfil de l'escollit. Però el veritable canvi vindrà per la pressió de dins de l'església i des de la societat per  procurar una transició cap a una església oberta, plural i transparent
 

Comentaris

Unx Sant Feliu
2.
Con estas entrevistas tan interesantes el Fet a Sant Feliu ya se ha asegurado su plaza en el cielo. Eso sí, nos estáis condenando a los demás al aburrimiento. A ver si en la próxima que hagáis os da por entrevistar al monaguillo, que seguro que tiene muchas historietas de sacristía que contar.
  • 2
  • 9
Oriol Sant Feliu
1.
Joan, no estic gaire d'acord amb el tema de Càrites. Crec que en aquest cas sí té representació dins l'església de Sant Feliu, i sí té el seu suport. D'altra banda, em sorprèn la visió amb la que has viscut la renúnica papal, i els comentaris respecte la seva feina. L'altre dia parlava amb un jesuïta amic, força progressista per cert, i em comentava que aquest papa havia fet molt per la renovació i s'havia enfrontat als legionarios de cristo i a tots els casos de pederastria com ningú ho havia fet mai. Si els jesuïtes estan contents, no crec que hagi estat molt conservador en aquest àmbit. Jo crec que renuncia per cansament i en un acte d'humilitat, i com bé dius, ens anirà a tots molt bé per baixar la figura del Papa a terra i replantejar-nos algunes estructures.

una abraçada!
  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat