"Al Baix Llobregat no hi ha cap ciutat més important que les altres"

Carles Riba Expresident del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) fa 40 anys que està en marxa i els últims 17 anys l’ha presidit Carles Riba. El mes de març passat, el va rellevar Conxita Sánchez en el càrrec. Parlem amb Carles Riba per fer un balanç de tots aquests anys al capdavant d’aquesta entitat. Amb entusiasme, ens explica el seu paper al Centre, ens desgrana les particularitats del Baix Llobregat i el paper de Sant Feliu, com a seu del CECBLL i com a capital de comarca.

per CARME VERDOY


Quina  és la tasca del Centre d'Estudis del Baix Llobregat (CECBLL)?

És una associació que té com a centre els estudis, conèixer la pròpia realitat; són estudis vinculats a la gent i a la història del territori. Però el fet mateix d'estar lligat al territori fa que no siguin només estudis, sinó que quan es fa un estudi també es reivindiquen moltes més coses, com per exemple el patrimoni.


Has estat 17 anys presidint el CECBLL. Durant tot aquest temps, quina orientació li ha volgut donar?

He tingut una doble voluntat:  la inclusió de tothom i donar continuïtat als projectes. Des d'un punt de vista associatiu, he volgut que fos un lloc on es creessin consensos en temes de cultura i identitat, on tots els tipus de sensibilitats poguessin sentir-se bé. I també es tracta de la inclusió des d'un punt de vista territorial, de sensibilitats socials i polítiques; és a dir, que tothom pugui sentir l'activitat que fèiem com a pròpia. D’altra banda, també m'ha interessat molt donar un caràcter mínimament rigorós. És a dir, sovint en aquells llocs on sobretot s'actua de forma voluntària, hi ha el perill que les coses es dissolguin o s’eternitzin. A mi em va interessar que, malgrat la tasca fos voluntària, s'agafessin compromisos mínims per fer projectes concrets i amb continuïtat.


Com ha evolucionat el CECBLL durant tot aquest temps?

Cap a l'any 2006, hi va haver un canvi estructural important. Fins aleshores, funcionàvem com una entitat amb una junta, un president i una persona de gestió i prou. Llavors vaig proposar un canvi que es va aprovar amb molt consens: transformar el centre en una entitat formada per comissions, amb presidents de comissió, que alhora fossin vicepresidents del centre i, així, repartir una mica totes les tasques. Això creava una entitat configurada en 5 àrees, coordinades per una persona. Aquesta és l'estructura que encara ara funciona i jo crec que ha funcionat bé. Hi ha consciència que ser vicepresident és un compromís molt for amb el Centre. Per tant, hi ha un col·lectiu molt més ampli al darrere.


Al març vas deixar el càrrec de president, però continues a la Junta. Com heu plantejat eI relleu? Serà una presidència continuista?

M'ha substituït Conxita Sanchez Medina, una persona amb una sensibilitat social extraordinàriament important, és dona, molt treballadora, molt batalladora; i tot això acabarà donant novetats. Pel que fa a la línia serà de continuïtat. Però qualsevol persona que agafa la responsabilitat de la presidència, d'una manera o altra ha de repensar-la, i això és molt positiu.


I quins reptes té per davant ara el CECBLL?

En té un de molt important, que el té tothom, que és l'econòmic. Tot i que jo diria que està més o menys encarrilat, perquè l'any passat es va tancar el pressupost equilibrat, sense pèrdues. Crec que la gestió econòmica que es fa és molt bona, la consciència de tothom ha estat molt gran, s'ha treballat molt, però la situació general, fa que les administracions paguin amb un retard enorme. Llavors passa que els sous s'han d'acabar pagant més o menys al mes i si es comencen a posposar els pagaments a mesos vista, es produeix una tensió de tresoreria d'una immensa intensitat. Aquest és el problema principal.


Perquè el finançament sobretot és a base de subvencions de l’administració pública?

Bé, aquest és un canvi que hem fet. En molt poc temps hem passat de tenir menys d'un 10% de recursos propis al 30-35%. I ara una altra part de finançament és perquè es gestiona el Centre Cívic Mas Lluí, per tant, això no és una subvenció. L'Ajuntament ens paga un servei i nosaltres el fem. Per tant, sumant-hi això últim, prop del 60% ja seria independent de subvencions.


I com s'aconsegueix aquest altre finançament?

Primer, amb les quotes. Com que ha baixat el pressupost general, les quotes no han baixat, s'han aguantat. I després, en llibres editats pel Centre d'Estudis, s'ha venut més del 15% de tot el pressupost; fins ara s'havien regalat i ara els venem. Després també hi ha altres serveis directes, com aquest servei de consergeria i gestió del centre cívic Mas Lluí.


Què representa per Sant Feliu que l’entitat s’encarregui de la gestió del centre cívic Mas Lluí?

Aquest centre cívic s'està fent un lloc important al municipi, la gent comença a anar-hi, es fan cursos, seminaris.. En aquest sentit es va omplint, però, a més el Centre d'Estudis té la capacitat de començar a fer actes d'àmbit més ampli, comarcal o català. Per exemple, s’hi va presentar la declaració del desenvolupament sostenible del Delta i Parc Agrari del Llobregat, exposicions, s'hi ha fet una assemblea del C-Mes, l'entitat que ara presideixo, per un nou model energètic... El Centre té un pes específic i té capacitat de gestionar actes de dimensió important. Serà un lloc de prova de moltes coses i un punt de referència a partir d'ara. No és només un servei de consergeria.


Parlem ara de la comarca. Com es reivindica el Baix Llobregat com a comarca?

El Baix Llobregat té unes quantes característiques especials, una d'elles és el riu, el riu l'uneix. És un traçat netíssim que dóna lloc a unes estructures, de rosaris de pobles a cada cantó i després s'obre en el delta, que també dóna pobles. Per tant, hi ha una infraestructura territorial molt marcada. Això també dóna algunes de les peculiaritats de la comarca, com que és un lloc de pas i, per tant, les infraestructures són importants. És lloc de pas de carreteres, ferrocarrils, d'aigües de riu, d'aigües de canalitzacions... Però també té una altra característica que no tenen gaires altres comarques, que és que no hi ha cap ciutat més important que les altres.


Ni la capital?

La capital, Sant Feliu, exerceix una capitalitat administrativa, perquè es va decidir així fa més d'un segle, quan es van constituir els jutjats de primera instància, que és el que va crear l'àmbit comarcal, i després s'ha anat reproduint sempre. Per tant, Sant Feliu no exerceix la capitalitat perquè sigui la ciutat principal sinó perquè és una ciutat que ha acumulat uns certs elements d'administració. Jo crec que ho ha fet bé, que ha sabut fer aquest paper. Hi ha comarques que, sense la capital, amb prou feines queda la meitat de la població. Al Baix Llobregat no, això dóna una idiosincràsia i alhora també dispersa. Llavors ens hem adonat és que el Centre d'Estudis Comarcals ha actuat una mica més enllà de les administracions, com un referent de que existeix una realitat territorial que uneix totes aquestes coses.


Però existeix aquesta identitat comarcal? El sentiment de pertinença?

Sí, difós, però existeix. La comarca pot tenir tres o quatre subzones. El Delta oriental, el Delta occidental, la Vall baixa i el Baix Llobregat nord, com a mínim. Una vegada, Paca Fosalba, que va ser alcaldessa d'Esparreguera, em va dir que des que va aparèixer SEAT, els pobles del nord van viure un procés evolutiu igual que els del sud i els va interessar molt que des d’aquí expliquéssim com s'havia viscut. Aquest comentari era una manera de dir que ens assemblem més; hi ha moltes més semblances de les que ens podem pensar.


El fet que hi hagi centres d'estudis a molts pobles ajuda o complica aquesta relació?

Tenim comptabilitzats més d'una trentena de centres d'estudis, això és un promig d'una mica més d'un per poble (alguns en tenen dos i alguns cap). I en el moment en què es va crear el centre d'estudis, fa 40 anys, només n’hi havia dos més. Sempre ens ha interessat que se'n creïn, és important perquè fa que les relacions de convivència dins d'una mateixa població siguin molt més fluïdes i fomenta treballs. I, a més, així el Centre d'Estudis Comarcals pot fer veritablement de comarcal i treballar aspectes més aglutinadors, sense centrar-nos tant en cada poble.


De fet, el Centre d'Estudis també se centra molt, almenys últimament, en publicacions i en el patrimoni, tan material com immaterial, a nivell comarcal.

Sí, i estudis col·lectius. O la revista Materials, que fa un dossier que parla d'algun tema concret, i inclou també alguna ressenya dels llibres que han tingut notícia a tota la comarca. Tot plegat per donar sentit de col·lectivitat, de pertinença. Després hi ha les comissions, per exemple, la comissió cívica, que fa una colla d'aspectes molt interessants, com els premis de reconeixement comarcal, que es fan cada 2 anys. I també hem començat els estudis des de la vivència, hem fet el de l'habitatge i ara estem plantejant el de mobilitat. I hi ha una comissió, que espero que arranqui aviat, que és la comissió de les arts: donar marc per exposicions, reflexions, trobades, presentacions...


I més recentment també ha tingut un paper important en el cas Eurovegas.

Això forma part de posicionaments puntuals i aquesta ha estat una de les més sonades. Ens ha fet patir, però estic satisfet d'haver estat valents i haver-ho plantejat d'una manera frontal. Ara no em sabria imaginar les màquines entrant per la zona del parc agrari i mirant de construir edificis de 130 metres i destruint els aqüífers. S'ha guanyat, no hem estat els únics ni de bon tros, però juntament amb la plataforma i altres veus, s'ha fet entendre a Adelson que aquí hi hauria una resistència molt gran per un projecte com Eurovegas.


Tornant ara a Sant Feliu, abans hem comentat el paper que té com a capital, que creus que és més administrativa que altre cosa, com és la relació amb el Centre d’Estudis?

El Centre va començar a Martorell. Allà ni l'Ajuntament ni les entitats del moment no van saber acollir el centre i en canvi Sant Feliu sí. En aquell moment era alcalde Francesc Baltasar i tenia clar que el centre era un element important per reforçar el paper de capitalitat. A més, aquest suport s'ha mantingut durant tots els governs a Sant Feliu.


I com a coneixedor de Sant Feliu, què li falta? Cap on ha d'anar?

A Sant Feliu li falta resoldre el tema del tren. Urbanísticament és el tema més important. És una llàstima perquè divideix molt. Però tret d'això, crec que Sant Feliu té un conjunt d’infraestructures que estan prou bé, que li donen cert joc de capitalitat. Potser podria tenir una universitat, però la té Castelldefels. Tampoc hi ha cap hospital, però té a prop el de Sant Joan... Al Baix Llobregat els serveis a les persones que no són tan administratius estan bastant repartits. Com deia abans, el Baix Llobregat té una singularitat i una asimetria que es dóna en poques comarques catalanes. Té 30 municipis, dels quals 15 tenen més de 20.000 habitants, 2 ratllen els 85.000, 3 els 65.000 i 3 els 45.000, per exemple. És una comarca molt repartida: el museu més pardigmàtic és a Gavà, El Prat té l’aeroport, Cornellà ha estat el centre del moviment obrer, Sant Boi és important en agricultura, Molins de Rei té una gran cultura, Sant Feliu té la capitalitat, Esparreguera i Olesa tenen tot el tema de teatres... No són poblacions secundàries, totes tenen algun pes específic que els dona un valor.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat