"Hem fet un disc molt de veritat"

Entrevista a Carlos Gasca El grup de música Gasca acaba de publicar el disc "Suerte"

El grup santfeliuenc Gasca actua aquest dissabte a Els Pagesos per presentar el seu últim disc: ‘Suerte’. L’àlbum va sortir fa poc més d’un mes i arriba 12 anys després de l’anterior ‘Telescopio’. ‘Suerte’ l’ha produït David Rodríguez i compta amb la participació de músics com La Bien Querida, Axel Pi o Francesc Puiggròs. Parlem amb Carlos Gasca, que lidera el grup, sobre ‘Suerte’, el panorama musical i de què es trobarà el públic aquest divendres.

per Carme Verdoy

Publiqueu ‘Suerte’ 12 anys després de ‘Telescopio. Per  què ha passat tant de temps?

No ha estat per res especial, sinó per circumstàncies de la vida. Després de gravar ‘Telescopio’, la discogràfica amb la que estàvem, que era Elephant Records, de Madrid, es va quedar només amb 5 o 6 grups arran de la crisi de la música amb Internet. Nosaltres vam ser un dels grups afectats i llavors això ens va desinflar una mica. A més, l’Oscar Roc (un dels components del grup) va tenir un fill, jo vaig marxar de Sant Feliu i vaig començar a tocar amb altra gent... Ha passat temps, però no per cap motiu concret.

I per què torneu justament ara?
També ha estat una mica pel mateix, ni l’Oscar ni jo tocàvem en cap grup, hem tornat a viure a Sant Feliu, i això també ens ha motivat a fer alguna cosa. A més, fa temps també em van demanar de fer un homenatge a Family, un grup de San Sebastián, que deien que ens hi assemblàvem molt, vam fer el concert i això també ens va animar.

Per tant durant aquest temps heu fet altres coses...
Sí, jo he estat tocant en diferents grups, amb La Estrella de David, tocant el baix amb Le Très Bien Ensemble, on per cert també hi va tocar l’Oscar... Fent diverses coses.

En què creieu que ha canviat el panorama musical entre els 12 anys que van de l’anterior disc de Gasca i aquest?
Ha canviat moltíssim. Moltíssim.  Per començar, el 99, que és quan vam treure el primer disc es venien discos! De fet, nosaltres, del disc ‘Telescopio’ del 2001 vam vendre’n  4.000 còpies, que avui dia és impensable. Hi ha molts grups ara mateix que transcendeixen molt més que nosaltres i que no en venen ni la meitat. Tot plegat ha canviat molt! Nosaltres vam tenir un contracte amb vint-i-pocs anys amb una discogràfica que ens pagava l’estudi de gravació i ara ha estat un procés molt més domèstic. Tenim una discogràfica, sí, i ens han ajudat una mica, però pràcticament totes les despeses van a càrrec nostre.

Creieu que Internet, a banda de fer caure la venda de discos, ha servit perquè hi hagi més gent que pugui escoltar més música?
El tema d’Internet és una arma de doble fil. Internet fa que evidentment més gent es pugui apropar  a més música però de vegades també hi ha un excés, almenys segons el meu criteri. Actualment hi ha molts grups i, a més, també hi ha estudis domèstics. És a dir, el fet que no es venguin tants discos, que hi hagi Internet i les discogràfiques no paguin estudis ni res, fa que qualsevol a casa seva pugui gravar un disc. Això està molt bé, però clar, llavors no hi ha cap filtre de cap mena. Abans el gran filtre era que et fitxés una discogràfica. Avui dia qualsevol pot gravar un disc a casa seva, i això està molt bé perquè et permet sentir moltes coses que no podries sentir, però també n’hi ha moltes coses que no voldries sentir. És molt més difícil seleccionar.

I a Sant Feliu, en què ha canviat l’escena musical que hi havia fa 12 anys amb la que hi ha ara?
Sant Feliu ha canviat molt. És un debat molt més complicat, i segurament va amés enllà de la música. Sant Feliu s’ha convertit en una ciutat dormitori. Ara s’està recuperant una mica, amb l’Ateneu, o amb els Pagesos, fent concerts, però fins fa poc no hi havia absolutament res. I potser jo no estic gaire al cas, però em sembla que ara no hi ha gaires grups. Fa uns 12 anys, en canvi, n’hi havia moltíssims.

Hi havia més moviment?
Sí, en aquella època hi havia el Casal de Joves, que  era un centre neuràlgic de tota la gent que feia coses. Ens trobàvem allà i hi havia potser vint o trenta grups. Avui dia tinc la sensació que, almenys, no hi ha tanta gent.

I iniciatives com la dels Pagesos o el cas de Popaprop...
Ara és més la iniciativa privada, perquè està clar que la pública ha fracassat. Per tant, és la iniciativa privada de gent que té ganes de fer coses i que hi aposta d’una manera romàntica. Per exemple, l’Esteban de l’Ateneu fa coses perquè li agraden, la Vanessa de Pagesos també... Però és més aviat una cosa romàntica que un negoci. La música mai no ha estat un negoci, però abans, d’alguna manera, tenia més suport institucional.

Parlem ara del disc que heu tret, ‘Suerte’. Són 11 cançons pop, amb referències als 80. Però vosaltres com el definiríeu?
Crec que és un disc que és molt de veritat. És a dir, nosaltres no hem pretès en cap moment que sembli alguna cosa o imitar alguna cosa. He fet les meves cançons, les he gravat i punt. Si em preguntes a què s’assembla, evidentment a mi m’agrada la música dels 80, m’agrada New Order, Joy Division, The Smiths...  I si es nota, perfecte, però ja està.

En relació al disc de fa 12 anys, hi ha un punt més de maduresa?
Home, inevitablement! Evidentment canvien les coses que ens han passat i la manera de prendre-s’ho tot plegat. Però en el fons les cançons s’assemblen, són meves, i sempre hi ha un punt de personalitat que suposo que hi és.

A banda de les lletres, potser musicalment no hi ha tanta distància?
Musicalment es nota... La formació és diferent, també abans era més tecnopop, amb bases electròniques. I ara és més amb bateria, més natural, però no crec que es diferenciï tant.

El disc l’ha produït David Rodríguez (BeefLa estrella de David). Com ha anat? Teníeu clar que volíeu que fos ell?
El David és el meu amic de tota la vida, un dia li vaig demanar si el volia produir i em va dir que sí. Però tampoc ha estat una producció típica. Hi ha dos o tres cançons que les ha produït totes ell, però en moltes pràcticament no ha fet res... Ens ha deixat fer molt!

La carta de presentació del disc l’ha escrita Miqui Puig i és una carta plena d’elogis.
Miqui Puig és amic nostre des de fa molt de temps, ja ens venia a veure a la primera època de concerts i ens trobàvem sempre al Mond Club, un local de Barcelona. I sempre hem mantingut el contacte musical. I se’m va acudir que el full de promo el podria fer el meu amic més famós (riu), li vaig dir, li va encantar el disc i ho va fer.

I aquest divendres toqueu a casa, a Sant Feliu, actueu a Els Pagesos. Què es trobarà la gent que us vingui a veure?
Es trobarà gairebé totes les cançons del disc nou, i també tres cançons del disc antic, però amb un format molt més canyero. Molt més vital, més de veritat, amb més mala llet i més energia. Que és el que estem intentant fer ara. Al disc són cançons que estan bé, però no deixen d’estar encasellades en un estil i ara intentem fer una cosa més fresca, més natural.

I a part de Sant Feliu actuareu aviat a la sala Heliogàbal, un dels punts de referència del món indie. Us fa il·lusió?
Sí, moltíssima! És un lloc que una mica és el centre neuràlgic de la música indie a Barcelona; ens fa moltíssima il·lusió poder presentar allà. És un lloc que mira que és estrany per tocar, l’escenari està a l’entrada... però d’alguna manera té  un encant especial.

I, a més, també teniu programats concerts a ciutats com Madrid o a Donosti, on ja havíeu tocat amb l’anterior disc.
Sí, però els locals han canviat i els llocs són diferents! El que fa més il·lusió de tot això és poder sortir a fora. A nosaltres la música ens permet sortir fora de Sant Feliu per tocar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat