"Volem mantenir l’essència del pallasso"

La Pera Llimonera Companyia de teatre

CARME VERDOY

La companyia teatral La Pera Llimonera són Pere Casanovas i Pere Romagosa, que fa 20 anys van crear aquest projecte de teatre familiar. Des d’aleshores han creat un grapat d’espectacles, fan gires arreu de l’Estat i cada any actuen també a Sant Feliu. Amb tots dos parlem de teatre, dels orígens i de la crisi que, com a tothom, els afecta. Per combatre-la tenen empenta, imaginació i sentit de l’humor, i a més estan preparant un nou espectacle per després de l’estiu.

Aquest any fa 20 anys que vau crear la companyia. Us imaginàveu que arribaríeu tan lluny?

No ens ho pensàvem, perquè vam començar amb una primera obra i no sabíem què passaria. La idea era crear una companyia estable, però és que la Pera Llimonera també surt d’una crisi, la del 92. Ens volíem dedicar al món del teatre, però no ens hi dedicàvem professionalment. I a principis dels 90, vam conèixer el Toni Albà i així vam poder entrar en el món professional. Però ens va enganxar la crisi del 92, i no teníem gaires diners. Ens feia molta por fer una producció per adults, que també era més costosa, i el Toni Albà ens va proposar fer producció per a nens. Ens va dir que creéssim la companyia i que ell ens podria dirigir. Així va néixer La Pera Llimonera i vam crear l’espectacle ‘Rucs. La maledicció del bruixot’.

I va funcionar.
Era un espectacle molt senzill, amb tres baguls, aprofitant coses, comprant als Encants i amb una petita ajuda molt minsa que ens va donar l’Ajuntament. Llavors vam anar a Tàrrega a provar l’última oportunitat de seguir en el món de teatre professional. De vegades es tracta d’estar en el lloc adequat al moment adequat, perquè va agradar molt, va funcionar molt bé i a partir d’aleshores comença l’aventura de La Pera Llimonera.

En 20 anys heu anat creixent i evolucionant, però creieu que manteniu l’essència del principi?
Sí, si fins i tot mantenim la primera obra! 'Rucs' ara al setembre farà 20 anys que es va estrenar i seguim fent-lo. I potser haurem de tornar a fer les obres amb quatre coses i més senzilles. Potser en els últims ens hem complicat, hem fet més esforços i hem destinat més recursos. Hi ha coses que al principi fèiem nosaltres i en els últims anys les hem anat derivant a professionals més qualificats. Tenint en compte el moment en què estem, ara ens haurem de tornar a espavilar més pel nostre compte.

Manteniu més espectacles del principi?
D’alguna manera els mantenim tots. Tenim unes actuacions programades a Àvila, després intentarem fer una  petita gira per les Illes i després tornarem a girar per aquí. 'Rucs' és un espectacle que aguanta molt perquè és senzill, és fàcil de muntar, no hi ha costos… Sempre es ven més l’últim espectacle però aquest sempre ens l’han demanat molt. També estem davant d’un públic molt canviant, cada quatre o cinc anys canvia i això ens permet repetir-ne.

A l’hora de preparar els espectacles com ho feu? Què voleu transmetre?
Volem mantenir l’essència del pallasso, del teatre. I en totes les obres que hem fet hem vist que funcionava la fórmula i no ens hem arriscat a canviar-la. És el que sabem fer més, té mercat i ens agrada. Abans dels 90 vam fer un curset de clown, vam descobrir que és el que ens agrada i hem continuat així.

El sentit de l’humor sempre funciona...
És el nostre origen. Teníem ganes de fer riure i ho vam trobar a través del clown. Busquem que la gent s’ho passi bé, que rigui el màxim possible i dins les històries que expliquem també transmetem les nostres opinions, crítiques i emocions davant l’actualitat i traslladar-ho en històries encara que parlin d’èpoques diferents.

Dieu que els vostres espectacles no són només per a nens sinó que són per a tots els públics.
Una de les característiques importants que vam tenir com a grup al principi és que fèiem un clown molt teatral i que agafàvem un públic familiar des d’un començament. Partint de la premissa que els nens no anaven sols al teatre, sinó amb la família, i que el nens no eren tontos, sinó que eren capaços d’entendre moltes coses a partir d’un llenguatge potser més proper a ala seva edat. Aquestes eren les característiques de la nostra companyia. Ara això ja s’ha normalitzat i s’ha estès, és comú en la majoria de companyies que fem teatre familiar.

En aquests anys, el públic també ha canviat?
Sí, i tant. Abans potser els grans es quedaven a fer un cafè, per exemple al Centre Parroquial mateix, els pares deixaven els nens i després quan acabava els recollia. Ara el públic és molt més exigent.

Com és actuar fora de Catalunya?
Perfecte, molt bé. És molt més agraït, potser se’ns valora més perquè som de fora. No és gens estrany que et cridin bravos, s’aixequin de les butaques... Aquí a Catalunya és diferent, potser es dóna per fet, però no es fa tant. Potser el públic de Madrid és el més obert, també està més avesat de veure teatre. En els pobles el públic també és diferent, siguin d’on siguin. Al principi els sorprenien més els espectacles.

I actuar a Sant Feliu?
Bé, molt bé. A través de La Xarxa actuem un cop l’any aquí amb els nostres espectacles. Quan actues a casa et poses més nerviós, sempre ho vols fer més bé. Però també et reben molt bé, de vegades puges a l’escenari i ja riuen. Aquesta proximitat, amb els clowns està molt bé perquè la gent ja està predisposada.

Us ha afectat molt la pujada de l’IVA cultural al 21% que es va aplicar a partir del setembre?
Ha estat una rematada final al sector perquè afecta el taquillatge, una via on fins ara es veia sortida. Nosaltres com a empresa ja pagàvem el 18% anant a catxet tancat. El taquillatge era una sortida per nosaltres i també pels teatres, que podien pagar-te amb els ingressos a taquilla. Però amb el 21% d’IVA ja és igual que et paguin amb factura o amb taquillatge. També fem actuacions amb taquillatge i el que falta ho acaba de pagar l’Ajuntament o el teatre, que dóna més marge per programar. Però la cosa no està gaire bé, hi ha llocs on havíem girat, on les programacions han baixat molt i fins i tot han desaparegut.

Més enllà de l’IVA, la contractació en els últims anys ha baixat?
Sí, perquè en el nostre camp es mou sobretot entre administració i obra social. L’obra social ha desaparegut absolutament i queden les administracions, que estan retallant i retallant… I el teatre familiar és un dels sectors afectats.

I el públic? Noteu que ve menys gent?
Al principi de la crisi, va passar fins i tot el contrari. Vam notar augment de públic, potser perquè la gent sortia menys i anava a activitats més properes. Però a principis d’aquest  2013 el públic ha baixat en general, a tot arreu. I nosaltres que no ho havíem notat, ara ho notem.

Potser va lligat al tema de l’IVA, perquè les entrades surten més cares.
També pot ser. El que passa és que en molts casos l’IVA ens l’hem empassat, tant el teatre que programa com nosaltres que anem a taquillatge. En la majoria de llocs no ha augmentat el preu de les entrades, però tot i això el públic ha baixat.

Davant de tot això, com veieu el futur a curt termini? Us fa por?
Fa una mica de por. I trobo que ens mobilitzem molt poc, ens queixem molt, però hi ha poques accions. Potser ja ens hauríem d’haver plantat amb això del 21% de l’IVA, perquè una manera d’ajudar-nos fins i tot seria que ens el traguessin o deixar el superreduït del 4%. Fa un any, quan va passar això, es va fer pinya i es va sortir, però va quedar més en la manifestació que en res més. S’haurien de fer accions més contundents. Tot i que en el sector cultural, tothom és una mica independent i a l’hora d’agrupar-se és més difícil.

Tot i això, tenint en compte que aneu girant i teniu més espectacles programats, creieu que la companyia està en un bon moment?
Sí, està en un bon moment, però també delicat. Perquè en els últims dos o tres anys, ens havíem acostumat que ens trucaven pera actuar i no calia fer feina de gestió i ara tot això ha canviat. Ara la feina depèn de les gestions que fem per fer-la.

De cara al 2013 teniu algun projecte en marxa?
Fa un any vam començar una producció nova, tot i que ho fem tot molt lentament (riuen). Perquè també anem fent feina i tots els espectacles els hem creat amb el Toni Albà i llavors hem de quadrar calendaris… Fa un any que estem treballant un espectacle nou, ens agradaria estrenar-lo aquest any però dependrà del temps que tinguem per dedicar-li. I està centrat en el tema de la por. La crisi que estem vivint ens va motivar a muntar-lo perquè d’alguna manera pensem que moltes coses que passen o que no fem és per la por. Per això teníem ganes de fer un espectacle sobre la por sempre des de la vessant humorística.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat