"Quan vaig començar a fer màgia, practicava cinc hores al dia"

Ritxi Puerto President de la Societat d'Il·lusionisme de Sant Feliu

El Ritxi Puerto és un santfeliuenc que fa uns quants anys va endinsar-se al món de la màgia, ara s’hi dedica de manera professional i fa 5 anys va crear una associació de màgia a casa nostra: la Societat d’Il·lusionisme de Sant Feliu. Van començar sent 6 persones i ara ja en són 26. Es troben un cop a la setmana, proven trucs nous i de tant en tant organitzen espectacles. Però, sobretot, es defineixen com un grup d’amics amb una passió en comú.


CARME VERDOY

Per què vau decidir crear aquesta associació?

Per casualitat, jo vaig començar fa uns 6 anys en el món de la màgia i no coneixia ningú. Un amic meu també s’hi va aficionar i un dia vam anar a una trobada de mags a Barcelona. A partir d’aquí, ens vam conèixer amb altres mags, vam començar a quedar per Barcelona fins que un dia vaig proposar anar a Sant Feliu. Vam trobar-nos i com que ens ho vam passar bé, vam decidir crear una associació. Sis som de Sant Feliu i la resta són del Baix Llobregat, o també de Barcelona i de Sabadell.


Us veieu cada dimecres. Què feu en les vostres trobades?

No fem reunions, és una trobada d’amics, això sempre ho he volgut remarcar. Som un grup d’amics que tenim en comú la passió de la màgia. Ens reunim a l’Ateneu, sopem i fem algun truc. Hi ha una programació, per exemple una setmana són les monedes, una altra les cartes, els jocs d’escenari... Els trucs els fem entre nosaltres, per provar i ensenyar-nos coses noves.


L’objectiu és tenir un espai comú per parlar de màgia?

Sí, però per entrar has de tenir unes nocions mínimes. És una afició, però no una escola de màgia. Si algú no en té ni idea, no pot entrar. Ara bé, hi ha gent que només fa 4 mesos que n’està aprenent. Per entrar a l’associació s’ha de fer un examen de màgia, tot i que de moment no l’ha suspès ningú! També és important el fet que ens hem d’entendre, perquè som un grup d’amics. Però el més important és trobar-nos, ser amics i compartir el món de la màgia. Hi ha gent que porta pocs mesos i tenim una persona que ha estat campiona d’Espanya... Ens trobem un cop per setmana. Això sí, només tenim una sòcia.


Hi ha poques dones en aquest món?

Crec que a les noies els agrada poc fer màgia i en canvi sou les millors espectadores. Però jugar i practicar no acaba d’agradar, en general. N’hi ha, però molt poques. A l’AMIC (l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya), que són 100 socis, quan hi he anat només hi havia una noia. Conec algunes professionals, però moltes menys que homes.


Com vas entrar en la màgia?

La veritat és que no ho sé ben bé. Suposo que veient-ho a la tele, vaig pensar que jo volia fer màgia. Després em vaig comprar un parell de llibres, vaig conèixer uns mags... És un món on és molt difícil entrar-hi, però un cop dins, hi ha molt bon rotllo. Fins i tot amb gent que té premis i reconeixements internacionals. Jo anava al teatre a veure’ls i després anava a sopar amb ells, encara que portés poc temps i t’ensenyaven coses.


Hi ha moviment a Catalunya?

Sí, crec que ha augmentat. La màgia va començar més a Catalunya que a Espanya, i ara hi ha moltes associacions o teatres que només són de màgia.


En altres països hi ha més tradició en màgia?

Ara a Estats Units s’hi estan posant molt. Però ells fan una màgia molt diferent, molt immediata, com tot el que fan els americans... Tot és molt ràpid, a mi particularment no m’agrada tant.


Cada cop tenim més aparells tecnològics i aplicacions de tota mena, però la màgia continua sorprenent.

Potser algun dia s’acabarà, però a la gent li agrada molt. Sobretot agrada molt la màgia que fas a les mans, no hi ha res que guanyi aquesta sensació.


Cal paciència per aprendre a fer màgia?

Sí, sobretot al principi. Jo quan vaig començar hi dedicava cinc o sis hores al dia. S’ha de practicar moltíssim. Ara no tant, quan tens una base, no cal tant de temps. Però el que diferencia un mag d’un altre, a més de la tècnica, és tenir un punt que a la gent li agradi. S’ha de tenir allò, la gràcia, el saber estar amb el públic... És difícil de definir, però qui no ho té, ja no funciona.


Quin tipus de màgia t’agrada més?

Abans eren les cartes i ara és l’escenari. M’agrada molt treballar a l’escenari i, de fet, faig moltes coses per nens i també per adults. Fa unes setmanes vaig fer un espectacle per nens de tres anys, tot i que normalment no en faig per un públic tan petit, i també he fet és màgia en una festa d’avis de 80 anys.


Tens algun mag de referència?

Un de molt conegut, el Juan Tamariz, que no és el millor de la història però potser sí que és el millor del segle xx. I de Barcelona el que més m’agrada de tots és Joaquín Matas, que és menys conegut però és extraordinari, Ha vingut algun cop a Sant Feliu i actua molt a Barcelona.


Hi ha alguna escola de màgia a Barcelona?

Hi ha el Rei de la Màgia, per exemple, que fa cursos, i després també hi ha mags professionals que poden fer classes privades. A més, al Rei de la Màgia hi ha també la botiga de màgia més antiga de Barcelona, ara la van ampliar i, a més, també és teatre. És teatre, botiga i museu.


Hi ha poca repercussió de la màgia als mitjans de comunicació?

Jo sempre ho busco al diari i no hi trobo coses. Però ho entenc, no passa res, a la majoria de gent li agraden altres coses, com el futbol o el teatre. Tot i que de fet, la màgia és teatre, hi havia un mag que deia que un mag és un actor fent de mag. Nosaltres som actors, fem espectacle.


Des de la Societat d’Il·lusionisme de Sant Feliu cada quan programeu activitats?

Més o menys cada trimestre, o quadrimestre. Ho fem a l’Ateneu i obert al públic. Acostumen a venir una quarantena de persones.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat