"La cultura és un dret i no un privilegi i és més una inversió que una despesa"

Manel Martínez Regidor de Cultura i 2n Tinent d'alcaldia

Jordi Ferrer

Ens hem reunit amb el 2n Tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat, Manel Martínez, amb els objectius d’aprofundir en el panorama cultural de la ciutat i de descobrir les claus del 'Fòrum de Cultura Local'. Una proposta que s’està impulsant des del Govern municipal i que pretén aconseguir una alta incidència ciutadana en els propers mesos.


Què és i què es pretén aconseguir amb el 'Fòrum de Cultura Local'? Per què s’impulsa ara, a mig mandat?

En el programa electoral d'ICV-EUiA-ISF i en el pacte de govern amb CIU ja havíem fet constar la necessitat i el compromís d’impulsar un Pla Estratègic de Cultura que ens permetés projectar a  llarg termini la feina a fer en aquest àmbit. Després, amb l’equip de Govern i el Consell de Cultura hem validat el projecte. La pretensió però va més enllà de fer un pla estratègic i és fer un  fòrum, que esdevingui un punt d’inflexió. Precisament en aquests dos primers anys hem garantit  la continuïtat de la tasca que es venia desenvolupant, tot reforçant unes línies de treball que ens refermen el criteri que la cultura és un element compartit, comú i transversal. El Fòrum ha de servir per posar al dia, revisar i actualitzar la vida cultural de la ciutat, amb voluntat d’obertura, de fer un debat obert entre totes aquelles persones interessades. Tothom que vulgui participar-hi s’hi pot inscriure.

Com s’estructura el 'Fòrum'? Quin és el calendari a seguir i el contingut a treballar?

Volem incloure tots els àmbits de la cultura local. Per això en el mes de juliol es van iniciar un seguit d’entrevistes, prop de quaranta, a persones vinculades  a  cadascun dels quatre àmbits amb els quals hem dividit l’abast de la cultura local i que són els de: Difusió cultural; Festes Populars; Patrimoni; i Món associatiu. Es tracta de persones implicades en el teixit cultural de la ciutat, de diferents sectors culturals, partits polítics, associacions i entitats. L’objectiu és el de recollir les visions de persones que han jugat un paper important en la vida cultural de Sant Feliu i fer-ne un posterior buidatge, per enriquir el procés d’anàlisi que hem obert amb les persones que estan actualment implicades en el teixit cultural. En aquest sentit i en paral·lel hem iniciat un treball per comissions, per tal d’elaborar un DAFO (anàlisi de punts forts i febles) i per fer posteriorment (al setembre) un debat sobre cadascun dels quatre àmbits, a partir del qual volem recollir les propostes de millora per al nou Pla Estratègic de Cultura. Aquests debats que consten d’una ponència inicial introductòria s’inicien el proper 16 de setembre i finalitzen l'1 d’octubre. Ara, al setembre, ja es disposarà d’un espai d’informació i participació al web de l’Ajuntament , des d'on difondre la informació generada i recollir les opinions i propostes de la ciutadania. Per últim, el Fòrum es clourà amb una jornada participativa que es farà després de la Festa de Tardor, en el mes de novembre.

Elaborant un pla estratègic i dotant-lo de voluntat participativa n’hi ha prou per re-dinamitzar la cultura local? Confies amb l’abast del Fòrum?

Sí, hi confio. Sobretot perquè en  aquets moments és d'allò més  necessari . Hem detectat un dèficit sobre coneixement i cohesió en matèria cultural. Cal incrementar el coneixement del que es fa i potenciar la relació entre els agents culturals de la ciutat. Cal facilitar que es conegui més i millor el que tenim i que es creïn espais de relació i col·laboració. També cal posar ordre en algunes activitats que se solapen o es repeteixen, al mateix temps que cal aprofitar el talent creatiu existent per a promoure noves idees i noves iniciatives.


Quina és la situació cultural de la ciutat? A mode deDAFO, quins punts forts i quins de febles en destaques?

Tenim un teixit cultural ampli i divers, que al mateix temps és generador d'activitat i de propostes. També tenim una base d’equipaments culturals prou òptima, així com molts artistes i creadors de qualitat, sobretot en arts plàstiques i en música. Per últim també mencionaria el calendari cultural de la ciutat, que compta amb activitats durant tot l'any i no només en període festiu, ja que hi ha concerts, exposicions i propostes noves com l'òpera i el cicle de monòlegs que ajuden a incrementar l'oferta cultural. I pel que fa  als punts febles, ens cal millorar l'oferta teatral, que actualment és escassa, i augmentar la divulgació del patrimoni de Sant Feliu. Per completar l’anàlisi també caldria mencionar algunes qüestions que necessiten millorar. No sé si serien amenaces, però si que hi ha un seguit de qüestions que em preocupen al saber què fem i per a què ho fem. Cal promoure activitats amb voluntat de que tinguin continuïtat  i que responguin a objectius que tinguin en consideració a la ciutadania, amb voluntat d'arribar a tothom i de facilitar l'accés a la cultura. Cal generar productes culturals que perdurin i promoure el treball en xarxa. Moltes entitats fan coses però subsisteixen algunes mancances en quan a la coordinació i cooperació.

Han passat dos anys des de que estàs al capdavant de la regidoria de cultura, que has heretat i que t'has proposat fer?

Doncs destacaria tres coses. D'una banda partim d'una realitat cultural prou rica i amb un model festiu consolidat. Tanmateix, hem constatat una certa inèrcia que afecta a diferents àmbits, també a l'Ajuntament. I per últim, cal tenir ben present els pocs recursos econòmics de què disposem. Amb aquestes circumstàncies ens hem proposat prioritzar l'atesa i manteniment del teixit associatiu que tenim a la ciutat i reduir l'activitat de promoció directa de l'Ajuntament, així com treballar per teixir una bona programació estable d'activitats i fer més rendibles els equipaments culturals.

Parles d'inèrcies i de poc pressupost, semblen qüestions difícils de resoldre... 

Per això insistia en el punt d'inflexió que ha de suposar el Fòrum de la Cultura Local i dibuixar el Pla Estratègic en matèria cultural des d'ara i fins al 2020. Cal que ens involucrem en aquest procés. I sí, la cultura ha esdevingut un sector econòmic afectat per la crisi. Així com l'Ajuntament ha hagut de reduir la seva partida pressupostària, cal tenir present que moltes entitats i empreses culturals de la ciutat també viuen moments de grans dificultats. Precisament si faig constar la manca de pressupost és per ajudar un sector productiu, com el cultural. La cultura és un dret i no un privilegi i és més una inversió que una despesa. No invertir en cultura pot suposar un empobriment a molts nivells, també econòmicament, però sobretot en cohesió social.

Precisament, la crisi econòmica afecta de ple a la ciutadania i ja hi hagut mostres d'un cert clam contra la despesa cultural. Què en penses d'això?

Som i serem curosos amb la gestió pressupostària, amb més control dels convenis i subvencions i en un major estalvi energètic en equipaments. També cal reforçar la vessant participativa per tal de fer unes festes populars d'acord amb el moment econòmic que vivim. Enguany, el pressupost de la  Festa  de Tardor ja se’n ressent i no pot anar a menys per no caure en un activisme basat en la inèrcia i la precarietat.

Quin pressupost té la Festa de Tardor? Es poden obtenir més ingressos?

Entorn dels 110 mil euros. I és una partida baixa, que consti. Les festes seran possibles però fer-ho en aquestes condicions ens exigeixen més a tots. És difícil obtenir ingressos perquè la capacitat de consum també ha baixat. Per exemple, el concert d'enguany serà gratuït perquè es nodrirà de grups locals amb certa repercussió en l'escena musical del país. És una opció que ens permet complir dos objectius importants: invertir els recursos a la ciutat i contribuir a la difusió d’aquests grups.

Et preocupa que la Festa de Tardor esdevingui un element de tensió política?

Em preocupa que hi hagi interessos en convertir un element vertebrador, cohesionador i il·lusionant com les Festes de Tardor, en un element de discussió. Cal estar previnguts per saber discernir entre l'argument que entén la cultura com un luxe, una despesa i una activitat innecessària; de la intencionalitat de qüestionar un model d'èxit, cohesionador i compartit per el gruix de la ciutadania. Si barreges els dos arguments el populisme està servit i el sentit comunitari es perd. L'univers festiu de Sant Feliu, té un valor extraordinari i esdevé una eina magnífica per teixir una identitat pròpia com a santfeliuencs i santfeliuenques.

El model festiu, tant de la Festa de Tardor com el de la Festa de Primavera, està plenament consolidat?

El model està consolidat però calen introduir canvis per a enfortir-lo. L’imaginari festiu, el bestiari propi, el paper cabdal de les colles, és una tasca col·lectiva de gran vàlua. Comptem amb una identitat local i amb activitats singulars com el seguici. En aquest sentit també cal afegir el factor educatiu i que la política educativa fomenti l’imaginari festiu com un patrimoni de la nostra ciutat. Tot sumat fa que tinguem un model festiu diferent al de les poblacions de la comarca. Tanmateix cal potenciar un treball conjunt perquè aquest model festiu esdevingui encara més participatiu i cohesionador.
 
Comentaves que la ciutat disposa d’un conjunt d’equipaments culturals prou òptims.  En fan falta de nous o cal rendibilitzar els existents? I la nau de can Bertrand quina funcionalitat hauria de tenir?

L’objectiu és el d’optimitzar el que ja tenim i planificar quins farien falta. Cal millorar els equipaments de barri. Les previsions de mandat són les de millorar espais existents com la Sala Ibèria (adequació dels espais d’assaig, magatzem i so), el Palau Falguera que ha d’esdevenir la nova casa de cultura i seu de l’Escola de Música i on ja hem fet una ampliació de l’espai expositiu i volem treure un major rendiment dels jardins; i la Biblioteca Montserrat Roig, on s’aprofitarà l’espai alliberat per l’Arxiu Comarcal i es construirà un espai nou, a sota dels porxos. Respecte a la Nau gran de Can Bertrand estem ultimant les converses amb el Govern de la Generalitat per a ubicar un equipament supralocal, que doni servei a la ciutat però que també sigui referent a la regió de Barcelona i a Catalunya.
 
En els darrers anys han aparegut iniciatives culturals privades, com el cicle d’òpera, els monòlegs, els concerts a pubs de la ciutat. És un fenomen positiu i a potenciar?

És una sort que iniciatives privades se centrin en la promoció i difusió d’activitats culturals. Des de l’Ajuntament es té en compte i s’intenta col·laborar al màxim, per tal d’afavorir la consolidació d’una oferta cultural estable i que tingui incidència. Cal aprofitar l’eix cultural que hi ha al centre de la ciutat on s’hi concentren les entitats centenàries, sales de concerts, cinema i teatre, així com la Biblioteca i el Palau Falguera. Amb el nou equipament de la riera de la Salut i el Centre Cívic de Mas Lluí, també faciliten la disposició de nous espais per  a l’activitat cultural als barris de Sant Feliu.







 

Comentaris

Asociacion de padres descontentos con el club
5.

Malbaratan dinero en entidades privadas como el caso del Baloncesto del sant feliu que tratan mal a las familias y expulsan a los malos jugadores. Lo pero es que dan en exclusiva todas las instalaciones a la misma empresa y así no es posible que otras con mejores intenciones y valores pueda desarrollar una actividad de valor para la ciudad.

Este año, se ha contratado a un profesional que entre otras perlas ha manifestado que el club es privado y las quejas al ayuntamiento son inútiles y que todos aquellos niños que no tengan nivel no tendran equipo.

Las familias estan indignadas de que una entidad que se mantiene con dinero publico trate mal a las familias, por avaricia de las cuotas infle los equipos sin luego tener suficientes instalaciones donde ponerlos y que al mismo tiempo castigue a los menos capacitados a irse del club como si tuvieran alguna otra alternativa. Bueno segun el nuevo director pueden pagar por entrenar pero no podrán jugar. Me parto .... si no fueran niños.

Me revienta ver como el alcalde se sienta en los palcos del club para las fotos sin importarle como tratan a los niños. Eso es populismo.





  • 0
  • 0
terra i llibertat sant feliu de llobregat
4.

A les entitats que organitzem unes Jornades d´Ecologia i Cooperació , creiem d´interes per a tota la ciutadania, ens fan pagar la consergeria quan per altres actes ludics no es aixi. Quina pena.

  • 5
  • 0
Marta Sant Feliu de Llobregat
3.

#2 "La Feria" val molts calers!! Aquest és el gran problema...

  • 4
  • 3
Spartan Santfeliu
2.

El pressupost es de 110 mil euros i es fan aquestes festes majors?!?!?!?!??

Mare meva... qui redimonis els gestiona?

  • 6
  • 6
Piolo
1.
bones intencions, però perquè inventar quan només han de representar. D'on treuen les desicions sense saber que volem els ciutadans i ciutadanes.

En primner lloc aprofitar per dir que la carància més gran de cultura es a les escoles, actualment tenim unes escoles públiques molt implicades en transmetre la nostra cultura i d'altres que amb l'excusa de falta de recursos no donen un pal. Cal treballar més amb les escoles públiques per tal de que promoguin la cultura i la história local.

i pel que fa a la nau de Can Bertrand, Sant Feliu disposa de poc espai i no s'ha de caure amb els errros de buscar un equipament fora de la ciutat només per poder pagar les obres o el manteniment de l'edifici

Abans de"" malvendre"" el poc espai que queda públic cal fer una proposta a la ciutat. no ho poden decir els politics i despres no es podra fer marxa endarrere
  • 5
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat