"Amb aquest disc volíem madurar una mica"

Marc Colomer, Aleix Martí, Nil Moliner i Jordi Vilaseca Components de Cybee

Carme Verdoy

Cybee és un grup de pop-rock format pel Marc Colomer, l’Aleix Martí, el Nil Moliner i el Jordi Vilaseca. Quatre santfeliuencs que toquen junts en aquest projecte des de fa vuit anys. Després de diverses maquetes, ara fan un salt endavant i publiquen el seu primer disc, que sortirà el 22 d’octubre. Demà obriran el ‘Sant Feliu Sona’ en un concert on recuperaran cançons conegudes pel públic santfeliuenc i també n’estrenaran de noves. Ens trobem amb els quatre components del grup per parlar del nou disc, el concert de demà i l’escena musical de la ciutat.



Fins ara havíeu gravat alguna maqueta, però aquest és el primer disc que graveu. Com us l'heu plantejat?
JORDI: Volíem que estigués molt ben preparat. El vam intentar planificar amb temps, per tenir un recull bastant ampli de temes. Així, quan entréssim a gravar només calgués acabar de polir-los. Això ens ha marcat bastant a l’hora de fer-los.

MARC: La diferència màxima és que teníem una idea de les cançons i mai havíem aconseguit del tot que la idea sonés com havíem pensat. Però com que aquest cop anàvem a gravar en un estudi bo, volíem fer l'esforç perquè fos així. I les cançons són més sinceres.

J: Volíem transmetre naturalitat i quotidianitat.

Heu dedicat molt temps a preparar-lo?
ALEIX: Sí, perquè hi ha cançons que estàs tres o quatre mesos fent-la a poc a poc, d'altres en un moment... Però com que no se sap mai, per això ho vam planificar amb temps.

J: Ens hi vam posar seriosament mig any abans d'entrar a gravar el disc.

El disc l'heu gravat amb el Manu Guix i el Roger Rodés. Per què els vau triar a ells?
NIL: Vam estar mirant diferents estudis per veure quin s'adaptava al que volíem. Vam poder conèixer al Manu guix i ens va donar molt bones vibracions. Vam provar de gravar una cançó amb ell i ens va agradar molt: la manera de treballar, els arranjaments... Ens vam sentir còmodes tots quatre i així vam decidir tirar endavant.

Us ha aportat coses noves?
J: Ha aportat qualitat. Nosaltres li dèiem que volíem que la cançó tingués una intenció i ell ens explicava com fer que allò sonés com volíem.

M: Vam gravar en dues setmanes i l'anterior vam estar assajant tocant les cançons, les portàvem totes preparades; ell les escoltava, en algunes no tocava res i en d'altres proposava reharmonitzar alguna cosa, canviar algun acord per donar-li un altre color, etc. Amb aquest disc volíem madurar una mica, els altres potser eren més juvenils. I el Manu Guix ens ha acabat de donar aquest punt.

N: La sensació És molt bonica perquè veus tota la feina que s'ha fet durant tots els mesos i com en una setmana es va modificant per millorar-la.

 Quin procés seguiu per compondre cançons?
J: Normalment partim de la melodia. De vegades potser en un assaig anem provant coses i surt una cançó,,
però normalment algú porta una idea i els altres ens hi adaptem i hi aportem coses noves. La lletra normalment després. Tres dels membres componen musicalment i tots quatre fem lletres.

Durant tots els anys que fa que toqueu, creieu que heu evolucionat musicalment?
A: Ens agraden estils diferents. I com a grup també hem anat ampliant gustos i això també es nota a l'hora de fer cançons. Per exemple, en aquest disc hi ha molt més folk i abans no n'havíem fet pràcticament res. A l'hora de compondre també vas aprenent i hem anat creixent a l'hora de compondre tenint clar com volem que soni.

M: Hem passat de tenir guitarres amb distorsió a fer servir pedals, incorporar piano o teclats, fins i tot en aquest disc hem explorat una mica en temes de percussió perquè el disc sigui més complet.

Us agrada més fer concerts o compondre?
N: Cada cosa t'aporta coses diferents. Tot son granets de sorra que fa que s'aguanti el projecte. Ens agrada que ens descobreixi gent que no et coneix de res.

M: El fet de tocar per la gent i fer-los sentir és una de les coses que més t'aporta com a músic, però compondre també és molt interessant.

A. El concert és molt més instantani. Normalment t'ho passes molt bé, però a mi m'agrada molt compondre i també m'ho passo teta a l'estudi: anar veient com van quedant quan la graves i com pots millorar la cançó.

J. Per mi el millor és veure la reacció positiva de la gent en qualsevol cosa que nosaltres els podem aportar, ja sigui des del disc com en concerts en llocs on hi ha 20 persones i en altres, mil. Poder mostrar a la gent i que la gent et retorni alguna cosa és el que més m'omple.

Quins grups us influencien? Quines referències teniu?
J: M'agraden tipus de música molt diferents. Per exemple, m'agrada molt la música de sèries nord-americanes. Per exemple, Gavin Degraw i John Mayer és un guitarrista que m’agrada molt. També grups com Need to Breatgh, més folk, o Els Pets i Sopa de Cabra, per exemple, i també coses de la música house.

M: Creiem que en aquest disc ens ha influït molt Mumford and Sons, que ens agrada a tots quatre, i en aquest sentit també potser Need to Breath. O grups com The Script. I també Txarango o Cesk Freixas.

A: Després també ens han marcat més cançons d'èpica d'estadi, com de grups d’U2, Thirty Seconds to Mars.

Demà toqueu a Sant Feliu dins del 'Sant Feliu Sona', com us ho plantegeu?
N: Com a final d'una etapa que vam començar aquí Sant Feliu, a l'Ateneu. És com l'adéu d'aquest temps i alhora començar una etapa nova amb experiències noves.

J: Ens agrada la coincidència que sigui abans que surti el disc. Ens fa molta il·lusió, tenim coses pensades perquè l'espectacle millori i intentar demostrar a la nostra gent com hem evolucionat i cap on estem anant.

Tocar a casa és un repte?
A: Sempre ens ho hem pres més com un repte, perquè sembla que és la gent que més et coneix i has de demostrat també el que fas. Són concerts que disfrutem moltíssim!

Creieu que hi ha moviment musical a Sant Feliu?
Tots: Sí, n'hi ha molt.

M: Crec que surten molts músics, però el moviment musical és bastant relatiu. Hi ha Els Pagesos, l'Associació de Músics, el Contrabaix... Però en altres pobles hi ha més llocs, més sales i més oportunitats de tocar en directe.

N: A Sant Feliu hi ha molts grups i molts músics i el concert de dissabte també és per mostrar això.

A. Si continuen sortint grups també es podran fer més coses, més projectes...

Teniu fama de tenir moltes fans.
(Riuen)
M. Això també ha canviat una mica! Portem dos estius fent una gira pel carrer i fer concerts en sales i sí que tenim públic considerable que no coneixem de res i que ens segueixi públic variat, nenes, noies més grans, un hom de 40 anys que ve sol a un concert... estem ampliant una mica més el públic a poc a poc.

J. Ara també hi ha gent que t'escriu i et fa crítiques i això ho valorem. Un cop fins i tot ens va escriure un crític musical de clàssica dient que li agradava molt el que fèiem.

Aquest estiu heu fet una gira per diferents pobles de Catalunya, tocant al carrer. Com heu viscut aquest experiència?
N. Tocar al carrer és brutal. En un escenari hi ha una distància però el carrer és molt sincer, estàs tocant sense res.

A. És com tocar de tu a tu. Comences a tocar sense ningú i poc a poc vas veient gent que es va girant, van dubtant i acaba venint molta gent a escoltar-te. Però el moment en que toques la primera nota i estàs sol, no saps què passarà, és l'aventura.

M: Ens han passat moltes anècdotes! Un concert en que algú es va emocionar tocant una cançó, gent que surt als balcons, nens petits, els avis que ballen...

J. Crec és la definició màxima del que és la música. Perquè la música en part la fas per tu però també per la gent. I pots veure directament la cara que fan quan t’escolten. Tot això en un concert gran no ho tens, allà és improvisat i quan la gent destina una hora que no s'esperava a escoltar-te és perquè els ha agradat. Es quan més valoren el que troben.
 

Comentaris

Aina St.Feliu de Llobregat
1.

Quants anys porten al grup?

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat