Preguntes del públic al debat de mig mandat: càrrecs de confiança, referèndum de l'1 d'octubre i soterrament

També van sortir temes de mobilitat reduïda, via pública, la bestreta o joventut. Properament publicarem les respostes a preguntes que no es van respondre

  • El públic assistent al debta de mig mandat/ Foto: Marc Rius
    El públic assistent al debta de mig mandat/ Foto: Marc Rius
  • Un instant del debat/ Foto: Marc Rius
    Un instant del debat/ Foto: Marc Rius

El debat de mig mandat de dimecres de la setmana passada va tenir un tercer bloc en el qual el públic va tenir l’oportunitat de preguntar al polítics de Sant Feliu el que desitjaven. Quan entraven a l’auditori del Palau Falguera els assistents trobaven unes butlletes a les cadires per escriure una pregunta. Durant el tercer bloc del debat, se'n van respondre una dotzena. Les que no es van contestar, s'enviaran als representat polítics perquè les contestin per escrit i les publicarem en les properes setmanes.

Serveis funeraris, càrrecs de confiança i la bestreta

Algunes de les preguntes es van referir a temes polèmics adreçats a l'alcalde, Jordi San José, que al debat també representava ICV-EUiA. Preguntat sobre els serveis funeraris, San José va respondre que “hi ha un seguiment a través de l’unitat d’equipaments, com en totes les concessions que tenim”. La de serveis funeraris "es va aprovar el 2010 i té vigència per 45 anys".

Tot i que el tema de la bestreta que ja havia sortit al 1r bloc del debat, se li va tornar a preguntar a l’alcalde què faria amb aquest tema. San José va reiterar que “se li ha demanat el retorn a la persona, i per instància, ja ha fet saber que ho tornarà”. A més, va tornar a afirmar que "no hi ha hagut prevaricació".

En la pregunta sobre si “existeix algun dret dinàstic en el càrrec de confiança de l’alcaldia?”, l’alcalde va respondre que "només hi ha 2 càrrecs de confiança, un és en alcaldia". Des del PDeCAT i PP van expressar que veien amb bons ulls que aquest càrrec fos de confiança. D'altra banda, ERC va fer referència també a la plaça de cap de comunicació, que es convocarà per concurs públic, dient que “esperem que el concurs no tingui un escollit amb anterioritat, esperem que no passi” i Alba matisava “si és un concurs que sigui un concurs, i si és un càrrec de confiança que es digui clar”. També en aquest punt Silvestre Gilaberte va retreure que hi hagués tants càrrecs de confiança i Serrano va demanar que no n'hi hagués cap.

Què passarà l'1 d'octubre a Sant Feliu?

Diverses preguntes del públic feien referència al paper de l'Ajuntament en relació al referèndum de l’1 d’octubre, per saber si es facilitarien espais per poder anar a votar. L'equip de govern va ser poc concís: l'alcalde, Jordi San José, va dir que quan tinguin "ordres des de la Generalitat" prendran una decisió i Lourdes Borrell (PSC) va dir que encara no havien pensat res perquè el referèndum "encara no està convocat", només està anunciat.

El finançament del soterrament

Algunes de les preguntes que preocupaven al públic es centraven en el soterrament de les vies del tren. Una de les preguntes era si l’Ajuntament té els diners suficients per començar el soterrament quan sigui el moment. En aquest cas, tots 8 polítics van estar d’acord: Lourdes Borrell (PSC) Elisabet Ortega (PP) van explicar que “sempre hem mantingut l’endeutament baix per poder-ho fer” perquè foment ha de pagar la meitat del soterrament. Oriol Bossa (ERC) també va recordar que s'estava treballant aquesta qüestió amb la Generalitat. Raúl Alba (C’s) va defensar "aprofitar ara que nosaltres tenim influència”, referint-se al membre de C's de Sant Feliu que està al Senat Xavier Alegre. L’alcalde va comentar que Foment vol renegociar i que en aquest cas a l’Ajuntament li tocaria pagar les obres de la superfície, a la qual cosa, Rosa Maria Martí del PDcAT va afegir que les obres “cal pagar-les amb el que es faci a la superfície, i per això cal tenir clar el planejament”.

Adaptació d'espais a mobilitat reduïda

Un dels assistents, tenint en compte que el projecte del soterrament va per llarg, va voler saber quan s’adaptaria l’estació de tren per a les persones amb dificultats per canviar de via. Loures Borrell va respondre que “si al 2018 no hi ha soterrament; que està aprovat per tots, hi haurà una rampa i un ascensor”.

A més a més, van sorgir preguntes que es van centrar en l’adaptació i millora de diferents punts de la ciutat per a persones amb la mobilitat reduïda. Segons l’alcalde Jordi San José totes les actuacions per adaptar diferents indrets de la ciutat es van preveient a poc a poc.

Joventut, cultura i esport

Una de les preguntes demanava quan es posaria en funcionament Carnet Jove Local. Lourdes Borrell va confirmar que encara s’està treballant i que “de cara al 2018 ja estarà en marxa”. Una altra de les preguntes incidia en la poca participació que ha tingut el procés, només 600 joves (un 8%) han participat, però Borrell afirmava que aquests “són els que estan interessats”. Per tal de millorar-ho San José es justificava: “la gent participa en el que li toca més a prop, s’ha de crear un marc de participació”.

Una altra pregunta demanava per la possibilitat d'un local per les colles de cultura popular. I San José va respondre que “l’Ajuntament no té locals a les butxaques, ni a curt termini, ni pel següent mandat”.

Pel que fa a la valoració de la temporada esportiva que s’ha acabat, els polítics van coincidir en aplaudir els èxits en l’handbol, el bàsquet, el waterpolo, el futbol i la rítmica.

Neteja i espais naturals

També es van fer preguntes a l'equip de govern sobre la neteja i les rates. L'alcalde va respondreque l’empresa subcontractada “neteja i desratitza quan toca i, quan convé, es fan esforços. Una altra de les preguntes apuntava que Sant Feliu viu d’esquenes al riu, a la qual cosa San José també va afirmar que s’està fent feina al respecte.

Una pregunta per Luis Serrano

Una de les preguntes anava adreçada al regidor no adscrit, Luis Serrano, i se li preguntava pel que havia expressat a través de les xarxes socials després de l'assassinat d'una veïna de Sant Feliu, en què havia dit "violència és violència i no a la discriminació positiva a favor de les dones". La pregunta era si considerava que aquesta era "una expressió i comportament ètic per part d'un càrrec públic". Serrano va voler aglutinar tota la violència de gènere sense discriminació positiva cap a les dones, fent referència al col·lectiu LGTBI, i afirmant que “hi ha gent que no entén la integració de tot tipus de violència de parella, també del mateix sexe, i s’hi està treballant”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat