Com encara l'Ajuntament de Sant Feliu el referèndum de l'1-O?

Cop d'ull al posicionament de l'equip de govern el dia en què es preveu que s'aprovi la llei del referèndum

A poques hores de la probable tramitació de la llei del referèndum al Parlament i, com a conseqüència d'això, del “xoc de trens” entre la Generalitat i el govern espanyol, ens fixem en com l'Ajuntament de Sant Feliu encara el referèndum de l'1 d'octubre.

Tot apunta que avui dimecres Junts pel Sí i la CUP preveuen aprovar la llei del referèndum, que ha d'emparar el referèndum de l'1 d'octubre. Tot i això, la llei es va registrar el 31 de juliol però no està admesa a tràmit i, per tant, encara no està clar quin procediment se seguirà per aprovar-la. Un cop s'aprovi, es podria convocar el referèndum.

Lídia Muñoz, alcaldessa accidental: "No posarem traves al referèndum sempre i quan no es posi en perill cap treballador municipal"

El fet que el referèndum encara no estigui convocat de manera oficial ha fet que ajuntaments com el de Sant Feliu encara no hagin concretat quin paper jugaran de cara a l'1 d'octubre i saber si, per exemple, cediran espais per fer de col·legis electorals. En declaracions a Fetasantfeliu aquest dilluns, l'alcaldessa accidental de Sant Feliu, Lídia Muñoz, va insistir en què "encara no tenim cap notificació formal" i que serà quan la tinguin quan decidiran què fan, després de demanar un informe al secretari.

Tot i això, també va dir que “no posarem traves al referèndum sempre i quan ningú prengui mal”, és a dir, "que no es posi en perill cap treballador municipal, per exemple si algú ha d'obrir un col·legi". Un argument semblant al que també ha defensat aquesta setmana l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, en una entrevista a la SER, on va afirmar estar “disposada a facilitar que es posin urnes sense posar en perill cap funcionari municipal o la institució”. Tot i que també ho va supeditar a la convocatòria formal del referèndum i a la petició formal de cessió d'espais.

De fet, Muñoz insisteix que "hi ha moltes incògnites, per exemple què passarà amb el cens electoral. Encara no tenim prou informació, no sabem si es farà amb garanties i efectivitat".

Concrecions un cop es convoqui el referèndum

Pel que fa al posicionament d'ICV, Lídia Muñoz, com a coordinadora del grup municipal, afirma que "sempre hem estat compromesos amb la societat catalana, el referèndum és l'única eina" i carrega contra la gestió del PP dient que "hem d'evidenciar, això sí, que la situació que s'ha arribat fins aquí és per una negativa constant del PP sobre el dret a decidir".

L'altre grup de govern, el PSC, ha deixat clar que és contrària al referèndum de l'1 d'octubre, tal com va afirmar al ple municipal de juny i com reitera el portaveu socialista Javier Molina, en declaracions a aquest diari: "si no és legal i està pactat, no facilitarem el referèndum". I subratlla que "la llei la marca la Constitució i no el que es digui aquest dimecres." Pel que fa a la cessió de locals, afirma que "el posicionament del PSC és que no cedirem cap local municipal perquè això implica riscos".

Sigui com sigui, tant ICV-EUiA com PSC diuen que caldrà concretar a partir de la convocatòria del referèndum, cosa que es podria donar al llarg del dia d'avui. Justament aquest dimecres també es reunirà, per primer cop després de l'estiu, la junta de govern local.

D'altra banda, el govern català també preveu que si els ajuntaments no cedeixen locals, "la Generalitat posarà els espais", tal com va explicar en un acte organitzat per ANC i Òmnium al juliol a Sant Feliu el diputat de Junts pel Sí i alcalde de Molins de Rei Joan Ramon Casals. També va assegurar que “si l'Ajuntament de Sant Feliu no deixa les escoles, no s'hi podrà votar, tot i que la llei ho preveu”. En aquest cas, però, va assegurar que “la Generalitat posarà prou urnes en locals diferents”.

La visió de l'alcalde

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va escriure a mitjans d'agost un article al seu blog sobre el referèndum, on d'entrada afirmava que el referèndum el convoquen Junts pel Sí i la CUP, "perquè tot i que convoquin des del Parlament, no és el Parlament com a tal qui convoca la ciutadania de Catalunya, ja que la convocatòria no té la majoria suficient que preveu l'Estatut de 2006 per poder superat o reformat".

En l'article, titulat "Nocions bàsiques sobre Un referèndum, sobre El referèndum", reflexionava al voltant del concepte de referèndum, a partir del text de la Comissió de Venècia en relació als referèndums i a partir del que ha de determinar la convocatòria de JXS i la CUP. San José afirmava que "la convocatòria de JXS i la CUP no compleix els requisits que el marc internacional situa com a vàlids per a un referèndum efectiu, és a dir, reconegut internacionalment" i qualificava la convocatòria dels grups independentistes com "un acte seu de precampanya electoral a les eleccions que hi haurà immediatament després de l'1 d'octubre". En un altre article del 24 de juny, insistia "sí al referèndum, no a un nou 9-N" i deia que "m'és igual que sigui acordat amb l'Estat o no: el que vull és que sigui reconeixible i homologable com a referèndum".

Un tema debatut al ple de juny

El referèndum sobre independència es va debatre a la sessió plenària de juny a Sant Feliu a partir de dues mocions presentades per Ciutadans i el Partit Popular. Eren dos textos diferents que instaven a no cedir recursos logísitics ni material humà i es van debatre alhora. Les mocions només van rebre els vots favorables dels partits que les presentaven, el PSC es va abstenir mentre que ICV-EUiA, ERC, PdeCAT, VSF i Luis Serrano van votar en contra.

Ja aleshores el govern no es va mullar amb què faran l'1 d'octubre, però es van posar de manifest algunes diferències entre els dos socis de govern: des del PSC Javier Molina va deixar clar que "des del PSC estem en contra d'aquest referèndum perquè és un filó per treure rèdit electoral", mentre que des d'ICV-EUiA, Manel Martínez va dir que "serem respectuosos amb la llei i també amb la voluntat democràtica de la ciutadania".

De fet, el posicionament dels comuns és divers en relació a l'1 d'octubre. Precisament ahir dimarts el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, va dir que el grup treballa per tenir un posicionament "conjunt" però va admetre que podria haver-hi vot diferenciat tenint en compte la "pluralitat". També avui el tinent d'alcalde de Barcelona i membre de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello, ha fet una crida a anar a votar l'1 d'octubre en un article a Crític. 

De moment, doncs, caldrà esperar, però sembla que a partir d'avui es podria accelerar la maquinària d'uns i altres en relació a l'1-O.

Comentaris

Jose luis luria San feliu
1.

Pero¿(a fecha de hoy aun no se sabe?

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat