Jordi Oriola i Folch: "El que mostrem no és només una ficció: és la realitat dels refugiats sirians"

Parlem amb el director de 'At the Syrian border', un curtmetratge sobre la realitat dels refugiats sirians que es podrà veure avui a La Mostra

NOTA: Entrevista cedida per La Mostra de CineBaix. Fins el 12 de novembre publicarem cròniques, entrevistes o notícies sobre La Mostra com a col·laboració amb el festival.

Parlem amb el director de 'At the Syrian border', un curtmetratge sobre la realitat dels refugiats sirians quan han d'abandonar la seva llar i arribar a llocs com Barcelona. Es presenta avui al vespre a La Mostra.

Ets un habitual a La Mostra de CineBaix. Què ens pots dir del nou projecte que ens presentes, At the Syrian border?

Sí, fa molts anys que vaig conèixer aquesta experiència autogestionada del CineBaix i des de llavors vinc des de Barcelona a veure pel·lícules al CineBaix. És a dir, és el meu cinema. Abans anava al Verdi, a Barcelona, però ara vinc al CineBaix. I des del principi vinc a La Mostra. M'encanta l'aposta per cinema que costa que arribi aquí.
At the Syrian border és un encàrrec de dues ONG que volien abordar el tema que tracta el curtmetratge. Està feta amb pocs mitjans: l'equip tècnic són estudiants d'últim curs de l'Escac, i alguns actors són professionals, però tots els actors de Siria són no-professionals. Va ser molt interessant poder-me apropar al tema de la guerra de Síria i la situación dels refugiats, que només coneixem pels mitjans de comunicació. Poder conèixer el tema de primera mà va ser molt important i ens sembla que el curtmetratge assenyala un tema que és cabdal en aquesta guerra.

És una història de ficció, tot i que tens molta experiència en documentals. Per què ho vas decidir així?

Sí, jo estic més especialitzat en documentals i aquesta és la meva segona ficció. La primera es deia Em deus 3.000 entrepans i tractava el tema de l'ús del deute extern per aconseguir la imposició de certes polítiques econòmiques. Quan em van fer l'encàrrec sobre Siria, tant perquè el país està en guerra com perquè era impossible aconseguir les escenes que necessitàvem, vam pensar que seria millor abordar-ho com una ficció, on pots controlar i fer que passi allò que vols mostrar. La llàstima és que el que mostrem no és una ficció o un conte, sinó que passa de veritat. M'agrada fer documentals perque treballes amb la realitat, però també m'he adonat que també molt fer ficcions, perquè controles molt el que filmes i pots aprofitar tot el que saps de llenguatge audiovisual per fer una creació que faci arribar bé el missatge. És molt interessant a nivell de creació. 

Els curtmetratges sovint tenen missatges molt marcats, perquè construeixen un discurs en un temps molt reduït. Hi ha un missatge específic per als espectadors en el teu?

El meu curtmetratge té un missatge molt clar que emergeix al final del curt. La història versa sobre la realitat que afronten els refugiats en el seu país d'origen i les dificultats que troben quan intenten escapar de les guerres i buscar un lloc on establir-se. Aquest és el paisatge on es desenvolupa la història, però el veritable missatge emergeix al final i es reforça, per com és de desconegut, amb uns textos sobreimpressionats que acaben de remarcar l'abast del tema.

Efectivament, ens parla de la guerra a Síria i la crisi dels refugiats, almenys com a context. En quin punt es troba aquest conflicte?

La guerra de Siria segueix estancada i la crisi de refugiats també segueix. Ara sembla que el govern de Síria ha millorat la seva posición gràcies a l'ajuda externa, sobretot de Rússia, i també sembla que l'Estat Islàmic està reculant una mica a causa de la campanya interna i externa contra ells, però quan feia el curt, els sirians que hi actuen em deien que aquella guerra no acabarà mai. Espero que s'equivoquin.

Hi ha un buit mediàtic sobre el tema a Espanya?

A nivell mediàtic, funcionem per temes que, de sobte irrompen, i després desapareixen perquè els telespectadors de les notícies "se'n cansen". Quan la guerra de Síria va començar se'n va parlar una mica, però després se'n va deixar de parlar. La majoria dels refugiats es queden als països veïns de Síria, però també van començar a arribar a Europa en tendència creixent, però al principi no se'n parlava gaire, fins que a finals del 2015 va morir un nen de tres anys ofegat en una platja turca després de naufragar intentant arribar amb la seva familia a Grècia. Això va fer que el tema prengués rellevància mediática, i com que el nombre de refugiats que arriba a Europa anava en augment, es va seguir parlant del tema. Però avui dia sembla que toca parlar d'altres temes. Hi ha nous drames, com els rohingyas a Birmània.

La teva productora s'anomena Transforma Films. Aspires a transformar la realitat a través del cinema? Això és possible o és una utopia?

La productora s'anomena Transforma Films perquè crec que a través del cinema es pot transformar la realitat. Jo no provinc del món del cinema, sinó que l'activisme social m'ha portat a voler arribar a la gent, i per casualitats de la vida vaig veure que el cinema, sobretot en el meu cas els documentals i els audiovisuals, era una manera de poder mostrar a la gent coses que potser no tindran la oportunitat de veure o de veure juntes amb una intenció buscada que provoqui les ganes de lluitar i organitzar alternatives que millorin el món. Sempre m'ha interessat, tant abans quan era professor, com ara que faig pel·lícules, la idea que ens hem d'empoderar conjuntament per articular la nostra vida i no deixar que decideixin per nosaltres. Us convido a entrar a la web de la meva productora i poder mirar tots els treballs que hem fet, que están en línia de manera gratuïta i en llicències lliures del tipus creative commons.

No us perdeu la projecció d'At the Syrian border i el posterior cinefòrum amb Jordi Oriola aquest divendres a les 19.15 h a CineBaix!

(El curtmetratge es projectarà després de "Khamsa", a la mateixa sessió)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat