Habitatge cooperatiu: quan la propietat passa a ser col·lectiva

Fetasantfeliu va organitzar ahir una xerrada sobre habitatge cooperatiu amb Sostre Cívic i Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat

  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius

L'accés a l'habitatge és cada cop més difícil: després de (no tants) alguns anys de l'esclat de la bombolla immobiliària, el panorama és complicat. Els preus dels lloguers estan pels núvols, continua havent-hi un estoc important de pisos buits i les polítiques d'habitatge no sempre arriben a tothom. Sant Feliu no és cap excepció i en aquest context des de Fetasantfeliu vam organtizar per ahir dijous, emmarcada en el Cicle de Tertúlies de Fetasantfeliu, una xerrada per donar a conèixer alternatives al model actual. Es tracta de l'habitatge cooperatiu, que van donar a conèixer ahir a l'Ateneu Santfeliuenc des de Cooperativa Obrera de Viviendas i Sostre Cívic.

COV, un model que ha mantingut l'esperit cooperatiu

La Cooperativa Obrera de Viviendas és un projecte que va néixer l'any 1962 al Prat de Llobregat i que ha anat evolucionant mantenint l'esperit cooperatiu. El seu president, Antonio Pedrero, va explicar l'origen de la COV, que va néixer amb l'objectiu "d'habitatge digne i assequible". Amb aquest propòsit, van aconseguir construir un miler d'habitatges al Prat i a partir d'aquí van treballar amb la idea de “cobrir necessitats més enllà de l'hbiatatge”, cosa que van fer per exemple amb un menjador social, una secció de crèdit o impulsant cooperatives de consum.

A diferència d'altres projectes que van sorgir durant els anys 60 i 70 a Catalunya i que van acabar perdent l'essència inicial, la COV continua impulsant projectes d'habitatge cooperatiu. De fet, "ara estem treballant pel lloguer, som promotors socials", va explicar Pedrero, que també va afegir que "les administracions, si volen, poden adjudicar terrenys en cessió d'ús o en propietat". En aquesta línia, Pedrero va defensar que "l'habitatge és un bé d'ús i no d'inversió. Per això creiem en fórmules actuals com la cessió d'ús". Una fórmula que, a més, hauria de permetre "integrar nous socis joves a la cooperativa per fer un relleu generacional".

Ara la cooperativa compta amb més d'un miler de socis i continua avançant per promoure el model cooperatiu. De fet, el president de la COV també va presentar l'arquitecte Carles Fernández, que treballa en un coworking ubicat a la Cooperativa i va presentar el projecte de fer "tot un barri cooperatiu, renovant els pisos de lloguer, actualitzant-los i activant de nou l'esperit cooperatiu". Fernández va explicar que "hi ha persones que han ocupat pisos de la COV i no s'han fet socis i la idea és que trobin valor del que representa ser socis". Precisament ara mateix s'està treballant en un edifici buit que es vol utilitzar per "crear serveis que la gent del barri necessiti".

Sostre Cívic i l'aposta per transformar el concepte de propietat

L'altre projecte que es va presentar ahir va ser el de Sostre Cívic, una cooperativa amb més de 570 socis i sòcies, que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, promoció i gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús. En van parlar els santfeliuencs David Guàrdia, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, i Helena Trias, arquitecta i tècnica de la cooperativa.

"Vivim en una societat que té molt establerta la idea de propietat, però des de Sostre Cívic volem parlar d'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús", va explicar Trias. Es tracta d'habitatges "on després no s'hi podrà especular i, per tant, anem un pas més enllà per transformar el sistema".

L'arquitecta va explicar alguns dels pilars en què es basa Sostre Cívic, com el "canvi mental: la propietat passa a ser col·lectiva" o que "les persones usuàries tenen dret d'ús sobre l'habitatge, però no de compra ni de lloguer". A més, va explicar que el model està molt estès a Europa, com a Dinamarca, on el 30% del parc d'habitatges és cooperatiu i a Alemanya el 10%.

David Guàrdia, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va fer una reflexió sobre "el fet cooperatiu, que en el context postcrisi ha tingut una etapa de creixement" i va apuntar que "a l'habitatge hi passem moltes hores però tradicionalment és un fet més individual. Les iniciatives que hi ha hagut en relació a aquest tema han estat més de resistència, com la PAH o el Sindicat de Lloguers". En aquest sentit, Sostre Cívic vol ser una proposta per gestionar alternatives. "Els valors que crea l'habitatge cooperatiu van des del fer no especulatiu (no pots decdir vendre l'habitatge), l'autogestió o la idea de tenir recursos compartits per utiltizar més l'espai", com per exemple una habitació de convidats comuna entre diferents unitats familiars.

Guàrdia va presentar alguns exemples actuals en què està treballant Sostre Cívic, com un projecte de masoveria, en què 6 famílies s'encarreguen de rehabilitar una casa antiga a Sarrià o la primera iniciativa d'habitatge cooperatiu a Barcelona, en un projecte en col·laboració amb l'Ajuntament per rehabilitar un edifici del carrer Princesa propietat de l'Ajuntament que ha cedit a la cooperativa.

La part pràctica: com es pot fer per tirar endavant un projecte d'habitatge cooperatiu?

Acutalment Sostre Cívic treballa fent formacions, pressionant administracions públiques perquè cedeixin sòl i també patrimoni privat: "creiem que hi ha molt camp per córrer en aquest sentit", va explicar Guàrdia.

La xerrada es va fer ahir dijous a les set de la tarda i es va allargar durant dues hores. Hi van assistir una trentena de persones que van plantejar dubtes i reflexions al torn obert al públic. Moltes volien saber com s'havia de fer per iniciar un projecte d'habitatge cooperatiu. Guàrdia va explicar que les maneres poden ser molt diferents: "o bé sumar-se a una convocatòria oberta o presentar un grup per començar, des de Sostre Cívic generem espais per buscar les persones".

També es va explicar que hi ha dos tipus de socis: els usuaris i els expectants, que són els que aspiren a ser usuaris i que poden ser "activistes o gent del món de l'arquitectura implicada". Pel que fa a les quotes de pagament, un altre dels dubtes que va sorgir a la tertúlia, es va explicar que cal una entrada inicial: "com quan anem al banc, que demana una entrada d'un 20%. Es demana aquest capital socials als socis però que és retornable quan algú marxa i serveix de finançament". Les quantitats varien segons el projecte i va posar algun exemple: "des de 9.500 o a 25.000". A banda de l'entrada, les quotes de pagament va afirmar que "són més barates que les de preu de mercat".

També es va preguntar sobre la possibilitat d'un projecte a Sant Feliu: des de Sostre Cívic van explicar que s'havien reunit amb l'Ajuntament però que de moment no hi ha cap proposta en marxa.

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris

Carlos Fernández El Prat de Llobregat
1.

Gràcies per convidar-nos!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat