El Santfeliuenc FC no reacciona i perd 1 a 0 contra el Santboià FC

L'equip ha de retrobar la credibilitat i la identitat de les primeres jornades de la temporada

NOTA: Crònica cedida per Esport Blanc i Blau
 
SANTBOIÀ FC 1 (JUANLU, DE PENAL, 27′) – SANTFELIUENC FC 0
ÀRBITRE: JOSEP OLLÉ DELGADO (DELEGACIÓ DE TARRAGONA)
JOAN BAPTISTA MILÀ
ASSISTÈNCIA: 500 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 16 GRAUS
 
Aquest no és el camí. El Santfelliuenc no va tenir capacitat de reacció per refer-se del gol de penal transformat per Juanlu en un dels duels clàssics de sempre del Baix Llobregat. Voler i no poder. Impotència que no indolència. Només Adri Recort al minut 32 va inquietar la porteria del lastimat Rafa Leiva que va haver d’abandonar el terreny de joc el minut 50. Pobre balanç. Cal retrobar la credibilitat i de pas la identitat d’un equip que a les primeres sis jornades va agradar molt i que ara es desdibuixa entre la resignació i la inoperància. El proper partit a casa contra el Castelldefels ha de dibuixar la reacció esperada. Per aquest camí no hi ha sortida. Cal la reacció abans que el temps no ens agafi. Hi ha equip per a molt més.

Derbi retrobat. El Santfeliuenc va tornar a trepitjar el Joan Baptista Milà -no ho feia des del 20 d’octubre de 2013- i ho va fer amb el mateix resultat, derrota per la mínima, però amb pitjors sensacions. I és que d’inici els vermells ja van demanar el domini davant les dificultats blanc-i-blaves per controlar les accions per banda. Precisament en una acció per la banda, Rubi va estar a punt de donar un ensurt en una centrada enverinada. En la primera jugada en qué el Santfe va trencar la defensa local, Maldonado es va precipitar en un xut massa desviat de l’objectiu. I l’inesperat. En una cessió sense aparent perill, Toni Casamayor va refusar la pilota amb tants problemes que en l’acció posterior va escombrar Juanlu dins l’àrea. El penal semblava clar. I la cara de ximplet que se’ns va quedar a tots era de les que fan època. Per acabar-ho d’adobar Juanlu va llançar el penal de manera previsible però a Toni se li va escapar l’esfèric entre l’esquena. Una cadena dramàtica de desastres. Els d’Andrés González van voler reaccionar i Adri Recort va fregar les taules amb una rematada de rosca que va ensumar la xarxa. Un miratge. Els deu minuts finals del primer acte van anar consumint-se sense que passés res més. El Santboià no patia i el Santfeliuenc no podia.
El segon acte no pot ser sinó definit com la plasmació obstinada de la incapacitat més absoluta per donar resposta a un marcador advers. L’única arriba amb perill dels blanc-i-blaus va ser al minut 48, quan un teva meva entre Adri Recort i Ion Vázquez es va definir amb una rematada decidida de l’últim que es va estvellar a la xarxa pel lateral. I el que són les coses, els locals en una nova acció desgraciada entre Toni i la defensa van tenir a l’abast el segon gol. Ara sí, Toni Casamayor va respondre amb una intervenció majúscula a llançament de Juanlu que semblava missió impossible aturar. Els minuts van anar passant com la mort arriba al pare de Jorge Manrique en les seves clàssiques coples. Els blanc-i-blaus van demostrar una rotunda incapacitat per superar l’entramat de contenció del Santboià que gairebé sense despentinar-se va conservar un gol tan pírric i malaurat com rendible. I a la Tercera, els petits detalls decideixen.
 
Santboià FC: Rafa Leva (Álex Sánchez, 50′), Rubi, Gerard Rovira (Pedro Bravo, 40′), Cárdenas, Castell, Mario, Carlos González (Carlos Martínez, 47′), Gabi López, Juanlu, Jonathan Collado i John Neeskens.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Ion Vázquez, Nacho Ruiz (alberto, 52′), Rafa Murillo, Jaume Duran. David lópez, Maldonado, Jaime Fuentes, Josele, Charly Ruiz (Romo, 63′) i Adri Recort (Patxi, 77′).
 
Gol:
1 – 0, Juanlu, de penal, 25′
 
Àrbitre:
Olle Lladó, sense problemes. Va amonestar els locals Rubi, John Neeskens, Gabi López i Cárdenas; i als santfeliuencs Jaime Fuentes, Toni Casamayor i Alberto Esteban.
 
Quadern de notes:
– Sis punts en les últimes nou jornades són un balanç preocupant. La mediocritat no es pot imposar.
– 271 minuts sense veure porteria. I en nou partits només quatre gols.
– Cal una reacció. L’aposta generosa per un projecte sòlid a Tercera ha de buscar cotes més ambicioses que no la de no haver de patir per mantenir-se.
– Un dels grans del Santfe contemporani, Gerard Rovira, el vam veure amb la samarreta vermella del Santboià. El gran central va haver de deixar el camp abans del descans per un cop al l’esquena.
– El Santboià es va mostrar pragmàtic i va fer molt bo un gol de regal.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat