Dolors Bramon: "Amb la caiguda de l'URSS, Occident va trobar en l'islam el seu nou enemic"

La professora emèrita de la UB posa punt i final a l'11a edició de La Mostra de CineBaix amb un debat sobre el concepte de paradís exposat a la pel·lícula 'Investigating Paradise'

NOTA: Crònica cedida per La Mostra de CineBaix. Durant els 10 dies del festival hem publicat cròniques, entrevistes o notícies sobre La Mostra com a col·laboració amb el festival.

La Mostra de Cinema Internacional del Baix Llobregat ha tancat la seva 11a edició amb un reflexió al voltant de la religió, el terrorisme, els prejudicis i la necessitat de més educació i pensament crític. Són reflexions que han vingut de la professora emèrita de la Universitat de Barcelona Dolors Bramon, una experta en la religió islàmica que porta molts anys aprenent sobre la història dels musulmans i el que ens uneix a ells. La tolerància, la consciència i la reflexió són conceptes que es desprenen de les seves paraules, que han protagonitzat l'últim cinefòrum d'aquesta edició.

"És impressionant la quantitat de fantasies sobre el paradís que pensen que trobaran alguns musulmans després de morir", ha expressat Bramon després de veure el documental 'Investigating Paradise', de Merzak Allouache, film de cloenda d'aquesta edició. Allà podem veure algunes de les promeses per a la vida més enllà de la mort: des de 70.000 vestits i joies fins al plaer sexual il·limitat. "Arriben a dir que sentiran set vegades aquest plaer", va assegurar la professora, que també va destacar la doble lectura que es fa d'aquestes creences segons el gènere. Ja ho sabeu: les dones trobaran la felicitat suprema al paradís quan es retrobin amb el seu marit de la Terra, mentre els homes tindran satisfaccions sense límits.

Però acabada la seva brillant exposició sobre el concepte de paradís a l'islam, les preguntes van aflorar entre els assistents a la sala 2 de CineBaix, donant lloc a algunes de les reflexions que aquí recollim.

La tergiversació de l'Alcorà i el terrorisme

"A l’Alcorà hi ha parts molt interpretables i això ha donat lloc a coses terribles", va sentenciar ahir Bramon, que relaciona el concepte de paradís del que parlàvem i l'exaltació tergiversada de l'islam amb el creixement del terrorisme. "Nois poc educats són incitats a un martiri per entrar directament al paradís, i fins i tot hem vist alguns que s'enregistraven moments abans d'immolar-se dient que estaven tranquils perquè anirien al cel", va afegir. No hi haurà dolor al paradís.

Segons Bramon, a l’Alcorà hi ha fets històrics -compartits per la Bíblia- i fets metafòrics que s'han interpretat de forma lliure. "Són aquests fets interpretables els que s'utilitzen per atreure fidels amb promeses de felicitat", va afirmar. I llavors és quan aquestes promeses acaben per justificar actes terroristes que els països àrabs viuen des de fa anys, igual que a la resta del món, més presa de la por que dels atacs.

Bramon també ha comentat el cas de l'Aràbia Saudita, un actor imprescindible per l'adoctrinament fals de l’Alcorà tergiversat. "El govern d'aquest país ha fet unes traduccions de les escriptures sagrades, incloent-hi la nostra llengua, i les reparteixen de forma gratuïta, però cal vigilar: hi ha trossos, com el que fa referència a si la dona ha d'anar tapada o no, que són completament canviats en la traducció", ha assegurat la professora, que ha pogut fer les comparacions amb les escriptures originals en àrab. "El problema de tot plegat és que aquest país, que es veu beneficiat per la guerra arran de la venda d'armament, té molts diners per a la difusió de les seves idees, mentre que els imams més oberts de mentalitat no tenen recursos per difondre les seves idees progressistes envers l'islam", va explicar.

I és que no només no poden fer circular les seves idees amb la mateixa facilitat: també són perseguits i empresonats. "A Occident això no interessa", apunta Bramon. "Ja ens va bé que hi hagi dictadures als països àrabs per poder intervenir-hi i fer-hi negoci", va continuar de forma irònica. "Al final, quan cau el Teló d'Acer, quan s'acaba l'URSS, els països occidentals es troben sense un enemic global, i aquí entra l'islam", va assegurar Bramon, que també apunta que va ser un odi recíproc.

Necessitem educació

El pensament crític és un requisit imprescindible, ha dit Bramon, per fugir de la intolerància. "Des que les persones musulmanes van començar a ser educades a Europa, van aprendre un racionalisme i un criteri més crític que els ha ajudat a fer molta feina per pensar en aquesta paraula de Déu canonitzada que conté l’Alcorà", ha assegurat la professora, que arran d'una pregunta del públic també ha lamentat la desaparició d'assignatures com la filosofia. "No interessa al poder: si pensem massa, poden tenir problemes", ha comentat.

En aquest sentit, l'últim llibre que ha publicat és en part una crida al desterrament dels prejudicis. Titulat Moros i catalans: La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya, és un llibre que vol reivindicar la paraula moro. "Està utilitzada de forma incorrecta com un insult, i només demostra una profunda ignorància", ha destacat Bramon, que ha aclarit que moro no és sinònim de musulmà. "És una denominació geogràfica, no religiosa, així que volia aclarir això i revaloritzar la paraula", ha afegit sobre un llibre que repassa la història de la presència islàmica a Catalunya.

La visita de Dolors Bramon ha estat un punt final impossible de millorar per una Mostra que ha augmentat en convidats, entrades venudes, seccions i programacions. Però no ens aturem. Us esperem a la 12a edició!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat