Homenatge als moviments veïnals del anys 70 que van transformar Sant Feliu

Divendres es va fer l'acte de reconeixement a les lluites veïnals, es va estrenar un documental i es va inaugurar una exposició al Palau Falguera

  • Algunes de les persones que van pujar a recollir el diploma/ Foto: Anna Rovira
    Algunes de les persones que van pujar a recollir el diploma/ Foto: Anna Rovira
  • Els representants polítics a l'escenari de l'Auditori/ Foto: Anna Rovira
    Els representants polítics a l'escenari de l'Auditori/ Foto: Anna Rovira

Divendres passat es va celebrar un homenatge a tots aquells que van participar a les lluites veïnals dels anys 70 a Sant Feliu. Va ser un acte llarg i amb molts parlaments, que va arrencar després de 30 minuts de retard, Conxita Sánchez presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va iniciar l’acte a l’auditori del Palau Falguera. No hi va faltar cap representat dels partits polítics que formen el ple de l’Ajuntament ni els representats de les Associacions de Veïns del barri de la Salut i de Falguera.

El Sant Feliu dels anys 70

Conxita Sánchez va explicar tot el que van aconseguir els moviments veïnals als anys 70 i la forta influència del moviment obrer, tal i com més tard també van recordar els membres de les AAVV. Tots aquests moviments de barri i de lluita van sorgir perquè dels anys 70 als 80 van arribar a la ciutat 16.000 persones que es van anar instal·lant on van poder amb les condicions que es trobaven. Per aquest motiu, poc a poc van anar lluitant per aconseguir millorar el seu entorn, Sánchez explicava que a aquests barris on s’amuntegava la gent “hi havia pocs serveis, no hi havia enllumenat, ni clavegueram, i per aconseguir-ho s’havia d’implicar a tothom”. També ho recordava així en la seva intervenció el portaveu de Cs, Raul Alba, "vivia al Falguera i veia normal que hi haguessin descampats i carrers sense asfaltar”. A més a més de reclamar tot això a Sant Feliu un fort grup de dones també lluitava pels drets feministes reclamant un centre de planificació familiar, i incloses en altres lluites demanaven que es construïssin més escoles i instituts per inscriure als fills i un ambulatori públic a Sant Feliu per no anar al metge a Barcelona, i ho feien sota el lema No queremos parir en un taxi’.

La presidenta del Centre d’Estudis explicava que a partir d’aquelles propostes i moviments van sortir els primers partits polítics de la democràcia treballant conjuntament institucions i ciutadania, fet que recolzava Rosa Maria Martí, del PDeCat, “hem aconseguit que Sant Feliu sigui un sol poble”, ja que es van igualar les condicions de tots el barris. Conxita Sánchez abans d’acabar va reconèixer que “estem en deute amb tots i totes vosaltres”, paraules que van secundar tots els polítics. La representant del PP; Elisabet Ortega, explicava que ella ja “podia anar a casa a la nit amb llum, podia anar a l’ambulatori i podia llençar les escombraries”, i va donar les gràcies per “deixar el Sant Feliu que heu deixat”. La socialista Lourdes Borrell va remarcar la força de la gent que va aconseguir els canvis “una persona sola que pot fer? Doncs persona a persona mireu que vau fer, hem de rendir homenatge al patrimoni humà, a aquells que vau lluitar”. Des de ICV-EUiA hi estaven d’acord, Manuel Leiva posava en alça les reivindicacions i la força col·lectiva, “la lluita és dignitat, i té una base col·lectiva que no hi cap enlloc.” L’alcalde, Jordi San José, no va voler deixar en l’oblit les places recuperades pels veïns, “no pot ser que no recordem que la plaça Francesc Macià i la de la Salut van ser recuperades pels veïns; i ara les remodelacions són un agraïment per a tots”.

Oriol Bossa, el representat d’ERC, va anar més enllà preguntat-se on ha quedat tota aquella força que mobilitzava els barris, un cop les necessitats es van cobrir “vaig veure que el moviment veïnal va anar a la baixa i moltes associacions de veïns van desapareixent, hem de preguntar-nos per què; és un error creure que la societat futura no té res a reivindicar, el moviment veïnal s’ha d’empoderar un altre cop”. I en el mateix sentit parlava Silvestre Gilaberte de Veïns per Sant Feliu “reclamo la democràcia participativa” per tornar a prendre les decisions des de la ciutadania de Sant Feliu.

Més enllà d’un homenatge

L’homenatge a les lluites veïnals, explicava San José, “té tres etapes, la primera aquest agraïment, la segona l’exposició que inaugurarem, i la tercera un mural que serà sempre present a la plaça de la Salut de més de 300 m2”. L'autor del mural serà l'artista urbà valencià Escif, conegut popularment com el "Banksy espanyol", que ha guanyat el concurs internacional que s'ha organitzat els últims mesos.

Un cop acabats els parlaments es va mostrar al públic assistent un documental de prop de 15 minuts, i que es pot veure a l’exposició que hi ha actualment al Palau Falguera, on s'expliquen les diferents reivindicacions que van haver a Sant Feliu amb testimonis en primera persona i amb imatges de l’època. Tot seguit va arribar el moment que gran part del públic estava esperant, la recollida de diplomes a totes les persones que van lluitar per reivindicar millores pels barris i per Sant Feliu. Alguns dels diplomes es van lliurar a títol pòstum

L’acte es va donar per finalitzat amb una foto de família de tots els polítics amb els que havien pujat a recollir els seus diplomes i amb la inauguració de l’exposició del Palau Falguera.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat