“De petit llegia notes en comptes de vocals”

J. Josep Blay rep el reconeixement de ciutat en un emotiu acte organitzat per l’Ateneu Santfeliuenc i l’USLA.

  • Foto: Jordi Vinuesa
    Foto: Jordi Vinuesa
  • Foto: Jordi Vinuesa
    Foto: Jordi Vinuesa

Dijous passat la sala de la primera planta de l’Ateneu Santfeliuenc es va omplir de gom a gom. Notes emotives i musicals mots van ser els ingredients principals del reconeixement que santfeliuencs i santfeliuenques van voler expressar a J. Josep Blay per la seva trajectòria i aportació a la ciutat com a músic, compositor i docent.

Mentre la gent anava entrant a la sala, a dalt de l’escenari un audivisual projectava fotografies de diferents moments de la vida den Blay. Ens deixava fer-nos una primera impressió del seu tarannà humà i riquesa vital, amb varietat de valors que van des de la família fins l’esport i, sobre tot, la música.

Es va encendre el micròfon, la sala va començar a baixar el to de veu, i la presidenta de l’Ateneu, Susagna Artigas, va presentar l’acte breument, per, a continuació, cedir-li la paraula al membre docent de l’USLA Àngel Merino. L’Àngel ens va fer unes pinzellades de qui és en Blay, com ha estat la seva trajectòria professional i l’aportació que ha fet a la nostra ciutat. Ens va explicar la voluntat de l’USLA de fer cada any un reconeixement a les persones que, sovint des de l’anonimat, “fan créixer la ciutat i la nostra autoestima com a ciutat”.

Una vida escrita en pentagrames

Nascut a Gavà l'any 1955, net d’avi dedicat a la música, Blay no va trigar gaire en descobrir la seva passió per aquest art. Va estudiar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, on va obtenir el títol de saxofonista. La seva carrera musical va començar amb la participació en diferents formacions i cobles de sardanes. De fet, com a compositor –ell es considera més compositor que músic- ha estat un dels més innovadors i trencadors en el gènere de la sardana i gairebé totes les cobles de Catalunya han interpretat algun jorn alguna peça seva. Va guanyar el premi Nova Sardana amb la peça Lleugerament Borratxo al 1988.

A més, va ser cofundador de la banda Blay Tritono, dins la música laietana dels anys setanta, un nou estil revulsiu en la música popular catalana.

També destaca en la seva faceta de director de corals, amb la Coral Jovenívola de Gavà o la Coral Bruela de Sant Feliu. També a Sant Feliu va ser professor a lescola Mestral, on va aconseguir que l’alumnat guanyés el premi Baldiri i Reixach. A més va participar -des de la seva fundació- del claustre de l’Escola Municipal de Música, impartint classes de saxofon, llenguatge musical i conjunt instrumental. Amb un Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Vic, ha col·laborat en la formació de professorat de música en altres universitats, com la UB o la UPC.

D'altra banda, ha composat partitures per altres generes com el jazz, rock i música per a infants.

Reconeixement des de l’àmbit professional

En l'acte es va projectar el reportatge que li van fer a TV3, en el qual podíem descobrir un Blay que es mou amb destresa entre la professionalitat, la humanitat i lhumor. A partir d'aquí, hi va haver diferents actuacions musicals.

Miquel Bofill, catedràtic de saxòfon al CSMM de Barcelona i professor de música de cambra i saxòfon a l’Escola Superior de Música de Barcelona ESMUC, va interpretar amb el saxo la peça Dos estudis per a saxo –composada pel Blay- i ens parlava d’ell com un company de conservatori amb “bon humor, un bon músic, un bon compositor i un bon amic”.

La Rosalia Pipó i en Blay van compartir claustre a l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu des dels seus orígens. Ella li dirigeix un emotiu discurs d’agraïment i reconeixement a la seva tasca com a docent, definint-lo com a un “tot terreny”.

Poc a poc alguns membres del públic van començar a aixecar-se i van anant pujant a l’escenari. Eren els components de la Coral Bruela, que en Blay havia dirigit i, que també volien reconèixer el treball del seu director, interpretant alguns peces com el Dio del cielo, un Ave Maria -composat pel propi Blay- i, per acabar, el Bon menú, arranjat també pel Blay. En aquesta última peça, ell mateix, amb un barret de cuiner al cap, va pujar a l’escenari a dirigir a les seves i els seus exalumnes, com en els vells temps. Cal destacar la presència entre els cantaires d’algun infant que, en els braços de la seva mare, semblava llegir amb atenció la partitura i, en tot cas, apuntava maneres. Tot plegat un petit signe més de la naturalitat, humanitat i tendresa que amarava al grup de cantaries, en la que, segurament, en Blay també tenia alguna cosa a veure.

Reconeixement des de l’àmbit familiar

Tot seguit l’Albada, la filla d’en Blay, també va dirigir unes paraules al seu pare: “Per mi el meu referent has estat tu, papa”. L’Albada li va agrair que hagi estat un bon pare i un bon avi, i que l’hagi introduït des de sempre en el món de la música. Tant mateix el seu net amb només sis anys –en Fèlix- va interpretar dues peces amb la seva trompeta -The Flintstones de Joseph R.Barbera, William Hanna, Hoyt Curtin i Jive at five de Tijmen Botma, Jaap Kastelein.

La Carme, germana del Blay, amb toc d’humor, ens va narrar algunes anècdotes viscudes de petita amb ell a la família, per reconèixer el seu caràcter protector i reconciliador. Ens desvetlla un secret, i és que “el Blay, quan anava al parvulari, en comptes de llegir les vocals, llegia notes musicals”.

Després d'això, van pujar a l’escenari Rosalia Pipó i Pepa Orero -directora de l’escola de música- per interpretar la Sireneta a duo de piano i flauta travessera. Aquesta peça de la nova cantata per les escoles d’aquest any, composada pel Blay, s’estrenava en aquell moment.

Abraçada d’agraïment d’en Blay

L’acte va anar arribant al final i es palpava l’emotivitat a l’ambient. En Blay, micròfon en mà, mirava de transmetre el seu sentiment d’agraïment i amistat, malgrat la limitació que sovint te la paraula quan es tracta d’expressar una certa intensitat emotiva. Es va dirigir a molts dels presents, en un to familiar i, en reconeixement dels vincles personals que ha estat capaç de generar al poble. Va obrir els braços com a símbol d’una abraçada gegant on hi caiguéssim tots i totes.

Llavors va agafar el seu saxo per obsequiar-nos amb la interpretació d’un fragment de l’última peça que està composant i que titula Esbós per una sonata.

L’acte acabava amb un petit debut de duo composat per l’avi amb el seu saxofon i el net amb la seva trompeta, interpretant Una mano para Handel de G.F. Handel. Després un ram de flors com a obsequi al Blay i una mica de pica-pica. Durant aquesta estona, demanant opinió algunes persones i qualificatiu en que fèiem servir totes era “emocionant” o alguna paraula equivalent.

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat