La CUP es reivindica com l'alternativa a "l'excepcionalitat social i democràtica"

David Fernández va participar ahir en un acte amb Isa Benítez i Ruth Monfort a la Sala Ibèria

  • Foto: Jordi Vinuesa
    Foto: Jordi Vinuesa
  • Foto: Jordi Vinuesa
    Foto: Jordi Vinuesa
  • Foto: Jordi Vinuesa
    Foto: Jordi Vinuesa

La Sala Ibèria es va omplir ahir al vespre amb prop de 180 persones en l'acte de campanya organitzat per la CUP a Sant Feliu. El cap de cartell era potent: el peiodista, activista i exdiputat David Fernández. A més, també hi van participar Ruth Monfort, d'Endavant Sant Feliu i l'activista i sindicalista Isa Benítez. La posada en escena era d'un acte en majúscules: a l'escenari hi havia un plafó gran amb el cartell de campanya de la CUP on diu "DEMPEUS. Drets socials / República / Assembla constituent" i "Ens sobren 155 raons". A més, al costat del micròfon també hi havia un altre símbol: una de les urnes de l'1-O.

L'espera de l'acte, que va començar vint minuts més tard de l'hora anunciada, a les vuit menys deu, s'amenitzava amb música punxada en directe. I el toc musical es va mantenir durant tot el vespre: entre cançó i cançó el trio Palanca va interpretar versions de temes reivindicatius de clàssics com Ovidi Montllor, Raimon i fins i tot Víctor Jara.

La primera intervenció, per presentar l'acte, per part de Marta Barrios, de la CUP Sant Feliu, ja va ser una declaració d'intencions recordant que "avui hi ha gent que no hi pot ser perquè estan empresonades" i va qualificar les eleccions del 21D "d'il·legítimes".

David Fernández denuncia les "excepcionalitats que l'Estat vol convertir en normalitat"

L'exdiputat de la CUP David Fernández va fer un discurs centrat en "l'excepcionalitat dels temps que vivim". Una excepcionalitat que es manifesta en diferents aspectes, com per exemple amb "els imputats per corrupció, les agressions de l'1-O o la investigació de directors d'escola". Per Fernández, estem davant d'"un Estat que borda que pretén convertir l'excepcionalitat en normalitat".

L'activista va descriure l'actual crisi social marcada per "un risc d'exclusió social important, l'atur femení, els desnonaments o un fals miratge de creixement sense recuperació". I per això va defensar que vivim en una "emergència social permanent que ens han venut amb una falsa normalitat" mentre que "estem al mateix esquema que el 1978". Una excepcionalitat que també vincula amb les eleccions del 21D, que va definir com "un cicle electoral anòmal i il·legítim". I va posar sobre la taula també altres excepcionalitats, "com la jurídica, la penitencària i l'econòmica".

Fernández també es va referir a la "fractura social de què tant parlen", responent que "per nosaltres l'única fractura és la pobresa i desigulat de treballadors que no arriben a finals de mes". A més, va carregar també contra "una Europa per on campa l'extrema dreta i la xenofòbia". És en aquest context en què David Fernández va reivindicar "el nostre projecte de país, que es basa en la migració. Són persones que hem arribat de tot arreu i això ens posa en una posició privielgiada per ser un proejcte antiracista".

La part final del discurs la va dedicar a l'1-O, que va qualificar d'un "acte de desobediència colectiva que va permetre derrotar un estat". I va esmentar qui ho va fer possible: "les escoles, CDRs, estibadors, bombers... El poble va guanya a batalla policial, mediàtica". Fernández va acabar apel·lant al lema de la CUP d'aquesta campanya afirmant que "cal seguir dempeus el temps que calgui, dempeus significa compartir la dignitat i obrir tots els debats". I va afegir que "si reclamar la llibertat política del poble és un delicte de sedició, ens declarem obertament sediciosos; i si reclamar la dignitat és il·legal, ens delcarem il·legals en justícia i libertat".

Un moviment popular que pot "obrir una via alternativa" més enllà de Catalunya

L'activista feminista i sindicalista Isa Benítez va començar el seu discurs parlant del "context diferencial català", que va assegurar que "no és una questió tradicionalista ni nacionalista, sinó que el fet diferencial és la capacitat de mobilització, protagonitzat per un moviment de masses que té la capacitat de respondre a situació d'emergència social".

L'activista de la CUP va insistir en fer diverses reclamacions de caràcter social, des de "l'augment del salari mínim" fins al "control públic de la sanitat, l'aigua i l'energia" passant per "l'increment de recursos per la violència masclista". I va apostar per un moviment popular que "defensa llibertat d'expressió, la lluita contra corrupció i que anehla una vida digna sense patir per si renovaran o no el lloguer". En tot aquest context, va afirmar que l'expressió és forta és el dret a decidir, "un dret democràtic que en si mateix que es tradueix en dret a independència".

Benítez va assegurar que "el problema de l'Estat espanyol no és un problema d'un canvi de govern, sinó que cal un plantejament de base de ruptura". El moviment de l'esquerra independentista, segons Benítez, permet pensar que "hi ha alternativa" i va insistir en què pot ser un model que es pot estendre més enllà de Catalunya: "la clau del 21D és demostrar que hi ha alternativa". Per això, va concloure que "si la república catalana guanya no només estarem obrint via, sinó derrotant mateix règim". De fet, segons l'activista, "molts interessats en invisibilitzar aquesta via i negar-la". I va acabar advertint de la importància de tenir clar "que la possiblitat d'una república democràtica d'esquerres no depèn que ningú guanyi eleccions. Depèn de la capacitat quotidiana".

Ruth Monfort reivindica el paper de l'organització popular de l'1-O a Sant Feliu i reivindica les eleccions per "defensar la república i construir un futur més just"

Ruth Monfort, d'Endavant Sant Feliu també va convidar a "no oblidar la legitimitat de l'1-o: en què la victòria del "sí" sobre el "no" va ser aclaparadora". I en concret va parlar de Sant Feliu "on l'autoorganització i la defensa van ser importants per garantir que tirés endavant". Monfort va remarcar que "a Sant Feliu, sense l'organització popular prèvia no s'hauria pogut votar l'1 d'octubre, perquè el govern municipal no ho va facilitar". I va criticar l'actitud posterior del govern municipal, que "s'ha posicionat no reconeixent preses polítiques i situant-se del costat del bàndol opressor".

Les eleccions del 21D "les hem d'usar per avançar en la defensa de la república i avançar en el procés constituent que construeixi un futur més just". La repreentant de la CUP a Sant Feliu va criticar el "capitalisme patriarcal que fa que totes les decisions es prenguin des d'espais com la banca i la patronal, a porta tancada i homes" i va defensar una república "feminista", va exigir "una educació pública de qualitat" i la necessitat de "diposar d'un habitatge i treball digne". A més, va fer reinvindicacions de caràcter comarcal, com la manca de transport públic per moure's entre muncipis del Baix Llobregat o la crítica a la gestió de la sanitat: "retallar en sanitat mata, al Broggi hi ha plantes senceres tancades".

A les eleccions del 27S del 2015, la CUP es va disparar a Sant Feliu i va triplicar els vots obtinguts en les anteriors eleccions, aconseguint-ne 1.755, la qual cosa representava un 6,62% del total.

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat