Sant Feliu i Catalunya: la complexitat reflectida a les urnes

Continuem la sèrie d'anàlisis dels resultats de les últimes eleccions a la ciutat amb un article de Jaume Bosch

Els resultats a Catalunya

Les eleccions del 21-D ens han posat davant del mirall com a país. Ni hi ha una majoria social independentista aclaparadora, com alguns pensaven després de la gran mobilització que va suposar el referèndum de l’1 d’octubre, ni existia una majoria silenciosa marginada unionista que guanyaria les eleccions quan anés a votar. “Votarem” cridava molta gent el passat mes de setembre. “ Ara sí (que) votarem” (amb falta inclosa) ha estat el lema de campanya de Ciutadans davant el 21 de desembre. I hem votat: amb una participació que no deixa marge per interpretacions; al voltant del 80% a tot el país una vegada incorporat el vot exterior, i un impressionant 86% a Sant Feliu. L’independentisme ha tornat a guanyar en escons (70 enlloc dels 72 de fa dos anys) però sense arribar al 50% dels vots (47’5) i Ciutadans ha esdevingut primera força política amb el 25’3% dels vots i 36 escons però sense poder governar perquè els tres partits espanyolistes han sumat tan sols el 43’3% dels vots i 57 escons. Alhora existeix una majoria clara contrària a l’aplicació de l’article 155: Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en comú-Podem i CUP, sumen el 55% de la ciutadania davant del 43’3% de Cs, PSC i PP; dotze punts i 21 escons de diferència.

Sant Feliu: majories diverses

A Sant Feliu podem fer lectures diverses i entretenir-nos a comprovar les majories diferents que s’han produït. En la dinàmica independència-unionisme, victòria clara dels segons: 53’8% enfront del 34’1%. Si atenem al posicionament sobre l’article 155, les forces s’igualen una mica però guanyen els partidaris de la decisió del govern del PP: 53’8% enfront del 44’3% dels partits independentistes i de Catalunya en comú-Podem. I si mirem l’oblidat eix dreta-esquerra, l’esquerra (ERC, PSC, Catalunya en comú i CUP) guanya amb un escàs 50’4% enfront del 47’7% del que es podria considerar la dreta (Cs i Junts per Catalunya, que comparteixen grup liberal al Parlament europeu, més el PP). Si comparem el vot independentista del 2015 amb el d’aquestes eleccions, a Sant Feliu ha passat del 33’3% al 34’1%, una lleugeríssima millora, tot i que cal tenir present que l’any 2015 Unió Democràtica va obtenir un gens menyspreable 2’37 per cent, 627 vots, una part dels quals pot haver anat ara a Junts per Catalunya.

Si comparem els resultats locals amb els nacionals, comprovem que Ciutadans, PSC i Catalunya en comú-Podem obtenen millors resultats a Sant Feliu, mentre que ERC, Junts per Catalunya, CUP i PP (aquests per molt poc) estan a la nostra ciutat per sota dels seus percentatges a tot Catalunya.

Canvis dins els blocs

Dins de cada bloc s’han produït canvis més que significatius. En el camp de l’unionisme Ciutadans (31’4%) consolida l’hegemonia que ja tenia des del 2015, davant del 18’2 del PSC i del minoritari 4’2 del PP, que pateix aquí i a tot Catalunya una derrota humiliant . Dins l’independentisme, la modificació és també considerable: A diferència del que ha passat a nivell nacional, ERC (18’8%) supera clarament a Junts per Catalunya (12’1%). Si repassem els resultats anteriors al 2015 (quan ambdues forces varen concórrer en coalició dins Junts pel Sí), l’any 2010 la proporció de vots entre CIU i ERC era de sis a un a favor dels convergents, i l’any 2012 era de dos a un. En set anys, CIU/PDeCAT ha passat dels 6.291 vots del 2010 (32’5 %) als 3.477 del passat 21 de desembre (12’1%) pagant un preu molt elevat pel procés. La CUP ha perdut en dos anys la meitat dels seus vots i passa del 6’6 a l’actual 3’2: sembla que considerar que gairebé tothom és un traïdor excepte un mateix no fa guanyar suports. Els comuns, en el difícil paper de criticar la Declaració unilateral d’independència i l’aplicació de l’article 155, passen del 12’6% del 2015 al 10’2% del 2017. Amb 2.928 vots es mouen dins la franja del que ha estat el vot absolut de l’espai d’Iniciativa a les eleccions al Parlament de Catalunya els darrers temps: els 3.496 vots del 2012 i els 2.264 del 2010. Mantenen una presència relativament uniforme a tots els barris, el seu major actiu.

La ciutat real

Un element que ens pot ajudar a entendre la ciutat real en la que vivim és recordar els resultats del referèndum del passat 1 d’octubre. D’entrada, cal dir que hi varen participar 11.327 persones (el 34%) i que ara han votat 28.825 persones, que suposen el 86’2% del cens. L’1 d’octubre va ser una mobilització impressionant i una mostra de dignitat i valentia col·lectives, però tal com alguns advertíem, els resultats, ni aquí ni a tot Catalunya, no eren una mostra fefaent de la voluntat de la ciutadania. La comparativa entre les dues dades ens proporciona alguna pista significativa: les 11.327 persones que varen votar l’1 d’octubre (11.939 el 9N del 2014, quan també van poder participar els joves entre 16 i 18 anys) han de sortir necessàriament dels votants independentistes del 21-D (9.799) i d’una bona part del vot dels comuns (2.928). Si afinem més, els 9.498 vots favorables a la independència en el referèndum es corresponen de forma molt aproximada amb els 9.799 vots dels tres partits independentistes a les eleccions. L’aparició de les urnes, les cues per votar, la gent vetllant pels col·legis electorals, la voluntat de resistència malgrat l’impacte de les imatges de les càrregues de Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia a d’altres municipis... tot això forma ja part de la història de la nostra ciutat i ens en podem sentir orgullosos, però no era tota la ciutat, ni tan sols la part majoritària. I com escrivia Martí Pol “som on som, més val saber-ho i dir-ho”.

Un sol poble?

Les xifres contribueixen a entendre només una part d’una realitat que és molt complexa. Hi ha autors que, lluny de la manca de rigor de la majoria de tertúlies, aquests dies ens han ajudat a copsar on som: Enric Juliana a La Vanguardia, Joan Subirats a El Periódico, Josep Lluís Carod Rovira al Nació Digital, per exemple. O el filòsof Josep Ramoneda, que des de l’Ara i El País, aporta solidesa intel·lectual. I escriu: “Un dels mites que no ajuda a avançar és l’homogeneïtat dels dos blocs en conflicte. Algú es pot creure seriosament que el 47% d’electors que voten partits independentistes són conservadors, abduïts per fantasies del passat, classes mitjanes que es gronxen en el clientelisme, educades en l’odi en els espanyols? O que el 43% que vota els partits anomenats constitucionalistes són uns inadaptats, reactius a tot el que sigui català, plens d’espanyolisme i incapaços d’entendre la terra on viuen?”

Avui s’ha demostrat que la independència, objectiu legítim de molta gent, no és a tocar ni serà realitat a curt termini i menys per la via unilateral. I també ha quedat clar que una àmplia majoria del poble català rebutja la suspensió de l’autogovern perpetrada a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i el fet que tinguem polítics honrats a la presó o a Brussel·les. Potser ara toca superar els mites i posar per davant allò que CIU, PSC, PSUC i ERC , i també CCOO i UGT, varen considerar prioritari durant el franquisme i al llarg de la transició: la reconstrucció nacional, fer de Catalunya un sol poble, tal com ho va definir una personalitat tan prestigiosa com Josep Benet. I si ara aquell objectiu que semblava aconseguit trontolla potser caldrà posar-lo per davant d’altres aspiracions, sense que això impliqui haver de renunciar a cap objectiu a mig o llarg termini.

2019: eleccions municipals

D’aquí un any i mig es celebraran eleccions municipals. A Sant Feliu, com a la majoria de pobles i ciutats, les eleccions locals tenen una dinàmica pròpia. Normalment s’han celebrat després d’eleccions generals on guanyava el PSC i d’eleccions al Parlament amb victòria de CIU. I alhora el PSUC i ICV han esdevingut primera força sempre excepte una vegada. Les eleccions de l’any 2019 tindran uns precedents diferents: les dues darreres eleccions generals (2016 i 2017) ja no les han guanyat els socialistes sinó Catalunya en Comú i en les recents del Parlament és Ciutadans, i no CIU, qui ha obtingut la victòria. Hi ha qui veu els desplaçaments de vot com un fet negatiu. Però també hi ha qui pensa que son una mostra d’intel·ligència col·lectiva que permetia que a Sant Feliu la gent votés majoritàriament al PSUC i ICV (Francesc Baltasar) a les municipals, a CIU ( Jordi Pujol) a les autonòmiques i al PSC-PSOE ( Felipe González) a les generals. Fins i tot s’han produït fets tan paradoxals com que el primer alcalde contrari al dret a l’autodeterminació de Catalunya que ha tingut Sant Feliu després de la recuperació de la democràcia, fos un socialista que no havia guanyat les eleccions, votat per ERC i CIU l’any 2003 i reelegit l’any 2007, no fa tant de temps. El desplaçament de vots en el context en el que vivim podria provocar l’efecte positiu de trencar uns blocs que, com diu Ramoneda, no son homogenis. Tinc la sensació que les properes municipals les guanyarà qui es mostri més capaç d’interpretar la ciutat real, qui presenti un projecte col·lectiu de futur que permeti millorar la vida quotidiana de la gent, i qui demostri voluntat de superar mites i blocs i tancar ferides.

Comentaris

isidre Sant feliu
3.
La qüestió Jaume és que estem en una oportunitat única per lluitar per un bé superior, la República, tal com va fer el vell PSUC. I els seus hereus hauríeu d'estar al capdavant del moviment popular.
La vostra legítima equidistància fa de tap als que lluiten per la República i us col·loca clarament, per inacció, al costat del règim del 78, monàrquic i corrupte, que us aplaudeixen entusiasmats al parlament.
Se que no tots els comuns (o ICV) esteu en aquests línia, l'1-O a Sant Feliu, varem veure-ho clarament, però els que en són portaveus segueixen dins la roda del hamster i ho amaneixen amb dosis del paternalisme tronat de la vella esquerra o amb pseudoretorica del 15M. Tot plegat esterilitzant i decebedor.
Em sap greu veure que per un cop que hi ha l'oportunitat de fer una revolució el PSUC es queda a casa i això, pot significar lliurar Sant Feliu a Cs. Penseu-hi.
  • 11
  • 7
Pep Sant Feliu Llobregat
2.

Per pensar.
Govern de Coalició a l'Ajuntamet: PSC-ICVPSUCPODEMOS "perque Sant Feliu es d'esquerres i aixó han votat els santfeliuencs".
Ciudadanos guanya a St. Feliu a les últimes eleccions.
Preguntes:
St. Feliu es d'esquerres o era una excusa per fer un pacte de conveniències?
Saben a qui voten la majoria de votants de la nostra ciutat que voten PSC , ICVPSUCPODEMOS, CIUDADANOS?

  • 3
  • 0
Jordi Casanovas SF
1.

Bon article.

Recordo aquesta darrera diada: el PSC no possaren cap senyera a la seva seu ( no fos que...) però mai obliden el.participar o fer-se veure a les festes andaluses que es celebren a SF...(?)

  • 8
  • 6

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat