Soterrament: causes i conseqüències

Un mes després de l'anunci a Sant Feliu, el ministre també ha posat data i finançament a L'Hospitalet. Mentrestant, els diferents partits es preparen pel repte de repensar la ciutat i avui es fa la primera reunió de la ponència unitària del soterrament

  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius

Fa poc més d'un mes, el 17 de gener, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, anunciava el soterrament de les vies del tren de Sant Feliu, i posava sobre la taula calendari i pressupost: el 2019 com a data d'inici i 127 milions d'euros que assumirà íntegrament el govern espanyol. Des de llavors, el ple municipal va aprovar una moció per unanimitat que establia reactivar la ponència unitària del soterrament, que avui es reunirà per primer cop; hem pogut llegir articles i opinions dels polítics santfeliuencs; i el ministre de Foment ha tornat a Catalunya uns quants cops més per anunciar, entre d'altres qüestions relatives a infraestructures, el soterrament de les vies del tren de L'Hospitalet.

El 2019 és a tocar i ara el soterrament es transforma en un repte global de ciutat, que implica construir un Sant Feliu amb les vies soterrades. Un repte que va lligat al calendari electoral, que fixa el 2019 com l'any d'inici de les obres i l'any de les properes eleccions municipals.

Una reivindicació històrica en un context polític determinat

La diferència clau entre l'anunci del soterrament d'aquest any i els anteriors rau en què el finançament l'assumeix íntegrament l'Estat i perquè es parteix d'un projecte aprovat ja el 2010, la qual cosa agilitza els tràmits. Això últim, precisament, és el que diferencia el soterrament de Sant Feliu del de Montcada (on al gener es va saber que Adif havia adjudicat el contracte per redactar l'estudi del projecte de soterrament) o L'Hospitalet, on les obres es preveu que comencin més tard que a la capital del Baix Llobregat.

El pes de l'actualitat política probablement té molt a veure amb l'anunci del soterrament i més tenint en compte les visites del ministre durant les últimes setmanes. L'última va ser ahir a L'Hospitalet, on el ministre va xifrar en 608 milions d'euros el cost de les obres del soterrament de les vies i també va posar data a l'inici dels treballs: el 2020, un any més tard que a Sant Feliu. Altres anuncis que ha fet aquest mes de febrer és l'ampliació de l'AVE fins a l'aeroport de Girona i la implantació del nou servei d'alta velocitat que unirà el Prat de Llobregat i Madrid un 25% més barats. Tot plegat, respon a les inversions promeses per Mariano Rajoy l'abril de l'any passat i que ara arriben en forma d'anunci concret mentre el govern espanyol manté l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.

L'alcalde, Jordi San José, ha afirmat en diverses ocasions i ho reiterava després de l'anunci de De la Serna que "Sant Feliu pot ser la prova del cotó que les inversions anunciades per l'Estat van seriosament, perquè nosaltres tenim un projecte assumible i acabat" i admetia la fórmula que "es barallaven dos i guanyava el tercer". A més, considera que hi ha altres moments en què el context polític també ha condicionat el soterrament: "quan el PP necessitava el vot de Convergència en la investiduar de l'any 96, en les negociacions hi anaven les obres del soterrament de Sant Feliu i Vic. I en això s'ha de fer un agraïment a la parlamentària de Convergència Carme Solsona i la regidora del PP Luisa Sáez".

O cap al 2002, quan, segons San José, "és quan vam estar més a prop d'aconseguir el soterrament, en els últims anys del govern de Pujol, en què vam pactar una solució similar a la del soterrament de Vic, amb Pere Macias de conseller de Territori. Però amb el canvi de govern, el conseller va passar a ser Felip Puig i allà es va acabar tot, perquè van dir que la Generalitat no posaria ni un euro per una obra de l'Estat". Per això, l'alcalde considera que "ara ens ha beneficiat el procés, igual que el 98 ens va beneficiar el pacte del Majestic i després ens van complicar les coses els canvis de govern o consellers de la Generalitat".

Primeres conseqüències: expropiació, estació i calendari

L'actualització del projecte del 2010, segons l'alcalde, implica "l'actualització de preus, normatives europees i de seguretat, però no s'han de fer noves tramitacions en companyies i serveis, perquè el ministeri ho adjudica directament a Ineco, que ja va fer el projecte del 2010 i el que fan és adequar a normativa a aquest projecte, però no es fa un nou projecte". Tot això és el que permet que el calendari d'obres estigui previst per al 2019.

Un cop el projecte estigui enllestit, tal com va explicar De la Serna al gener, es preveu que aquest mateix any s'iniciï l'expropiació dels béns i drets afectats abans de l'estiu. Pel que fa les expropiacions, segons San José, "al projecte del 2010 ja es feien constar i sobretot afecten al pas de la carretera i la via del tren per l'entrada per la rotonda del TramBaix".

La revisió del projecte del 2010 haurà de tenir en compte també què passa amb l'estació. Durant els quatre anys d'obres es disposarà d'una estació provisional però no està clar si es podrà mantenir l'històric edifici actual. Segons afirmava l'alcalde, Jordi San José, en una entrevista al Diari de Sant Feliu: "intentarem que en aquesta revisió final del projecte es pugui mantenir l'edifici, però no condicionarem el projecte a aquesta conservació". En aquest sentit, apunta que si no es pot conservar, es plantejarà "que l’edifici de la nova estació sigui una rèplica fidel de l’edifici original".

La reactivació de la ponència del soterrament i el repte de com dibuixar la ciutat

Més enllà del que és estrictament el soterrament, ara s'obre un altre debat a Sant Feliu que serà clau en els propers anys. És a dir, com s'articula el planejament urbanístic sobre les vies soterrades, com es connecten les dues parts de la ciutat que han estat tot aquest temps partides en dos, de quina manera la ciutadania pot participar en tot aquest procés i quins són els models de ciutat que defensen els partits que formen part de l'Ajuntament.

En aquest sentit, l'alcalde recordava, just després de l'anunci de De la Serna que "el 2010 ens vam oposar a fer blocs de 14 plantes a Sant Feliu i ho vam frenar, però s'ha d'entendre que en el conveni del 2006 s'establia que l'Ajuntament havia de pagar una part. Ara això ja no és així i per tant hi ha un canvi". Per tot plegat, San José té clar que "el debat de com es transofmra Sant Feliu marcarà les eleccions del 2019" i avisa que "vull veure com tothom qui diu que té idees per la ciutat les planteja clarament". Un debat que creu que haurà de tractar "sobre com urbanitzar la superfície, hi ha de passar el tramvia o no, com connectem el carrer Santiago Rusiñol amb el carrer Sant Llorenç, la banda i banda de Roses, etc".

Un dels primers passos que es fa en aquest sentit és la represa d'aquesta ponència unitària del soterament, amb la participació de tots els partits polítics que formen part del ple municipal, tant de govern i oposició. La primera reunió de la ponència es farà aquest dimecres i hi participaran els set grups polítics amb presència al ple.

Eleccions municipals 2019 i el model ciutat de tots els partits

Els diferents partits polítics ja han començat a reaccionar durant aquest mes a l'anunci, tal com hem pogut llegir a través d'articles o opinions a les xarxes socials. La primera tinent d'alcalde, Lídia Muñoz, afirmava l'endemà de l'anunci que "és el moment de reflexionar i pensar lliurement, se’ns obre tot un ventall de possibilitats per a la construcció col·lectiva la ciutat que somiem, sense les lligadures econòmiques que tenia la proposta de planejament de 2010".

El portaveu d'ERC, Oriol Bossa, proposava un concurs internacional: "Sant Feliu té davant seu la possibilitat de viure i ser protagonista d’una transformació enorme que ha de ser, i és, una oportunitat única per la ciutat. Cal doncs, atreure els millors. Uns millors que ens ajudin a delimitar el marc mental (sobretot tècnic, i de possibilitats reals) de tal reforma. Un concurs internacional que valori sobretot com han de ser les solucions urbanístiques i que plantegi habitatge de lloguer assequible (un dèficit de tot l’entorn metropolità), i que deixi al resultat de la participació ciutadana el dibuix final del projecte".

Un article al qual el president del Santfeliuenc FC, Alberto Prieto, reaccionava a través de Twitter recordant que "l'antiga zona esportiva de la rambla (pavelló, pàrquing del camp de futbol i piscines) estan dins d'una zona que només es pot destinar a equipaments esportius" i confiava que "amb la finalització del soterrament torni el Municipal Rambla", en relació al camp de futbol.

Des de Ciutadans, el portaveu Raul Alba qualifica el soterrament com "el reto del siglo XXI dadas las repercusiones no solo urbanísticas, si no también sociales y económicas". I afirmava que "ésto no solo va de unir tramas viarias cortadas por una vía del tren. Se trata de definir un nuevo eje de ciudad que brinde los equipamientos para la ciudadanía y genere sinergias sociales y políticas beneficiosas para todos. Y ésto no es solo un lugar común, si no el mayor reto que tenemos TODOS sobre la mesa."

Rosa M. Martí, des del PDeCAT, també advertia que "el soterrament marcarà de ben segur de manera important el desenvolupament urbanístic de Sant Feliu per a les properes dècades". I apel·lava al consens perquè "és un projecte que afectarà al conjunt de la població, i això suposa que sigui necessari que aplegui el major nombre de sensibilitats possible".

Per part de VSF, durant les últimes setmanes han fet diferents actes en barris de la ciutat per recollir signatures perquè es posi en marxa una campanya de civisme i alhora per informar del soterrament. 

Són els primers posicionaments davant d'un repte que tot just comença. La cursa de fons s'ha engegat i serà llarga.

Comentaris

Daniel
Bona tarda.

Referent al tema de conservar l'històric edifici de l'estació crec que l'edifici actual no s'hauria de tocar. Data, sinó recordo malament, de l'any 1854, 164 anys d'història té.
l'Estació de tren de Sant Feliu forma part de les tres estacions de tren de Renfe més antigues d'Espanya que conservem fins avui dia. La de Molins de Rei i la de Cornellà de Llobregat són les altres dos.

Per alguna cosa històrica i original que encara queda a Sant Feliu millor no enderrocar-la ni fer-ne una igual. No tindria el mateix valor ja. Seria enderrocar 164 anys d'història de Sant Feliu i del ferrocarril de Catalunya i d'Espanya.

Podria mantenir-se com a símbol o com accès a la futura estació subterrània.
En resposta a Daniel
jordi casanovas SF
5.
Uff...hi ha coses o persones de SF que mai m'han agradat: recordeu al famós Don Jacinto a l'escola "els padres" a mitjans dels 60?

Doncs el mateix em passa amb aquest edifici de l'estació...! No m'agrada i ho dic. El millor d'allí el tracte i el cafè del bar, però les instalacions i el personal de Can Renfe molt sovint han estat penoses: dintre no hi ha cadires ni un banc per seure, no hi ha WC, el personal sovint no parla el català i no ha estat mai gaire amable ....en fi...és el meu parer!
  • 1
  • 19
Raúl C's
Que yo sepa los mismos que quieren desahuciar a las gentes sencillas de sus huertos son los mismos que han cometido esas tropelías en el casal de Joves (desviado un 10% respecto su presupuesto original).

Y sí: el bienestar de las personas de Sant Feliu, que pasan sus ratos libres en sus huertos, es tan o más importante que cualquier edificio. Aunque sea el de la estación. Otra cosa es que haya otras alternativas para que el edificio de la estación sea preservado de la forma más adecuada, trasladado o rememorado. En todo caso son alternativas que deberán ser estudiadas con mucho cuidado y cariño.

Y una cosa no quita la otra. No son alternativas sino que deben ser objetivos compartidos. Personas y patrimonio cultural.
En resposta a Raúl C's
Joan Mª Sant Feliu de Llobregat
4.
Una cosa es pasar un rato lliure cuidant l'hortet i una altra es utilitzar el Parc Agrari com zona de pic-nic per amics, saludats i coneguts.
El patrimoni es de tot el poble, la zona de picnic d'uns pocs.
  • 3
  • 11
Raúl C's Sant Feliu
3.
Que yo sepa los mismos que quieren desahuciar a las gentes sencillas de sus huertos son los mismos que han cometido esas tropelías en el casal de Joves (desviado un 10% respecto su presupuesto original).

Y sí: el bienestar de las personas de Sant Feliu, que pasan sus ratos libres en sus huertos, es tan o más importante que cualquier edificio. Aunque sea el de la estación. Otra cosa es que haya otras alternativas para que el edificio de la estación sea preservado de la forma más adecuada, trasladado o rememorado. En todo caso son alternativas que deberán ser estudiadas con mucho cuidado y cariño.

Y una cosa no quita la otra. No son alternativas sino que deben ser objetivos compartidos. Personas y patrimonio cultural.
  • 7
  • 4
Daniel
Bona tarda.

Referent al tema de conservar l'històric edifici de l'estació crec que l'edifici actual no s'hauria de tocar. Data, sinó recordo malament, de l'any 1854, 164 anys d'història té.
l'Estació de tren de Sant Feliu forma part de les tres estacions de tren de Renfe més antigues d'Espanya que conservem fins avui dia. La de Molins de Rei i la de Cornellà de Llobregat són les altres dos.

Per alguna cosa històrica i original que encara queda a Sant Feliu millor no enderrocar-la ni fer-ne una igual. No tindria el mateix valor ja. Seria enderrocar 164 anys d'història de Sant Feliu i del ferrocarril de Catalunya i d'Espanya.

Podria mantenir-se com a símbol o com accès a la futura estació subterrània.
En resposta a Daniel
Joan Mª Sant Feliu de Llobregat
2.

Daniel, no tinguis esperances de conservar l'edifici de l'estació, només un detall, al nou casal de joves van dir que es conservarien les pedres de les arcades de Laureà Miró, doncs les han posat noves, si no han estat capasos de conservar un dintell de finestra, creus que conservaran un edifici?. I cap Regidor ni entitat del poble diu res, ara estàn preocupats en conservar les barraques del horts, deu ser mes important.

  • 6
  • 0
Daniel Sant Feliu de Llobregat
1.
Bona tarda.

Referent al tema de conservar l'històric edifici de l'estació crec que l'edifici actual no s'hauria de tocar. Data, sinó recordo malament, de l'any 1854, 164 anys d'història té.
l'Estació de tren de Sant Feliu forma part de les tres estacions de tren de Renfe més antigues d'Espanya que conservem fins avui dia. La de Molins de Rei i la de Cornellà de Llobregat són les altres dos.

Per alguna cosa històrica i original que encara queda a Sant Feliu millor no enderrocar-la ni fer-ne una igual. No tindria el mateix valor ja. Seria enderrocar 164 anys d'història de Sant Feliu i del ferrocarril de Catalunya i d'Espanya.

Podria mantenir-se com a símbol o com accès a la futura estació subterrània.
  • 21
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat