10 punts per entendre la polèmica pel Pla de Protecció del Parc Agrari

El ple debatrà avui el pla impulsat per l'equip de govern, que vol "fomentar l'agricultura professional i ordenar els horts de lleure". Aquesta reordenació afecta centenars de persones que ara cultiven horts en microparcel·les i que estan en desacord

1. 14 municipis del Parc Agrari i una normativa comuna que no sempre es compleix

Sant Feliu és un dels 14 municipis que formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat. En total, compta amb una superfície total de 3.348 hectàrees i està gestionat pel Consorci del Parc Agrari, del qual formen part la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal, la Generalitat, la Unió de Pagesos i els 14 ajuntaments. Ara l'Ajuntament de Sant Feliu impulsa un Pla de Protecció del Parc que, segons Leiva, s'ha redactat "amb col·laboració absoluta del Consorci del Parc". De fet, el document s'adapta al Pla Especial del Parc Agrari, modificat el 2015.

El regidor de Medi Ambient, Manuel Leiva, subratlla que "el Pla és un document estratègic, no és una normativa. El Pla pren la normativa catalana existent, fa una diagnosi de la situació a Sant Feliu i posa un calendari d'actuacions". Per això, "la idea és que en set anys, el Parc Agrari tingui els usos que marca la llei, perquè la normativa ja existeix".

2. Una situació que ve de lluny

La normativa la marca el Parc Agrari, però no s'està complint, tal com explica Manuel Leiva, que admet que durant dècades a la part corresponent a Sant Feliu "hi ha hagut certa deixadesa general", cosa que ha derivat en la microparcel·lació de terrenys i en usos més socials que d'horticultura. Per revertir aquesta situació, des del 2011 "hem intentat posar ordre, tenim 11 expedients de disciplina urbanística oberts i ara aquest document prova de posar les coses blanc sobre negre".

"A Sant Feliu tenim la pitjor situació més complicada pel que fa a nivell de subparcel·lació, en percentatge i quantitat. Portem anys sentint en diferents fòrums metropolitans que la situació de Sant Feliu és un desastre, i quan s'ha analitzat tècnicament ens hem adonat que hi ha situacions molt irregulars", explica Leiva.

3. La microparcel·lació dels terrenys

La microparcel·lació fa que ara hi hagi més de 600 persones que tenen llogada una microparcel·la i en fan ús. Leiva deixa clar que "no tots els casos són iguals, però hi ha propietaris de parcel·les del Parc Agrari que s'han enriquit fent un negoci lucratiu". En aquest sentit, afegeix que "en algunes microparcel·les s'han fet barraques de 40 metres, i això la llei ho prohibeix, les casetes han de ser de 9 metres. Al final, la gent el que compra és tenir una barraca i un espai lúdic, i a més a més un hort".

A més, apunta que "tot això arrossega una problemàtica important, com els usos de l'aigua". Segons el regidor, el fet que hi hagi centenars de microparcel·les fa que "els pagesos professionals no puguin regar perquè de vegades no hi ha aigua, i això és una font de conflictes constant".

4. La reordenació dels horts, l'objectiu polèmic

Un dels punts que proposa el Pla de Protecció del Parc Agrari de Sant Feliu, i el que ha generat més polèmica és el de l'ordenació dels horts de lleure. Aquest últim punt és el que està generant polèmica entre 680 persones que compten amb parcel·les o microparcel·les llogades en terrenys ubicats al Parc Agrari. El que es preveu fer és un reordenament progressiu des d'ara i durant els propers set anys, fins el 2024, amb la idea que "els propietaris s'hauran d'ajustar a la normativa al llarg d'aquest període i les finques en situació irregular es posin en ordre". Amb la reordenació, la unitat mínima de conreu haurà de ser d'una hectàrea.

5. 680 parcel·lers no podran continuar amb l'activitat als horts que desenvolupaven fins ara

La proposta de pla, per tant, afecta a 680 persones amb horts ubicats en microparcel·les de terrenys del Parc Agrari. L'Ajuntament calcula que la meitat són residents fora de Sant Feliu. Pedro López és un dels centenars de parcel·listes afectats pel Pla de Protacció del Parc Agrari, que explica que estan "moralment enfonsats" i "molt desanimats". López fa més de 20 anys que té llogada una petita parcel·la i, igual que ell, moltes persones més també compten amb un petit hort, derivat de la microparcel·lació dels terrenys.

Afirma que "el propietari va fer parcel·les perquè no era viable l'agricultura al Baix Llobregat" i que els usuaris d'aquests terrenys "hem pagat un lloguer, hem plantat arbres i hem arreglat camins, perquè tot això estava molt deixat. Hem cultivat la terra i estimem la terra. Sí, també tinc una petita barraca, però l'he construït per poder refugiar-me quan plou" i lamenta que el Pla "expulsarà aquestes persones dels horts que han cultivat durant tot aquest temps". López diu que et diguin que te n'has d'anar, sense poder arribar un acord, desanima molt".

6. L'alternativa dels horts socials

Des de l'Ajuntament, defensen que l'horticultura urbana es mantindrà perquè es destinarà un hort urbà amb 42 parcel·les de 40 metres per aquesta finalitat "amb rec gota a gota i un espai comú de descans". Es tracta d'una idea similar a la dels horts socials de Manso, on n'hi ha prop d'una cinquantena. "Si hi ha una demanda prou forta, ampliarem zona de carrer del Pla i podrien sortir fins a 150 microparcel·les", assegura Leiva.

Pedro López, des del punt de vista dels parcel·listes, és escèptic: "faran 40 horts urbans per 600 parcel·listes, és complicat que surtin els números". A més, també és crític amb altres canvis, com ara que "volen que entrem a peu al Parc Agrari i que no fem barbacoes, però fer això no és cap crim, venim aquí cada setmana i som com una família".

7. Unitat mínima de conreu: una hectàrea

A banda dels agricultors professionals i els horts socials, s'estableix que els col·lectius poden cultivar terrenys però es fixa que la unitat mínima serà d'una hectàrea. Leiva torna a apel·lar a la normativa: "la llei estableix que amb unitats mínimes de cultiu és que una parcel·la de menys d'una hectàrea no es pot vendre".

Una possibilitat que permetria l'ús de persones que volen seguir cultivant un hort al Parc Agrari seria que es constituïssin com a associacions de cultivadors. La idea es va plantejar a la reunió que es va fer la setmana passada entre Ajuntament i persones afectades. Seria una alternativa que permetria regular l'ús de finques privades parcel·lades de manera irregular. Leiva considera que això "permetria poder llogar una parcel·la entre uns quants i que es reparteixin l'espai. Però ja hi hauria un sol interlocutor i tot plegat permetria regular millor temes com el problema de l'aigua".

8. Més enllà de la reordenació: aposta per l'agricultura professional

El regidor de Medi Ambient, Manuel Leiva, defensa que "no ens volíem limitar a disciplina urbanística, aquest és un tema més complex que té molt més recorregut i també te a veure amb sobirania alimentària". Per això el Pla també pretén fomentar l'activitat agrària, afavorint l'extensió de l'agricultura professional. En aquest sentit, el Pla vol posar èmfasi en "la producció d'aliments quilòmetre zero i promou l'impuls del coneixement i l'ús social del parc respectuós amb els camps i el riu".

Pedro López, d'altra banda, considera que el pla és "destructiu" i no creu que "ningú vulgui invertir-hi, no és tan fàcil, aquest Pla farà que el Parc Agrari s'abandoni i acabi desapareixent".

9. El problema de la comunicació

L'esclat de la polèmica ha estat sobretot perquè la majoria de persones que cultiven horts en terrenys al Parc Agrari s'han assabentat de la notícia de cop i volta. Segons el regidor de Medi Ambient, Manuel Leiva, "el Pla s'ha comunicat correctament als 184 propietaris". Però aquesta informació no ha arribat a la majoria de llogaters. Pedro López explica que "ni els propietaris ni l'Ajuntament ens han dit res i ho hem sabut a traves de Raul Alba, portaveu de Ciutadans, Silvestre Gilaberte, de Veïns per Sant Feliu". Un cop assabentats del tema, van demanar una reunió informativa amb l'alcalde i el regidor, que es va fer dimarts passat a la sala de plens on van assistir més d'un centenar de persones.

Part del descontentament dels llogaters dels horts deriva també de la comunicació: "no hi ha hagut delicadesa per explicar-nos res", es queixa López. Sobre la reunió de la setmana passada, diu que "va quedar clar que no es pot lluitar contra les lleis. Jo parlava de sentiments i em van dir que això quedava a part, ara hi ha uns terminis per deixar les terres durant els propers anys. Estem tocats i baixos de moral".

10. El pla es debatrà al ple d'avui, s'allargarà el període d'al·legacions i es faran actes informatius

El Pla es debat avui al ple municipal de febrer, una sessió on també assistiran les persones afectades. López voldria que es fes una proposta de pla alternatiu, però no hi confia i afirma que "el Pla ens afectarà a tots, aniran parcel·la per parcel·la i s'haurà d'entrar caminant al Parc, ningú podrà lluitar contra això". Té clar, això sí, que tallarà els 21 arbres que va plantar ara fa més de 20 anys, "no penso deixar-los".

Si el Pla s'aprova, s'obrirà un període d'exposició pública que "serà més llarg de l'habitual", segons explica Leiva, "durarà dos o tres mesos, en què es podran fer al·legacions". Això sí, ja adverteix que "no es poden atendre peticions que es vulguin saltar la llei". A més, durant les properes setmanes també es preveu fer dos actes públics sobre el Pla a Can Calders i Falguera.

Comentaris

Manuel Leiva
Sra. Rosa Malva, crec que hi ha hagut un error de transcripció a l’article.

El que vaig explicar a la persona que em va entrevistar és que hi han 184 propietaris i que s’havia notificat a aquells que, segons la diagnosi del Pla Especial (el 2015 del Consorci del Parc Agrari, no el de Sant Feliu), s’havia detectat a alguna de les seves parcel-les usos o construccions irregulars.
Evidentment no són tots, i lògicament els que fan un ús regular també aniran sent informats del Pla de Sant Feliu.
També sabem que la immensa majoria de propietaris coneixen el Pla Especial de 2015, com és lògic.
En resposta a Manuel Leiva
Rosa Malva Sant Feliu de Llobregat
6.
Sr. Leiva,
Gràcies per la seva voluntat d'aclarir el que segons vostè és un error de transcripció (això ja ho confirmarà la Redacció).
Ara bé la seva resposta crec que pot confondre el personal perquè vostè parla de dos Plans diferents i ho barreja tot.
D'una banda tenim el Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari (modificat el 2015), que és públic i efectivament conegut.
D'altra banda tenim el Pla de protecció del Parc Agrari de Sant Feliu de Llobregat, que no és públic ni conegut (d'aquí la inquietud generada) i que vostès van aprovar inicialment al Ple de dimarts 27 de febrer 2018, sense que la població (afectada o no) n'hagués estat informada. Seria bo que en les discussions no es confonguin els dos Plans.
I per cert, no diu res de la reunió del dia 20 de febrer de 2018. M'agradaria saber si es va fer amb voluntat real d'informar ? O si es va fer només per desactivar o afeblir la mobilitzaió que es preveïa que hi hauria al Ple? I si era informativa, perquè no es va informar i convocar adequadament? Per què la web de l'Ajuntament informa que s'ha fet la reunió i en canvi no informa de la convocatòria?
Estaria bé reconèixer quan les coses no es fan bé. Menys prepotència i més transparència (de veritat!) Sr. Leiva. Pensin que és més senzill apagar una espurna que un incendi, sobretot si ben aprop hi ha material inflamable preparat per aprofitar-ho.
  • 3
  • 0
Rosa Malva
L'afirmació del Sr. Leiva de que "el Pla s'ha comunicat correctament als 184 propietaris" és literalment mentida. No només no s'ha comunicat el Pla, sino que ni tan sols s'ha informat de la reunió del passat dia 20 de febrer. D'això la població, només n'ha tingut notícia a posteriori, a través d'aquest mitjà i de la nota a la web de l'Ajuntament, El tema és prou important per notificar tant la celebració de la reunió informativa com el Pla i no unicament a propietaris/es (cosa que no s'ha fet), sinó a tota la població.
Però no sorprèn, és el despotisme il.lustrat marca de la casa: tot per al poble, però sense el poble!! El típic: "no digue'm res a veure si no se n'assabenten i s'ho troben ben plantificat als morros!" Això sí, després vinga omplir-se la boca de participació... ens creuen babaus, però no ho som.
En resposta a Rosa Malva
Manuel Leiva Sant Feliu
5.
Sra. Rosa Malva, crec que hi ha hagut un error de transcripció a l’article.

El que vaig explicar a la persona que em va entrevistar és que hi han 184 propietaris i que s’havia notificat a aquells que, segons la diagnosi del Pla Especial (el 2015 del Consorci del Parc Agrari, no el de Sant Feliu), s’havia detectat a alguna de les seves parcel-les usos o construccions irregulars.
Evidentment no són tots, i lògicament els que fan un ús regular també aniran sent informats del Pla de Sant Feliu.
També sabem que la immensa majoria de propietaris coneixen el Pla Especial de 2015, com és lògic.
  • 1
  • 2
Joaquim Pahissa i Puertas Sant Feliu de Llobregat
4.
Me n'alegro molt que per fi s'hagi posat fil a l'agulla en el desgavell que és el Parc Agrari a Sant Feliu.
Molta gent no vol veure els prejudicis que comporta la parcel.lació de finques agraries i la proliferació d'hortolans als pagesos professionals.
Posaré un exemple real de com hem arribat a aquesta situació, jo soc un propietari i tinc una finca de 1 hectarea, que són 10000 mts.2, la parcel.lo a 400 mts2. x 25 parcel.listes a 400 € la parcel.la és igual a 10000 € anuals sense fer res ( tot això és il.legal però és igual fins ara ningu diu res) quines són les conseqüencies pels pagesos : 25 persones que reguen quan els hi sembla no el dia que els toca, tancant i obrint comportes quan els hi sembla be, amb la consegüent perdua de temps pel pàges, en l'ha. parcel.lada enlloc d'una barraca n'apareixen 25 i en tot el parc agrari al terme de Sant Feliu hi ha uns quant casos d'aquests, de moment s'han censat gairebé 700 parcel.listes, calculeu els problemes que provoquen.
Per no parlar dels riscos sanitaris que podrien provocar doncs hi ha més de 100 gossos, centenars de gallines i de gats sense vacunar , algunes dotzenes de cavalls i alguns porcs d'engreix.
Aquesta situació de permissibilitat també encareix molt la terra pels pagesos perquè no es pot pagar la terra a preu d'hortolà, és impossible treure-li rendibilitat.
També cal tenir en compte els centenars de tones de residus acumulats en construir les barraques, galliners, boxes per cavalls , etc.
Per això crec que és molt bona cosa que als hortolans els concentrin a tocar del carrer del pla i no destorbin l'activitat professional, només afegir que faria les parcel.les de 100-150 mts.2 perquè tinguin prou espai per conrear el que vulguin.
  • 21
  • 7
Rosa Malva Sant Feliu de Llobregat
3.
L'afirmació del Sr. Leiva de que "el Pla s'ha comunicat correctament als 184 propietaris" és literalment mentida. No només no s'ha comunicat el Pla, sino que ni tan sols s'ha informat de la reunió del passat dia 20 de febrer. D'això la població, només n'ha tingut notícia a posteriori, a través d'aquest mitjà i de la nota a la web de l'Ajuntament, El tema és prou important per notificar tant la celebració de la reunió informativa com el Pla i no unicament a propietaris/es (cosa que no s'ha fet), sinó a tota la població.
Però no sorprèn, és el despotisme il.lustrat marca de la casa: tot per al poble, però sense el poble!! El típic: "no digue'm res a veure si no se n'assabenten i s'ho troben ben plantificat als morros!" Això sí, després vinga omplir-se la boca de participació... ens creuen babaus, però no ho som.
  • 15
  • 1
Abraham Barbosa Sant Feliu de Llobregat
2.
Yo fui uno de los asistentes a dicha reunión la semana pasada.
Puedo decir que bajo mi punto de vista, se ven muchas lagunas en las maneras de actuar y en el hecho de querer actuar ya y de esta forma.
No se entiende que digan que este hecho se les comunicó a los propietarios cuando esto, según ellos mismos es incierto.
Tampoco se entiende que se bote en el pleno de hoy dia 27, cuando el ayuntamiento, aparentemente, ya ha empezado a realizar acciones previas, incluso antes de su aprobación.
Yo particuarmente, tal y como dije en dicha reunión, no entiendo como un ayuntamiento, que se debe al pueblo, quiera aplicar unas leyes, de las cuales todos sabemos que no servirán de mucho, y en cambio no mire por los afectados, o al menos de forma correcta.
Quieren promover la horticultura... me parece muy bien, pero no a golpe de poder, y mas a personas que llevan cuidando las tierras desde hace 20 y 30 años, las cuales les ha costado un dinero, trabajo, vivencias e ilusiones.
Se puede entender, que como se comenta, no ha habido una regulacion o control, pero creo que para solventar esta situación, existen otras opciones...
Me alegra escuchar que hay posibilidades de negocioción. Antes de actuar con las leyes en la mano, se vería con buenos ojos, que el ayuntamiento sentara un precendete para intentar cambiar estas leyes del parque agrario en favor de la agricultura, no solo a favor de empresarios (para su venta) sino para el uso individual de sus ciudadanos...

Gracias.
  • 9
  • 3

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat