Cançons, poesia i sentit de l'humor

Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer fan vibrar la Sala Ibèria en l'espectacle d'obertura de la VII Setmana de la Poesia

  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius

Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer. El cartell de la inauguració de la VII Setmana de la Poesia prometia i el trio creat per a l'ocasió no va decebre. Les expectatives eren altes: ho confirmava una Sala Ibèria plena a quarts de nou del vespre d'un dimarts del mes de març. El tret de sortida de la Setmana de la Poesia va convèncer tant als fans de Love of Lesbian com als més curiosos. Música, poesia i sentit de l'humor es van convertir en els ingredients més adequats per atrapar un públic que va acabar dret, al final de l'espectacle, aplaudint amb entusiasme.

Hits de Love of Lesbian, poesies a tres veus i dosis d'humor

Una posada en escena minimalista i cuidada feien entrar a l'atmosfera poètica de la proposta: en comptes de fer servir l'escenari gran de la Sala Ibèria es va posar un petit escenari, al centre, que potenciava la proximitat amb el públic. Dos tamborets alts, garlandes de llums i una il·luminació efectiva van generar l'atmosfera perfecta per entrar a l'univers poètic de Santi Balmes.

El cantant de Love of Lesbian va advertir des del principi que es volia allunyar dels "recitals de poesia pedants" i fent broma i afirmant que "estic acostumat als concerts, en què acabes un tema i tothom aplaudeix". Balmes va anar desgranant els motius dels poemes que va recitar conjuntament amb Clara Segura, i amb l'acompanyament al piano de Fluren Ferrer, i va intercalar el recitat amb la interpretació d'algunes cançons de Love of Lesbian, a veu i guitarra i amb el piano de Fluren Ferrer.

Els poemes formaven part del seu llibre Canción de Bruma, publicat l'any passat, on combina poesia i prosa poètica a través de la seva mirada personal. De fet, després de dos poemes, Santi Balmes va interpretar precisament el tema que dona nom al llibre, al qual va seguir un dels clàssics de Love of Lesbian: Allá donde solíamos gritar. Un Santi Balmes que va anar creixent en intensitat a mesura que avançava l'espectacle i alhora que es guanyava l'atenció d'un públic que es va mantenir atent durant l'hora i mitja llarga que va durar.

La interpretació dels poemes per part de l'actriu Clara Segura també va ser un dels punts forts de l'espectacle, així com la complicitat que es respirava entre tots tres. Una Clara Segura brillant en la seva faceta de rapsoda va deixar clar perquè és una de les millors actius del moment i va transportar el públic a l'essència dels poemes de Balmes. Fins i tot en els més llargs, els donava la intensitat i el ritme necessaris, tant quan recitava sola com quan acompanyava Santi Balmes, o s'hi afegia Fluren Ferrer.

De 'Marlene' i Phil Collins a la "dulce ratonera" d'Espanya

Entre tots tres van teixir una atmosfera còmplice i amb tocs d'humor, que va tenir el seu moment àlgid amb la interpretació de "Marlene, la vecina del ártico". Just quan feia una hora que havia arrencat l'espectacle, Balmes es va deixar anar del tot, es va treure la camisa per lluir una samarreta amb el missatge "el sexo anual duele", que va arrencar les rialles del públic i va començar a cantar un altre 'hit' de la seva banda, conegut com "Marlene". Amb els espectadors a la butxaca, Fluren Ferrer va interrompre a mig tema, just en el vers en què parla de Phil Collins. L'al·lusió a Collins va desembocar a un diàleg musical sobre l'artista, en què tots tres van acabar cantant fragments de les tornades més conegudes del cantant britànic. Un joc que va acabar amb la represa del final de "Marlene, la vecina del ártico", amb el públic encara més convençut.

Un altre dels temes de Love of Lesbian que es van sentir ahir, interpretats per veu, guitarra acústica i teclat, va ser "Mi primera combustión", un clàssic de la banda que també va ser molt aplaudit. De fet, Santi Balmes no va escatimar cançons, amb Clara Segura de corista, tot i que algunes les va fer servir només d'introducció per alguns poemes. Pel que fa als poemes, un dels més aplaudits va ser "España, dulce ratonera", cap al final de l'espectacle, on Balmes mostra la seva visió particular del país i que va introduir dient que l'havia escrit fa més d'un any però era igual d'actual. Un poema en què descriu el desencant social i polític i on acaba confessant que se n'hauria anat lluny "si no fuera por el sol", la "dulce ratonera" del títol.

Una Setmana de la Poesia que s'expandeix

L'espectacle va acabar a les deu tocades, amb el públic dret, aplaudint i reclamant un bis, que tots tres artistes van fer per completar una inauguració de la Setmana de la Poesia molt potent. Un acte que va ser una declaració de principis d'aquest cicle que enguany arriba a la setena edició i que fins el 26 de març ha programat una trentena d'actes repartits per tota la ciutat. L'acte el van obrir Marina Abadías, directora de la Biblioteca Montserrat Roig, una de les organitzadores de la Setmana de la Poesia, conjuntament amb La Mordida Literaria, i l'alcaldessa accidental, Lídia Muñoz. Totes dues van destacar l'aposta de Sant Feliu per la poesia i la consolidació d'aquest cicle. Per donar un to més poètic a la intervenció, van acabar el seu parlament llegint a dues veus un poema de Guim Valls, guanyador de l'última edició del Premi Martí Dot.

Ahir es va fer el tret de sortida de la Setmana de la Poesia, que s'allargarà fins el 26 de març, combinant recitals, presentacions i música, sempre amb la poesia de fil conductor, i on s'hi poden trobar des de propostes més arriscades fins a d'altres més convencionals. Prop de vint dies per gaudir de la poesia a prop de casa.

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat