Un magnífic espectacle de Alberto San Juan i Fernando Egozcue per encarar la recta final de la Setmana de la Poesia

“España ingovernable” va proposar ahir dimecres un viatge poètic al voltant les avantguardes democratitzadores més populars a casa nostra al llarg dels segles XX i XXI

  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius
  • Foto: Marc Rius
    Foto: Marc Rius

La setena edició de la Setmana de la Poesia camina amb pas ferm i inicia la seva recta final amb un espectacle dels que donen nivell i solera a aquesta aposta cultural. Una programació amb una presència més marcada per propostes de tipus local, necessita d’actes com el d’ahir per configurar una aposta (molt) atractiva. I és que España ingobernable”, proposta dissenyada i interpretada per l’actor Alberto San Juan i el músic Fernando Egozcue, és el clar exemple de les àmplies possibilitats que el món de la poesia ofereix per superar el tall canònic i ortodox de la poesia per la poesia. 

La idea és bàsica. Suma un fil narratiu conductor, el factor ingovernable de les classes populars i les seves reivindicacions de més i millor llibertat, i una selecció de textos d’alguns dels nostres millors poetes, sòbriament presentat, amb una magnífica interpretació d'Alberto San Juan (propera amb el públic i respectuosa amb els textos) i el mestratge d’un gran guitarrista (F. Egozcue) i tindràs una proposta de molts quirats que, ahir dimecres, al Centre Parroquial, va satisfer, i molt, a l’ampli públic assistent.

Des del cor de la bèstia

La cosa pintava bé des d’un bon començament; un d’aquells de traca i mocador. Federico García Lorca narrant en primera persona els efectes del caos capitalista del crack del 1929 a Wall Street. Magnífica estampa, esfereïdora, superba. I després, tot de cop, sense descans, un torrent de poemes (més Lorca, Miguel Hernández, Ángel González, Gloria Fuertes i Jorge Reichmann, entre d’altres) explicacions pertinents, anècdotes, cançons (des de la divina Concha Piquer cridant a l’alliberament femení fins a J. M. Serrat i Ll. Llach), memòria / memòries i desmemòria...

Tot, tot, amb la sana intenció de transmetre vida, rebel·lia, dignitat, d’encomanar acció, de fer-nos sortir d’aquest somni, d’aquesta trampa per caçar ànimes, cossos i benefici, d’aquest marasme de doblepensar (1984) i de postveritats. Com diria aquell, la poesia és un arma carregada de futur.

En definitiva, matrícula d’honor. Felicitats als artistes, a l’organització i al públic assistent. Seguim atents des de Fetasantfeliu als actes que marquen el tram final d’aquesta Setmana de la Poesia que, pel bé de tots, sembla consolidada.

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

 

 

 

 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat