Allò que no ens expliquen del sistema de pensions

Carlos Bravos i Cristina Torre, de CCOO, van participar en una conferència-diàleg dillus a l’Ateneu.

Carlos Bravo, secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO i membre del “Pacte de Toledo” i Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO Catalunya i veïna de Sant Feliu, van ser els ponents de la conferència-diàleg que, amb el títol “El món de les pensions i el futur social”, va tenir lloc dilluns passat a la sala d’actes de l’Ateneu, en un acte organitzat per l'USLA, l'Ateneu i CCOO.

Angel Merino, president de l'USLA, va començar la presentació de l’acte posant en valor l’acord que darrerament han signat l’Ateneu i CCOO del Baix Llobregat per tal de portar a terme conjuntament activitats de caràcter social a Sant Feliu. L’acte de dilluns, precisament, estava emmarcat en aquest conveni. Merino va destacar també el gir de torn que ha experimentat el col·lectiu de pensionistes del país, en tant que ha passat de ser un sector “fidel seguidor del govern” a donar una resposta de mobilització que “ningú s’esperava”. Merino en va parlar com “un moviment interessant”, informant també del col·lectiu que es reuneix cada dilluns a Sant Feliu per tractar la problemàtica de manera col·lectiva, en tant que “els problemes no són individuals sinó col·lectius”.

Cristina Torre va presentar al Carlos Bravo destacant la seva llarga trajectòria. “No acabaria mai i per tant he fet un petit resum” va dir la Cristina. Va destacar també que és llicenciat en geografia i història i en dret, membre de la comissió executiva d’Espanya des de l’any 2008. Actualment és secretari confederal de polítiques públiques i protecció social. Tant mateix “té un currículum espectacular en juntes executives de gran importància” inclòs a nivell europeu.

Cristina va fer esment també de la campanya que CCOO de Catalunya està duent a terme als centres de treball, en tant que la problemàtica de les pensions “no és només una cosa del jubilats, sinó que també afecta al futur dels joves en actiu”. La precarietat del treball que viuen la població activa actual hi està estretament vinculada.

Carlos Bravo va començar la seva intervenció afirmant que quan parlem de pensions, “estem parlant de moltes altres coses i en definitiva de com es reparteix la riquesa del país”.

Una segona idea que va expressar Bravo girava al voltant de la reiteració del debat de les pensions i l’intent del govern de torn de “fer-nos creure que la solució passa perquè cada persona estalviï per garantir-se la seva pensió de manera individual”. Carlos fa referència a la situació dels anys 90 quan es va donar una situació similar en que el sistema de pensions també era deficitari i es va generar un debat similar a l’actual.

Com ha evolucionat el sistema de pensions

Aquella situació va precipitar a fer un pacte entre els diferents actors polítics i socials que donés una sostenibilitat al sistema de pensions al llarg termini. El Pacte de Toledo va ser “un govern participat de les pensions”, participat pel govern, l’oposició i els grups que financen el sistema -població activa, ciutadania i empresaris-. Aquell pacte de l’any 95 tenia alguns eixos vertebradors com la separació de les fonts de finançament de pensions i drets universals, finançant aquests últims única i exclusivament des dels pressupostos de l’estat. Aquesta estratègia ha fet dels nostre sistema de pensions “un dels millors sistemes a nivell mundial i exportables a altres llocs”, diu Bravo. Un altre mesura que és va prendre va ser deixar de baixar les cotitzacions a la seguretat social com s’havia fet els anys anteriors degut a la pressió empresarial. Bravo destaca el caràcter “intergeneracional” del sistema de pensions, el qual demana “establir una relació de confiança entre les diferents generacions en quan al fet de que, qui manté les pensions d’un moment determinat amb la seva cotització tindrà després garantida la seva”. La tercera decisió fou “guardar els excedents per poder pagar pensions més tard”.

Aquest pacte que garantia la sostenibilitat de les pensions a mig i llarg termini “salta pel aires en els últims 10 anys”, segons va explicar Bravo. La crisi i la mesura de regular amb destrucció massiva de treball que pren el nostre país davant la mateixa “i a diferència del que fan altres països”, són les dues causes principals. També es prenen mesures estructurals per millorar la competitivitat basades en una devaluació dels salaris, el debilitament dels serveis públics i la devaluació de les pensions.

On hem arribat i vies de solució

La situació anòmala d’inflació negativa que s’ha donat durant uns anys ha sostingut la situació sense revolta social, fins als dos últims anys en que, la pèrdua de poder adquisitiu ha fet sorgir una eclosió social. La resposta del govern a aquesta situació va ser “dividir a la població” pujant només les pensions mínimes i les de viudetat; un intent fallit d’aturar la mobilització. La següent mesura és l’acord amb el PNV de pujar-les un 1,6% l’any 2018 i el 2019. Bravo va aclarir que això no és garantia de manteniment del poder adquisitiu, en tant que la conjuntura econòmica internacional apunta a una inflació major al 1,6 per l’any 2019.

A més, va subratllar “la posada en valor de la mobilització ciutadana” en tant que provoca una reacció del govern, en l’acord amb el PNV, amb una mesura que el que fa és posposar la resolució de la situació a la següent legislatura. Al 2013 el PP va prendre unilateralment la mesura de garantir-lo minoritzat les pensions a la baixa “en comptes de prendre altres mesures com pujar les cotitzacions o similars, “que és el que fan altres països europeus”. Aquesta mesura també s’ha posposat pe la següent legislatura, en aquest intent de fugida endavant.

Per Bravo, cal continuar amb la mobilització social, en tant que “ha produït un guanys de temps però no ha resolt el problema”, encara que sigui en altres temes. Bravo crida a la suma i a la confluència per evitar que el govern aconsegueixi el seu objectiu de tancar el tema abans de les properes eleccions. També apunta com a mesura de garanties la recuperació del govern participat de les pensions. Cal incrementar les cotitzacions incrementant els tipus, incrementant els salaris mínims i les bases de cotització i d’altres mesures.

En el debat posterior a la conferència, van sorgir diverses inquietuds, com ara com d'efectiu seria que el sistema de pensions passés a finançar-se mitjançant impostos. Bravo va posar el toc d’atenció en com aquesta mesura provocaria una major pressió econòmica a les classes mitges i baixes, en tant que una gran part dels impostos provenen del consum.

L’acte va acabar amb una intervenció per part d’un membre del col·lectiu de pensionistes de Sant Feliu, anunciant les noves mobilitzacions que tenen previstes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat