Històries locals del passat que cobren vida a la xarxa

El Projecte Xarxes s’encarrega, a través del padrons municipals, de conèixer històries de proximitat. La setmana passada es van presentar els primers resultats del projecte

  • Els 3 membres del projecte informant dels avanços/ Foto: Marc Rius. Marc Rius
    Els 3 membres del projecte informant dels avanços/ Foto: Marc Rius
    Fotos: Marc Rius
  • Alicia Fornés i Joana Maria Pujadas-Mora explicant el projecte/ Foto: Marc Rius. Marc Rius
    Alicia Fornés i Joana Maria Pujadas-Mora explicant el projecte/ Foto: Marc Rius
    Fotos: Marc Rius
  • Lliurament de diplomes/ Foto: Marc Rius. Marc Rius
    Lliurament de diplomes/ Foto: Marc Rius
    Fotos: Marc Rius

Els primers resultats del Projecte Xarxes es van començar a presentar la setmana passada. Un projecte realitzat gràcies als voluntaris que ajuden a digitalitzar els padrons municipals dels pobles escollits. El projecte, que duen a terme el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i el Centre de Visió per Computador (CVC), consisteix en anar creant una base de dades a internet on qualsevol ciutadà podrà buscar a alguna persona que hagi viscut a Sant Feliu o a un altre poble del Baix Llobregat, la seva professió, la zona on vivia, l’edat que tenia o quantes persones vivien a cada casa.

Les xarxes del passat entren a la xarxa del futur

Xarxes: tecnologia i innovació ciutadana en la construcció de xarxes socials històriques per a la comprensió del llegat demogràfic es tracta del segon projecte de padrons al Baix Llobregat en el que treballen conjuntament el CED i el CVC. Consisteix en exportar a d'altres pobles, com El Papiol, Corbera, Molins, Torrelles o Santa Coloma de Cervelló, el projecte Eines d’anàlisi de la digitalització dels padrons que ja estava acabat a Sant Feliu. Per Josep Lladós, membre del Centre de Visó per Computador, “es tracta d’un lloc on la gent pugui consultar i complementar” la informació que necessiti.

Els padrons, realitzats cada 5 anys, han estat bolcats, poc a poc, en un format digital, que serveix per saber en quines zones del poble vivien les famílies, la professió que tenien, si es traslladaven de carrer o de poble, la quantitat de gent que vivia a la casa, i l'edat que tenien, arribant a obtenir informació de dos segles enrere. Alícia Fornés, companya de Lladós al CVC, explicava com s’han digitalitzat els padrons: “vam haver d’ensenyar a llegir a l’ordinador les lletres dels padrons, i ara la idea és que l’ordinador es dediqui a llegir, i nosaltres i els voluntaris ho validem perquè no s’equivoqui al fer els arbres genealògics”

En el cas de Sant Feliu, el projecte més avançat, només queda validar algunes paraules perquè el mateix programa relacioni el parentiu familiar. Per aquest motiu, Fornés explicava que ara la feina del voluntari ja no és gens avorrida: “ara validem a través de jocs digitals”.

Un cop es fa tota la feina de digitalització arriba el moment d'inserir-ho a la nova web, que encara està en proves, per poder tenir les relacions a l’abast de tothom. Joana Maria Pujadas-Mora, component del Centre d’Estudis Demogràfics, explicava per tots aquells que estiguessin preocupats, que “per la privadesa de les dades només es poden mostrar en obert els noms de les persones de fa més de 100 anys, per tant, només està públic fins al 1915; i al 2020 podrem mostrar el següent padró.” També va aprofitar per explicar el funcionament de la web matisant que al cercador es podrà buscar per municipis i persones; fins i tot en cognoms que poden ser similars com, per exemple, “casanova” o “casanoves”, que els trobarà tots dos perquè l’usuari pugui triar bé. Al perfil de cada habitant sortirà el nom, la relació familiar amb el cap de la casa, l’edat del moment en què es va fer el padró, el carrer on vivia i la feina, i fins i tot es podrà pujar alguna foto de la persona. 

Tot aquest projecte servirà per saber els noms i cognoms més comuns a cada poble segons l’època, la piràmide de població o la zona sobre el mapa on vivien les famílies. 

Els Voluntaris, una part imprescindible

“Avui no hem vingut a presentar els resultats sinó a dir gràcies” deia Pujadas-Mora abans de donar per tancat l’acte. Es referia a tots els voluntaris que han estat ajudant, i que encara avui segueixen ajudant, a validar les paraules digitalitzades, també va aprofitar per engrescar a més a participar al projecte i reconeixia que sense ells no hagés estat viable. Per aquest motiu i com a petit símbol de reconeixement abans de donar per tancat l’acte van repartir uns diplomes i un llibre de record als voluntaris.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat