Repensar la ciutat amb mirada de gènere

El Col·lectiu Punt 6, especialista en urbanisme amb mirada de gènere analitza Sant Feliu des del punt de vista feminista

Incorporar la perspectiva de gènere en l'urbanisme perquè les ciutats tinguin en compte la vida quotidiana. Amb aquest propòsit ahir dimarts es va fer un acte a Les Tovalloles, emmarcat en el conjunt d'activitats precongressuals del 5è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que es farà a l'octubre. Les principals ponents de l'acte van ser Montse Garcia, de la Federació ECOM, i Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6, especialista en urbanisme amb perspectiva de gènere. També hi van intervenir la regidora de dones i polítiques d'igualtat, Lídia Muñoz, i la consellera de dones, gent gran i LGTBI, Vicky Castellanos.

"Hi ha una diferència entre les ciutats que se'ns venen per la televisió i el que es proposa des dels moviments socials", va explicar Montse Garcia, de la Federació ECOM, un moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física. Per Garcia, s'ha de parlar "des de la visió de la diversitat i el feminisme, és a dir, entenent que hi ha moltes dones diferents". I va criticar espais públics on es marquen jerarquies només per l'accessibilitat: per exemple "persones que tenen una discapacitat i que per entrar en un edifici públic han d'entrar per un accés totalment diferent de per on ho fa la majoria de gent".

Per Garcia, l'urbanisme feminista implica "posar en el centre de les ciutats la ciutadania i les persones: les seves vides quotidianes, la diversitat i les cures. Que les ciutats siguin un espai de convivència de la diversitat". També va apuntar crítiques de dones amb diversitat funcional a alguns moviments feministes: "són les oblidades de les oblidades". I va fer un elogi de la diversitat: "les ciutats han d'estar pensades per persones reals, és normal ser diferent. I la ciutadania és diversitat, la diversitat ens enriqueix".

Una ciutat més enfocada a la vida quotidiana

El Col·lectiu Punt 6, especialista en urbanisme amb perspectiva de gènere, ha fet una auditoria de Sant Feliu per saber quines mancances té i quins punts forts ja té en compte la ciutat. Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6, va fer una breu introducció sobre què implica l'urbanisme feminista abans de centrar-se en el cas de Sant Feliu. "Tradicionalment les dones han estat situades en espais de cura i els homes en espais públics". Un espai públic que no està pensat "per donar un suport físic per activitats que tinguin a veure amb cures i sostenibilitat de la vida". I va posar exemples quotidians concrets, com el fet d'acompanyar nens a l'escola o a persones grans als centres de salut: "són coses que fem al dia a dia imprescindibles però que no tenen un valor associat". I com a conseqüència, "les ciutats no ho tenen en compte".

En aquest context, l'urbanisme amb perspectiva de gènere prioritza l'experiència quotidiana i la diversitat de les persones. "Vivim en ciutats on l'esfera productiva és la més important, i la resta d'esferes, com la reproductiva, la comunitària i la pròpia tenen menys espai". A partir d'aquí, s'ha analitzat Sant Feliu a través de sis indicadors, com són la proximitat, la diversitat, l'autonomia, la vitalitat, la representativitat o l'habitabilitat, i s'ha fet una diagnosi que subratlla aspectes a millorar i d'altres que són positius.

Una ciutat més enfocada a la vida quotidiana

Pel que fa als aspectes a millorar, el Col·lectiu Punt 6 apunta que no tots els barris compten amb la mateixa densitat d'espais públics, que pràcticament no hi ha banys públics o que falten bancs que es mirin entre si per afavorir la relació. Tot i això, un dels aspectes més positius és precisament la presència de "molts bancs" a Sant Feliu, així com que hi ha espais públics diversos que fan servir persones de diferents barris, "com serien el Parc del Llobregat o el Parc Europa". També van destacar com a element positiu que hi ha força elements urbans, com zones de joc o espais d'ombres.

En matèria d'equipaments, el Col·lectiu Punt 6 considera que cal millorar horaris en molts equipaments, "perquè no són horaris adaptats a les cures, de vegades hi ha dones que tenen més temps al matí o a primera hora de la tarda i n'hi ha que no estan oberts en aquest horari". També es va apuntar que falta més varietat d'equipaments esportius i incentivar que dones practiquin esport. Com a punts favorables d'equipaments, Blanca Valdivia va destacar que la Biblioteca es valora com un equipament molt positiu "que fa un bon treball d'integració" i també van aplaudir "l'exercici de descentralització, situant equipaments com l'Arxiu Comarcal en barris allunyats del centre".

En mobilitat, a banda de l'evident problema del soterrament, també van criticar que l'estació no té ascensor o que no hi ha prou carrils bici. Pel que fa a aspectes positius, es va destacar que "hi ha força carrers amb prioritat per vianants i tots els barris estan connectats amb el bus". També es va fer una menció específica en positiu a les parades de bus de la ciutat: "són parades amb una marquesina transparent, amb seient i papereres. Això sembla molt habitual però no ho és".

Després de la diagnosi, la regidora de dones i polítiques d'igualtat, Lídia Muñoz, va afegir que "el moment actual és un repte i és un punt d'inflexió a nivell de construcció de ciutat", fent referència al soterrament. Per això, va agrair l'anàlisi del Col·lectiu Punt 6, que serveixen per treballar "una matèria pendent a Sant Feliu". Tot plegat s'ha d'incorporar en la feina de dia a dia que caldrà tenir en compte i va deixar clara la voluntat de "no perdre de vista aquesta mirada" perquè "en l'acompanyament de la construcció de la ciutat amb el soterrament també voldrem que hi participin".

Podeu veure la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat