Associacionisme agrari: una retrospectiva a les experiències santfeliuenques

Una xerrada sobre experiències associatives al camperolat santfeliuenc obre els actes dedicats al Dia Internacional dels Arxius

L'Arxiu Comarcal commemora el Dia Internacional dels Arxius amb un conjunt de xerrades durant aquesta setmana. L'historiador Jordi Jiménez, col·laborador habitual de Fetasantfeliu, va impartir la primera dilluns, centrada en les experiències associatives al camperolat santfeliuenc entre 1876 i 1909.

Jiménez va començar parlant de la situació del sector agrari santfeliuenc del segle XIX que, segons va explicar era “una síntesi de tradició i modernitat”. L'historiador va contextualitzar el moment: mentre la part de muntanya s’identificava amb un tipus de cultiu de secà i un tipus de propietat com la parceria, a més del conreu de la vinya, a la banda del riu, la construcció del Canal de la Infanta provoca un increment notable de la producció, alhora que “una concentració del terreny en poques mans”.

Crisis que impulsen experiències d'associacionsime

En aquest marc, es van produïr dues crisis i, en conseqüència, situacions de transformació. Per una banda, la crisi finisecular, amb una caiguda del preu del cereal deguda a l’increment de producció i oferta a nivell mundial, que sobretot va afectar els jornalers, perquè eren els més desprotegits. A aquest fet s’hi afegeix la crisis de la fil·loxera.Tot i que, en el cas de Sant Feliu, “es diu que la seva influència és relativa”, el partit judicial de Sant Feliu, que era el quart productor de vi abans de la fil·loxera, va veure minvada la seva producció i ja no es va recuperar. A més, moltes terres van experimentar un canvi d’ús, destinant-se a la industrialització, alhora que hi va haver molts desnonaments, cosa que “fa pensar en un nivell alt de conflictivitat”.

Aquesta conjuntura de crisi és el que va provocar un increment de l’associacionisme camperol a diferents nivells, en tant que els diferents sectors s’organitzen “ja sigui a nivell transversal o de classe”. Un exemple es l’IACSI (l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre), el qual va tenir molta presencia al llarg de la crisi, intentant arreplegar al seu voltant petits productors, jornalers i petits propietaris proposta transversal. L’Institut va tenir una gran capacitat d’incidir sobre les administracions locals i una voluntat de renovació tecnològica, pel que fa a la producció agrària.

De l'"associacionisme de classe" al mutualisme

D'altra banda, Jiménez també va explicar que el sindicalisme “constituïa una forma de l’associacionisme de classe” i un exemple va ser l’Escarpello del Baix Llobregat, una mixtura entre mutualitat i sindicat, encara que es fan dir sindicat cooperatiu. Una altra forma d'associacionisme va ser la Cambra Agrària, que va arreplegar els propietaris, defensant-ne els interessos en l’obtenció de millores i l’impuls de l’exportació de fruita cap a l’exterior. L’última forma d’associacionisme agrari és el mutualisme i un exemple a Sant Feliu és la Germandat d’Obrers Agrícoles de Sant Feliu.

Un cop contextualitzats els antecedents, Jiménez va exposar el procés pel qual els obrers de la Germandat confeccionen el primer reglament, al 1884, el qual “ofereix una visió idíl·lica de com hauria de ser el funcionament de la germandat i quin hauria de ser el seu objectiu”. D'altra banda, segons Jiménez a mesura que mirava de posar en pràctica aquest reglament, apareixia una contradicció: aquell ideal que havien establert al reglament xoca amb la realitat del dia a dia. Aquest fet els obliga a una evolució, cercant noves eines per avançar.

La conferència va acabar amb un col·loqui molt participatiu per part del públic, en què molts i moltes participants havien viscut de primera les experiències que relatava Jiménez i les van compartir per tancar l'acte. 

Podeu veure la galeria d'imatges aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat