La historiadora Maribel Ollé presenta una profunda revisió de la documentació existent sobre l'exili republicà de Sant Feliu

El treball es va donar a conèixer ahir dijous a l'Arxiu Comarcal i permet valorar de manera exhaustiva l’itinerari de 262 veïns de Sant Feliu

  • Foto: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
    Foto: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Què sabem de l’exili santfeliuenc de 1939? Qui el formava? Quant va durar? Van retornar tots els exiliats?

Totes aquestes preguntes i moltes més es volien respondre ahir a la tercera, i darrera, sessió vinculada als actes amb els que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat celebrava el Dia Internacional dels Arxius. La ponent en aquesta ocasió va ser Maribel Ollé, historiadora vinculada a la investigació dels períodes contemporanis a la comarca del Baix Llobregat. Ella va ser l’encarregada de portar-nos per aquest viatge que, tot i voler-se analític i quantitatiu, comporta una alta dosi d’emotivitat; és, al cap i a la fi, el lloc d’on venim.

25 de gener de 1939

L’exili republicà és un lloc ple de tòpics, de llums i d’ombres. El santfeliuenc també. El llarg franquisme (i els seus tentacles menys visibles) han convertit aquest fenomen en un objecte de mal tracte que provoca un desconeixement pràcticament total d’aquest èxode. Aquest és el punt de partida de la investigadora Maribel Ollé. Com a objecte treball d’investigació per a la superació del seu màster, es va proposar posar sota la lupa l’experiència santfeliuenca i comarcal.

Per tot això, la proposta inicial era aplicar una metodologia d’aproximació quantitativa i exhaustiva basada en la revisió i comparació dels padrons de 1936 i 1940 aplicada a la vila de Sant Feliu i per extensió a la comarca. Aquesta però era una tasca inabastable per a una única investigadora; l’alternativa més realista va ser apropar-se a tota la investigació prèvia i aprofundir en tota la documentació a l’abast (arxius, entrevistes, publicacions, etc...) per establir unes bases quantitatives i revisables que permetessin valorar l’impacte real de l’exili a casa nostra.

Amb tot això, els resultats inicials ens permeten caracteritzar aquest fenomen a casa nostra d’una manera més clara i fidedigna. Passem a mostrar alguna de les diferents “capes” que el conformen doncs.

El nombre aproximat i actualitzat de persones que van marxar al gener de 1939 va ser de 262 persones (a diferència de les dades prèvies que parlaven de 157). Hi ha però un biaix que podria incrementar en 30 persones més el còmput (vinculat al destí de molts dels membres de la Col·lectiva Agrària).

El perfil d’aquests exiliats era el següent: bàsicament treballadors del sector industrial, membres de les principals sindicats (CNT i UGT), militants anarquistes i comunistes (i republicans en menor quantitat), acompanyats de la seva família amb destí prioritari cap a França (altres cap a Amèrica i un a la URSS). Aquest grup incorporava una alt contingent de personal militar (uns 132 elements).

Superada la fase concentracionària (gener – setembre de 1939) i la Segona Guerra Mundial, aquest exili en bona mesura no torna (només una part important a partir de 1950) i passa a considerar-se doncs una “emigració de llarga durada”. Amb tot això es confirma el doble final de l’exili: el final de la seva proposta política i el final del seu valor com element patrimonial!

Perdoni, sap per on cau el carrer Vicente Riaza?

Perdoneu la broma. No, no, a Sant Feliu no hi ha cap carrer que recordi la memòria de Vicente Riaza; veí nostre que va morir a castell de Hartheim (després de passar per Mauthausen) on va ser gasejat el 22 de setembre de 1941. Era sabater i militant del PSUC.

Ni de Vicente ni dels altres cinc veïns nostres que a la desgràcia de l’exili van sumar l’empresonament a camps de concentració i assassinat a mans del III Reich (amb la connivència de l’estat franquista). Les polítiques de (des)memòria i la poderosa influència del franquisme psicològic en la nostra realitat diària han possibilitat que el nomenclàtor dels nostres carrers presentin encara molts dèficits democràtics; a la presència destacable d’elements actius de la repressió franquista i màrtirs de la causa se li suma una absència total dels “altres”

A Sant Feliu pequem de la segona. Cap referència als nostres carrers recorden als nostres exiliats i morts/assassinats als camps de concentració.

Per tot això, treballs com el de la Maribel Ollé son (tan) útils. Llums contra les ombres.

 

Comentaris

EFT Sant Feliu
1.

Un molt bon treball que cal continuar. Continuar en el vessant de la recerca, feina de la Maribel i altres, és clar. I de les autoritats locals per recuperar la memòria dels nostres avantpassats.... els màxims responsables polítics de la ciutat són d'esquerres i "hereus" dels exilists, deportats i represaliats oi?
Ara gràcies a la Maribel Ollé ja tenen més arguments per començar a recuperar la memòria d'aquests santfeliuencs.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat