Soterrament: un diàleg des de l’experiència i l’esperança

Representants de Terrassa i Sant Andreu de la Barca van explicar divendres què ha implicat el procés de soterrament en aquestes dues ciutats. A l'acte hi van participar Montcada i L'Hospitalet, també pendents d'un soterrament anunciat

L’Auditori del Palau Falguera va ser divendres passat l’escenari del primer dels diàlegs sobre el soterrament, dins del marc de les iniciatives previstes que han de servir per informar i debatre sobre aquest important projecte. L’acte va aplegar prop d'una seixantena d’assistents. Podeu consultar la galeria d'imatges de l'acte aquí.

La sessió va comptar amb la participació de representants de ciutats que han viscut l’experiència transformadora d’un soterrament. Era el cas de Pere Muntaña (gerent de l’Ajuntament de Terrassa) i Enric Llorca (alcalde de Sant Andreu de la Barca). D’altra banda, Laura Campos (alcaldessa de Montcada i Reixac) i Francesc Bellver (primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de L’Hospitalet) -en substitució de l’alcaldessa, Núria Marín, que es va excusar després de la roda de premsa prèvia- van representar els municipis que, com Sant Feliu, viuran un soterrament en els propers anys. El periodista santfeliuenc, Esteban Crespo, va ser l’encarregat de dirigir el col·loqui.

L’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va presentar l’acte, en el paper d’amfitrió. Després de repassar el calendari de les properes sessions informatives, que ha de culminar amb una consulta ciutadana al novembre del 2019 i de destacar unes paraules del president d’ADIF que s’ha referit a la situació assolida com un “punt de no retorn”, va donar pas a les intervencions dels convidats.

Més que una infraestructura i l'èpica del soterrament

Pere Muntaña, per a qui un soterrament és quelcom més que una obra d’infraestructura, va compartir l’experiència de Terrassa als anys 90. Segons Muntaña, un projecte com aquest representa una ocasió per resoldre la col·lisió que es produeix entre una mala planificació de l’estructura urbana i una infraestructura com la ferroviària, que “no respecta les ciutats”. I per això considera que un projecte com aquest s’ha de considerar una gran oportunitat de transformació.

L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, per la seva banda, va narrar “l’èpica d’un soterrament”: el de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, que Sant Andreu de la Barca va viure després d’una reivindicació que va durar 12 anys. El projecte va cloure amb èxit el 2008, segons Llorca gràcies a “la fermesa i la determinació del poble i del govern”.

Justícia històrica amb una ciutat “trinxada”

L’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, va parlar des de l’òptica d’una ciutat que, com Sant Feliu, porta dècades demanant el soterrament. Va aprofundir en el que pot representar aquest projecte, a nivell urbanístic, social i econòmic, per a una ciutat singular com la seva. Una ciutat amb “ferides a cel obert que trinxen el municipi”, amb conseqüències en termes de cohesió social i que ha hagut de lamentar 170 víctimes mortals.

Campos va explicar que el soterrament es tracta d’un projecte que considera cabdal per al futur de Montcada. A més, va aplaudir la complicitat amb Sant Feliu i L’Hospitalet, "indispensable per aconseguir que al 2017 es licités el projecte". Una complicitat que considera un factor clau per que, de moment, s’estiguin respectant els compromisos i per que se segueixi fent en el futur.

Guanyar ciutat

Des de L’Hospitalet, i de la mà del primer tinent d'alcalde de la ciutat, Francesc Bellver, ens arribava el relat en clau històrica d’una experiència: la del soterrament del Carrilet, cap a l’any 1986, que va suposar una transformació importantíssima per la segona ciutat de Catalunya, especialment per barris com el de Bellvitge. L’Hospitalet es troba ara davant la perspectiva d’un nou soterrament, el de les vies de les línies R2 i R4. Segons Bellver, aquest s’ha de considerar tot “un projecte de ciutat”, que a més, tindrà un impacte ferroviari positiu i un efecte favorable en la mobilitat.

Tres ciutats que han dit prou”

Tots els participants es van mostrar convençuts del compliment dels acords assolits, però van estar d’acord en la necessitat “d’anar junts” i de romandre vigilants per tal de garantir-ho. Consideren que cal fer pinya i fer valdre arguments com la seguretat de les persones, la millora de la mobilitat, l’impacte en el medi ambient o la competitivitat del territori.

Responent ja a les preguntes del públic, es van posar sobre la taula algunes recomanacions interessants. Per exemple, pel que fa a la canalització de les possibles queixes durant les obres. La conscienciació dels veïns, que més que “afectats” per les obres, se n’han de considerar “beneficiats”; la creació d’una oficina de proximitat que doni resposta immediata a les inquietuds; i un bon flux d’informació tan acurada com sigui possible pel que fa a terminis o possibles inconvenients que vagin sorgint, es presenten com a elements decisius en aquest aspecte.

El de divendres va ser el primer dels dos diàlegs sobre el soterrament. El segon tindrà lloc aquest divendres, 15 de juny, també a l'Auditori del Palau Falguera a les 18:30. En aquest cas el focus es posarà en el model de ciutat, la transformació urbana i les oportunitat que pot generar el soterrament. Hi participaran Ton Salvadó, director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona; Ricard Riol, president de la Plataforma per al Transport Públic; Anna Vergés, cap de l'Observatori Metropolità d'Habitatge; i Blanca Valdivia, membre del col·lectiu Punt 6 (urbanisme amb perspectiva de gènere).

A més, també aquesta setmana comencen un conjunt d'actes informatius sobre el soterrament als barris de la ciutat. Dimecres a les 19h es farà una xerrada al Centre Cívic Roses i el 27 de juny se'n farà un altre al Centre Cívic Tovalloles.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat