L'endemà del soterrament: reptes i oportunitats

Un debat sobre infraestructures planteja el futur urbanístic de Sant Feliu un cop se soterrin les vies del tren

El projecte del soterrament posa ha obert els últims mesos el futur de la ciutat a curt i mig termini. L'anunci que la reivindicació històrica de Sant Feliu té data i pressupost sobre la taula ha generat diverses activitats informatives, com les reunions que es faran a diferents barris (ahir es va fer la primera al Centre Cívic Roses) o els diàlegs per al soterrament. Divendres passat es va fer el primer i aquest divendres es farà el segon, centrat en el model de ciutat i la transformació urbana.

Precisament la transformació de Sant Feliu després del soterrament ha estat també el tema central del debat que ha tingut lloc aquest dijous al matí a Les Tovalloles en el marc del Cicle d'Infraestructures, organitzat pel diari El Llobregat. Sota el títol, "Cirugia urbanísitca: la ciutat després del soterrament de les vies", s'ha fet una taula rodona amb l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, el director de serveis d'urbanisme de l'AMB, Josep Maria Carreras, i Ramon Garcia, patró de la Fundació Cercle d’Infraestructures. L'acte l'ha condutït el periodista Joan Carles Valero.

L'oportunitat de convertir l'espai del soterrament en una gran avinguda

"A Sant Feliu, com en tantes altres ciutats, el ferrocarril va arribar el 1859. Des de llavors les ciutats han anat creixent i el tren no ajuda a aquest creixement, perquè esdevé una barrera". Amb aquesta afirmació ha començat la seva intervenció Josep Maria Carreras, el director de serveis d'urbanisme de l'AMB, que ha assegurat que el fet de soterrar les vies del tren justament al centre de Sant Feliu representaven "una oportunitat de generar que doni una nova centralitat en aquest nucli de la ciutat", a partir de la possibilitat de "generar una gran avinguda", que complementi el que ara és la carretera Laureà Miró o la Rambla Marquesa Castellbell.

Ara bé, per Carreras, el soterrament per si sol no garanteix que hi hagi una nova avinguda que doni aquesta centralitat al municipi. El director de serveis d'urbanisme de l'AMB ha afirmat que "cal que es donin sis condicions" perquè això passi. La primera és la de "recuperar la permeabilitat entre els carrers transversals", és a dir que els carrers de Sant Feliu es comuniquin d'una manera molt més directa que no com ho han hagut de fer amb la via partint la ciutat en dos.

Altres condicions són el "la minimittzació de l'impacte entre rasants dels dos nivells de la via", "la capacitat perquè aquesta avinguda s'ompli d'activitat durant el dia, generant sostre edificable on es pugui i mantenint espais verds i parcs, i que les plantes baixes tendeixin a l'activitat econòmica". Carreras també s'ha mostrat partidari que "de forma puntual s'admeti l'accés del transport privat al llarg de la via". Ha rebutjat convertir l'espai en només una illa de vianants i "tampoc convertir-ho en una autovia". Finalment, també ha parlat de "facilitar el transport públic al llarg de la via, la qual cosa ja es donaria si hi arriba el tramvia per fer intercanvis". Els ponents de l'acte han coincidit en destacar el paper d'intercanviador central que podria tenir aquest punt de connexió entre tren i tramvia.

Carreras ha advertit que si no es tenen en compte aquests punts pot passar que "deixem de tenir una via de tren per tenir una gran superfície de formigó que es converteixi en un aparcament de cotxes". I ha conclòs que "la idea seria que es tracti d'un nou eix que doni vitalitat a la ciutat".

El paper de la política a l'hora de tirar endavant el soterrament

L'alcalde, Jordi San José, ha fet referència a les sis condicions plantejades per l'AMB com a punts a tenir en compte d'altres experiències reeixides amb el soterrament. San José ha recordat que s'obrirà un concurs públic per projectar què s'haurà de fer després del soterrament i que es marcaran "una sèrie de requeriments de ciutat, que han de formar part del plec de clàusules del concurs". Uns requeriments que hauran de definir com es vol que sigui aquest nou espai de Sant Feliu un cop les vies estiguin soterrades. San José ha defensat que "aquestes condicions volem que sorgeixin del debat ciutadà", a partir del procés de participació que culminarà en una consulta ciutadana el novembre de l'any 2019.

San José també ha parlat de com s'ha arribat a aquest anunci del soterrament, relacionant moments polítics amb la possibilitat de soterrar les vies. "A Sant Feliu el soterrament ha respost sempre a la situació política del moment", ha afirmat. I s'ha referit a la retirada de l'altre pas a nivell que hi havia a l'alçada de la carretera i que es va eliminar després d'una visita de Franco a la ciutat. També ha recordat que el 1996, amb el pacte del Majestic, "es va aconseguir que sortís per primer cop el soterrament de Sant Feliu als pressupostos de l'Estat". San José ha agraït públicament la gestió de Pere Macias, que va ser conseller d'infraestructures i ara mateix president del Fundació Cercle d'Infraestructures, que avui havia de ser a l'acte però finalment no ha pogut.

L'alcalde ha defensat també l'estratègia de l'Ajuntament de "mantenir-se en la 'pole position' per quan arribessin les inversiosns de l'Estat". A més, ha traslladat les paraules de Juan Bravo, president d'ADIF, que va dir que estava satisfet perquè "el punt en què es troba el soterrament de Sant Feliu és un punt de no-retorn". San José a subratllat aquesta idea de "no-retorn" i ha agraït el "treball unitari" entre els diferents partit de govern i oposició. En aquest sentit, també ha explicat que "s'està treballant un document base en què s'embasten els elements que haurà de complir el concurs públic, com ara la permeabilitat dels carrers", un dels punts als quals ha fet referència Josep Maria Carreras, és a dir, "que es connecitin verticalment al voltant d'una dotzena de carrers de Sant Feliu", o tirar endavant promocions d'habitatge social. Aquestes i altres qüestions són algunes de les que s'hauran de treballar en els propers mesos a l'hora de planificar la ciutat després del soterrament.

Precisament demà divendres, tindrà lloc també el segon diàleg del soterrament, centrat en el model de ciutat, la transformació urbana i les oportunitats que pot generar el soterrament, a les 18.30h a l'Auditori del Palau Falguera.

Comentaris

Jordi Casanovas Sant Feliu Ll
2.

Benvingut sigui el sotarrament, però com que demà no estarà fet: no caldria dotar l'Estació d'unes punyeteres escales macàniques?
Cal fer patir més la Gent Gran?

  • 0
  • 0
Jordi Sant Feliu de Llobregat
1.

Buenas,
De verdad que lo de quitar el tren para poner el trám.. Cambiar unas vías por otras.... Lo siento, pero es que no conozco a nadie que lo vea con buenos ojos (salvo los políticos municipales) y veo que nos lo vais a meter si o si. Me parece un atropello, un ejercicio de despotismo político. Si predican con el ejemplo de organizaría un referéndum.

  • 1
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat