Soterrar les vies: espai lliure, oportunitats… i riscos

El segon diàleg sobre el soterrament, divendres passat, es va centrar en el debat sobre l'ús de l'espai urbà que quedara lliure sobre les vies

  • Foto: A. Picón
    Foto: A. Picón
  • Divendres va tenir lloc el segon diàleg del soterrament / Foto: A. Picón
    Divendres va tenir lloc el segon diàleg del soterrament / Foto: A. Picón
  • Foto: A. Picón
    Foto: A. Picón

La segona trobada de diàlegs sobre el soterrament es va celebrar divendres al Palau Falguera, en un Auditori que no arribava a la trentena d’assistents. Els ponents eren Ton Salvadó, director de Model Urbà de la ciutat de Barcelona, Carme Trilla, de la Fundació Hàbitat3, Ricard Riol, de la Plataforma per al Transport Públic, i Blanca Valdívia, del col·lectiu Punt 6. L’acte el va moderar el periodista santfeliuenc Guillem Amatller i el va introduir l’alcalde de la ciutat, Jordi San José.

A diferència de la primera jornada, celebrada el divendres anterior, aquest diàleg es va centrar des d’un punt de vista més teòric a la urbanització de l’espai que quedarà a sobre de les vies. Un procés que, segons van coincidir els ponents, presenta moltes oportunitats noves a la ciutat, però també molts riscos.

De fet, el mateix alcalde, Jordi San José, va començar l’acte reflexionant que “s’ha de pensar amb temps el que hi haurà a Sant Feliu quan les vies estiguin soterrades”. En el mateix sentit, Amatller va explicar que “quedarà un espai alliberat, públic, i s’hauran de tenir en compte la veu de la ciutadania i els conceptes tècnics per decidir què es pot fer”.

La responsabilitat de soterrar les vies

Ton Salvadó va assegurar que l’obra del soterrament “val molts diners i implica una gran responsabilitat”, ja que “si cobrim generem molt espai lliure, però hem de saber disposar-lo”. En aquest sentit, Salvadó va enumerar diferents oportunitats que ofereix cobrir les vies, com la possibilitat de pensar en equipaments esportius i culturals, de generar un tipus concret d’habitatge o de generar zones verdes.

A més, segons Ricard Riol, “aquest projecte dóna capitalitat a Sant Feliu, per què les ciutats del futur seran tan equitatives com ho puguin garantir l’habitatge i la mobilitat”. Des d’una altra perspectiva, Carme Trilla coincidia en què el soterrament és una obra que no només afecta a Sant Feliu sinó a tota la comarca i l’Àrea Metropolitana: “els àmbits creats a un municipi afectaran els dels municipis veïns”.

Trilla va manifestar que hi ha una “insuficiència evident d’habitatge públic i d’habitatge assequible que fa molts anys que s’arrossega”. Els col·lectius afectats per aquesta insuficiència són tres tipus: els joves, que pateixen “una taxa d’emancipació de les tardanes d’Europa”; la població entre 30 i 45 anys, més afectada per la crisi i pels desnonaments; i la gent gran, que si ve fins ara disposaven d’habitatge ja pagat o amb un lloguer de renda antiga, les noves generacions de gent gran no tindran tanta seguretat. “Aquest sòl nou serà important per atendre les demandes en habitatge de tots aquests col·lectius”, va assegurar Trilla.

Per altra banda, Blanca Valdívia, que va basar la seva ponència en la introducció de la perspectiva de gènere en l’urbanisme, també va posar en relleu les oportunitats que el soterrament ofereix en aquest sentit: “fins ara la planificació i disseny han estat andocèntrics, posant l’home, i un tipus d’home, al centre”, defensava Valdívia. La ponent va afegir que la percepció de seguretat va “molt lligada a les característiques físiques de l’espai, i afecta especialment a les dones”.

Concretament, a Sant Feliu, el soterrament representa una oportunitat en aquest sentit, per exemple amb la introducció d’elements urbans de suport com bancs, fonts i lavabos públics que, quan falten, “molta gent gran deixa de sortir al carrer”, segons Valdívia.

Oportunitats, però també riscos

Un dels aspectes en què els ponents van coincidir més és en el potencials riscos que presenta el soterrament. Salvadó va alertar que “si no sabem cosir la fractura que el ferrocarril ha generat, hem fracassat”, ja que “podem acabar generant una nova fractura”.

Trilla també alertava dels riscos del soterrament, des del punt de vista de les polítiques d’habitatge. El nou sòl urbà que hi haurà a Sant Feliu serà clau per atendre les demandes d’habitatge de diferents col·lectius, les quals “el mercat privat no sabrà resoldre”. Per això, segons Trilla, un pacte publicoprivat ha de garantir una mescla de tipus d’habitatges per a garantir la cohesió social.

Des d’una perspectiva de gènere, Valdívia també alertava dels possibles futurs equipaments i carrers nous que es puguin generar: “quines prioritats es posen als equipaments? Quan pensem en els carrers de la ciutats, quines activitats es prioritzen: el trànsit, la socialització, la mercantilització?” En aquest sentit, Riol alertava que “el problema de salut pública número u és el cotxe de combustió”.

A més, tant Salvadó com Riol van recordar soterraments que s’han fet amb anterioritat i van subratllar els errors i els seus defectes, com l’Avinguda del Carrilet a l’Hospitalet o l’Estació de Sants a Barcelona. Salvadó recordava que “vincular el ferrocarril amb el centre de la ciutat és fonamental i imprescindible”, i va assenyalar errors en aquest sentit en casos com Salou, Cambrils, o l’estació Mig del Camp, que es troba entre Reus i Tarragona i a la qual només s’hi pot arribar amb vehicle privat.

La paraula clau: intermodalitat

Un altre dels aspectes en què els ponents van coincidir és en la importància que diferents transports públics connectin en una mateixa zona. Això passa, per exemple, a Cornellà, on metro i tren connecten sense que hi hagi una gran obra, segons va explicar Salvadó.

Valdívia va reivindicar el fet de “connectar desplaçaments amb transport públic” per a millorar l’accessibilitat. Riol també va insistir en aquesta idea, i la va concretar amb busos que poguessin connectar l’estació de tren amb Molins, Cornellà, el bus urbà, etc.

Però el transport públic que es pot veure més beneficiat pel soterrament pot ser el tramvia. Riol va defensar la incorporació de les parades de tram Sant Feliu Centre i Laureà Miró/Sanson, connectant el Tramvia fins a Molins. Amb el nou pas directe entre Sant Just i Esplugues, “es podrà anar des de Sant Feliu Centre fins la plaça Francesc Macià en 28 minuts”, segons Riol.

A més, la via del tramvia té menys impacte que la del tren, ja que, segons Riol, té molt poc impacte: “no té barreres sinó semàfors, i hi ha una oportunitat de pas cada minut i mig”.

Uns calendaris que es van complint

Una de les reaccions que ha provocat l’anunci del soterrament ha estat la de l’escepticisme. En aquest sentit, en la mateixa introducció, San José va manifestar la “convicció que hi ha un punt de no retorn” en el soterrament, i que “el govern del PSOE farà seus els compromisos del govern sortint del PP, que ha complert amb els calendaris establerts”.

Riol també es va mostrar optimista en aquesta línia. Segons Riol, “els passos de nivell de Sant Feliu i Montcada són els que tenen més intensitat, tant pel volum de gent i cotxes creuant com pel número de trens, i per això son prioritaris”.

San José també va anunciar que els propers passos són un procés participatiu que començarà al setembre i que clourà al març amb un plec de clàusules tècniques i un concurs públic. Els requeriments d’aquest concurs seran resultants del mateix procés participatiu. En aquest sentit, Salvadó va ressaltar que la participació “ha de ser una anada i retorn permanent, des del primer dia del procés participatiu fins l’últim”.

Comentaris

Javier Sant Feliu de Llobregat
4.

No nos podemos olvidar de las zonas verdes de verdad.Son demasiado importantes para obviarlas. Necesitamos naturalizar más nuestra ciudad con arboles que generen sombra y tengan una gran capacidad de absorción y filtración de CO2, NO2 etc. Sobretodo teniendo en cuenta los niveles inaceptables de polución de toda el area metropolitana.

  • 0
  • 0
Marcial martin Caballero San feliu de Llobregat
3.
De magnifica se puede considerara nivel intelectual y por supuesto académico la participación de la "terna" de ponentes, que nos ilustro y deleito a los presentes, cada uno en su especialidad:Modelo Urbano,fundación Habitat-3, Plataforma Transporte Publico,y Colectivo-Punt-6.
Mi asistencia y participación en el acto, así como a todos los presentes en el acto, he de entender y asi lo entiendo, que el interés que nos mueve asistiendo, no es otro que el conocimiento y el compromiso de participación, en uno de los llamados a ser el proyecto mas deseado , mas esperado, y por supuesto el de mayor envergadura con trascendencia Urbanística de nuestra ciudad haya soportado en los últimos decenios, forma parte del futuro de nuestra ciudad y con ello la transformación de esta, a todos los ciudadanos nos tiene en expectativa, conjuntamente con el deseo de que este proyecto se vea totalmente consolidado físicamente en nuestra ciudad, este es el deseo común.
Es por ello que he de sentir a nivel personal, una cierta contrariedad, al observar la poca asistencia a los actos por parte de gran numero de ciudadanos, salas vacías............he de decir, que estos actos, per se, es la gran oportunidad para el ciudadano de comprometerse personalmente en el futuro de su ciudad, en ellos puede realizar preguntas al respecto de lo que le han transmitido los ponentes, y todo aquello que por iniciativa propia, y desea una respuesta que le de solución aquello que le inquieta, todo lo que contribuya a la aclaración, ayuda .
Comento a la vez al respecto y al hilo de lo comentado, solos dos personas intervinieron solicitando la palabra a los ponentes,esto es, el teniente Alcalde Sr. Rañe y mi persona, flaco bagaje en numero de ciudadanos, es por ello, que invito a que en los próximos actos exista mayor participación ciudadana.
Al hilo de lo comentado, en el ultimo pleno fue aprobado el nuevo Reglamento de Participación Ciudadana, pues bien, poca es la colaboración, por no decir ninguna la que se le hace a este nuevo REGLAMENTO los representantes institucionales de nuestra ciudad, ademas de la falta de respeto a los ponentes invitados, a este acto solo asistieron, de los 21(veintiún concejales), solo asistieron cinco(cinco),y todos del equipo de gobierno, francamente me siento indignado como ciudadano, y nos para menos, la política es trabajar para el ciudadano, este no vive ni se sostiene del las acciones de postureo de los políticos.
Mi pregunta es:¿ De que sirve, el que se apruebe un Reglamento de Participación Ciudadana? ellos dicen que con la sana idea de estimular la participación y el compromiso del ciudadano?. Si nuestros representantes(algunos), con sus actos,acciones y no presencia, ni participación, ni compromiso, están negando algo muy importante , en la relación ciudadano y político, esto es, están negando con sus actos el tener, el mas mínimo interés por todo aquello que pueda opinar la ciudadanía, entiendan, que es algo muy negativo.
Señores concejales/as, con esto, lo que pretendo, no es otra cosa que comunicarles, que tengan ustedes mayor coherencia en su forma de actuar, no pueden aprobar un Reglamento, y a la vez sentirse satisfechos del trabajo realizado en su creación y por otra considerar a la vez que es efectivo y eficaz ademas de su eficiencia como tal, y en contrapartida con sus acciones hacerle ascos, a todo aquello que por el cargo que obstentan y representatividad,,están en la obligación de ejercitarlo.Mis mas respetuosos saludos.
  • 3
  • 6
carme sant feliu de llobregat
2.

La ciutat es prou extensa, i l'accés a les parades dels transports públics (tram, tren), llunyanes segons la zona on visquis , és poc ágil. Cal no oblidar-se de la construcció de llocs d'aparcament (a ser posible soterrats) que permetin l'accés al transport públic des dels llocs d'habitatge fàcil i ràpidament. Actualment les places d'aparcament tan al Tram com a l'estació de tren, són insuficients i disputadíssimes a les hores punta.

  • 3
  • 0
jose sant feliu de llobregat
1.

Hola propongo que sobre las vías del el tren la creación de una residencia de ancianos en condiciones y con unos jardines suficientes muchas gracias

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat