Trencar el tabú dels cànons estètics

Sant Feliu Feminista va organitzar divendres una taula rodona amb Magda Piñeyro, autora de "Stop Gordofobia" i l'artista Zinteta

  • Foto: Arantxa Sánchez
    Foto: Arantxa Sánchez
  • Foto: Arantxa Sánchez
    Foto: Arantxa Sánchez

El Casal Popular Blanca Bardiera va acollir divendres passat una taula rodona sobre els cànons de bellesa amb dues convidades molt implicades en el tema, Magdalena Piñeyro autora del llibre "Stop gordobofia" i l'artista Zinteta. L'acte es va realitzar al petit pati exterior del casal, situat al costat de la piscina de l'escorxador. A l'ombra, una vintena de persones esperaven mentre sonava música feminista. A la paret un petit recull de fotografies dels tallers que realitza Zinteta feia més lleugera l'espera fins que van començar els parlaments.

L'autora d'Uruguai Magda Piñeyro va començar el seu discurs explicant que el llibre va néixer amb la finalitat de ser una eina teòrica per explicar el moviment de la gordofòbia. Un moviment que, tot i existir als Estats Units des dels anys 70, a la resta del món no hi havia fonts teòriques que parlessin d'aquest control al cos. No és fins a mitjans del 2013 quan sorgeixen moviments per internet i més concretament per Facebook.

Magda Piñeyro va explicar que la societat és gordofòbica, és a dir, que rebutja a la gent grassa pel simple fet de ser-ho i la discrimina pel seu pes. A més, va defensar que la salut, l'estètica i la moral són el que ella anomena "tripartito gordofóbico", un conjunt de raons per les quals la societat justifica que no és bo que les persones siguin grasses.

L'autora va deixar clar que el llibre "no incita a que ningú canviï el seu cos, és perquè estimin el seu cos", a més parla de respecte per tots els cossos i totes les decisions i comenta que "normalmet s'entén que una persona prima ho és, perquè té disciplina a l'hora de menjar o fer esport i, per tant, si ets grassa no tens aquesta disciplina".

"Jo sóc el meu cos i no puc deixar d’estimar-lo"

La xerrada va transcórrer entre anècdotes de la pròpia autora que va explicar casos on els metges no l'han ajudat, ja que segons ella "sempre sortia de la consulta amb una dieta per baixar pes, però sense la solució al meu problema de salut". L'autora, que actualment resideix a Tenerife va parlar del seu mal de genoll i de com els professionals de la salut sempre li deien que baixés de pes. Finalment, un metge es va adonar que el problema és que vivia en una zona amb molta pendent i no el seu pes. Piñeyro també va afirmar que els metges sovint jutgen les persones grasses i afirma "un cos és un conjunt de complexitats" i això comporta que en molts casos les dietes no siguin la solució.

Magda Piñeyro va regalar una gran lliçó d'autoestima afirmant "jo sóc el meu cos i no puc deixar d'estimar-lo". D'altra banda, va lamentar que la societat "ens fa odiar-nos fins al punt de matar-nos".

Després de la intervenció de Piñeyro, va ser el torn de Zinteta, una jove artista de Torrelles de Llobregat molt implicada amb l'autoconeixement del cos i els cicles menstruals. Va començar el seu discurs amb una narració cronològica des de la seva adolescència fins a la maduresa i tots els canvis corporals que va patir així com problemes d'alimentació fins al punt d'arribar a pesar-se cada dia i de com els plans de la seva vida anaven en funció de "no pesar més a l'endemà". Zinteta explica que arriba un punt on "ets un cos però com si no hi fossis dins". En aquest punt, l'artista explica que va haver de reconciliar-se amb si mateixa i ho va fer amb l'art.

L'art com a eina d'empoderament

Zinteta realitza tallers amb noies i dones on la pintura, l'autoestima i l'acceptació són clau. Explica que aquesta dinàmica neix d'un dia on ella es pinta el cos i al tocar-se comença a descobrir-lo i per tant a conèixer-ho millor. És aquí on es crea un vincle més fort amb el teu cos i un pas fonamental per acceptar-ho tal com és i estimar-ho. Aquest coneixement és el que ella vol traslladar a totes les que fan el taller. Paral·lelament, aprofita els tallers per fotografiar els resultats i fer exposicions per tal de fer visible no només la seva obra sinó la visualització d'altres cossos i d'altres realitats. Segons ella, "l'art és una eina que transforma".

Un cop acabats els dos parlaments es va passar a paraula al públic per tal que expliquessin experiències relacionades amb el tema. Entre el públic, hi va haver moments emotius on es demanava consell a les convidades, i reivindicatius on es denunciaven la falta de referents als mitjans i de reflexions sobre la felicitat. La jornada va finalitzar amb un bon ambient de música, begudes i menjar en què les convidades van conversar directament amb el públic.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat