Soterrament: mig any després de l'anunci

L'Ajuntament creu que el canvi de color polític al govern espanyol no influirà al calendari i la nova presidenta d'Adif ratifica el compromís amb el soterrament. Al setembre comença el procés de participació ciutadana per decidir què es fa damunt les vies

Avui fa sis mesos del matí en què una filera de cotxes foscos aparcats a la Plaça de la Vila sorprenia la ciutadania santfeliuenca que el 17 de gener passejava pel centre de la ciutat. El motiu era la visita a Sant Feliu de l'aleshores ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que va venir en primera persona a anunciar el soterrament de les vies del tren de Sant Feliu. Una notícia esperadíssima però que alhora ha generat escepticisme perquè no és el primer cop que arriba. El més rellevant d'aquesta ocasió, però, és que plantejava algunes novetats respecte anuncis anteriors: una data d'inici concreta, el 2019, i la notícia que el finançament l'assumiria íntegrament el govern espanyol, 136 milions d'euros.

Mig any més tard, ja no és el PP sinó el PSOE qui està al capdavant del govern espanyol i, per tant, Íñigo de la Serna no és tampoc el ministre de Foment, sinó que ho és el socialista José Luis Ábalos. El canvi de color polític també ha afectat a la presidència ADIF: Isabel Pardo va rellevar fa poques setmanes Juan Bravo en el càrrec. Des de l'Ajuntament de Sant Feliu, però, consideren que els canvis no afecten de cap manera al projecte. De fet, la nova presidenta d'Adif, Isabel Pardo, va ratificar a principis de juliol en un col·loqui a L'Hospitalet el compromís del nou govern espanyol amb el soterrament de les vies tant a Sant Feliu, com a Montcada i L'Hospitalet. Els va qualificar de "prioritat absoluta" i va defensar que les projectes estan avançant segons els terminis previstos.

Tots tres municipis, a més, van presentar un manifest conjunt a Sant Feliu, el 8 de juny, coincidint amb el canvi de govern espanyol. Al text expressaven el convenciment que davant la nova etapa del govern espanyol "els compromisos adquirits per l'Estat en Rodalies a les tres ciutats seran respectats de forma escrupolosa en inversions i calendari".

Últims passos: reunió amb Adif i revisió d'expropiacions

A efectes pràctics, l'Ajuntament ja s'ha reunit amb representants d'Adif des que hi ha hagut el canvi de govern, segons explica la regidora d'urbanisme, Lídia Muñoz. L'última reunió va ser el 18 de juny, en la qual des de l'ens ferroviari els van presentar "un esborrany del plànning previst d'obres, amb totes les fases". Per Muñoz, aquest és un pas més que deixa clar que "s'està complint el calendari" i que el projecte continua endavant segons els 'tempos' previstos.

D'altra banda, el 26 de maig es va publicar al BOE la relació de béns i drets afectats per la construcció del soterrament. El llistat es referia a propietats privades que quedarien afectades o s'haurien d'expropiar durant les obres. Lídia Muñoz ha explicat que el llistat es va haver de revisar: "per exemple, s'indicava que hi havia un espai afectat que el 2010 era un solar i ara és un edifici. Llavors, no queda afectat". De fet, les expropiacions no afecten cap habitatge i, segons Muñoz, sobretot "afecten a solars de la zona industrial".

Ara el proper pas que tocaria a fer a nivell administratiu ja serà l'aprovació del projecte del soterrament, que ara es troba en fase d'actualització per part de l'empresa pública Ineco. La previsió és que que s'aprovi a finals d'aquest any i que es puguin licitar les obres durant la primera meitat del 2019.

Com afectarà el soterrament a la ciutat: servei ininterromput durant les obres i l'edifici històric de l'estació desapareix

Les obres del soterrament duraran quatre anys, en què no s'aturarà el servei dels trens de Rodalies al seu pas per Sant Feliu. És a dir, des del principi hi haurà unes vies provisionals que garantiran la circulació. Les obres preveuen avançar un metre al dia fins arribar als tres quilòmetres de vies que se soterraran, en un traçat que comença a tocar amb el carrer Agricultura i que s'acaba al pas per l'autovia B23, ja dins del terme de Sant Joan Despí.

Amb el soterrament, desapareixerà l'edifici històric de l'estació, que s'ubicarà al mateix lloc on està situada ara. Mentre durin les obres, hi haurà una estació provisional ubicada on hi ha el pas a nivell. L'enderroc de l'estació causa recels entre part de la ciutadania, però segons l'alcalde és una condició indispensable si es volen complir els terminis previstos, segons es va explicar el subdirector de projectes d'Adif, Miguel Leor, en un acte al maig a la Sala Ibèria. "Una de les mesures en què més ha incidit l'Ajuntament és que els terminis no es dilatin i per això hem pres de referència el projecte del 2010." El projecte no contemplava el manteniment d'aquesta estació i per això es tirarà a terra.

Pel que fa al compliment d'aquest calendari, l'alcalde, Jordi San José, també va remarcar que es parteix del projecte del 2010, que inclou la declaració d'impacte ambiental vàlida fins el desembre del 2019. És per això que tant Ajuntament, Adif, Generalitat i AMB estan treballant perquè les obres puguin començar la segona meitat del 2019. "Si passem de llarg d'aquest termini, la declaració d'impacte ambiental hauria caducat i això implicaria tornar a començar", explicava San José al maig.

Primera fase del procés participatiu: informació i experiències referents

En paral·lel a les obres del soterrament, també es desenvoluparà el procés participatiu per decidir què es farà un cop les vies estiguin soterrades. Durant els mesos de maig i juny, s'han fet diferents actes informatius en relació al soterrament.

D'una banda, els Diàlegs pel soterrament, que es van fer durant dos divendres de juny al Palau Falguera. El primer va servir per conèixer què ha implicat el procés de soterrament en altres ciutats on s'ha tirat endavant, com Terrassa i Sant Andreu de la Barca. El segon es va centrar en el debat sobre l'ús de l'espai urbà que quedara lliure sobre les vies. Dues xerrades que, malgrat l'interès de les ponències, no van congregar gaire públic. Sí que ho va fer, en canvi, l'acte central de presentació a la ciutadania el 3 de maig, que va omplir la Sala Ibèria. D'altra banda, es van fer també dues presentacions per barris, al juny, al Centre Cívic Tovalloles i al Centre Cívic Roses.

També s'ha posat en marxa des de l'Ajuntament una web centralitzada que agrupa informació històrica, agenda i notícies, com preguntes freqüents, que es difonen també a través del canal de youtube de l'Ajuntament i un butlletí electrònic per estar al cas de les novetats.

Al setembre arrenca el procés de participació per recollir opinions de la ciutadania

Després d'aquesta fase més expositiva, al setembre s'engegarà el procés de participació ciutadana en què es recolliran les opinions de la ciutadania. El gener del 2019 s'incorporaran les conclusions del procés de participació a les bases que han de bastir el reglament del concurs públic d'idees. Aquest concurs que es farà durant els mesos de campanya electoral i eleccions municipals, d'abril a juny.

En un acte del Cicle d'Infraestructures, el juny passat, l'alcalde, Jordi San José, va explicar que es marcaran "una sèrie de requeriments de ciutat, que han de formar part del plec de clàusules del concurs". Aquests requeriments que hauran de definir com es vol que sigui aquest nou espai de Sant Feliu un cop les vies estiguin soterrades. San José va defensar que "aquestes condicions volem que sorgeixin del debat ciutadà".

Les propostes que sorgeixin d'aquest concurs es presentaran a la ciutadania i es podran votar en una consulta ciutadana que es farà el tercer diumenge de novembre del 2019.

Consens general entre govern i oposició a les portes d'un any electoral

Tant govern com oposició han exhibit fins ara unitat a l'hora de defensar tant el soterrament com el procés de participació. De fet, fins i tot van fer una roda de premsa conjunta al maig per presentar-lo. I on també hi ha unitat entre els diferents partitis polítics és amb l'allargament del TramBaix i el seu pas per la via actual. El projecte del 2010 ja contemplava aquesta possibilitat i la intenció és que les obres d'aquest allargament puguin començar un cop enllestit el soterrament, és a dir, a partir del 2023.

Tots els grups municipals tanquen files així en relació al soterrament, amb la idea que el projecte va més enllà dels colors polítics. Caldrà veure, però, com gestionarà cada partit el soterrament -compliment del calendari, procés participatiu, urbanització posterior- després de l'estiu a les portes de la cursa electoral per les municipals del maig del 2019.

 

Fotos: Marc Rius

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat