Una taula rodona explora les alternatives patrimonials a la futura desaparició de l’estació

La possibilitat d’un fals històric rep el suport de tècnics, historiadors i públic en un acte emmarcat en la Setmana del Patrimoni

  • Estació de Sant Feliu / Foto: Marc Rius
    Estació de Sant Feliu / Foto: Marc Rius
  • Foto: Jordi de Amorós
    Foto: Jordi de Amorós

De principi una confessió: fer de cronista a Sant Feliu, de vegades, no és un plat agradable. Per a un servidor, llicenciat en Història, professional del sector del patrimoni i els museus des del 2008 i empresari des del 2017, veure com el concepte de patrimoni és maltractat en funció de la real politik i després intentar plasmar tot això en una crònica és, per a un pseudoperiodista com el que us parla, difícil, molt difícil.

Bé, ho intentarem. Breu i el més asèptic possible. Dijous, al Centre Cívic Les Tovalloles, era el moment per assistir a una taula rodona entorn a les possibles alternatives patrimonials que supleixin l’enderrocament de l’estació de ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat.

El format era el següent; tècnics de l’Ajuntament i responsables de l’equip de govern (en un primer torn) havien d’explicar quins eren els plans futurs en relació al soterrament i destí de l’estació i historiadors i representants d’agrupacions locals (ARES i CECBLL) i el regidor de cultura (en un segon torn) havien de proposar alternatives al fet constatat de la desaparició de l’estació. Clouria l’acte un torn obert de paraula entre el públic assistent.

Pensament circular (i justificacions)

En tot aquest tema hi ha una qüestió insalvable: l’estació va a terra. En funció de tot un seguit de motius (el tipus d’intervenció i les característiques del projecte, la disposició d’espai, etc.) que es vinculen directament a les decisions d'ADIF, una de les estacions més antigues de Catalunya ha d’enderrocar-se. Això no està en discussió, no es pot discutir. Discutir això seria posar en risc el projecte de soterrament que llastra l’urbanisme (i altres qüestions) a Sant Feliu des del creixement de la nostra ciutat a través de les artèries del Passeig Comte de Vilardaga i Rambla Marquesa de Castellbell i no hi ha ningú que vulgui encapçalar aquesta alternativa. Per això, en aquest sentit no hi res a dir, no hi res a fer. Això és real politik!

Però davant d’aquesta via morta, s’han creat tota una sèrie d’arguments (gratuïts per innecessaris) que redunden en la confusió que tenim respecte del concepte de patrimoni.

Primer argument: l’actual estació no té res a veure amb l’estació de 1854 (diferents reformes observades). Segons el tècnic de l’ajuntament i un dels convidats per part de les associacions locals, aquest motiu ha de considerar-se com a principal per a no conservar-la o com a recurs d’esgrima per a no plorar la seva desaparició.

Segon argument: l’absència de catalogació. L’estació no presenta cap tipus de forma de protecció (BCIN, BCIL) i no passa d'observar una categorització de sòl destinat a us industrial.

En funció de tot això, s’esgrimeixen diferents alternatives futures que van des de crear un espai expositiu a fer un fals històric (una reproducció falsa de l’estació en el mateix lloc o en un altre) passant per la (ridícula) de posar al seu emplaçament un element simbòlic que la recordi.

Ergo.... infravalorem “patrimonialment” allò que des d’un bon començament ja està destinat a desaparèixer. Calia fer la volta per arribar al punt de partida?

I les persones?

La clau, segons la meva opinió, són les persones, els col·lectius i les comunitats. Deixar fora de l’equació aquest factor és no entendre res del que hauria de constituir el valor del patrimoni. La qüestió de la cosa és l’ús que la gent fa del patrimoni, entendre que és quelcom més que una bonica peça en una vitrina observable però no accessible. Un exemple santfeliuenc reeixit és el Palau Falguera.

En aquest sentit, l’aportació de l’altra representant de les associacions locals, va ser més clarificadora i propositiva tot i acceptar l’enderrocament com a punt de partida. Seguint les propostes de Marc Augé (antropòleg francès) assigna a l’estació el valor de lloc, entès com a espai de trobada–comunicació–relació, enfront d’aquells que no presenten aquests valors (els no-lloc).

Aquesta visió sembla més adient. Tot i el maltractament permanent al que han estat habituats els soferts usuaris del tren a Sant Feliu, sembla que la gent s’estima l’estació, més enllà de les modificacions i els plans futurs, més enllà dels retards i del tràngol que suposa (algunes vegades) passar pel pas soterrat. Sí, es contradictori però real.

Per un altre cantó, hi ha veus autoritzades (Carles Urkiola) que defensen els valors històrics i arquitectònics de la nostra estació (diu que té un cert british touch).

La seva proposta futura s’encamina també a un fals històric però inserit dins d’un projecte socioeconòmic i cultural que, a través de la col·laboració en xarxa i sumant la força de diferents imputs, serveixi per impulsar valors locals i comarcals.

El valor de la Setmana del Patrimoni

Uhm, arribats a aquest punt, la meva moral ja era aigua que s’escapolia pel terra del Centre Cívic. I llavors va venir el cop final. En altres ocasions (en un article publicat a l’Anuari del 2017) ja havia mostrat la meva opinió crítica respecte del futur de la Setmana del Patrimoni; bàsicament havia expressat que ja constituïa el marc de referència de la política patrimonial de Sant Feliu i no el seu element de referència principal. La constatació d’això van ser les paraules del regidor quan va afirmar que, tot i plànyer la desaparició de l’estació, la proposta de la Setmana suplia aquesta pèrdua en oferir-se com a eina de record d’aquest i de tot el patrimoni històric desaparegut a Sant Feliu.

Cap cot vaig refer el camí a casa. Una mica decebut i conscient d'estar sempre al cantó equivocat... O no?

 

Comentaris

Jordi Amigó Barbeta
No t enganyis Carles l articulista no en te cap de resistencia al canvi. Ans vol un veritable canvi, el que planteja la conservacio enlloc dels enderrocs de les darreres decades. Aquest és el canvi, el contrari és el que s ha fet fins ara: no catalogació, descatalogacio, enderrocs amb l excusa okupa, ..Jo defenso la restitució d un edifici que si bé està molt modificat al seu exterior i presenta forces variacions a la façana és un símbol. Cal abans del seu enderroc fer una tasca de documentació planimetrica aïllats i plantes i d excavació arqueologica que recuperi documenti paviments, sostres i pintures d ençà de la seva creació al 1854. A mi em sembla que el veritable canvi és aquest, i no tenim pressa perquè anem lluny.
En resposta a Jordi Amigó Barbeta
L'hereu de Cal Miano SF
5.
Un simbol? Un simbol de qué?
Trobo lleig i gens amable aquest edifi. Un edifici de reminiscències pseudo-neo clàsiques on no hi ha prous bancs que esperar Penélope o el tren.

Per no haver-hi no hi ha ni tan sols "excusats" ni gent riallera treballant-hi (tan sols al bar saben somriure).
A SF hem perdut llocs emblemàtics com "La Puntual", "La Moda" o aquell "Bar Roca".

Per a mi l'estació és un lloc trist, avorrit i sense cap mena de personalitat i en sap greu dir-ho doncs en sóc usuari desde fa 60 anys..!
  • 13
  • 1
Maria Rosa Sant Feliu de Llobregat
4.
Com no tenir en compte l'opinió de les persones de Sant Feliu? Que s'hagi fet un projecte de l'enfonsament de la via que contempli la desaparició de l'estació, no ens deixa indiferents a molts santfeliuencs! Crec i no crec ser jo sola, que l'edifici actual, encara que amb moltes intervencions que han desfigurat aquell que va nèixer el 1854 (amb reminiscències angleses), es mereix una oportunitat de ser traslladat/reubicat/fet de nou, en un espai diferent de l'actual, i dedicat a una qüestió de memòria històrica, com a un petit Museu del Ferrocarril a Sant Feliu. Endavant, Jordi Ferrer, i moltes altres persones, que no crec que estiguem en el cantó equivocat de la qüestió!!!
  • 2
  • 1
Marcial Martin Caballero Sant Feliu de Llobregat
3.
Como ya comente en su momento, durante el turno de preguntas, que se llevo a cabo en el acto dentro de la Semana del Patrimoni, organizado en el edificio del Centre Civic Las Tovallolas. Una vez escuchado a los ponentes de la mesa formada esta, por técnicos y representantes de la Administración Pública Local; una vez finalizada la exposición de los miembros de la mesa, estos hicieron referencia a un tema muy concreto, esto es : En desarrollo de las jornadas de participación que se llevaran a cabo, encontrar entre todos los Sanfeliuenses, cuál debería ser el futuro o salida más idónea de la actual Estación de Renfe, todo y teniendo asumido, el que esta, por motivos que todos sabemos y que han sido expuestos, será “sacrificada”, en aras de la realización del proyecto de Soterrament.
Solicite turno de palabra para explicar el planteamiento, en base a mi particular razonamiento, y que por supuesto coincide en el desarrollo y la finalidad, que usted acaba de exponer Sr. Amigo, no deseo extenderme, ni tan siquiera ser repetitivo en lo ya expuesto, sencillamente el que mi intención, no es otra que el corroborar en su máxima expresión, que la idea que se propone y que ambos coincidimos, así creo entender, sea la de acometer , lo que diríamos un Falso Histórico, todo y teniendo conocimiento de antemano, de que solo conservamos el 20% de lo que fue el edificio en su creación.
A mi entender, sería la solución más acertada (descarto el resto presentadas, por considerar que no es lo más representativo), claro que!! Coincido en que se ha de estudiar y valorar, incluyendo en ello, que el valor de reposición del edificio (Falso Histórico) sea sostenible en cuanto presupuesto, ya que a nivel personal entiendo que además de cumplir los deseos de la mayor parte de la ciudadanía de San Feliu, el tener un edificio HISTORICO Y EMBLEMATICO, este a la vez debe tener un fin, que a mi entender no es otro que la utilidad que puede suponer aprovisionarlo de “vida”, ya sea como edificio al servicio administrativo publico o dándole un carácter social, creo que sería muy interesante y a la vez certero , el maximizar los recursos. Esta replica física del edificio, ha de proporcionarnos y en ello hemos de ser muy ambiciosos, un retorno, tal como antes he comentado, en forma de prestaciones ya sea como edificio público administrativo y de servicio, o en su caso también de una prestación de índole Social.
  • 4
  • 13
Jordi Amigó Barbeta Sant Feliu de Llobregat
2.
No t enganyis Carles l articulista no en te cap de resistencia al canvi. Ans vol un veritable canvi, el que planteja la conservacio enlloc dels enderrocs de les darreres decades. Aquest és el canvi, el contrari és el que s ha fet fins ara: no catalogació, descatalogacio, enderrocs amb l excusa okupa, ..Jo defenso la restitució d un edifici que si bé està molt modificat al seu exterior i presenta forces variacions a la façana és un símbol. Cal abans del seu enderroc fer una tasca de documentació planimetrica aïllats i plantes i d excavació arqueologica que recuperi documenti paviments, sostres i pintures d ençà de la seva creació al 1854. A mi em sembla que el veritable canvi és aquest, i no tenim pressa perquè anem lluny.
  • 4
  • 3
Carles Sant Feliu de Llobregat
1.

No sembla pas que estiguis al cantó equivocat. No deu haver costat ni equivocat ni correcte. Simplement estàs al costat nostàlgic. Al costat que mira el món des del sentimentalisme i no desde l'anàl·lisi crític. El que pensa que "cualquier tiempo pasado siempre fue mejor". El que no veu oportunitats ni solucions. Sinó problemes. Resistència al canvi se li diu.

  • 3
  • 7

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat