Agus Morales: "Som en un moment de gran confusió i de falta de recursos pel periodisme"

El director de la Revista 5W participarà avui diumenge a la Mostra de Cinema Asiàtic per parlar de persones refugiades a l'Àsia

ESPECIAL Mostra de Cinema Asiàtic. Entrevista cedida per La Mostra de CineBaix.

L'escriptor i periodista Agus Morales sap que l'única manera de fer un periodisme lliure i compromès és amb recursos, uns que, preferiblement, no vinguin de la publicitat de grans empreses. Això és precisament el que fan a la Revista 5W, sustentada per molts subscriptors i subscriptores que volen estar al dia de la realitat contemporània del món amb una informació contrastada, honesta i sobre el terreny. Morales és el director de la publicació, però abans d'això va tenir una extensa trajectòria com a corresponsal a l'estranger, des de l'Índia fins a Pakistan. Ha treballat també a Metges Sense Fronteres i ha escrit pel The New York Times en Español. Qui millor que ell per parlar-nos de la situació del periodisme i, com farà aquest diumenge a la Mostra de Cinema Asiàtic, explicar-nos la situació dels refugiats a l'Àsia?

Fa uns anys 'refugiat' va ser la paraula de l'any, però realment, mai ha deixat de ser una paraula rellevant a la nostra realitat contemporània. És així?

'Refugiat' és una paraula molt important del nostre temps i també de la història recent. Avui podríem dir que el refugiat és, per a sectors oficials i no oficials d'Occident, especialment aquells més xenòfobs, un dels grans enemics del segle XXI. Però hi ha un problema que va més enllà: la paraula 'refugiat' ja no descriu les realitats diverses i complexes actuals. Cal un repensament d'aquesta paraula, perquè vivim en un món no amb milions de persones refugiades, sinó amb milions de persones sense refugi. 

A CineBaix parlaràs concretament de la guerra a l'Afganistan, l'exili tibetà i l'èxode rohingya. En quina situació es troben aquests conflictes i què els uneix? Per què és important parlar d'ells a Occident?

Són alguns dels pobles del món que més han patit la guerra i el desplaçament. La d'Afganistan és la primera gran guerra del segle XXI, la que va inaugurar la guerra contra el terrorisme de Bush. De la comunitat tibetana, una de les que du més dècades a l'exili, ja gairebé no se'n parla, perquè l'encaixem a un marc mental d'una altra època. L'èxode rohingyà és el moviment de població més important dels últims anys. Són comunitats asiàtiques que s'han vist obligades a construir una nova llar però de les quals gairebé no tenim coordinades afectives i intel·lectuals. 

Vas ser corresponsal a l'Índia i Pakistan durant alguns anys. Què vas aprendre en aquella experiència, no només com a persona sinó sobretot com a comunicador?

Al marge de l'aprenentatge intel·lectual, que em va portar per camins literaris, el Sud d'Àsia va ser el meu primer destí com a corresponsal i allà vaig viure allò més important per a un periodista: el contacte humà. Tot i que ja no visqui a Islamabad o Delhi, m'agrada pensar que aquesta humanitat segueix bategant en tot el que escric, i que té les seves arrels en aquella part del món on vaig començar a créixer com a reporter.

Ara ets director de la Revista 5W, un mitjà profundament compromès amb la realitat del món contemporani, dels conflictes més enllà de les nostres fronteres. No és una cosa que facin molts altres mitjans. Per què creus que és així? 

El sistema de comunicació de masses té un funcionament molt senzill: la font de finançament fonamental és la publicitat, i només hi ha publicitat si hi ha audiència. A Revista 5W fem un esforç per apropar realitats llunyanes que creiem importants i confiem sobretot en subscriptors i subscriptores i no en la publicitat. El nostre objectiu no és excitar l'opinió pública, sinó denunciar la violació dels drets humans i explorar realitats complexes sense fer demagògia. Molts més companys i companyes ho fan a altres mitjans, però no és fàcil: som en un moment de gran confusió i de falta de recursos per informar.

Sovint la gent es pregunta com pot ajudar en conflictes que sembla que ens queden massa lluny i massa grans. Què recomanaries a aquells que volen posar un granet -o molts- de sorra?

Hi ha moltes formes (fer un esforç per estar informats, ajudes econòmiques, lluitar per canvis al nostre entorn més immediat), però crec que hauríem de fer un plantejament invers. De vegades Occident pensa que la solució a tots els problemes són aquí, i potser les respostes són a un altre lloc. Les persones sense refugi són un exemple paradigmàtic: l'agent del canvi, crec, no seran els governs occidentals o les organitzacions internacionals, sinó les persones que estan fugint de la guerra. 

Agus Morales serà a CineBaix diumenge a les 18.45h, després de la projecció de la pel·lícula Funan.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat