"Volem que la base de dades serveixi per explicar l'arrel de la dictadura franquista"

El CECBLL presenta la base de dades de l'empresonament franquista del Baix Llobregat a partir del buidatge d'arxius de presons i tribunals

Coincidint amb l'efemèride dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, divendres passat el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va presentar en un acte a la seva seu, al centre cívic Mas Lluí, la base de dades de l'empresonament franquista a la comarca, entr 1939 i 1977. El projecte parteix de la investigació de l'historiador Joan Montblanc, a partir de l'anàlisi d'arxius com el de la presó Model, la presó de dones de Les Corts, de la Capitania General, diversos tribunals i de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

La base de dades forma part del projecte de recerca del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, impulsat pel CECBLL Des del 2005. Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, va recordar els inicis: "el 2005 em van dir que l'objectiu general era recuperar i aprofundir i donar conèixer biografies de dones i homes que van participar en lluita de drets i llibertats democràtiques entre el 39 i el 77. Vaig pensar que hi havia feina per anys, i no m'equivocava, portem 14 anys de projecte".

Xavier Calderer, responsable de la posada en marxa de la web, va presentar-la com "una eina per descriure com va ser la repressió franquista i una invitació a que la investigació pugui seguir i sumar esforços". Hi ha un apartat de cercador per buscar noms concrets de víctimes, així com "testimonis i biografies d'alguns dels represaliats del franquisme, que anirem nodrint amb rostre humà."

Del pas de les dades a la humanització de les víctimes i la impunitat del franquisme

Joan Montblanc és l'historiador que s'ha encarregat de fer la investigació, de fer el buidatge en les diferents presons i arxius i analitzar-ne els resultats. "Presentem la base de dades de persones que hem trobat amb procés d'empresonament o procés judicial militar", va explicar. La investigació ha permès destectar "una sèrie de dades, persones, edats i oficis, però ara ens falta humanitzar-ho". Per això, va fer una crida a continuar la recerca en més àmbits: "a nivell local s'ha d'anar rascant fins a baix perquè no volem que siguin només xifres, sinó que la base de dades serveixi per explicar l'arrel de la dictadura franquista".

Més enllà de presentar la base de dades, Montblanc va fer una intervenció crítica amb el franquisme i la manca de revisió històrica que s'ha fet per part de l'Estat. Va deixar clar que "el règim franquista és un règim feixista per unes evidències històriques molt grans i amb una diferència molt clara dels altres règims: és un règim feixista qua guanya una guerra". En aquest sentit, va subratllar "la magnitud de la repressió franquista" i "la separació entre vencedors i vençuts, que es mantindrà inalterable fins al final del règim".

Per l'investigador, és greu que "mai hi ha hagut una versió oficial des de l'Estat que expliqués què va ser realment el franquisme i les seves conseqüències reals, hi ha hagut impunitat". Va ser crític amb la llei de la memòria històrica, perquè no va donar prou eines ni recursos. I d'altra banda va defensar el Memorial Democràtic, com "una institució que independentment del debat partidista i la manca de pressupostos ha donat moltes eines i ha fet molts actes de reconeixement de les víctimes del franquisme".

La dificultat d'accedir a les fonts documentals

En total, s'han xifrat 5.612 persones que van viure l'empresonament franquista al Baix Llobregat: 5163 homes i 449 dones. Les xifres són diferents segons les fonts: "si en mirem una de sola, ens estarem deixant moltes víctimes i per tant l'única manera és anar agregant fonts".

L'informe, segons va explicar Montblanc, "parteix de la dificultat que ens trobem quan els historiadors i investigadors hem intentat accedir a fonts documentals bàsiques que ens expliquessin la repressió franquista: són fonts molt fragmentades, amb una tipologia molt gran d'arxius", que es converteix en un "trencaclosques documental on de sortida ja sabem que falten moltes peces". En aquest sentit, va lamentar que "encara hi ha llocs on tota la documentació ha desaparegut o encara no és accessible. Per tant, sempre hem de fer estimacions i això és un drama personal per les persones reprealiades".

El punt de partida de la investigació va ser l'objectiu de Montblanc de buscar les víctimes mortals del franquisme a El Prat. A partir d'aquí, es va anar trobant que hi havia dades que no quadraven: "és fort que a principis de segle XXI qualsevol investigador no pogués saber quantes persones havia matat el franquisme al seu poble, això indigna molt". Per tirar endavant aquesta recerca, va fer un buidatge del Tribunal Militar i de l'Arxiu Nacional de Catalunya i és aquí quan l'estudi pren dimensió comarcal perquè Montblanc decideix buidar tots els registres del Baix Llobregat i L'Hospitalet.

No només de presos polítics

La base de dades es pot consultar digitalment i hi ha disponible una eina de cercador per buscar persones concretes. Montblanc va advertir també que "no és una base de dades de presos polítics, sinó que engloba totes les persones que han estat dins la presó i davant d'un procediment judicial militar independentment del fet." És a dir, "hi ha persones que estaven empresonades per delictes comuns, si és així a la base de dades no hem posat delicte sinó causa ordinària."

Aquesta decisió es pren perquè "partim de la base que el règim franquista és il·legítim s'aixeca cop militar contra un govern legítim, estableix repressió sistemàtica i els tribunals de justícia no tenien garantia judicial. Aquesta manca de garanties judicials no només única de tribunals militars." I també va afegir que "com que demanem l'anul·lació dels tribunals, també s'ha de demanar la de totes les víctimes que passaven per tribunals que no garantien drets penitenciaris". Per aquests motius, "se'ls ha considerat víctimes".

Ara l'objectiu és, amb aquesta eina "començar fins més a baix i trobar-nos a cada poble per saber de què estem parlant quan parlem de cadascuna d'aquestes persones."

A l'acte, també hi van participar, en representació de l'Ajuntament de Sant Feliu, el regidor Manuel Leiva, que va defensar "l'obligació que polítiques de memòria democràtica estiguin en primer pla de polítiques públiques". Lluís Monfort, conseller de cultura i memòria del Consell Comarcal, va anar més enllà demanant "un pacte de país per la memòria democràtica i poder tornar a establir polítiques públiques per vincular el món acadèmic, amb el dels centres d'estudis i gent que té testimonis a les famílies per fer políituqes sòlides"

La presidenta del CECBLL, Conxita Sánchez, també va expressar "orgull" de presentar "una base de dades única a la comarca" i va subratllar "la importància cabdal de la memòria. Hem de fer memòria perquè no es tornin a repetir les coses, perquè el perill existeix".

FOTOS: Jordi Vinuesa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat