Remuntada majúscula del Santfeliuenc FC, que guanya 2 a 3 al Granollers

Desenllaç sublim per segellar la victòria més intensa a domicili

NOTA: Crònica cedida per Esport Blanc i Blau
 
EC GRANOLLERS 2 (RAÚL TORRES, 10′ I ALBERT RUIZ, 14′) ….. SANTFELIUENC FC 3 (SANI, 24′; JAUME DURAN, 26′ I ROMO, DE PENAL, 70′)
ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL CARRER GIRONA
ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 13 GRAUS
 
Efervescència Santfeliuenc. Misèria i esplendor del futbol. Dos minuts per empatar, un tercer gol i un penal que l’heroic Toni Casamayor va aturar al 95′ van servir per segellar la victòria més intensa a domicili. Un partit folrat de microhistòries amb final decididament feliç. 31 punts extraordinaris que aplanen el camí que condueix a l’èxit. I molta lliga per endavant per seguir gaudint del millor Santfe amb l’esperit intacte.
 
 
Granollers, plaça difícil. I més encara quan al quart d’hora hom mira el marcador i veu un tenebrós 2-0. I és que l’inici va ser catastròfic… si més no pel resultat. Els vallesans van inaugurar l’electrònic al 10′ quan Raúl Torres de cap i a la petita va superar Toni. El Santfeliuenc va tenir pressa per esmenar la ferida però David López al 12′ va enviar fora una ocasió més que clara després que Sani es fes amb una pilota dins l’àrea. I per acabar d’adobar-ho, una ràpida transició en atac dels locals va permetre l’incisiu Albert Ruiz creuar a la xarxa una pilota projectada des de l’exterior de l’àrea. KO total. Hemorràgia de patiment. El Santfeliuenc havia d’asserenar-se per evitar un accident majúscul. Si això hagués estat un partit de bàsquet Andrés González hauria d’haver demanat temps mort per reconduir un relat que amenaçava de tornar-se més que previsible. Tanmateix va emergir inopinadament el Santfe dels dies grans. Joan Gibert i Jaume Duran van fer una bona parella per la banda esquerra i l’horitzó espectral es va començar a intuir més amable. Al 24′ Sani molt ben situat va enviar a gol una centrada de Jaume Duran que havia nascut a les cames de Gibert. I en plana simfonia arrauxada, Jaume Duran molt atent va creuar a la xarxa una pilota servida des de la cantonada. 26 minuts per trencar guions previsibles. El partit es va convertir en un obstinat anar i tornar entre àrees. Defenses una mica toves i bandes rapidíssimes. Intensitat desimbolta. I descans per calmar passions.

 

Segon acte amb obertura en Re mayor. El Santfeliuenc resolutiu en atac la va tenir a través d’una rematada de David Romo al 46′. Al 50′ un extraordinari Jonatan Collado va posar a prova la resistència de l’escaire. El partit havia fet una canvi de perspectiva de 360º. El Granollers es va reenganxar al joc a partir del 55′. I va posar a prova els cors dels seguidors santfeliuencs. Albert Ruiz al 57′ i sobretot al 63′ va poder fer el tercer però en aquest cas la sort va canviar de bàndol. I la clau. Al 69′ el recol·lector Collado no va donar per perduda una pilota que semblava del porter, se la va acabar enduent i va forçar un penal clamorós. El valor d’un jugador que mai no perd la cara a la pilota. Amb l’esquerra daurada David Romo va enganyar el porter per consumar la remuntada. El tauler es tornava blanc-i-blau. Dimensió desconeguda. Alternatives i tensió. Adri Recort i Kevin Díaz van fregar la sentència en una acció en què la pilota es va quedar entaforada a l’àrea petita. El Santfe va veure com Kevin Díaz havia d’abandonar el camp al 90′ per doble targeta groga. I quan tot semblava fet, un bosc de cames a l’àrea, caiguda i penal. Angoixa. La feina es podia anar a dida. Toni Casamayor va dir: “aquí mando yo”. A Albert Ruiz se li va fer de nit i el gran porter del Santfeliuenc estirant-se a l’esquerra va aturar el penal, va consumar la victòria i es converteix un cop més en l’ídol de l’afició. I vindran més dies heroics. I tanta i tanta esperança.
 
 
EC Granollers: Álvaro García, Capa, Eloi Zamorano, Guillem Pujol, Joel Cañaveras, Oriol Molins, Kilian (Joel Sánchez, 46′) Joan Inés (Xavi Civil, 74′), Albert Ruiz, Raúl Torres (Marc Pluvins, 79′) i Martí Soler.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Eric Ruiz, Jaume Duran, Joserra (Juanjo Prior, 57′), Gerard Rovira, Kevin Sánchez, David López, Gibert (Adri Recort, 69′), Sani (Kevin Díaz, 77′), Jonatan Collado i Romo.
 
Gols:
1 – 0, Raúl Torres, 10′
2 – 0, Albert Ruiz, 15′
2 – 1, Sani, 24′
2 – 2, Jaume Duran, 26′
2 – 3, David Romo, de penal, 70.
 
Àrbitre: 
Carrillo Vílchez, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Álvaro García, Capa, Eloi Zamorano, Guillem Pujol i Raúl Torres; i als santfeliuencs Jaume Duran, Kevin Sánchez, Jonatan Collado i Kevin Díaz. Va expulsar per doble targeta groga Kevin Díaz (89′).
 
Quadern de notes:
– Extraordinària victòria forjada des del convenciment del joc col·lectiu.
– Capacitat de reacció en circumstàncies adverses. Redreçar un marcador en dos minuts a Tercera Divisió no és empresa fàcil.
– Joan Gibert va demostrar que el seu fitxatge és un encert.
– El valor d’un futbolista com Jonatan Collado. L’extrem no dona pilota per perduda. Res no és més mesquí; tot importa.
– El Granollers no va saber controlar la reacció del Santfe. La tebior defensiva el va condemnar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat