ESPECIAL Mostra de CineBaix. Tirso W. Sáenz: "Gran part de les idees del Che Guevara encara tenen vigència, i han de ser rescatades"

Tirso W. Saénz va treballar junt amb el líder cubà, del qui ha escrit un llibre que presenta avui dilluns a la cloenda de La Mostra de Cinema Llatinoamericà

ESPECIAL Mostra de Cinema Llatinoamericà. Fetasantfeliu és mitjà oficial de La Mostra de CineBaix i del 28 de març a l'1 d'abril publicarem cada dia articlesde La Mostra. Entrevista cedida per La Mostra de CineBaix.

La Mostra de Cinema Llatinoamericà tindrà un tancament a l'altura de les circumstàncies. Després de tot un cap de setmana entre la ficció i el documental, amb reflexions sobre les realitats de països com Veneçuela o Brasil, arribem a un últim dia amb una visita molt especial. Tirso W. Sáenz va treballar junt amb el Che Guevara al capdavant del Ministeri d'Indústries del país per fer efectiva una revolució que va canviar la vida de milions de persones. Una revolució que no està exempta d'enemics externs i errors interns, però que donava fe de les possibilitats humanistes del règim socialista. Sáenz visitarà CineBaix aquest dilluns 1 d'abril per presentar el seu llibre El Che Ministre, editat en català per Tigre de Paper, on vol donar a conèixer la part més desconeguda del líder cubà. Parlem amb ell de tot el que hem d'aprendre del passat per no repetir els errors al futur. 

Com neix la idea del llibre El Che ministre

Aquesta idea la vaig tenir al meu cap durant molt de temps, fins que em vaig decidir a escriure-la gràcies a la insistència de la meva esposa. En aquests moments havien aparegut molts llibres i publicacions sobre el Che: biografies, històries, els seus diaris com a guerriller en la Sierra Maestra, al Congo i a Bolívia, el seu pensament econòmic i altres facetes. Cap tocava amb profunditat la seva labor com a Ministre d'Indústries, la que jo considerava extraordinària no només quant a lideratge i capacitat organitzativa, sinó sobretot a la seva creativitat. També la vinculació i interacció que establia entre el seu pensament polític i econòmic amb la seva activitat pràctica. Vaig sentir que aquest buit, amb la meva experiència personal al costat d'ell i altres companys, era necessari d'omplir-se.

Com a col·laborador del Che al capdavant del Ministeri d'Indústries en aquells anys, què has volgut destacar d'ell o del seu projecte?

Crec que ja s'ha dit molt, però poc s'ha posat en pràctica. Crec que ell mateix, amb la seva forma dialèctica de pensar i actuar, ajustaria avui aquestes idees a la complexa realitat present. No obstant això, haig de ressaltar que gran part de les seves idees tenen encara vigència per sí soles i han de ser rescatades, divulgades i posades en pràctica. La seva concepció del futur socialista basada en l'home nou -del qual ell mateix era un extraordinari exponent- i el desenvolupament de la ciència i la tecnologia són per a mi d'extraordinària importància. No es poden perdre.

La teva visita a CineBaix serà amb la pel·lícula Sergio & Serguéi, que parla de la crisi econòmica de Cuba en els anys 90, així com de la caiguda de l'URSS. Què recordes d'aquells anys? Per què va ser un període important per a la història no només del país, sinó també mundial?

Aquest film – que encara no he pogut veure, encara que conec el seu contingut – mostra un període, com dius, molt important, no només per a Cuba, sinó per a la humanitat. Jo els recordo molt bé, van ser anys duríssims, molt més durs que en els primers anys de la Revolució. Al bloqueig que criminalment els diferents governs dels Estats Units van aplicar contra Cuba, que va continuar i encara continua endurint-se, s'afegia la desaparició sobtada de la importantíssima ajuda i cooperació que rebíem de l'URSS i del camp socialista. A causa de l'escassetat, el sofriment de la població va arribar a límits increïbles. Van ser – i continuen sent – els moments més durs i difícils de tot el procés revolucionari a Cuba. L'exemple d'un poble valent, educat culturalment i políticament i unit en la defensa de la Revolució ha estat decisiu per a la seva supervivència.

D'altra banda, la caiguda del camp socialista -el seu “desmerengamiento” com ho va descriure Fidel Castro i com ho va preveure el Che 25 anys abans- van tenir com a causes errors polítics de tota mena: el dogmatisme, la introducció gradual de mecanismes erronis capitalistes, i, principalment, la consegüent desideologització de tota la societat. Aquesta caiguda va tenir com a conseqüències l'enfortiment de l'imperialisme, la seva agressivitat i l'afebliment del món subdesenvolupat, així com la desil·lusió de molts que lluitaven i encara lluiten per aconseguir un món millor. Crec que encara falta molt per analitzar, moltes experiències que treure de tot aquest procés. Cal repensar sobre molts aspectes per acabar amb la idea que el socialisme no va ser ni serà una opció vàlida per a la humanitat; que es va acabar, que no va existir ni existirà. No és així. S'han de trobar noves fórmules i camins per a poder enarborar una altra vegada ben altes les seves banderes.

Com deies abans, continua sent els Estats Units un agent desestabilitzador per a Cuba, i per a altres països socialistes com Veneçuela? 

Des de mitjan segle XVIII fins avui, els Estats Units han tingut com a propòsit dominar a Cuba per diferents vies: la intervenció directa, l'annexió, el bloqueig, les agressions... La història està plena d'exemples que il·lustren aquesta acció imperialista. Amb el triomf de la Revolució Cubana, les seves accions desestabilitzadores es van intensificar, no només contra Cuba, sinó també contra tots els països i moviments que lluitaven pel seu veritable alliberament. Des de fa dos segles han tractat d'imposar, moltes vegades per la força, la famosa Doctrina Monroe: “Amèrica per als americans”, entenent-se com "Amèrica" tot el que està al sud de les seves fronteres. Per als americans, estem dins dels seus dominis. L'Amèrica Llatina ha estat víctima d'aquesta política, entre elles les innombrables dictadures que han promogut i donat suport, les invasions militars -com les realitzades a Nicaragua, República Dominicana i Cuba-, i el ferri domini econòmic i comercial que ens han imposat.

El cas de Veneçuela en aquests moments és un exemple més d'aquesta infame política. La Revolució Bolivariana que Chávez va liderar va portar grans avanços socials i econòmics al poble veneçolà, així com a altres països del Carib que es van beneficiar del seu suport solidari. Això no ho podia permetre l'Imperi. L'enorme pressió internacional que han forçat contra aquest país germà ha estat descomunal, ha destruït la seva economia i multiplicat els sofriments del seu poble. Malgrat tot això, i dels seriosos errors comesos, el govern de Veneçuela electe democràticament es manté i l'oposició que intenta arribar poder s'afebleix cada vegada més. Ara intenten l'agressió militar comprometent a països veïns en aquesta aventura. S'aveïnen moments durs i complexos. El futur de la nació germana és incert, complicat. Necessita el suport i solidaritat d'altres pobles. 

Sents que el que va aconseguir la revolució cubana a partir dels anys 60 hauria de servir d'exemple, potser de revulsiu, en un moment d'auge del neoliberalisme i l'extrema dreta?

Entenent la paraula “revulsiu” com de grans canvis, tot el que ha aconseguit la Revolució Cubana enmig de dificultats i d'errors, així com la lluita del seu poble per la seva supervivència després de sis dècades, ha de servir innegablement d'exemple per a molts pobles que necessiten i desitgen un veritable alliberament. Estem sense dubtes en moments d'auge del neoliberalisme i de predomini de l'extrema dreta en el món. Per a aconseguir la victòria necessària per a revertir aquest auge, és necessària la unió, la solidaritat i el coratge de tota la humanitat progressista.

Tirso W. Sáenz serà a CineBaix avui dilluns 1 d'abril a les 19h.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat